La Generalitat preveu tancar l’any al voltant de l’1,02% de dèficit

PAÍS - PRINCIPAT

Les conselleries han tingut 425,6 milions més fins a octubre malgrat la pròrroga pressupostària.

El secretari d’Economia de la Generalitat, Pere Aragonès

Per: Redacció 

14.12.2016  18:12

Les conselleries han tingut 425,6 milions més fins a octubre malgrat la pròrroga pressupostària.


BARCELONA, 14 (EUROPA PRESS)


La Generalitat preveu tancar 2016 al voltant de l’1,02% de dèficit, respecte de l’objectiu autonòmic del 0,7%, ha explicat el secretari d’Economia de la Generalitat, Pere Aragonès, en compareixença a la comissió d’Economia del Parlament.



Ha argumentat que és una previsió que pot variar, però que rondarà l’1% i hi haurà despesa no finançada i per tant no pagada, perquè tot i que l’execució pressupostària del 2016 és millor que la del 2015, en els mesos finals de l’any es concentren una part important dels pagaments.



Ha recordat que la desviació del dèficit el 2015 va ser de dos punts, i el 2016 serà de tres dècimes, que es finançaran amb l’anomenat FLA extraordinari per cobrir l’excés de dèficit d’exercicis anteriors.



Ha repassat que la Generalitat ha reduït a la meitat el període de pagament a proveïdors, tot i que “l’Estat ha de posar-se les piles” perquè el FLA del 2016 només ha finançat fins ara el dèficit del 0,3% en comptes de l’ampliació al 0,7%, i també queda pendent una part del FLA extraordinari del 2015, uns ingressos que el Govern necessita per pagar les seves factures.



MAJOR MARGE

La repassada de l’FMI a Espanya: De les autonomies a l’IVA

ECONOMIA

L’organisme reclama més poder financer per les autonomies, normes 'més estrictes' pel compliment del dèficit, revisar la despesa en sanitat i educació i reduir les exempcions de l’IVA.

Per: ACN

13.12.2016  12:32





El Fons Monetari Internacional ha demanat avui al govern espanyol que ofereixi ‘més poder per mobilitzar els seus propis ingressos’ a les comunitats autònomes, ja que considera que ‘sense reformes’ el model de finançament suposa ‘un risc’ per ‘complir els objectius de dèficit’.



En un informe, l’FMI exigeix ‘un compliment més automàtic i estricte’ dels llindars i que es consideri introduir un ‘sistema de transferències basat en l’actuació’ de cada autonomia tenint en compte, també, ‘les diferents capacitats econòmiques’. A més, l’FMI diu que cal reduir les

Rescat milionari de les autopistes deficitàries de Madrid

MÓN - ESPANYA

L’estat espanyol acaba pagant un rescat milionari de les autopistes deficitàries de Madrid

El pagament als bancs creditors pot arribar a ser de més de cinc mil milions.

Per: Redacció 

12.12.2016  17:07

Finalment l’estat espanyol es farà càrrec de les autopistes de peatge de Madrid que han fet fallida. I ho farà perquè no ha estat capaç d’arribar a un acord amb els bancs creditors que n’eviti la liquidació i el tancament al trànsit. Així ho ha confirmat el ministre de Foment, Íñigo de la Serna, que ha dit que negociaven amb els bancs la manera de fer el rescat.

Ara per ara no hi ha una quantitat precisa sobre què costarà a les arques de l’estat aquesta operació, però segons indica el diari El País la patronal de les constructores Seopan va quantificar l’any passat el deute en 5.500 milions. Un problema afegit és que algunes de les entitats que van finançar la construcció d’aquestes autopistes deficitàries, sobretot les estrangeres, s’han desfet dles passius venent el deute amb un descompte important, de fins el 70%, a fons d’inversió especulatius, els anomenats fons voltor.

Aquestes autopistes són les autopistes radials de Madrid, la 2, la 3, la 4 i la 5, construïdes per un consorci participat per Abertis, ACS, Sacyr i Bankia, anomenat Accesos de Madrid; la M-12, que és l’Eix Aeroport de Barajas; la AP-41 entre Madrid i Toledo, i la AP-36. A més, també hauran de ser rescatades l’autopista de circumvalació d’Alacant i la Cartagena-Vera.

