MÓN - ESPANYA
L’estat espanyol acaba pagant un rescat milionari de les autopistes deficitàries de Madrid
El pagament als bancs creditors pot arribar a ser de més de cinc mil milions.
Per: Redacció
12.12.2016 17:07
Finalment l’estat espanyol es farà càrrec de les
autopistes de peatge de Madrid que han fet fallida. I ho farà perquè no
ha estat capaç d’arribar a un acord amb els bancs creditors que n’eviti
la liquidació i el tancament al trànsit. Així ho ha confirmat el
ministre de Foment, Íñigo de la Serna, que ha dit que negociaven amb els
bancs la manera de fer el rescat.
Ara per ara no hi ha una quantitat precisa sobre què
costarà a les arques de l’estat aquesta operació, però segons indica el
diari El País
la patronal de les constructores Seopan va quantificar l’any passat el
deute en 5.500 milions. Un problema afegit és que algunes de les
entitats que van finançar la construcció d’aquestes autopistes
deficitàries, sobretot les estrangeres, s’han desfet dles passius venent
el deute amb un descompte important, de fins el 70%, a fons d’inversió
especulatius, els anomenats fons voltor.
Aquestes autopistes són les autopistes radials de Madrid,
la 2, la 3, la 4 i la 5, construïdes per un consorci participat per
Abertis, ACS, Sacyr i Bankia, anomenat Accesos de Madrid; la M-12, que
és l’Eix Aeroport de Barajas; la AP-41 entre Madrid i Toledo, i la
AP-36. A més, també hauran de ser rescatades l’autopista de
circumvalació d’Alacant i la Cartagena-Vera.
El govern espanyol es defensa dient que a la llarga
aquestes autopistes no seran deficitàries i que fins i tot podran
generar superàvit si hi hagués el trànsit que no hi ha hagut fins ara.
El ministre diu que el principal objectiu és que les autopistes
‘continuïn operatives i els ciutadans les puguin continuar utilitzant’.
El pla de Foment quan Ana Pastor dirigia el ministeri era
que hi hagués una quitança sobre els crèdits del 50% i el pagament de la
resta en terminis de trenta anys. Però els creditors no ho van
acceptar. Les concessionàries de les autopistes ja van provisionar les
pèrdues pels recursos propis invertits, que van finançar amb crèdits
d’una vintena de bancs, que són els que ara tenen aquest passiu.
Enllaç noticia :
