Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris EFTA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris EFTA. Mostrar tots els missatges

dimarts, 24 de febrer del 2015

El European Parliament premia demà un franquista admirador de Blas Piñar

La institució lliura el Premi Ciutadà Europeu a Societat Civil Catalana, presidida per Josep Ramon Bosch, relacionat amb la Fundació Franco i que titlla el líder de Fuerza Nueva de "gran persona".


| Actualitzat el 24/02/2015 a les 21:00h
 
 
 
 

 L'entitat més representativa de l'unionisme català, Societat Civil Catalana (SCC), rep aquest dimecres a les cinc de la tarda el Premi Ciutadà Europeu 2014, atorgat pel Parlament Europeu a petició del PP. Enguany, la institució comunitària ha entès que el guardó -que vol reconèixer "activitats o accions d'associacions que han mostrat un compromís excepcional fomentant la millor comprensió mútua i la major integració entre ciutadans"- pot reconèixer perfectament la tasca d'una entitat liderada per un ciutadà, Josep Ramon Bosch, que ha participat en actes de la Fundación Nacional Francisco Franco (FNFF) i que és un admirador confés del dirigent ultra Blas Piñar.

Ara fa un any, Bosch no tenia cap inconvenient en assegurar que el franquista Blas Piñar, líder de Fuerza Nueva, era "una gran persona". Així ho assegurava obertament a la xarxa social Facebook l'1 de febrer de l'any passat, acompanyant el comentari amb les sigles "AE", utilitzades sovint en els cercles ultradretans espanyols com a acrònim d'"Arriba España". Nació Digital ha pogut comprovar com aquest comentari, a data de 24 de febrer de 2015, encara és públic per a qualsevol internauta.

Bosch, exmilitant del PP, s'expressava en aquests termes al mur d'un conegut seu, Joan Escalé Esclusa, que el dia abans havia publicat un apunt lamentant-se de la mort de Blas Piñar, "un gran home, un gran patriota i un gran amic". Escalé, conegut al Bages per les seves tendències ultradretanes, assegurava que Piñar havia estat "un geni desaprofitat" i afegia: "Li agraeixo a Déu haver permès que la meva humil existència s'hagi creuat amb la seva, és un privilegi al que poques generacions poden assolir, amb homes com ell ens beneeixen un de cada cent anys, i a mi em va tocar compartir una part del seu espai, temps, que ara lamento que no hagi estat més."

Aquest panegíric mereixia un total de disset "Likes" a Facebook. Un dels quals, el del propi Bosch, que tot seguit també escrivia: "Una gran persona. Una abraçada Joan. AE."




Piñar, mort el 28 de gener de l'any passat, va ser procurador de les Corts espanyoles i conseller nacional del Movimiento per designació directa de Francisco Franco. En morir el dictador, va liderar el partit Fuerza Nueva amb el lema "Dios, Patria y Justicia", amb el qual va aconseguir l'acta de diputat durant la legislatura 1979-1982. Després de la desfeta electoral del 1982, va dissoldre el partit, que va refundar més tard amb el nom de Frente Nacional, a imatge i semblança del Front National francès. Amb el suport de Jean-Marie Le Pen, va intentar aconseguir l'acta d'eurodiputat en un parell d'ocasions, però sense sort.

Bosch, de fet, prové d'una família de marcat passat franquista i lligada a Fuerza Nueva. El seu pare, José M. Bosch Espinet, va formar part de la llista del partit de Piñar el 1980, i fins fa poc organitzava una missa anual en honor a Franco cada 20 de novembre a Santpedor (el Bages).

SCC es vanta que l'Eurocambra ha decidit premiar-los per "promoure valors tan importants com la concòrdia, la convivència, el respecte, la tolerància, la llibertat d'expressió i el diàleg". L'entitat ha estat felicitada tant pel president espanyol, Mariano Rajoy, com pel líder del PSOE, Pedro Sánchez, i del PSC, Miquel Iceta, així com el de l'expresident de la Generalitat José Montilla o la líder d'UPyD, Rosa Díez, entre d'altres personalitats.