El govern espanyol es defensa dient que a la llarga aquestes autopistes no seran deficitàries i que fins i tot podran generar superàvit si hi hagués el trànsit que no hi ha hagut fins ara. El ministre diu que el principal objectiu és que les autopistes ‘continuïn operatives i els ciutadans les puguin continuar utilitzant’.

El pla de Foment quan Ana Pastor dirigia el ministeri era que hi hagués una quitança sobre els crèdits del 50% i el pagament de la resta en terminis de trenta anys. Però els creditors no ho van acceptar. Les concessionàries de les autopistes ja van provisionar les pèrdues pels recursos propis invertits, que van finançar amb crèdits d’una vintena de bancs, que són els que ara tenen aquest passiu.

Enllaç noticia :

http://www.vilaweb.cat/noticies/lestat-espanyol-acaba-pagant-un-rescat-milionari-de-les-autopistes-deficitaries-de-madrid/ 

Una ‘tercera via secreta’ blindarà el finançament del referèndum al pressupost

PAÍS - PRINCIPAT

El fons no departamental, gestionat per Economia, i el fons de contingència augmenten amb l'objectiu de garantir la dotació per a fer el referèndum.

Oriol Junqueras i Carles Puigdemont

Per: Pere Cardús Cardellach 

29.11.2016  11:04

El govern aprova avui el projecte de pressupost per al 2017 i la llei d’acompanyament amb les mesures fiscals i legals que han de fer possibles els comptes. Un dels compromisos entre els negociadors de Junts pel Sí, la CUP i el govern era que el pressupost tingués una partida explícita per a fer el referèndum sobre la independència. Les partides pel referèndum s’inclouran en el fons no departamental gestionat per Economia i en el fons de contingència.



Segons les fonts del departament consultades per VilaWeb, encara hi haurà una tercera via per a dotar

La CUP respon a Junqueras: ‘No és el millor pressupost possible’

PAÍS - PRINCIPAT

La diputada de Eulàlia Reguant assegura que és un pressupost 'subordinat a l'estat i la Troika'.

 

 

 

 

La diputada de la CUP Eulàlia Reguant

Per: Redacció 

29.11.2016  16:47

La diputada de la CUP Eulàlia Reguant ha explicat que la formació anticapitalista permetrà la tramitació del pressupost, malgrat que és una proposta que no els satisfà.



En aquest sentit, ha respòs al vice-president i conseller d’Economia, Oriol Junqueras, dient que ‘no és

Pressupostos : Junqueras: ‘Algú pensa que no faré tot el que estigui a les meves mans per fer el referèndum?’

PAÍS - PRINCIPAT

El vice-president ha presentat uns comptes que destinen el 77% de l'increment a la despesa social.

El vice-president Oriol Junqueras lliura el pressupost del 2017 a Carme Forcadell, presidenta del Parlament de Catalunya.

Per: Pere Cardús Cardellach 

29.11.2016  14:32

El vice-president del govern i conseller d’Economia Oriol Junqueras ha comparegut al parlament per presentar el pressupost del 2017 i la llei d’acompanyament de mesures fiscals i financeres. Junqueras ha començat per destacar l’increment de les partides destinades a la despesa social. El vice-president ha explicat que consideren despesa social la dotació destinada a Salut, Ensenyament,Benestar i Família, transport públic i tarificació social i Habitatge. L’increment d’aquestes partides és de 1.170 milions d’euros, que són el 77% de l’increment total de la despesa. Segons Junqueras, el pressupost de l’any 2017 tindrà una despesa social del 74,7%, ‘el més alt de la història, ha dit. És un increment de 2,9 punts respecte l’últim pressupost aprovat, el 2015.



La CUP i el referèndum
Junqueras no ha volgut especular sobre la possibilitat que aquest pressupost sigui aprovat per la CUP a diferència del que va passar el maig passat. Ha dit que pertocava a la CUP i a la resta de grups parlamentaris de valorar la seva posició sobre el pressupost perquè el govern ha fet la proposta que creu més positiva i assumible en el context actual.



