Rajoy i Merkel ens conviden a la DUI

Dilluns, 25 d'agost de 2014 17:30 h

El president espanyol insisteix que no se celebrarà un referèndum il•legal a l'Estat espanyol i Merkel diu que el posicionament de Rajoy "Té molta lògica” i que el procés és un afer intern d’Espanya 

La negativa rotunda de Rajoy a la consulta i la consideració de Merkel que el procés és un afer intern, ens aboca a trencar la legalitat i externalitzar l’afer intern, i si Espanya ens impedeix votar, només queda el camí d’unes plebiscitàries i proclamar una DUI.

El president espanyol Mariano Rajoy ha insistit que no se celebrarà cap referèndum il•legal, i oblidant-se d’Escòcia, ha assegurat que  no es pot demanar a cap president de cap país del món que l'autoritzi. Per la seva banda la cancellera alemanya, que avui feia d’amfitriona de Rajoy, ha assegurant que el que diu Rajoy sobre el procés "té molta lògica i se li ha de donar suport", malgrat això no ha volgut entrar a valorar el fons de la qüestió perquè considera que tracta d'un "assumpte de política interna d'Espanya”.

Merkel ens convida així a saltar el mur de l’afer intern per passar a ser una qüestió d’Europa on preval la democràcia.

Rajoy insisteix en dir no a la democràcia

Catalunya seria una de les 7 economies més riques d’Europa, segons el CCN

24/07/2014

INDEPENDÈNCIA

Un nou estudi apunta que un Estat català compliria tots els requisits financers per accedir al BCE i formar-ne part d'entrada, tot i no ser membre de ple dret de la UE

Bernat Vilaró

El president del CCN, Albert Pont

El Cercle Català de Negocis (CCN) ha publicat avui un nou estudi on apunta que Catalunya seria una de les 7 economies més riques d'Europa en cas de tenir un Estat propi. El document afegeix que Catalunya no és comparable amb països com Grècia, Itàlia, Espanya o Portugal, perquè "han viscut durant molts anys per sobre de la seva capacitat, mentre que Catalunya no pot finançar-se perquè Espanya ha viscut per sobre de la seva capacitat a costa del dèficit fiscal català".

Segons l'estudi, Catalunya té saldo positiu per compte corrent i tindrà superàvit fiscal quan sigui independent. De fet, l'eficiència i seriositat ve avalada pel ritme d'inversions estrangeres a Catalunya, que és un dels millors índexs de confiança.

Fins i tot, el text del CCN afirma que l'Estat català compleix tots els requisits financers per accedir al Banc Central Europeu, i podria formar-ne part d'entrada encara que no fos membre de ple dret de la Unió Europea. Segons Jordi Galí (UPF), "l'acord monetari amb el principat de Mònaco (que no pertany a la UE ni a la zona euro, però que té l’euro com a única moneda oficial) és, malgrat les diferents circumstàncies, una referència útil". "La Unió Europea garanteix als bancs allí establerts l’accés als mecanismes de finançament del Banc Central Europeu", afirma Galí en l'estudi del CCN.

Un Estat "solvent"

Espanya intenta vetar la incorporació de Jordi Galí al Banc Central Europeu

21/07/2014

PROCÉS

El govern de Rajoy es mostra preocupat perquè és membre del col·lectiu independentista Wilson

Bernat Vilaró

Jordi Galí, en una entrevista al 3/24

El govern espanyol vol vetar la incorporació de Jordi Galí al Banc Central Europeu (BCE), tal i com recull avui el diari digital Voz Pópuli. Galí, que és membre del col·lectiu independentista Wilson, podria presentar-se al càrrec de director d'investigació del BCE, de caràcter tècnic però de gran influència, i que actualment està obert a un procés de selecció.

Fonts properes al govern de Mariano Rajoy han assegurat que Galí és una "autoritat mundial en política monetària" i que, si opta a aquest càrrec li han de donar "sí o sí". Un moviment així "només pot amagar una agenda de caràcter independentista", assenyala l'article. Així, el govern estatal

Espanya perd posicions en el Banc Central Europeu

05/06/2014

ECONOMIA

L'entrada de Lituània provoca que a partir de l'any 2015, Espanya perdi el dret de vot al Banc Central Europeu durant dos mesos de l'any

Xavier Lladó

El ministre d'Economia, Luis de Guindos

L'entrada de Liutània a la Unió Europea l'1 de gener de 2015 suposarà que l'Espanya perdi pes al Banc Central Europeu i tingui un menor poder de decisió en la presa de decisions de política monetària, amb qüestions tan transcendentals com la fixació dels tipus d'interès, segons informa el diari 'Cinco Días'. Suposarà exactament que Espanya no pugui votar en aquesta institució durant dos mesos de l'any.