L'acte de lliurament del guardó europeu anirà a càrrec de la vicepresidenta de l'Eurocambra Sylvie Guillaume (França, S&D), a l'espai Yehudi Menuhin. Per part de SCC, és previst que hi assisteixin el propi Bosch i els vicepresidents José Rosiñol i Susana Beltrán.


Homenatge al 18 de Juliol :


Commemoració del 18 de Juliol al Coll del Moro el 2013, realitzada per la Fundació Francisco Franco, en què un testimoni assegura que hi va participar Josep Ramon Bosch. Foto: FNFF
 

Però el comentari ultra a Facebook no és un fet aïllat en la biografia de Bosch. Uns mesos abans, el juliol del 2013, va participar en l'acte que la Fundación Nacional Francisco Franco (FNFF) va realitzar al Coll del Moro, a Gandesa (la Terra Alta), per commemorar l'alçament militar del 18 de Juliol. Així ho confirma a aquest diari el dirigent del PP gandesà Mariano Ferré, que assegura que "van venir unes quatre o cinc persones de Barcelona" i que va tenir "contacte" amb Bosch, per bé que assegura que va ser "mínim".

Ferré assegura desconèixer qui va organitzar la trobada, que defensa que va limitar-se a "una xerrada d'amics en què tothom hi va dir la seva, i després ens en vam anar a dinar". Un altre dels assistents a l'acte, que prefereix restar en l'anonimat, planteja que "la celebració" va ser "un homenatge i una pregària per tots els caiguts, de tots dos bàndols, durant la guerra civil espanyola", encara que reconeix que tan sols hi havia simbologia franquista i que hi va haver "algun càntic" fora de to.

A la foto de família dels assistents a l'acte, penjada al perfil oficial de la FNFF, hi apareix un individu de cabells grisosos estratègicament situat darrere d'un altre per evitar ser reconegut amb facilitat, que perfectament podria ser Bosch. Un individu similar apareix a la fotografia del dinar de germanor, sense que tampoc se li'n pugui veure la cara.

Contactat per Nació Digital, Bosch ha rebutjat fer cap declaració. La Fundació Francisco Franco ha optat per fer mutis.


Dinar posterior a la commemoració de l'alçament militar del 18 de Juliol. Foto: FNFF


La lloança de Bosch a Piñar de l'any passat és singular en tant que, pocs mesos després, passaria a ser la cara visible de l'unionisme català. En aquell moment, l'1 de febrer, Bosch estava liderant el naixement de l'entitat Somatemps, que recentment s'ha autodefinit com a "identitària", el mateix terme que fa servir Plataforma per Catalunya (PxC).

L'1 de febrer del 2014, doncs, Bosch no tenia consciència que les seves opinions polítiques haguessin de tenir una transcendència pública gaire notable. De fet, el naixement de SCC no ha acabat de ser mai explicat pels propis protagonistes. Paral·lelament a l'aparició de Somatemps, des del sector més espanyolista del PSC es promovia l'entitat Federalistes d'Esquerres, amb Joaquim Coll com a vicepresident.

En un moment indeterminat entre l'1 de febrer i l'abril de l'any passat, Bosch i Coll van entrar en contacte i van passar a ser la cara visible de la principal entitat unionista de Catalunya. Bosch com a president i Coll com a vicepresident primer. De fet, l'exdirector de Comunicació de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, sota la presidència de Pasqual Maragall, Jordi Mercader, ja va explicar fa temps: "Josep Ramon Bosch ha dit en alguna ocasió que no coneixia a Joaquim Coll d'abans."

El periodista Xavier Rius-Sant, expert en la ultradreta catalana, apunta a la teoria que va ser la delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, la que va convèncer Bosch de la necessitat d'una sola entitat que agrupés les dues entitats unionistes sorgides a l'entorn del PP i del PSC. Bosch i Coll han negat en rodó aquesta explicació, però en cap moment no han concretat l'origen de la idea.

