PRESSUPOSTOS
El departament d'Economia va rebre divendres la informació amb les transferències que rebrà de l'Estat l'any vinent
El Govern denuncia que les bestretes s'han tornat a calcular a la baixa i amb una evolució d'ingressos inferiors al que faria preveure el creixement de l'economia
La situació de pròrroga provoca que l'executiu català tingui un superàvit de 783 milions el mes d'agost
El Govern veu marge per fer «gestos» perquè la CUP voti els pressupostos
Roger Tugas | 10/10/2016 a les 18:46h
Oriol Junqueras i Cristóbal Montoro, abans que s'iniciï la reunió d'un consell de Política Fiscal i Financera | ACN |
La Generalitat (i la resta de governs autonòmics) ja sap quines
transferències rebrà de l'Estat el 2017. Ha trigat més del que és
habitual (acostuma a comunicar-se el juliol, per facilitar l'elaboració
dels pressupostos de cada comunitat), però finalment el ministeri
d'Hisenda va enviar comunicacions als diversos executius la setmana
passada per notificar-los quins recursos rebran del finançament
autonòmic, tant pel que fa a les bestretes per previsions d'ingressos de
l'any vinent com per la diferència entre allò avançat i la liquidació
de la recaptació del 2015.
I segons ha sabut NacióDigital de fonts coneixedores
dels contactes, la quantitat és similar a les estimacions més prudents
amb què havia estat treballant la Generalitat a l'hora d'elaborar els
pressupostos del 2017. Per això, el sostre de despesa dels departaments
no variarà massa respecte el
del fallit projecte de comptes del 2016,
tal com pronosticava el vicepresident i conseller d'Economia i Hisenda,
Oriol Junqueras.
D'aquesta manera, la bestreta és lleugerament superior a la transferida
l'exercici vigent, però no tant com es podria preveure per l'evolució
del PIB i de l'economia. De fet, els recursos provinents de la
liquidació d'ingressos del 2015 també creixen, fruit del mal càlcul fet
llavors pel ministeri d'Hisenda, però el departament d'Economia (que va
rebre la carta amb la informació divendres) pronostica ara que, amb els
càlculs a la baixa que fa el ministre responsable del govern espanyol,
Cristóbal Montoro, la liquidació dels ingressos que es farà el 2019
encara permetrà rebre llavors més recursos que haurien d'arribar el
2017.
Sense recursos de més
De fet, la reducció del topall de dèficit (del 0,7% al 0,5% el 2017) quasi farà desaparèixer els recursos de mes que arribaran l'exercici vinent. tot i que la celebració d'un Consell de Política Fiscal i Financera podria fer variar aquest límit de despesa i de desviament pressupostari. El cert, però, és que aquesta reunió no està convocada i res fa preveure que arribi, motiu pel qual les transferències anunciades per Montoro semblen certificar que la millora econòmica no acabarà de traslladar-se en els comptes catalans encara.
De fet, la reducció del topall de dèficit (del 0,7% al 0,5% el 2017) quasi farà desaparèixer els recursos de mes que arribaran l'exercici vinent. tot i que la celebració d'un Consell de Política Fiscal i Financera podria fer variar aquest límit de despesa i de desviament pressupostari. El cert, però, és que aquesta reunió no està convocada i res fa preveure que arribi, motiu pel qual les transferències anunciades per Montoro semblen certificar que la millora econòmica no acabarà de traslladar-se en els comptes catalans encara.
En aquest sentit, fonts de la Generalitat denuncien que la pràctica
sistemàtica de l'executiu central de calcular a la baixa la previsió
d'ingressos impedeix al Govern rebre els recursos que li pertocarien
cada any per incrementar la despesa social i activar l'economia, mentre
que són quantitats de què Montoro pot disposar durant 24 mesos a interès
zero. "Estem finançant el dèficit de l'Estat", denuncia un portaveu de
la conselleria, que recorda que aquests són part dels recursos que
després el govern espanyol utilitza per prestar a Catalunya amb un
interès determinat a través del fons de liquiditat autonòmica (FLA).
Finances sanejades gràcies a la pròrroga
Sigui com sigui, la despesa de què disposaran els departaments sí que creixerà respecte els pressupostos del 2015 i la pròrroga del 2016, ja que, en els comptes que van caure abans d'iniciar el tràmit parlamentari, els recursos per a les conselleries creixien quasi 1.270 milions d'euros. La situació de pròrroga, de fet, provoca ara que bona part d'aquesta quantitat es destini a eixugar deute i frenar el dèficit. Així, segons la última informació remesa a Montoro, en cumpliment de la condicionalitat del FLA, la Generalitat gaudia l'agost d'un superàvit de 783 milions, mentre que el mateix mes del 2015 tenia un dèficit de 2.250 milions.
Sigui com sigui, la despesa de què disposaran els departaments sí que creixerà respecte els pressupostos del 2015 i la pròrroga del 2016, ja que, en els comptes que van caure abans d'iniciar el tràmit parlamentari, els recursos per a les conselleries creixien quasi 1.270 milions d'euros. La situació de pròrroga, de fet, provoca ara que bona part d'aquesta quantitat es destini a eixugar deute i frenar el dèficit. Així, segons la última informació remesa a Montoro, en cumpliment de la condicionalitat del FLA, la Generalitat gaudia l'agost d'un superàvit de 783 milions, mentre que el mateix mes del 2015 tenia un dèficit de 2.250 milions.
D'aquesta manera, Junqueras no podrà seduir la CUP perquè aquest cop
doni suport als pressupostos amb un augment generalitzat de les partides
en relació al projecte fallit del 2016, però igualment confia que els anticapitalistes els votin. El Govern, de fet, veu marge per fer "gestos" per acontentar-los, per bé que les seves reivindicacions se centren
en reclamar un gir en polítiques educatives, partides per al referèndum
i el procés constituent, i increments fiscals a les rendes elevades.
Enllaç noticia :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada