Guillem López Casasnovas: ‘La llei de creació del Banc Central de Catalunya ja és feta’

ECONOMIA

Entrevista a l'economista, professor de la UPF i ex-conseller del Banc d'Espanya

Guillem López Casasnovas (fotografia: arxiu de la UPF - José Ramón Ladra).

Per: Pere Cardús 

22.05.2017  22:00

L’economista Guillem López Casasnovas ens rep al seu despatx del campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra, on és catedràtic. Fa tan sols dos mesos que ha tancat el seu mandat com a conseller del Banc d’Espanya. López Casasnovas és expert en economia de la salut, en economia i administració pública i en sistemes de finançament públic, entre més. Fou elegit membre numerari de la secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans l’any passat. Volem parlar de la seva experiència al Banc d’Espanya i li demanem també com encara el camí cap a la independència de Catalunya. L’experiència que té al banc públic espanyol pot servir per a la creació de l’entitat homòloga catalana. No ens podem estar de demanar-li també sobre afers d’actualitat com la renda garantida, la gestió sanitària catalana i, especialment, les conseqüències de la crisi i les precaucions que caldria prendre ara.



—Heu deixat de ser conseller del Banc d’Espanya després de dotze anys. N’heu vistes de tots colors?
—Tres governadors, tres estils de supervisió, en tres conjuntures diferents. Ha estat un aprenentatge valuós. No tant per la butxaca com pel capital humà que m’ha reportat.





—Hi heu trobat allò que esperàveu? És un lloc molt polititzat? Heu gestionat el període de la crisi…

Varapalo de Bruselas a Rajoy: saca a Portugal y a Croacia de la vigilancia por déficit excesivo pero mantiene a España

ECONOMIA - POLITICA

El presidente del Gobierno, Mariano Rajoy.

|Fuente:EFE/Archivo

La propuesta de la Comisión Europea sólo mantiene a Francia, España, Grecia y Reino Unido en el proceso de control

Lun, 22 Mayo 2017  

La Comisión Europea (CE) pidió hoy, en sus recomendaciones económicas por países, cerrar el procedimiento de déficit excesivo contra Portugal y Croacia, así como solicitar a Finlandia y Bélgica que adopten reformas adicionales, pero mantiene el control sobre España.



En sus recomendaciones, Bruselas considera además que Italia ha tomado las medidas presupuestarias suplementarias exigidas para 2017, mientras que advierte a Rumanía por su desviación "significativa" con respecto a los objetivos a medio plazo de 2016.



"Las tendencias son, en general, positivas, y deberíamos aprovecharlas para crear unas economías más competitivas, resistentes e innovadoras", aseguró el vicepresidente del Ejecutivo comunitario para el Euro, Valdis Dombrovskis, en un comunicado.



Bruselas recomienda al Consejo de la UE cerrar los procedimientos por déficit excesivo a Croacia y Portugal

Albert Pont: ‘Espanya sap que Catalunya s’independitza i ja la va descapitalitzant’

ECONOMIA

Entrevista amb el president del Cercle Català de Negocis sobre el llibre que acaba de publicar, 'Interès d'Estat', en què analitza el centralisme de l'estat espanyol i els vicis entre polítics i poders econòmics 

Albert Pont, president del Cercle Català de Negocis

Per: Josep Rexach Fumanya 

20.05.2017  02:50

Albert Pont fa temps que denuncia les desinversions al corredor mediterrani en detriment d’un corredor central ple d’infrastructures. Especialment, a Castella-la Manxa i a la Comunitat de Madrid, on empresaris i terratinents ben vinculats amb el poder polític han pogut enriquir-se gràcies a les inversions estatals i als posteriors rescats que se’ls han hagut d’aplicar. Els Franco, els Abelló o els Serrano-Súñer són algunes d’aquestes famílies que s’han lucrat desmesuradament i que Pont denuncia en el llibre Interès d’Estat. En resum, podríem dir que el llibre és un informe detallat del centralisme que fa segles que aplica Espanya i com aquest sistema ha jugat en contra dels interessos de Catalunya. I el més sucós, ho fa amb noms i cognoms. Explica casos de descapitalització, amiguismes, oligopolis espanyols i les mecàniques de  l’espoli financer i del sistema de solidaritat autònomic.