Des que és president de SCC, Bosch ha adoptat un discurs en positiu, allunyat de qualsevol extremisme i mirant d'identificar l'independentisme català amb la violència. "A Catalunya no hi ha por a que et matin, hi ha por a coses pitjors, hi ha por a ser expulsat de la tribu", ha arribat a dir.

Un guardó revocable

Les bases (pdf) que regulen el Premi Ciutadà Europeu estableixen que la institució comunitària "es reserva el dret a retirar el guardó a ciutadans, grups, associacions o organitzacions premiades en cas d'abús", entenent com a tal "l'ús inapropiat del premi o la realització d'activitats contràries als objectius establerts" a les pròpies bases.

És a dir, les activitats contràries "als valors consagrats a la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea" o les "accions de ciutadans" que vagin en contra "d'una millor comprensió mútua i una major integració entre els ciutadans dels estats membres" serien motiu suficient per retirar el guardó.
   

Like' de Bosch a la lloança de Blas Piñar.




Enllaç noticia :


 

divendres, 23 de gener del 2015

Elisenda Paluzie: "La independència té més sentit que mai amb la globalització"

23/01/2015

INDEPENDÈNCIA

La professora assegura que "no és tan fàcil" l'exclusió de Catalunya de la UE perquè els tractats actuals ho dificulten

 

Xavier Lladó





La degana de la Facultat d’Economia de la UB, Elisenda Paluzie, considera que "la independència té més sentit que mai amb la globalització" perquè, en aquest context, el món esdevé més rellevant que l'Estat a l'hora de mantenir relacions econòmiques. "En una economia internacionalitzada ja no és tan important que l'Estat on es pertanyi sigui gran, perquè el mercat passa a ser el món, i les unitats més petites tenen més viabilitat", ha dit.

dimarts, 25 de novembre del 2014

Desemmascarant Castor.Els múltiples interessos d’una trama internacional(Banc Europeu d’Inversions)amb la Marca Espanya

24/11/2014
L’any passat el ministre d’Industria, José Manuel Soria, manifestava a la Comissió d’indústria en relació al contracte del magatzem de gas Castor que fixava una indemnització: “No sabem el que dirà el Suprem i estarem al que digui, però ens sembla que aquesta clàusula és clarament lesiva per a l’interès general”.

Aquestes declaracions no eren el començament, sinó el colofó final d’una trama internacional, amb el vistiplau del govern de Rajoy ( i també del de Zapatero), que portarà els contribuents de l’estat espanyol a pagar més de 4.500 milions d’euros per un magatzem de gas, el Castor, que ha provocat més de 600 terratrèmols, i que no entrarà mai en funcionament.

dijous, 20 de novembre del 2014

El Parlament Europeu impulsa la fatxenderia de Societat Civil Anti Catalana

Dimecres, 19 de novembre de 2014 21:10 h

Un jurat li atorga un dels premis Ciutadà Europeu 2014, una entitat sense quasi membres ni suport de la societat catalana, un insult a la democràcia i a la veritable societat civil catalana








El Parlament Europeu ha guardonat Societat Civil Catalana amb el Premi Ciutadà Europeu 2014, segons ha fet públic aquest dimecres a Brussel·les. L'Eurocambra reconeix, amb aquest guardó, la tasca de persones i entitats "que hagin mostrat un compromís excepcional" en la promoció de valors com "la comprensió mútua" o "una major integració entre ciutadans". 

Societat Civil Anti Catalana ha agraït el reconeixement i l'ha estès a "tots els socis, col·laboradors i adherits" de l'entitat i a les persones que comparteixin els seus valors. Tot plegat un insult a veritable societat civil catalana, cap dels mèrits anomenats els acompleix l’entitat unionista, el seu únic pla és violentar la societat catalana. 