Lituània és el dinovè país que ingressa a l'Euro i l'arribada a aquesta xifra de socis suposa l'aplicació

El BCE situa els tipus d'interès al 0'15%, els més baixos de la història

L'organisme reacciona a la baixa inflació i a la debilitat de la recuperació econòmica. Alguns analistes esperaven una rebaixa més dràstica

D.S.U. Barcelona | Actualitzada el 05/06/2014 13:47 

Mario Draghi

El Banc Central Europeu (BCE) ha decidit finalment aquest dijous actuar contra la baixa inflació i la debilitat de la recuperació econòmica a la zona euro amb una nova baixada de tipus d'interès, que han passat del 0,25% al 0,15%, un nou mínim històric. 

Aquesta rebaixa és una mica menys agressiva de la que esperaven els analistes. De fet, l'enquesta a

L’estat espanyol en calces

Dimarts, 3 de juny de 2014 05:00 h

Un article d’un prestigiós economista nord-americà posa en evidència la força de Catalunya davant el procés independentista i desmunta la majoria d'arguments unionistes

---

La independència de Catalunya no la podrà aturar ni Felip VI. L’economista nord-americà, membre de Democrats Abroad, Fernando Betancor, va publicar un article al seu blog on desgrana les fortaleses de Catalunya davant el procés i afirma que Draghi i Merkel sabran com pressionar l’estat espanyol per tal que s’avingui a un divorci amistós amb Catalunya, perquè la zona euro està en joc. També assenyala que una Catalunya independent romandrà a Europa tant si l’estat espanyol vol negociar com si no. I per acabar-ho de reblar, insisteix que les entitats de crèdit amb seu a Barcelona, com CaixaBank, no quedaran fora del  finançament del Banc Central Europeu en cas de que Catalunya sigui independent i que tampoc hem de patir pel deute sobirà. 

No ens faran fora d’Europa

A l’article “Mario Draghi és el millor amic Catalunya?, Betancor reflexiona sobre el text que va publicar Bloomberg en el que s’afirmava que la política econòmica del president del Banc Central Europeu, Mario Draghi, està afavorint la independència de Catalunya. L’economista argumenta que si Espanya reconeix la independència de Catalunya, en un escenari de “divorci amistós”, la readmissió de Catalunya a la UE serà un dels punts principals de qualsevol acord assolit. Però si Espanya no la reconeix, els catalans no seran expulsats de la UE perquè seguiran formant part d’Espanya. ”Ells continuaran operant com empreses i ciutadans espanyols perquè Espanya difícilment pot expulsar part del seu territori sobirà de la UE, sense abans reconèixer la seva independència”.

CaixaBank no ha de patir pel finançament del Banc Central Europeu

Bloomberg : Bankia Bailout Shows Conflicts for ECB as Supervisor

By Ben Sills Feb 28, 2014 11:24 AM 

Photographer: Angel Navarrete/Bloomberg

In December 2010, Bank of Spain inspectors delivered a report to their bosses about Caja Madrid savings bank that was grim: The bank faced losses of almost 5 billion euros ($6.8 billion) and needed new leadership.

By the time the central bank’s top policy makers delivered their recommendations to Caja Madrid, they no longer mentioned new management -- and the amount of losses had been pared by almost 2 billion euros.

The diagnosis was crucial because Caja Madrid was the biggest part of a nearly completed state-sponsored merger that would create Bankia SA (BKIA), an entity so big that troubles there could -- and did -- cascade through the entire financial system. The result was a 41 billion-euro bailout for Spain’s banks, a bill that the country’s taxpayers will have to pay.

The incident, set out in previously unreported Bank of Spain documents, is critical now because applying the lessons from such banking disasters is at the core of one of the biggest projects in European policy making since the euro was founded. Mario Draghi’s European Central Bank will take over supervision of euro-region banks from national regulators in November this year in a bid to avoid a rerun of a crisis that nearly destroyed the common currency.