—Un dels capítols més sucosos del llibre és el que dediqueu als empresaris i terratinents castellans i madrilenys que han fet fortuna al corredor central. Tot plegat sembla un retrat al més pur estil Escopeta Nacional; com fer d’un país el negoci d’uns pocs.
—De fet sí. Però és que l’estat espanyol sempre s’ha sostingut així. Pensa en les guerres colonials, que es justificaven amb la transmissió de la fe però que en realitat volien explotar els recursos naturals de nous territoris. I ara són els mateixos. La gent que govern Espanya i que controla el poder polític i econòmic provenen d’aquells llinatges espoliadors. I per això el corredor mediterrani es farà, però no de València a Barcelona i fins a la frontera amb França, que és per on passa el 74% del trànsit de mercaderies entre l’estat espanyol i França, sinó que es farà de València a Madrid perquè com explico al llibre, a Ciudad Real és previst construir la terminal de contenidors marítims més gran del sud d’Europa.

—Doncs se n’ha parlat ben poc.

Baiget realitza un viatge a Brussel·les per atreure inversions a Catalunya

ECONOMIA







El Nacional
Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Dimecres, 17 de maig de 2017

El conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, viatjarà la setmana que ve a Brussel·les per entrevistar-se amb multinacionals europees, americanes i asiàtiques que tenen la seva seu a la capital europea amb l'objectiu d'atreure inversions estrangeres a Catalunya.


 

L'agenda del conseller es completarà amb la seva participació en l'European Bussiness Summit, un dels congressos de referència a Europa en l'àmbit de l'empresa i les inversions estrangeres, segons un comunicat del departament d'Empresa. El viatge del responsable d'empresa de la Generalitat a

La Fiscalia apunta al PDECat: reclama 6,6 milions a CDC o a la «formació que l'hagi succeït»

CAS PALAU

Emilio Sánchez Ulled obre la porta en les conclusions definitives del judici que sigui el partit hereu de Convergència qui assumeixi el cost de la indemnització

El fiscal rebaixa dràsticament les penes de presó de Fèlix Millet i Jordi Montull a 14 anys i 9 mesos de presó i 10 anys i 10 mesos respectivament

La Fiscalia rebaixa a la meitat la petició de presó per a Millet

Sara González, Ciutat de la Justícia | 17/05/2017 a les 16:56h

L'ex-tresorer de CDC Daniel Osàcar entrant a la Ciutat de la Justícia | Adrià Costa

El fiscal anticorrupció Emilio Sánchez Ulled no només ha aconseguit centrar el judici del cas Palau en el presumpte finançament irregular de CDC sinó que ara, en el seu escrit d'acusació, apunta directament al PDECat. El fiscal reclama que, o bé Convergència o bé la "formació que l'hagi succeït", tornin els 6,6 milions d'euros amb els quals considera que es va finançar il·lícitament el partit provinents de comissions pagades per Ferrovial a través del Palau de la Música a canvi de l'adjudicació d'obra pública. L'afegitó que ha fet el fiscal en l'escrit d'acusació és una apel·lació al PDECat, que fa esforços per desvincular-se del llegat de l'antiga Convergència, que té les seus embargades com a responsable a títol lucratiu.




La petició que fa Ulled a CDC o, en el seu defecte, al PDECat, s'ha conegut després que hagi quedat clar que les confessions de Fèlix Millet i Jordi Montull han tingut premi. Des de que va arrencar el judici del cas Palau, fa dos mesos i mig, el fiscal anticorrupció ha situat el presumpte finançament irregular de CDC en el punt de mira, encara que això suposés rebaixar la petició de pena dels principals encausats a canvi de les seves confessions. Així doncs, després que Fèlix Millet i Jordi Montull hagin inculpat Convergència en el presumpte cobrament de comissions, el fiscal ha modificat

El TSJC haurà de tornar a decidir si investiga Germà Gordó pel 3%

CAS 3%

El jutjat del Vendrell que instrueix el cas del 3% ha traslladat els indicis al Tribunal Superior ja que l'exconseller de Justícia és aforat