"Motivació més pels que fan possible l'entitat" Violentar la societat catalana

dimecres, 19 de novembre del 2014

Eurodiputats de diversos països critiquen la posició de la Unió Europea sobre Catalunya

Dimecres  19.11.2014  06:00

En un vídeo elaborat per la xarxa de productores públiques i privades Euranet Plus







La Unió Europea fracassa a l'hora d'integrar territoris emergents dels estats membres i té una democràcia que trontolla: són les conclusions d'un reportatge elaborat per la xarxa de productores públiques i privades Euranet Plus. Es titula 'The Catalan question: Europe and the right to choose' ('La qüestió catalana: Europa i el dret de decidir'). S'hi analitza el paper que hauria de tenir la UE en aquest procés i s'hi qüestiona si no hauria de canviar la línia d'actuació.

Heus ací el vídeo:

dilluns, 10 de novembre del 2014

Brussel·les continua fent mutis

La nova Comissió Europea de Juncker continua fixada en la postura de Barroso: "No és el nostre rol opinar sobre l'organització interna dels estats membres"

Especial: Referèndum d'independència de Catalunya 9 de novembre de 2014


| Actualitzat el 10/11/2014 a les 13:05h
El president de la nova CE, Jean-Claude Juncker, amb el seu portaveu, Margaritis Schinas, en una imatge d'arxiu. Foto: Comissió Europea


Nova Comissió Europea (CE), però mateix "no comment" de sempre. El nou executiu de Jean-Claude Juncker s'ha negat aquest dilluns a respondre a les preguntes sobre el 9-N, mantenint el mateix posicionament que el de José Manuel Durao Barroso. "No és el rol de la Comissió Europea expressar una opinió sobre qüestions d'organització interna i constitucional dels estats membres", s'ha limitat a llegir el nou portaveu comunitari, Margaritis Schinas.

Preguntat sobre si els més de dos milions de ciutadans europeus que han participat en la consulta no mereixen una reacció de Brussel·les, Schinas ha insisitit: "Mereixen les paraules que he donat ara, no tinc res més a dir."


diumenge, 2 de novembre del 2014

Europa suspende la gestión de Arias Cañete en España sobre las emisiones de gases invernadero

La Agencia Europea de Medio Ambiente señala que es uno de los seis países que "no están en la senda para conseguir sus objetivos" de reducción de emisiones para 2020

La política medioambiental del nuevo comisario de Energía y Cambio Climático sale mal parada en el último informe europeo, que asegura que España no ha tomado medidas suficientes para cumplir con sus obligaciones 

Los mejores resultados del informe para España corresponden a la bajada en el consumo de energía primaria, que la UE achaca a la recesión



Europa suspende la gestión española de las emisiones de gases de efecto invernadero. /EFE


Al comisario de Cambio Climático y Energía, Miguel Arias Cañete, le llega como un bumerán su propio legado como ministro de Medio Ambiente español: España está lejos de conseguir la reducción obligatoria de gases de efecto invernadero (GHG) que debe cumplir en 2020, según el  último informe de la Agencia Europea de Medio Ambiente (EEA).

Uno de los primeros asuntos sobre los que tendrá que actuar Cañete será su propia herencia.

Arias Cañete fue ministro de Medio Ambiente hasta que fue presentado por PP como candidato a las elecciones europeas en mayo de este año –con vistas a convertirlo en comisario–. El 9 de octubre obtuvo el visto bueno del Parlamento Europeo tras un duro interrogatorio en el que le preguntaron por sus vínculos con la industria petrolera (vendió sus participaciones en dos sociedades del sector justo antes de someterse a la revisión de la cámara).

dilluns, 27 d’octubre del 2014

Aleix Sarri: 'A l'estat espanyol ha esclatat una gran bombolla d'orgull'

Dilluns  27.10.2014  06:00

Entrevista a l’assistent de Ramon Tremosa al Parlament Europeu i autor del llibre 'La Unió Europea en perill'

 

 