Sobre la dotació prevista per a la celebració del referèndum, Junqueras ha situat aquesta partida dins dels diners destinats a processos electorals i participatius que hi ha sempre als pressupostos. No ha concretat cap xifra i ha explicat que hi ha una disposició addicional (número 31) que expressa el compromís per dotar el referèndum amb els diners que calgui. No ha volgut pronunciar-se sobre la possibilitat que l’estat impugni aquesta dotació i la disposició addicional. En qualsevol cas, ha afirmat que el seu compromís és de fer possible el mandat democràtic contret en les eleccions.



I ha dit: ‘A mi ja em coneixeu. Sabeu quina és la meva trajectòria professional i política. Algú pensa que jo no compliré amb el compromís amb la ciutadania en aquesta qüestió? De debò que algú creu que no faré tot el que estigui a les meves mans per tirar endavant el mandat de les urnes? Farem tot el possible perquè aquest sigui l’últim pressupost autonòmic. Perquè tot això ho fem per donar als ciutadans els millors serveis en les millors condicions possibles.’



Increment per departament

El Parlament Europeu demana que el BCE dirigeixi les injeccions de capital en inversions com el corredor mediterrani

PAÍS

L'Eurocambra aprova l’informe de Ramon Tremosa per 437 vots a favor, 121 en contra i 140 abstencions.

Per: ACN

 

22.11.2016  12:35

 

 

 

 

 

El Parlament Europeu ha instat al Banc Central Europeu a prioritzar la compra d’actius de projectes d’inversió productiva, com el corredor mediterrani. L’Eurocambra ha aprovat l’informe sobre el BCE de l’eurodiputat del PDECAT, Ramon Tremosa, que ha destacat que ‘en lloc de limitar-se a finançar la despesa corrent dels estats’ cal que Frankfurt adquireixi bons del Banc Europeu d’Inversions, en projectes estratègics a nivell europeu, com el corredor, i estimuli així ‘al màxim possible el creixement econòmic’. Tremosa ha recordat que la política monetària ‘expansiva’ del BCE afavoreix els països del sud però ha avisat que ‘si es deixés de fer’ els tipus ‘pujarien a nivells del 2011’.



L’informe de Tremosa adverteix que les polítiques expansives estan fent ajornar moltes reformes pendents en alguns estats, així com també la reducció del dèficit públic. ‘És el cas de França, però

Les exportacions catalanes creixen un 2,1% i arriben a 48.500 milions fins al setembre

ECONOMIA

Les importacions augmenten un 1,9% i el dèficit comercial creix el 0,5%, fins a quasi 9.300 milions.

XAVIER GRAU Barcelona Actualitzada el 21/11/2016 15:57

A Catalunya creixen les exportacions i les importacions, a diferència del conjunt de l'Estat.

Les exportacions catalanes continuen marcant nous rècords. Al mes de setembre Catalunya va exportar per valor de 5.746,4 milions d'euros, un 2,4% més que al setembre de l'any passat. De gener a setembre les exportacions catalanes han arribat a 48.583 milions d'euros, xifra que és un 2,1% superior a la del mateix període de l'any passat i significa un nou rècord històric.

Les vendes a l'exterior de Catalunya representen el 25,8% del total exportat per Espanya. Les exportacions de productes energètics, que es van situar en els 1.287,3 milions d'euros, han baixat un 10,3%, mentre que les vendes a l'exterior de productes no energètics, per valor de 47.295,7 milions, van augmentar un 2,5%, segons dades de l'Institut Espanyol de Comerç Exterior (Icex).

Per la seva banda, les importacions catalanes al setembre van arribar a 6.883,7 milions d'euros, amb un augment d'un 1,7% respecte al mateix mes del 2015. De gener a setembre les importacions han crescut un 1,9%, fins a 57.860,8 milions d'euros, i les compres a l'exterior de la comunitat catalana suposen el 28,7% del total de les importacions espanyoles.