 

Redacció | 17/05/2017 a les 13:59h

Germà Gordó, al Parlament | Adrià Costa

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya haurà de tornar a decidir si investiga Germà Gordó en el cas 3%. Ho farà després de rebre la documentació del jutjat del Vendrell, que instrueix la causa sobre el presumpte finançament irregular de CDC. Cal recordar que l'exconseller de Justícia és actualment diputat de Junts pel Sí i, en ser aforat, si s'acaba obrint la causa l'ha d'assumir el TSJC. El magistrat Enric Anglada serà l'encarregat d'instruir-ho.

Es dona la circumstància que és la segona vegada que el TSJC ha de decidir si investiga Gordó en aquest cas. El passat mes de febrer, ho va descartar perquè no va trobar indicis clars de la seva relació amb la presumpta trama de pagament de comissions.

L'advocat del Palau evita acusar CDC i deixa sense efecte, per ara, la votació del Parlament

CAS PALAU

L'Ajuntament de Barcelona havia demanat la suspensió temporal per tornar a reunir el consorci de la institució musical el 23 de maig i forçar la inculpació dels convergents

Colau convoca la reunió del Consorci del Palau el 23 de maig

Sara González, Ciutat de la Justícia | 17/05/2017 a les 13:32h

Fèlix Millet arribant a la Ciutat de la Justícia | Adrià Costa

El tribunal del cas Palau ha escoltat, com tenia previst, les conclusions de les acusacions. El tribunal, doncs, no ha ajornat la sessió, tal com demanava l'Ajuntament de Barcelona, i ha acabat deixant sense efecte, si més no per ara, també la votació del Parlament, que aquest dimecres al matí ha demanat al Govern que es personi com a acusació contra CDC a través del Consorci del Palau. El consistori havia sol·licitat una suspensió temporal de les conclusions per intentar forçar una nova reunió del Consorci del Palau de la Música el 23 de maig i aconseguir que aquest òrgan de representació de la institució musical inculpés els convergents.

 

El tribunal però, ha prosseguit amb el pla previst i l'advocat de l'acusació que representa al consorci del Palau, on hi ha representants l'Ajuntament, la Generalitat i el govern de l'Estat, ha llegit les seves conclusions sense acusar CDC. La votació del Parlament, on el PDECat s'ha quedat sol davant la resta de grups, que eren partidaris de què el Govern es personés via consorci, tindrà només un efecte polític doncs. Almenys de moment. Fonts coneixedores del cas expliquen que l'advocat del consorci encara podria introduir una modificació de la seva acusació el pròxim divendres 26 de maig quan es

Tot el parlament, tret del PDECat, demana el govern que acusi CDC pel cas Palau

PAÍS - PRINCIPAT

El parlament aprova les resolucions presentades per la CUP i CSQP · El PDECat s'ha abstingut a les dues votacions 

Per: Redacció 

17.05.2017  13:29

Els diputats d’Esquerra Republicana integrats dins el grup parlamentari de JxSí s’han desmarcat del PDECat i han votat a favor de les propostes de resolució de la CUP i CSQP, reclamant així que el govern rectifiqui i demani al Consorci del Palau de la Música que acusi CDC pel cas de presumpta corrupció que s’està investigant. El PDECat, per la seva banda, s’ha abstingut. El resultat de la votació de les mocions ha estat aquest: la de CSQEP ha rebut 103 vots a favor, tres en contra i vint-i-nou abstencions, mentre que la de la CUP ha tingut 102 vots a favor, dos en contra i trenta abstencions.