Photographer: Angel Navarrete/Bloomberg

El 71% dels economistes veu viable una Catalunya independent

Una enquesta del Col·legi d’Economistes també assenyala que el 60% dels professionals creuen que l'impacte econòmic a curt termini seria negatiu

Gemma Aguilera, Barcelona | Actualitzat el 07/02/2014 a les 19:00h

Artur Mas anunciant la consulta amb tots els líders dels partits favorables a la consulta. Foto: Govern

El cap de la diplomàcia espanyola, José Manuel García-Margallo, ha avançat alguns arguments pels quals l’Estat català no seria econòmicament viable, com ara que no podria formar part ni de l’ONU, ni del Banc Central Europeu ni del Fons Monetari Internacional (FMI), una circumstància que, al seu entendre, impediria a la Generalitat accedir al crèdit internacional. Tot plegat, provocaria un empobriment immediat dels catalans. Aquest serà l’argumentari que rebran els ambaixadors en una segona remesa d’informes del ministeri d’Afers Exteriors. 

Què en pensen, els economistes catalans? Una enquesta elaborada pel Col·legi d’Economistes, recollida en el llibre Preguntes i respostes sobre l’impacte econòmic de independència (Editorial Profit, 2014) que es presentarà dimecres a Barcelona, assenyala que el 71,1% dels enquestats -una mostra de 1.261 dels 6.060 col·legiats- veuen econòmicament viable un Estat català, tot i que només el 53,7% pensen que el millor escenari polític per a Catalunya és la independència. El 19,6% dels enquestats prefereixen una relació político-econòmica amb Espanya basada en un model federal, i un altre 19,5%  prefereix mantenir l’estat de les autonomies amb una millora fiscal. Només el 4,5% no canviarien res, i el 2% intensificaria el grau de centralització de Madrid. 

Entre els qui consideren viable l’Estat català, els col·legiats assalariats (75,9%) i els residents a Girona (84,5%) i Lleida (81,8%) són les més favorables a la independència, mentre que els aturats (30%), els empresaris i els autònoms (29%), i els residents a Barcelona (26,3%), són els que menys creuen en la viabilitat econòmica d’un Estat català.  

Fins i tot fora de la UE

Bruselas y el BCE avisan de que la banca española sigue siendo "vulnerable".Piden reforzar capital

Aseguran que la contracción del crédito tocará fondo en 2014

BRUSELAS, 18 Nov. (EUROPA PRESS) -

La Comisión Europea y el Banco Central Europeo (BCE) han avisado este lunes de que la banca española sigue siendo "vulnerable" por la mala situación económica y han pedido a las entidades que mantengan o refuercen su nivel de capital con el fin de ganar resistencia.

   En su cuarto informe sobre el rescate bancario, Bruselas y el BCE aseguran que la contracción del crédito en España "tocará fondo" en 2014 y a partir de ahí "aumentará ligeramente hasta finales de 2015, con la excepción de las pymes". Y denuncian que el crédito está mejorando ahora sólo para el sector público, lo que "a largo plazo puede desplazar al crédito al sector privado con un impacto negativo para la recuperación económica".

   El informe es el resultado de la visita a la troika a Madrid del pasado septiembre y sirvió de base al Eurogrupo para acordar el pasado jueves poner fin al rescate bancario para España, sin ningún tipo de prórroga o ayuda adicional, cuando concluya a principios de enero.

   Los inspectores señalan que España ha cumplido todas las condiciones impuestas en el memorándum de entendimiento del rescate, a falta de concluir la tramitación de la ley de cajas, y que "la reparación de los balances de la parte débil del sistema bancario prácticamente se ha completado".

"En estos momentos no hay motivos para prever más desembolsos del programa hasta que España salga", indica el informe.

   "Pese a la evolución positiva, el entorno económico sigue pesando en el sector bancario y constituye el principal factor de riesgo en adelante", alertan la Comisión y el BCE. "El sector financiero español y los mercados siguen siendo vulnerables a acontecimientos nacionales e internacionales adversos", subraya el informe.

   Casi todos los bancos españoles -destacan dos de las instituciones de la troika- tienen un nivel de solvencia que supera los mínimos fijados por el memorándum, pero en comparación con el resto de entidades europeas, avisan, "no están entre los que tienen las mayores ratios de capital".

   "Por ello, los bancos deben mantener niveles de capital cómodos que soporten el crédito a la economía real y constituyan un colchón para mitigar los riesgos de la todavía débil situación económica", apunta el informe, que avisa de que las entidades tendrán difícil lograr una rentabilidad sostenible debido a esta mala situación económica y al entorno de bajos tipos de interés.