En aquest cas, les importacions de productes energètics, de 3.539,7 milions, han baixat un 30,3%, mentre que les de no energètics, de 54.321,1 milions, han augmentat un 5%.

Amb aquestes dades la balança comercial de Catalunya té un dèficit de gener a setembre de 9.277,8 milions d'euros, amb un augment del 0,5% respecte al mateix període de l'any anterior. Mentre el dèficit comercial català creix, en el cas del conjunt de l'Estat ha millorat amb un descens del 29% respecte als 9 primers mesos de l'any passat. El dèficit comercial espanyol es situava al setembre en 13.227,1 milions d'euros.

Això fa que la taxa de cobertura (la part de les importacions que es podria pagar amb les exportacions) sigui millor que la catalana. Espanya té una taxa de cobertura del 93,4%, mentre que la catalana és del 84%.

Química, béns d'equipament i automòbil

Més Corredor Mediterrani, la recomanació de l'Eurocambra al BCE

INFORME BCE




Víctor Costa
Foto: ACN
Barcelona. Dijous, 13 d'octubre de 2016

En què i com podria el Banc Central Europeu (BCE) gastar millor? Aquesta és una de les grans preguntes amb resposta que es desprèn de l'informe anual 2015 del BCE que el seu ponent i també eurodiputat del PDECat, Ramon Tremosa, ha presentat aquest dijous al Cercle d'Economia. Més concretament, Tremosa que va aconseguir tirar endavant l'informe amb 36 vots a favor, 12 abstencions i 7 vots en contra a la comissió d'Afers Econòmics i Monetaris, ha explicat que la recomanació del Parlament Europeu al BCE passa per redireccionar o ampliar l'estratègia.
"No és comprar menys deute sinó comprar millor". O el que és el mateix, un canvi d'inversió "no en quantitat sinó en qualitat". De la compra directe de deute públic i corporatiu a la també adquisició de bons del Banc Europeu d'Inversions (BEI). I tot plegat, amb un objectiu principal: accelerar el Corredor Mediterrani així com altres projectes d'infraestructures de la Unió Energètica i Ferroviària mitjançant les inversions privades d'interès públic.

Suport públic a Draghi

Montoro confirma a Junqueras que el sostre de despesa de la Generalitat no creixerà el 2017

PRESSUPOSTOS

El departament d'Economia va rebre divendres la informació amb les transferències que rebrà de l'Estat l'any vinent

El Govern denuncia que les bestretes s'han tornat a calcular a la baixa i amb una evolució d'ingressos inferiors al que faria preveure el creixement de l'economia

La situació de pròrroga provoca que l'executiu català tingui un superàvit de 783 milions el mes d'agost

El Govern veu marge per fer «gestos» perquè la CUP voti els pressupostos

Roger Tugas | 10/10/2016 a les 18:46h

Oriol Junqueras i Cristóbal Montoro, abans que s'iniciï la reunió d'un consell de Política Fiscal i Financera | ACN

La Generalitat (i la resta de governs autonòmics) ja sap quines transferències rebrà de l'Estat el 2017. Ha trigat més del que és habitual (acostuma a comunicar-se el juliol, per facilitar l'elaboració dels pressupostos de cada comunitat), però finalment el ministeri d'Hisenda va enviar comunicacions als diversos executius la setmana passada per notificar-los quins recursos rebran del finançament autonòmic, tant pel que fa a les bestretes per previsions d'ingressos de l'any vinent com per la diferència entre allò avançat i la liquidació de la recaptació del 2015.

 

I segons ha sabut NacióDigital de fonts coneixedores dels contactes, la quantitat és similar a les estimacions més prudents amb què havia estat treballant la Generalitat a l'hora d'elaborar els pressupostos del 2017. Per això, el sostre de despesa dels departaments no variarà massa respecte el

El Nobel d’Economia Joseph Stiglitz avala la viabilitat econòmica de la independència de Catalunya

ECONOMIA

L'economista nord-americà presenta el seu últim llibre a Barcelona: 'L'euro. Com la moneda comuna amenaça el futur d'Europa'.