L’executiva d’ERC en una reunió extraordinària celebrada avui al matí ha pres la decisió de votar a favor, malgrat de l’acord d’ahir del govern de no canviar la seva posició. En un comunicat, els

El jutge del cas Bankia proposa jutjar l'excúpula de l'entitat però exculpa el Banc d'Espanya i la CNMV

ECONOMIA

Fernando Andreu considera que cap de les dues institucions tenen responsabilitat penal en la sortida a borsa de l'entitat però imputa Rato i la resta de responsables del banc

JÚLIA MANRESA Madrid Actualitzada el 11/05/2017 11:00

Rodrigo Rato sortint de declarar als jutjats en una imatge d’arxiu. / DENIS DOYLE / GETTY

Ni els responsables del Banc d'Espanya, ni la CNMV ni Deloitte hauran de tornar a declarar pel cas Bankia. Com va avançar l'ARA, el jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu ha donat aquest dijous per conclosa la instrucció del cas Bankia, que investiga la sortida a borsa de l'entitat, i ha processat 34 exadministradors, entre els quals es troben l'expresident de la mateixa empresa, Rodrigo Rato, l'exministre Ángel Acebes i l'empresari Arturo Fernández. Així doncs, l'Audiència Nacional proposa processar l'excúpula de Bankia i altres vocals, administradors i consellers de l'entitat entre 2010 i 2011. Se'ls imputa delicte de falsedat als comptes anuals durant aquests exercicis i frau a inversors per incloure dades falses en la informació de la sortida a borsa. 

Per tant, els directius de la CNMV i del Banc d'Espanya queden fora de la causa malgrat que l'acusació popular en sol·licités la imputació. Per tant, ni l'exgovernador del Banc d'Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, ni el seu exvicepresident, Javier Aríztegui, hauran de declarar de nou davant el jutge. Cal recordar que el jutge ja va prendre declaració a aquestes persones, però finalment opta per descartar-ne la responsabilitat penal argumentant que l'acusació popular només va sol·licitar la compareixença dels màxims responsables de cada institució i no el conjunt dels òrgans col·legiats (el consell rector de la CNMV i la comissió executiva del Banc d'Espanya) com a implicats. 

L'exculpació del Banc d'Espanya i la CNMV

Foment gasta en una obra inútil la mateixa "pluja de milions" promesa a Catalunya

INFRAESCTRUCTURES







Antoni Maria Piqué
Foto: Panoramio
Barcelona. Dimarts, 9 de maig de 2017

El Ministeri de Foment invertirà finalment 3.881,54 milions d'euros (IVA inclòs) en la variant ferroviària de Pajares (foto), una línia d'AVE que preveu estrenar a finals del 2020 després de múltiples ajornaments. És una quantitat similar a la "pluja de milions" (4.200 fins al 2020) promesa per Mariano Rajoy en la seva conferència a Barcelona el passat 28 de març, o als 4.000 que José Blanco, el ministre socialista de Foment, va assignar al Pla de Rodalies 2008-2015 i dels quals només es van aplicar el 10%.



Aquesta obra, el tram més difícil de la connexió AVE Madrid-Astúries, és innecessària i ineficient, diuen, entre d'altres, Germà Bel i Daniel Albalate, dos experts europeus en transport i mobilitat. L'impacte d'aquests 49,7 quilòmetres en el trànsit ferroviari de la zona "serà marginal en termes agregats", encara que amb aquests recursos "es podrien finançar eternament els vols regulars entre Astúries i Madrid", expliquen amb sornegueria Bel i Albalate en una nota de fa dos anys, quan el pressupost de la variant era de 3.500 milions. El cost del projecte original (2004), era de 1.990 milions.



Bel i Albalate proposaven llavors "subsidiar eternament" el preu del vol Astúries-Madrid amb els rèdits d'invertir el cost de la variant en obligacions del Tresor espanyol a 10 anys.

Una hora, 700 euros

El Govern capta 68 projectes d'inversió malgrat "la falta de competències"

INVERSIÓ







Víctor Costa
Barcelona. Dijous, 4 de maig de 2017

La Generalitat ha captat el 2016 la xifra més elevada de projectes d'inversió estrangera de tota la sèrie històrica. Més concretament, el conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, ha explicat en un esmorzar a l'IESE que s'han captat 68 projectes d'inversió estrangera (un 17,2% més que l'any anterior) que han suposat una inversió de 352 milions d'euros (un 10,1% més) i han creat 2.870 llocs de treball (un 48,5% més).