Aleix Sarri



Aleix Sarri (Barcelona, 1985). És llicenciat en biotecnologia i màster en relacions internacionals. Va fer les pràctiques al Parlament Europeu i poc després va començar a fer d'assistent de l'eurodiputat de CDC Ramon Tremosa. Ara ha publicat el seu primer llibre, 'La Unió Europea en perill. Com la crisi de l'euro ha qüestionat el futur d'Europa' (Pòrtic). Es tracta d'una crònica exhaustiva i entenedora sobre la crisi econòmica europea dels darrers anys. En aquesta entrevista explica quins són els perills més grans a què s'encara la Unió Europea i també apunta el camí per a evitar el trencament de l'euro. Quant a Catalunya, Sarri percep que des del Parlament Europeu hi ha molt de respecte i atenció envers les demandes dels catalans de fer un referèndum sobre la independència i no es comprèn que Rajoy el prohibeixi. Veu clar que Europa no es podria permetre de deixar fora de la Unió un nou estat català: 'Una expulsió de Catalunya seria un precedent letal per al projecte europeu.'

Els dirigents Europeus s'han mostrat neutrals unes quantes vegades sobre la possibilitat que Catalunya esdevingui un nou estat. Diuen que és un afer intern. Vós que ho viviu de prop, creieu que comprenen les demandes d'una majoria de catalans?

dimecres, 22 d’octubre del 2014

L'Eurocambra aprova la nova Comissió Europea per 423 vots a favor, 209 en contra i 67 abstencions

22/10/14 13:23 - estrasburg -

Unió, el PP i Ciutadans donen suport a l'executiu de Juncker, ERC i ICV el rebutgen i CDC i el PSC s'abstenen, desmarcant-se del seu grup

 


Jean-Claude Juncker durant el seu discurs al Parlament Europeu Foto: REUTERS.



El ple de l'Eurocambra ha aprovat aquest dimecres la nova Comissió Europea per 423 vots a favor, 209 en contra i 67 abstencions. El pacte d'estabilitat entre populars, socialistes i liberals garantia el suport a l'executiu de Jean-Claude Juncker, tot i que Convergència Democràtica i el PSC se n'han desmarcat i s'han abstingut en la votació. De fet, només quatre dels nou eurodiputats catalans a Estrasburg han donat suport al democratacristià luxemburguès, que rellevarà Durao Barroso aquest 3 de novembre: Francesc Gambús, d'Unió Democràtica, Santiago Fisas, del PP, i Javier Nart i Juan Carlos Girauta, de Ciutadans, han votat a favor de Juncker. ERC-NeCat i ICV ho han fet en contra.

Juncker ha promès als eurodiputats, en el seu discurs previ a la votació, que apostarà per una UE que “tingui la triple A social” (referint-se a la màxima qualificació creditícia que donen les agències de rating). “És tan important com l'econòmica i la financera”, ha defensat el president electe de la Comissió Europea. Juncker també s'ha compromès a concretar “abans de Nadal”, un “paquet ambiciós d'inversions” públiques i privades en l'economia real de 300.000 milions d'euros sense agreujar el deute públic. “Aquesta sequera d'inversions que pateix Europa no té comparació possible” i això impedeix a l'economia europea “sortir de l'estancament”, s'ha queixat Juncker, fent una crida als “dirigents de l'economia privada europea” a assumir “la seva responsabilitat” i invertir. Juncker també ha lamentat els nivells d'atur i, en concret, la desocupació juvenil, que ha qualificat d'escandalós”.

dijous, 25 de setembre del 2014

Vicent Partal : La vergonya d'Europa

25.09.2014

Què vol dir que la democràcia no val per a canviar les fronteres? Què es pensa que van fer els estonians o els eslovens? Com es pensa que formen part de la Unió Europea els eslovacs?

Vergonya! Vergonya en el nom dels pares fundadors d'Europa! Vergonya en el nom de tots els qui han lluitat durant decennis per fer de la Unió un espai de pau, llibertat i estabilitat.




Herman Van Rompuy és encara, per poc de temps, president de la Unió Europea. I ahir es va atrevir a respondre a una pregunta de Carles Boix sobre la independència de Catalunya amb aquesta frase: 'La democràcia no serveix per a canviar fronteres.' Ja estem bastant acostumats a aguantar estupideses prepotents per part de la mediocritat insultant que governa a Brussel·les, la mediocritat que fa perillar de debò la construcció europea. Però la frase de Van Rompuy ha anat més enllà d'on ningú no s'havia atrevit a anar fins ara i és simplement intolerable.