El premi Nobel d’Economia Joseph Stiglitz

Per: Redacció 

07.10.2016  12:19

‘Els països petits poden créixer molt perquè poden adaptar les seves pròpies polítiques’, ha afirmat el premi Nobel d’Economia Joseph Stiglitz en una entrevista a Catalunya Ràdio. L’economista nord-americà presenta el seu llibre ‘L’euro. Com la moneda comuna amenaça el futur d’Europa‘ (Edicions 62) avui a Barcelona. En el seu pas per Catalunya Ràdio, Stiglitz ha assegurat que una Catalunya independent és econòmicament viable: ‘Clarament sí’, ha respost quan se li ha demanat.



Ha afegit que el que el preocupa són més els aspectes polítics que els econòmics.
Stiglitz ha tractat també la situació de l’euro, que és el tema del seu nou llibre. Diu que en el disseny

La CUP furga en les contradiccions dels «comuns» amb la unilateralitat

DEBAT DE POLÍTICA GENERAL

Albert Botran recorda que a l’última legislatura ICV-EUiA va apostar per camins alternatius si el referèndum pactat fracassava 

Sergi Santiago, Parlament de Catalunya | 05/10/2016 a les 16:23h

El diputat de la CUP Albert Botran durant el debat de política general | Adrià Costa

La CUP ha posat als "comuns" en una posició complicada durant el debat de política general. El diputat Albert Botran ha recordat com, durant l'última legislatura, ICV-EUiA va votar a favor d'explorar camins alternatius i unilaterals si el referèndum pactat fracassa. Botran ha recordat les paraules de l'exdiputat d'ICV Jaume Bosch, que la passada legislatura va assegurar que s'havien d'explorar les vies ordinàries per "omplir-se de legitimitat" però que "si l'Estat les boicoteja" optarien per mecanismes propis. El diputat cupaire ha destacat que l'antiga CiU va votar en contra en aquell moment, mentre ICV-EUiA es va pronunciar a favor. "Des de llavors, han canviat molt les coses", ha afegit Botran.

En relació als pressupostos, la CUP s'ha mostrat disposada a continuar treballant-los sempre que vagin "més enllà de la gestió" i serveixin per assolir la ruptura amb l'Estat. En tot cas, Botran ha volgut contestar els retrets de Junts Pel Sí i ha defensat que la responsabilitat per la no aprovació dels últims pressupostos "és compartida". El diputat de l'esquerra alternativa ha tornat a incidir en la pujada fiscal a les grans fortunes i ha recordat que, segons l'últim CEO, un 76% dels catalans és favorable a apujar els impostos a aquells que més tenen. "En el cas dels votants de Junts Pel Sí, aquest percentatge és del 84%", ha recordat el diputat Benet Salellas.

Missatges a PP, PSC i C’s

Rato sosté que les targetes 'black' eren "perfectament legals"

L’expresident de Bankia assegura que ningú el va advertir que hi hagués cap problema fiscal o regulatori.

per ACN 04/10/2016 

L’expresident de Bankia, Rodrigo Rato | ACN

 

L’expresident de Bankia, Rodrigo Rato, ha defensat aquest dimarts en el judici pel cas Bankia que les targetes ‘black’ eren uns incentius “perfectament legals”. “Cap dels departaments dels vuit o nou que tractaven periòdicament amb les targetes em va dirigir una comunicació verbal o escrita indicant-me que la retribució del consell tingués el menor problema fiscal ni regulatori ni de cap altre tipus”, ha comentat l’exdirigent de l’entitat a preguntes del fiscal Alejandro Luzón. Rato està acusat de gastar-se uns 100.000 euros en despeses personals entre el 2010 i 2012, any que va deixar el càrrec, i la Fiscalia li demana quatre anys i mig per un presumpte delicte d’apropiació indeguda.




Divendres passat, l’expresident de Caja Madrid Miguel Blesa es va expressar en un sentit similar quan va assegurar que Hisenda ni el Banc d’Espanya van veure cap inconvenient en 23 anys amb

Junqueras denuncia que el govern del PP ha ocultat els objectius de dèficit del 2017 per pressionar el PSOE

PAIS - PRINCIPAT

El vice-president econòmic creu que 'molt probablement' els pressupostos compliran els marges de dèficit.