Amb les dades a la mà i davant de cònsols i empresaris, Baiget ha reivindicat que "l'obertura al món no és una opció sinó que és una condició prèvia i necessària per un creixement sòlid, sostenible i integrador". De moment, el 2016 s'ha tancat amb la millor xifra (per sisè any consecutiu) de captació de projectes i el segon millor registre en creació d'ocupació. Encara més: 50.000 empreses catalanes van exportar, de les quals 17.000 de forma regular.

L'aposta per la internacionalització

L'economia catalana s'enforteix i creix un 0,7% el primer trimestre

ECONOMIA







El Nacional
Barcelona. Dijous, 4 de maig de 2017

L'economia catalana ha crescut un 0,7% entre gener i març, dues dècimes per sobre del 0,5% registrat en els dos trimestres precedents. Així doncs, l'economia torna a guanyar força després que es moderés en la segona meitat de l'any passat. Així ho indiquen les dades avançades del PIB que ha facilitat aquest dijous el Departament d'Economia juntament amb l'Idescat.



Mentre la taxa de variació intertrimestral ha repuntat, la interanual (compara el creixement del primer trimestre del 2017 amb el mateix període de l'any passat) manté una tendència a la baixa i se situa en el 2,5%, tres dècimes per sota de la registrada en el quart trimestre de l'any passat i lluny del 3,8% dels dos primers trimestres del 2016, i del 3,4% del tercer.

El repunt del primer trimestre del 2017

Tardà, a Montoro: "Els catalans ja érem europeistes quan vostès cantaven el Cara al Sol"

PRESSUPOSTOS DE L'ESTAT







Estefania Molina
Foto: EFE
Madrid. Dimecres, 3 de maig de 2017

Confessava aquest dimarts un membre del govern espanyol que a Moncloa s'esperaven la irrupció de la corrupció al Partit Popular durant el debat pels pressupostos generals de l'Estat. Així ha estat per la banda de PSOE, Unidos Podemos i confluències, com una forma d'enterbolir la victòria de Mariano Rajoy a l'hora de salvar la votació de les esmenes, gràcies les cessions fetes al pacte amb el PNB. Però cap acusació no ha molestat tant el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, com la del líder d'ERC, Joan Tardà, quan s'ha tornat amb una al·lusió explícita al franquisme per defensar l'independentisme.



"Els catalans ja érem europeistes quan vostès duien camisa blava i cantaven el Cara al Sol", deia Tardà a Montoro, enmig de crits de la bancada PP i un toc d'atenció de la presidenta del Congrés, Ana Pastor, qui li ha demanat "ser respectuosos". "És que el femer està a punt de vessar", es justificava el republicà, molest perquè el ministre havia afirmat que no hi hauria referèndum, que el seu discurs estava "demodé" i que la democràcia no era "consultar la comunitat de veïns". Això ha encès la bancada d'Esquerra, que ho ha rebut com una ofensa al sobiranisme, de forma que Tardà l'ha avisat que aviat el somriure li quedaria "congelat" perquè, d'urnes, n'hi hauria, ha afirmat.



La qüestió és que ERC ha convertit les reminiscències al passat i l'entramat presumptament clientelar a l'Estat en la pedra de toc per defensar l'esmena a la totalitat dels pressupostos. Tardà ha assegurat

Junqueras sobre la Quota basca: "L'únic camí efectiu és disposar d’eines d’Estat"

VIATGE OFICIAL







Marta Lasalas
Foto: M.L.
Nova York. Dimecres, 3 de maig de 2017

El vicepresident, Oriol Junqueras, ha evitat entrar a valorar l’acord entre el govern del Mariano Rajoy i l’executiu basc sobre els pressupostos a canvi de reduir en 500 milions l’aportació d’Euskadi a les arques de l'Estat. El responsable d’economia del Govern ha optat en canvi per posar al costat d’aquest acord l’aposta per la independència.




“L’única garantia que podem ajudar els nostres conciutadans és disposar de les millors eines possibles, que són les eines d’un Estat”, ha assegurat.



El vicepresident ha fet aquestes declaracions des del cor econòmic de Nova York, a Wall Street, on avui comença la segona etapa de l’agenda econòmica del viatge als Estats Units.