Què vol dir que la democràcia no val per a canviar les fronteres? Què es pensa que van fer els estonians o els eslovens? Com es pensa que formen part de la Unió Europea els eslovacs? Com s'ho faria Malta, per tenir un lloc al consell, si no fos perquè la democràcia li va permetre de canviar les fronteres? I Merkel, com hauria arribat a cap del govern de la RFA, ella que va néixer ciutadana de la RDA,

Van Rompuy (PPEuropeu) creu que Catalunya no pot convocar la consulta per "restriccions constitucionals"

25/09/2014

CONSULTA - REFERENDUM

El president del Consell Europeu diu que "els catalans no necessitaven el precedent d'Escòcia per demanar la independència"


Bernat Vilaró


Herman Van Rompuy (Partit Cristià Popular) Com Rajoy


El president del Consell Europeu, Herman Van Rompuy, considera que el cas de Catalunya és diferent del d'Escòcia perquè hi ha "restriccions constitucionals" que impedeixen convocar-hi un referèndum d'independència, i ha posat com a exemple el seu país, Bèlgica, del qual ha dit que ha decidit aprofundir el federalisme sense trencar el país.

Tal i com ha declarat en durant un debat celebrat a la Universitat de Princeton (EUA), "cada cas, cada país, és diferent". Quan se li ha preguntat per l'impacte del referèndum a Escòcia sobre altres moviments separatistes a la UE i en particular sobre el cas català, ha respòs que "a Catalunya, en certa manera, no necessiten el precedent d'Escòcia per demanar, parts de la societat catalana, més independència".

dilluns, 22 de setembre del 2014

Draghi admet que la recuperació econòmica perd impuls


El president del BCE treu importància al poc èxit a l'última subhasta per als bancs







El president del BCE, Mario Draghi, ha avisat que la recuperació econòmica a la zona euro ha perdut embranzida i ha recordat als governs dels països de l'euro que no aturin les reformes estructurals per tornar al creixement. "La recuperació perd impuls", ha advertit Draghi. 

Sobre la barra lliure per als bancs que va impulsat la setmana passada el BCE i que no va tenir l'èxit esperat, Draghi ha assegurat que els resultats de la subhasta de crèdit "es troben dins de la forquilla" que esperava la institució monetària. 

dissabte, 20 de setembre del 2014

David Fernàndez : Desmuntant Rajoy

19.09.2014

Avui hem vist passar el tren escocès, que continua el seu viatge. Aviat ens tocarà de no mirar sinó d'agafar el nostre.

Gràcies, Escòcia, per haver desmuntat Rajoy, Madrid i tots els Torquemades. Despullant-los per tots els fronts, formats i forats.




A cop calent i a peu d'urna, el fet més obvi és que res ja no serà com abans. Que han canviat totes les tornes, malgrat el resultat final, i que el meló de la sobirania dels pobles ja s'ha encetat. Perquè de resultats n'hi ha, pel cap baix, dos. El com, que ja és victòria --el poble escocès ha decidit exercint l'autodeterminació-- i el què --el no guanyador, rere les ofertes de 'dev-max' de Londres, la cultura de la por i tota l'artilleria política, mediàtica i financera desplegada 'urbi et orbe' per a un combat desigual. Tot el sistema global, diguem-ho així, fent campanya pel no: de British Petroleum a la República Xinesa, passant per la UE, l'FMI, l'OCDE i una BBC que ha deixat de ser-ho. I un 44% dient-los, amb el sí, que no.