Per: ACN

03.10.2016  11:39

 

El vice-president i conseller d’Economia, Oriol Junqueras, ha denunciat que el govern del PP no ha donat els objectiu de dèficit del 2017 per pressionar políticament el PSOE perquè cedeixi amb la investidura. En una entrevista a Els Matins de TV3, Junqueras ha posat com a exemple el president del País Valencià, Ximo Puig, que és un dels membres de l’executiva del PSOE que va dimitir per fer caure Sánchez quan les bases del partit d’aquesta comunitat són partidàries del fins ara secretari general del PSOE. D’altra banda, el titular d’economia creu que els pressupostos de l’any que ve compliran ‘molt probablement’ els marges de dèficit ‘per primera vegada en molt de temps’ i s’ha mostrat obert a estudiar propostes sobre modificacions en l’IRPF.



Junqueras ha lamentat que a aquestes alçades el conjunt de les administracions públiques no sàpiga quin serà el sostre de dèficit del 2017 i ho atribuït a una decisió del govern del PP per pressionar el PSOE i aconseguir que canviï d’opinió respecte la investidura. Ja que, tal com ha recordat, ocultant aquestes dades s’impedeix que les administracions puguin elaborar pressupostos. Segons el

A un gripau blau babau Per Albert Pont - Cercle Català de Negocis

OPINIÓ CONTUNDENT

«Hem callat prudentment els problemes que ens ha portat escollir públicament l’opció sobiranista, per no crear una innecessària alarma social» 

Per: Albert Pont 

26.09.2016  22:00

Un dels gripaus que ens hem hagut d’empassar tot sencer és aquell que lloava la transversalitat del sobiranisme i la iniciativa de la societat civil en el procés. Els grups parlamentaris sobiranistes són plens de nous catalans, sindicalistes, catedràtics, nous-nous catalans, representants de col·lectius socials de tota mena i condició, actors, estrelles mediàtiques, més sindicalistes, futbolistes, eco-socialistes i bohemis encantats d’haver-se conegut… però, on són els treballadors per compte propi? On són els representants de l’economia productiva?



Això havia de ser la revolució de les classes mitjanes contra l’oligarquia del règim. Perquè, al cap i a la fi, no hi ha en joc únicament la sobirania i la pervivència de la nostra identitat, sinó també la viabilitat econòmica, l’estat del benestar i la plena ocupació.



El Cercle Català de Negocis no és aquí per a alimentar el patriotisme que mobilitza masses un cop

De Guindos planta el Congrés pel cas Soria

L'oposició pensa a tornar a dur al Constitucional el conflicte amb el govern en funcions.

 

DANI SÁNCHEZ UGART Madrid Actualitzada el 27/09/2016 16:38

La bancada del govern ha quedat buida aquest dimarts

El ministre d'Economia en funcions, Luis de Guindos, ha plantat aquest dimarts el Congrés, que li demanava la compareixença per donar explicacions pel cas de l'exministre d'Indústria, José Manuel Soria. Com estava previst, l'executiu en funcions ha deixat buida la bancada blava en el primer ple de la legislatura. 

L'oposició en bloc, inclòs Ciutadans, ha criticat amb duresa la decisió del ministre de no assistir al ple, i el portaveu del grup socialista, Antonio Hernando, ha anticipat que el seu partit es planteja tornar a dur la qüestió del control parlamentari al govern en funcions davant del Tribunal Constitucional. L'oposició ja havia presentat davant de l'Alt Tribunal un conflicte d'atribucions per la "deixadesa de funcions" de l'executiu, que no es va sotmetre en l'anterior legislatura fallida al control de la cambra. 

El portaveu del PNB, Aitor Esteban, per la seva banda, ha denunciat que el Constitucional no "doni senyals de vida" i resolgui el conflicte d'atribucions que ja té presentat per aquest assumpte. En la

L’ex-gerent d’Imelsa acusa Rajoy ‘d’estar al corrent’ de la trama corruptiva

PAÍS - PAÍS VALENCIÀ

Marcos Benavent ha fet aquestes acusacions abans de declarar com a investigat en una de les peces del cas Imelsa.