“L’experiència ens ensenya que d’acords nosaltres també n’hem fet molts al llarg de la història i el govern espanyol mai no els han complert. Per tant, La societat catalana ha arribat majoritàriament al convenciment que l’únic camí efectiu és el de la democràcia, del dret a vot, el dret a decidir des de la nostra pròpia responsabilitats”, ha assegurat.

Culpa l'Estat del rating negatiu

Els perits calculen que Ferrovial va pagar 5,9 milions a CDC a través del Palau

ECONOMIA - SOCIETAT - POLICIA I JUSTICÍA

La xifra és lleugerament inferior als 6,6 milions que el fiscal anticorrupció Emilio Sánchez Ulled creu que es van desviar a CDC 

Per: Redacció 

27.04.2017  14:40

Els perits de l’Agència Tributària calculen que Ferrovial va fer arribar a CDC a través del Palau de la Música 5,9 milions d’euros entre 2000 i 2008, els quals la fiscalia considera que corresponen a comissions il·legals que la constructora pagava a canvi d’adjudicacions públiques.



En la seva compareixença avui en el judici del cas Palau, han confirmat tres mecanismes de desviament: entrega en efectiu als tresorers del partit, falsos convenis de col·laboració amb la Fundació Trias Fargas (vinculada a CDC) i pagament de factures falses d’empreses.

La Comissió Europea denuncia Espanya a la justícia europea per no aplicar la llei d’hipoteques

MÓN - ESPANYA

El govern espanyol havia d’incorporar la directiva europea a la seva legislació el març del 2016 com a molt tard 

Spain's Prime Minister Mariano Rajoy during a press conference at the MoncloaPalace in Madrid, Spain, Wednesday, Nov. 12, 2014

Per: Redacció 

27.04.2017  18:08

La Comissió Europea ha decidit de denunciar Espanya al Tribunal de Justícia de la Unió Europea per no haver incorporat plenament a la seva legislació la directiva sobre crèdits hipotecaris, que data de l’any 2014. Brussel·les també ha portat davant de la justícia a Croàcia, Xipre i Portugal, que tampoc han aplicat la llei tot i que l’executiu europeu ja els va advertir del retard en un escrit el març del 2015. Segons que ha explicat la CE en un comunicat, els quatre estats no han complert el dictamen motivat que els van enviar llavors. Brussel·les ha destacat que la manca d’aplicació de la llei europea d’hipoteques perjudica els consumidors, que no poden gaudir de la protecció que la normativa garanteix.



La Comissió també informa que el retard en aplicar la llei europea priva els consumidors d’Espanya i

JxSí, CUP i CSQEP aproven l'impost als béns no productius per combatre l'evasió fiscal

FISCALITAT

El tribut es començarà a recaptar el 30 de juny, tot i que Coscubiela hi ha votat a favor des de l'"escepticisme", perquè el veu poc útil

El PSC s'absté i PP i C's s'hi oposen al·legant que no permetrà reduir l'evasió, tindrà una recaptació reduïda i pot dur a la doble imposició

Roger Tugas, Parlament de Catalunya | 26/04/2017 a les 12:48h

Un ple del Parlament recent. Foto: ACN

El nou impost als béns no productius, que té com a objectiu lluitar contra l'evasió fiscal, ja és una realitat. Junts pel Sí, la CUP i Catalunya Sí que es Pot han unit els seus vots aquest dimecres per tirar endavant aquest tribut als actius que se situen a nom d'empreses però que no serveixen per millorar la seva producció, sinó per evitar pagar determinats impostos a persones físiques. Tot i això, tant el PSC -que s'ha abstingut- com C's o el PP -que hi han votat en contra- han criticat que no servirà per lluitar contra el frau, que la recaptació serà mínima, que pot ser anul·lada per portar a la doble imposició o que no inclogui cap mínim exempt o deduccions.