   Las entidades españolas, insiste otro pasaje del estudio, "deben seguir políticas prudentes para mantener o aumentar sus ratios de capital", en particular "reteniendo la mayor porción posible de beneficios". El informe señala que "un área de preocupación" se refiere a los activos fiscales diferidos, y pide al Gobierno que cualquier iniciativa para resolver esta cuestión tenga en cuenta tanto el impacto fiscal como el respeto de las normas de competencia.

REVISAR EL PLAN DE NEGOCIOS DE SAREB

La prensa extranjera se mofa del optimismo de Rajoy mientras el BCE hace un nuevo regalo a la banca

El varapalo que la Comisión Europea, a través de Olli Rehn, acaba de dar a las previsiones económicas del Gobierno español confirma que el mundo del poder europeo no tolera determinados excesos. Y los pronósticos de Rajoy y de Montoro han parecido demasiado hasta en esos ámbitos

Carlos Elordi

08/11/2013 - 20:14h

El presidente del BCE, Mario Draghi. / Efe

Tal y como ha ocurrido en todas y cada una de las anteriores ocasiones en las que el BCE ha reducido sus tipos de interés –y van unas cuantas desde que en 2008 estaban en el 4,5 %–, el recorte del 0,5% al 0,25% anunciado por Mario Draghi este jueves ha sido aplaudido por la propaganda oficial española con el único argumento de que, como consecuencia de esa decisión, el euríbor va a bajar y las hipotecas van a costar menos. 

Pero lo cierto es que ese efecto no es para nada prioritario para el BCE, aparte de que habrá que ver en cuánto se concreta, que no será mucho, y cuándo llega, que puede tardar. Todo indica, en cambio, que el objetivo principal de la bajada de tipos es ayudar a la banca europea, que tendrá que pagar menos por sus deudas, que son ingentes, y que podrá seguir endeudándose a menor coste. Un regalo más, por tanto, para el sector financiero, que sigue marcando la pauta de la política económica europea, en perjuicio de todos los demás y de los ciudadanos corrientes.

Es verdad que la medida se toma en un momento en el que el riesgo de deflación se ha asomado a la escena económica europea. Pero ningún analista serio cree que, recortando en 0,25% el tipo de interés básico, el BCE vaya a mover significativamente el mercado del crédito y, por tanto, impulsar la actividad económica y los precios, cuando otras bajadas de tipos no lo han hecho en los últimos 5 años. 

Sin duda, la decisión del jueves es un mensaje a los mercados, en el sentido de que el banco central está encima de lo que ocurre, pero, de paso, y sobre todo, es un guiño, y no despreciable, a aquellas instituciones que, por encima de cualquier otra consideración, el BCE quiere tener de su lado: es decir a los bancos privados, de los que proceden buena parte de los dirigentes del banco central. Empezando por el propio Draghi, exalto ejecutivo del, según parece, cada vez más poderoso Goldman Sachs.

En definitiva, lo de siempre, con el acompañamiento de las consabidas maniobras de despiste y disimulación. Quien espere que el BCE o los dirigentes de la eurozona o de la UE sean trasparentes, deberán seguirlo haciendo sentados. Sus verdaderas intenciones y prioridades no pueden aparecer a la luz pública.

Claro que en esto también hay medidas. Y el varapalo que la Comisión Europea, por boca de su titular de Economía, Olli Rehn, acaba de dar a las previsiones económicas del Gobierno español confirma que el mundo del poder europeo no tolera determinados excesos. Y los pronósticos de Rajoy y de Montoro han parecido demasiado hasta en esos ámbitos. 

El Financial Times lo ha visto así: "Las previsiones de la UE son un

Les grans empreses (IBEX-35) tenen el 95% de tot l’endeutament privat

Dijous, 10 d'octubre de 2013 16:15 h

El CCN recorda que l’excessiu endeutament privat a l’Estat que denuncia l’FMI correspon majoritàriament a les grans empreses i representa prop del 215% del PIB espanyol

---

El Cercle Català de Negocis fa públic avui un estudi elaborat recentment sobre la situació del deute públic i privat a l’Estat espanyol i sobre la seva repercussió sobre els catalans. Segons les dades analitzades, un 95% del deute privat, que ahir mateix el Fons Monetari Internacional (FMI) denunciava com a fre per a la recuperació de l’economia espanyola, correspon exclusivament a les grans empreses. Del muntant total del deute privat de l’Estat, només el 5% correspon a la petita i mitjana empresa, que en el cas català representa el 99,6% del teixit productiu. 