Hi ha encara, és clar, un tercer resultat enmig del segle XXI. Que la vella i devastadora tradició imperial i colonial britànica --de l'Índia a Irlanda-- hagi optat pel referèndum d'autodeterminació --com va optar pel diàleg resolutiu a Irlanda-- despulla del tot l'estat espanyol i la seva cultura autoritària, repressiva i inquisitorial i esgota el model vuitcentista de la UE d'inamovibles legalitats estatals enfront de

divendres, 12 de setembre del 2014

La Comissió Europea: "El procés català té la nostra atenció"

12/09/2014

DRET A DECIDIR

La portaveu comunitària Pia Ahrenkilde assegura que "estem seguint molt i molt de prop tots els esdeveniments de tots els Estats membres"


Alèxia L. Ferret





La Comissió Europea ha admès avui que "afers interns com aquest", referint-se al procés sobiranista, "tenen la nostra atenció", però ha rebutjat fer cap comentari sobre la 'V'. "Estem seguint molt i molt de prop tots els esdeveniments de tots els estats membres i afers interns com aquest tenen la nostra atenció, però no tenim cap nou posicionament ni comentari a fer després de les manifestacions", ha respòs la portaveu comunitària Pia Ahrenkilde.

dimarts, 9 de setembre del 2014

Sala-i-Martín: “Un dia haurem d’incomplir la llei, però només pot ser un sol cop” (video)

08/09/2014

SINGULAR TV

L’economista assegura a Singular TV que "a ningú li interessarà que Catalunya estigui fora de la UE”


Alèxia L. Ferret









L’economista i professor de la Universitat de Colúmbia Xavier Sala-i-Martín assegura en una entrevista a Singular TV que “un dia haurem d’incomplir la llei, però només pot ser un sol cop”, en referència a la consulta del pròxim 9 de novembre.

En aquest sentit, Sala-i-Martín es mostra convençut que si Catalunya s’independitza “a ningú li interessarà que Catalunya estigui fora de la UE”. Una altra cosa són els missatges alarmistes per frenar el procés. Per a l’economista, amb una possible secessió “tenim l’oportunitat de fer les coses bé, però no la garantia”.

Sala-i-Martín pica el crostó a Martín Blanco

09/09/2014

INDEPENDÈNCIA

L’economista ha desmentit rotundament les declaracions del politòleg quan ha assegurat que Catalunya quedaria fora de la UE en cas de secessió


Alèxia L. Ferret


Xavier Sala-i-Martín i Nacho Martín Blanco


L’economista Xavier Sala-i-Martín ha picat el crostó al politòleg Nacho Martín Blanco durant la tertúlia del programa ‘El món a RAC1’. Sala-i-Martín ha replicat a Martín Blanco quan aquest ha assegurat que en cas d’independència, Catalunya quedaria automàticament fora de la UE. En escoltar aquestes declaracions, l’economista li ha etzibat “no saps el que dius”.

En aquest sentit, ambdós tertulians han entrat en una picabaralla deixant els altres dos convidats al marge de la conversa. Sala-i-Martín li ha demanat al politòleg que digués “quins tractats diuen que Catalunya quedaria fora de la UE?”, i ha afegit “estic al·lucinant amb el que està dient en Nacho”.

Niño Becerra, sobre el 9-N: "Els estalvis dels catalans estan garantits"

08/09/2014

CONSULTA - REFERENDUM

L'economista assegura que "Catalunya continuarà a la Unió Europea si convé, al marge del que desitgi Espanya"


Xavier Lladó

L'economista Santiago Niño Becerra

Santiago Niño Becerra, catedràtic d’Estructura Econòmica IQS, de la Universitat Ramon Llull, ha reiterat aquesta nit al programa 8 al dia, en relació a la pregunta d'un espectador sobre si els catalans han de patir pels seus estalvis en aquest període d'inestabilitat política, referint-se explícitament al 9-N, que els estalvis dels catalans "estan garantits". "Els bancs garanteixen fins a 100.000 euros els estalvis dels seus clients, cap banc farà fallida, els dipòsits estan garantits", ha reblat. A banda, l'economista ha dit que "Catalunya continuarà a la Unió Europea si convé, al marge del que desitgi Espanya".

diumenge, 31 d’agost del 2014

Quines fórmules tindria Catalunya per a mantenir l'euro si quedés fora de la UE?