 

De fet, aquestes s'han eliminat en el tràmit parlamentari, en el qual Junts pel Sí i la CUP -que van impulsar la proposició de llei- han endurit el text inicial, augmentant els tipus, fixant que s'hauria de pagar per primer cop aquest 30 de juny -a partir de l'any vinent, s'abonarà l'1 de gener-, o que el subjecte a gravar ja no siguin només els pisos, vehicles, embarcacions i vaixells a nom d'empreses i que no estiguin vinculats amb la seva activitat productiva, sinó que ara també s'hi afegeixen els objectes d'art i antiguitats de valor elevat i les joies.

Lluita contra el frau i l'evasió com a objectiu

Adif ven el corredor mediterrani com la connexió Madrid-Europa #CorredorMadriterrani

INFRAESTRUCTURES

L’Estat ja incloïa en un document enviat a Brussel·les obres a la capital com a part de l’eix ferroviari.

XAVIER GRAU Barcelona Actualitzada el 17/04/2017 23:22

Imatge d’arxiu de les obres del corredor mediterrani a l’altura de Cambrils. En el document, el paràgraf en què Adif explica el trajecte de la infraestructura. / TJERK VAN DER MEULEN

“El corredor mediterrani connecta Madrid, Algesires i els principals ports de la costa est espanyola amb Europa”. Així ven Adif -el gestor de les línies ferroviàries d’Espanya- el projecte d’infraestructures més important que s’està fent a l’Estat. La frase és textual i apareix a la Declaració sobre la xarxa del 2017 d’Adif, un document que la companyia posa a disposició dels possibles clients -els operadors ferroviaris- en què explica les condicions d’accés a la xarxa de ferrocarril, els peatges i les especificacions tècniques. 

Per tant, l’organisme que gestiona la xarxa manté la concepció radial del ferrocarril a Espanya que fa unes setmanes ja se li va escapar al ministre de Foment, Íñigo de la Serna, en un tuit que va escriure durant una visita d’obres a Castelló. “El corredor mediterrani avança. Castelló serà a 2 hores i 25 minuts de Madrid gràcies a aquest nou tram que he visitat avui”, escrivia el ministre a la xarxa social el 27 de març passat. Mentrestant, la connexió entre Castelló i Tarragona segueix sense tenir ni tercer carril ni ample internacional i alguns trams, de fet, encara són de via única. 

El document d’Adif no deixa de ser, a més, la constatació que l’obra està a mig fer. No parla d’un eix

L’agència de qualificació Fitch dóna per fet que el referèndum català es farà al setembre

ECONOMIA

L'agència parla d'un entorn polític inestable a l'estat espanyol que repercutirà en el seu creixement econòmic 

Per: Redacció 

13.04.2017  11:22

L’agència de qualificació Fitch ha elaborat un informe, a través de BMI Research, sobre valoració de riscos a Espanya on inclou el referèndum català entre els temes destacats del 2017. El document, publicat amb data de l’1 d’abril, destaca que és planificat pel setembre del 2017 un referèndum sobre la independència de Catalunya tot i que, segons afegeix, el govern espanyol refusarà reconèixer la seva validesa independentment del resultat final.



Fitch també avisa que el govern en minoria d’Espanya dirigit pel president Mariano Rajoy s’enfrontarà a un parlament fragmentat i que això dificultarà el procés legislatiu de la cambra.

Catalunya ja crea més empreses que Madrid

Economia

La supera per primer cop en tota la crisi, però la capital d’Espanya té companyies més grans

ÀLEX FONT MANTÉ Actualitzada el 13/04/2017 00:00  

Catalunya va crear el 2016 més empreses que la Comunitat de Madrid per primer cop en tota la crisi. Així ho revela un informe de la consultora Axesor elaborat amb dades del Registre Mercantil. La tendència, a més, s’ha mantingut en el primer trimestre del 2017. 

Madrid ha liderat sistemàticament la constitució de noves companyies. Això va provocar que en el període 2008-2016 s’hi registressin un 20,7% de les obertures d’empreses a tot l’Estat, mentre que a Catalunya el percentatge es va quedar en el 19,1%. Malgrat això, durant el 2016 es va produir un canvi de tendència: a Catalunya s’hi van fer el 21,7% de les noves empreses, mentre que a Madrid va baixar fins al 19,6%. 

Aquest punt d’inflexió es va produir gràcies a un increment espectacular en el nombre de noves