Seguir a Espanya aboca a les petites i mitjanes empreses catalanes a l’abisme

Segons aquest estudi, l’economia espanyola, malgrat els missatges que envia el govern espanyol, es mou sobre l’abisme. L’endeutament privat -tant financer com no financer- de l’Estat se situava en el moment que es va fer l’anàlisi -el juliol passat- a l’entorn de 215% del PIB espanyol, al qual cal sumar-hi l’endeutament públic. Això genera unes despeses financeres de 38.000 milions d’euros -xifra que quasi duplica la del 2007- i que equival al 3,22% del Producte Interior Brut.

En aquests moments cada ciutadà de l’Estat espanyol suporta, com a conseqüència, un deute de més de 61.000 euros (en el cas de la típica família nuclear de quatre membres això és igual a 240.000 euros). I la pregunta que es fa el CCN és: “Com ho podrem tornar?”

Espanya gasta més del que ingressa i no pot estimular el creixement

El problema rau, segons l’anàlisi del CCN, en què Espanya “gasta més del que ingressa i no pot estimular el creixement”. I això és conseqüència del model econòmic: “Espanya té un model econòmic extractiu i poc competitiu internacionalment”, conclou l’estudi. En les últimes dècades, el creixement de l’economia espanyola s’havia aconseguit pel crèdit excessiu, enfocat a sectors especulatius que treballen a curt termini.

El Banc Central Europeu ha injectat milions d’euros al sistema financer espanyol, però se’ls han quedat els mateixos bancs i les grans empreses

El BCE duda de que España pueda cumplir con su objetivo de déficit

VIERNES, 13 DE SEPTIEMBRE DE 2013

El Banco Central Europeo (BCE) ha expresado sus dudas respecto a la capacidad de España de cumplir la nueva meta de déficit impuesta por Bruselas si no logra mejorar los ingresos fiscales en la segunda mitad del año, según recoge la edición de septiembre del boletín mensual de la institución.

El documento, que destaca los datos "en general mejores que los de hace un año" de la ejecución presupuestaria de la Administración Central, la Seguridad Social y las comunidades autónomas, advierte, sin embargo, de que "en los últimos meses del año irán desapareciendo o quedaran anulados los efectos de una serie de medidas de consolidación fiscal".

   De este modo, el BCE considera "difícil evaluar la probabilidad de que este año se cumpla el objetivo de déficit público y dependerá de una recuperación más acusada de las bases impositivas en el segundo semestre del año".

   El pasado mes de junio, el Ecofin concedió a España una prórroga de dos años para cumplir los objetivos de déficit, que pasaron a ser del 6,5% para este año, el 5,8% en 2014, el 4,2% en 2015 y el 2,8% en 2016.

   Por otro lado, el BCE advierte en su boletín mensual de que los últimos datos de la eurozona constatan que la tendencia a la baja del déficit público en la región en relación con el PIB observada desde mediados de 2010 "se interrumpió en el primer trimestre de 2013", mientras que el aumento de la deuda pública en relación con el PIB se aceleró ligeramente.

http://www.diarioprogresista.es/el-bce-duda-de-que-espana-pueda-cumplir-con-su-objetivo-37178.htm
 

El BCE, obert a equiparar el deute català al sobirà per rebaixar els interessos de la Generalitat

Dimarts  03.09.2013  17:32

'Això voldria dir menys retallades i més diner públic disponible per a despeses socials', celebra Tremosa

El Banc Central Europeu ha obert la porta a equiparar el deute català a l'estatal i això podria abaratir molt els interessos que ha de pagar la Generalitat per finançar-se. El francès Benoît Coeuré, un dels sis membres del Consell de govern del BCE que presideix Mario Draghi, s'ha compromès a estudiar aquesta reivindicació catalana en una reunió amb l'eurodiputat de CiU Ramon Tremosa a Brussel·les.

El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, enviarà ara una carta al BCE a través del Banc d'Espanya demanant formalment aquest canvi de criteri. 'Això voldria dir menys retallades i més diner públic disponible per a despeses socials', ha celebrat Tremosa, en declaracions a l'ACN.