L’ex-gerent de l’empresa pública Imelsa, Marcos Benavent

Per: Europa Press

23.09.2016  13:42

L’ex-gerent de l’empresa pública Imelsa, Marcos Benavent, ha acusat avui el president del govern espanyol en funcions, Mariano Rajoy, ‘d’estar al corrent’ de la presumpta trama corrupta que s’investiga al jutjat d’instrucció numero 18 de València.



Benavent, autodefinit com un ‘ionqui dels diners’, ha fet aquestes manifestacions als mitjans de comunicació moments abans de declarar com a investigat en una de les peces del cas Imelsa, en concret la relativa als contractes municipals de cultura.

Després de l’aixecament del sumari de la peça principal del cas Imelsa, Benavent ha donat més noms suposadament involucrats en la trama. En concret, s’ha referit a

Jeremy Rifkin a Catalunya

DIPLOCAT conjuntament amb la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Sant Cugat van organitzar la conferència, destacant el paper de les administracions per encarar el canvi cap a la sostenibilitat i l'economia verda.

Per

Redacció

-

22 de setembre de 2016

Conferència d'en Jeremy Rifkin a Sant Cugat.

 

Ahir al vespre a Sant Cugat, davant d’un auditori ple a vessar, l’eminent sociòleg i economista Jeremy Rifkin va realitzar una conferència entorn la sostenibilitat de Catalunya.



En paraules de Rifkin “La tercera revolució industrial és l’oportunitat de crear un model econòmic col·laboratiu, sostenible i intel·ligent. No us amoïneu per Trump, centreu-vos en Catalunya i ensenyeu al món el que una regió puntera com la vostra és capaç de fer”.



Segons ell, la nova economia estarà basada en la

Miguel Cardenal Consell Superior de l'Esport (CSD), imputat per prevaricació, falsedat i malversació

ESPORTS

L'acusa l'expresident de la Real Federació Espanyola de Tennis José Luis Escañuela.

per Redacció 22/09/2016 

 

El president del Consell Superior de l'Esport (CSD, per les sigles en castellà), Miguel Cardenal, ha estat citat a declarar en qualitat d'investigat el proper 19 d'octubre, segons ha avançat el diari 'El Independiente'.

El president del Consell Superior de l'Esport (CSD, per les sigles en castellà), Miguel Cardenal, ha estat citat a declarar en qualitat d'investigat el proper 19 d'octubre, segons ha avançat el diari 'El Independiente'.

Enllaç noticia :

http://elmon.cat/noticia/170453/miguel-cardenal-csd-imputat-per-prevaricacio-falsedat-i-malversacio

Revelen un escàndol de comissions al PP valencià, amb cinc caixes de diner negre

PAÍS - PAÍS VALENCIÀ

Les investigacions del cas Taula també esquitxen l'ex-president de la Generalitat, Francisco Camps.

Alfono Rus i Francisco Camps, tots dos implicats en el cas Taula

Per: Redacció

15.09.2016  15:25

La investigació del cas Taula ofereix cada dia noves informacions sobre la dimensió de la presumpta corrupció del PP valencià. Després de l’aixecament de sumari per part del jutjat d’instrucció número 18 de València, s’ha confirmat que el partit treballava amb cinc ‘caixes B’: a la Generalitat, a l’Ajuntament de València, a la Diputació de València i dues més, a Castelló i a Alacant. En aquestes caixes, s’hi registrava l’entrada i la sortida del diner negre procedent de comissions il·legals. Per si fos poc, el cas també implica el secretari general del PP a la província de València, Vicente Betoret, que tenia coneixement de la trama, i l’ex-president de la Generalitat, Francisco Camps, que exercia d’enllaç amb el PP espanyol, segons que informa El Mundo.



Segons les investigacions de la fiscalia i de la Guàrdia Civil, les cinc caixes B eren interconnectades i