Diumenge  31.08.2014  06:00

Autor/s: Laura Ruiz i Trullols

Repassem les vies que proposa l'informe del CATN · Us n'expliquem quins casos reals hi ha






Una de les principals conclusions de l'informe sobre política monetària del Consell Assessor per la Transició Nacional (CATN) és que la millor opció fóra de mantenir l’euro com a 'moneda d’ús comú, fins i tot en el cas que el nou estat resti fora de l’eurosistema i de l’Eurozona'. Ara, això pot ser? El cert és que hi ha països que, per unes quantes raons, fan servir l'euro sense haver estat acceptats com a estats membres ni de la UE ni de l'Eurozona. De fet, el CATN argüia que hi ha 'exemples suficients' que demostren que Catalunya també el podria mantenir. Us en detallem els casos que hi ha.

Un acord monetari amb la UE, l'escenari òptim

Hi ha fins a quatre països que, malgrat no ésser estats membres de la UE, han signat un acord monetari que els permet d'utilitzar l'euro. Són Andorra, Mònegue, San Marino i el Vaticà. En tots aquests casos ja tenien prèviament la moneda d'un estat membre de l'Eurozona: la lira italiana en el cas de Mònegue, San Marino i el Vaticà, i la pesseta i els francs en el cas d'Andorra. Malgrat l'acord, no formen part de l'Eurozona i no poden participar en la presa de decisions, ni tan sols com a observadors. Sí que se'ls permet d'emetre monedes amb símbols propis.

Aquesta seria l'opció preferida pel CATN en cas que la Catalunya independent no formés part de la UE perquè, entre més coses, es garantiria millor la liquiditat.

Adoptar l'euro de manera unilateral, la segona opció

Unió exclou la independència si quedem fora d’Europa

30-08-2014 a les 12:46h.

Espadaler adverteix contra els nous “populismes”


Imatge del consell nacional plé de Botiflers


El nou secretari general de CiU, Ramon Espadaler, ha deixat clar una de les línies vermelles d’Unió en el procés sobiranista en el seu primer discurs davant el consell nacional de la federació. Espadaler, en un moment de la seva intervenció, ha recordat que “la nostra transició nacional cap a un estat propi passa necessàriament per continaur formant part d’Europa”. 

Atès els pocs suports que ha rebut el procés de la UE -el darrer rebuig ha estat d’Angela Merkel- sembla que UDC exclogui la independència.

El també conseller d’Interior ha fet una defensa de CiU com a pal de paller en un moment “rellevant, complex i transcendent” perquè, en la seva opinió, “és un projecte polític de llarg recorregut que ha contributït al disseny de la Catalunya d’avui”. 


dimecres, 27 d’agost del 2014

Per què la independència de Catalunya fa tremolar a Angela Merkel?

27-08-2014

Josep Maria Bellmunt


Per entendre les declaracions de Merkel donant suport a Rajoy en contra de la consulta del 9N, més enllà de les relacions protocol·làries entre dos estats, cal mirar a la situació d’endeutament de l’estat espanyol, al seu repartiment, i la influència alemanya en tot plegat.




Aquests dies s’ha fet molt d’èmfasi en que el deute públic de l’estat espanyol ha crescut en el segon trimestre del 2014, 17.394.000 d’euros, i se situa per sobre del bilió d’euros (1.007.319 milions), però en realitat això és només una part del deute.

I això és així perquè el deute espanyol es bàsicament privat. L’any 2011 entre un 80-90% del deute corresponia, si fem cas a les dades oficials publicades, a bancs i empreses. Aquest deute total espanyol superava, entre els anys 2011-2012, el 320% del PIB (uns 3,30 bilions d’euros), i alguns observadors independents el situaven en un 400% del PIB, és a dir més de 4 bilions d’euros.

De fet  el desembre del 2013, segons el propi Banc d’Espanya, i després de les múltiples retallades i rescats, el deute net de les entitats espanyoles només amb el Banc Central Europeu (BCE), es situava encara en 201.865.000 d’euros, tot i haver-se reduït en un 35%.