Més informació: L'Eurocambra demana al BCE que tracti el deute de les regions amb poder legislatiu i fiscal com a deute sobirà (22.1.2013)

http://www.vilaweb.cat/noticia/4141694/20130903/bce-obert-equiparar-deute-catala-sobira-rebaixar-interessos-generalitat.html 

El BCE manté els tipus d'interès en el mínim històric del 0,5%

Aquest és el tercer mes consecutiu que el Banc Central Europeu manté aquest percentatge

Mario Draghi ja va avançar el mes passat que el preu del diner no pujaria “durant un llarg període de temps”

01/08/13 16:14 - BRUSSEL·LES - ACN

El Banc Central Europeu (BCE) ha decidit aquest dijous mantenir els tipus d'interès al mínim històric en què es troben des de fa tres mesos, el 0,5%. De fet, el president del BCE, Mario Draghi, ja va avançar el mes passat que els tipus no pujaran “durant un llarg període de temps” –un termini que no va concretar– i fins i tot va obrir la porta a abaixar-los encara més. El preu del diner a la zona euro està instal·lat en el 0,5% des del mes de maig, quan el consell executiu del BCE va rebaixar-los un quart de punt. Des que Mario Draghi va assumir la presidència del BCE el novembre del 2011, ha aplicat quatre retallades dels tipus d'interès. Quan va entrar a l'organisme el preu del diner era de l'1,5%.

Darrera actualització ( Dijous, 1 d'agost del 2013 16:14 ) 


http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/667376-el-bce-mante-els-tipus-dinteres-en-el-minim-historic-del-05.html?piwik_campaign=rss&piwik_kwd=nacional&utm_source=rss&utm_medium=nacional&utm_campaign=rss&f=El+Punt+Avui 

Europa i la banca espanyola

09/07/2013 – Editorial

Quan Europa fa declaracions al voltant de la situació econòmica de l’Estat espanyol, desconcerta. Un informe que serà aprovat per la Comissió Europea assenyala que els bancs espanyols no necessiten més capital. Espanya, mitjançant Luis de Guindos, i els ministres d’economia europeus observen així que el sector bancari del país és més solvent que abans.

Però immediatament aquest parer contrasta amb un seguit de rumors que també venen del continent. Mentre l’Eurogrup assegura que la banca espanyola no necessita més diners, el president del Banc Central Europeu, Mario Draghi, recomana que es segueixi amb la recapitalització. És evident que Draghi no desmenteix l’anterior testimoni, però en rebaixa l’eufòria.

Sí, Draghi ha posat Espanya com a exemple a seguir. Però la banca necessita més diners si vol assegurar el reforçament del sistema. Compleix tots els objectius que posa la Troica, però encara ha d’assolir l’estabilitat. El cas és que mentre el representant alemany al comitè executiu del BCE assenyali una cosa i el president de la mateixa entitat una altra, els bons auguris semblen papier-mâché.

Opina a cartes@intocabledigital.cat



http://intocabledigital.cat/europa-la-banca-espanyola/50104/?utm_source=rss&utm_medium=rss&utm_campaign=europa-la-banca-espanyola

L'FMI demana a Espanya que abarateixi més l'acomiadament i que faci més reformes

L'organisme internacional considera "inacceptables" les altes xifres d'atur que recomana corregir amb una rebaixa de sous

ARA

Barcelona | Actualitzada el 19/06/2013 11:30

 

Els amants de FMI lladrona Ella i lladre Ell

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha publicat aquest dimecres les seves conclusions a l'examen al programa de reformes espanyol i ha considerat que cal fer-ne més. En concret, la principal preocupació de l'FMI és el mercat de treball, amb un atur "inacceptable". Per això, l'organisme dirigit per Christine Lagarde recepta una nova reforma laboral destinada a abaratir encara més els costos de l'acomiadament –l'organisme ho expressa dient que cal que "s'alineïn" a la mitjana Europea– i amb una rebaixa de sous. Segons l'FMI cal un compromís dels empresaris de generar llocs de treball "a canvi de l'acceptació dels sindicats d'una significativa moderació salarial".

El que li costa entendre a l'FMI és que es mantinguin els alts nivells d'atur, que qualifica constantment d'"inacceptables". Deixa per escrit que "la desocupació ha arribat al 27% i l'economia s'ha contret durant set trimestres, fet provocat pel despalanquejament del sector privat, la consolidació fiscal i les rigideses del mercat laboral".

L'FMI no és del tot optimista i assegura que "malgrat que hi ha signes que la contracció de l'economia podria acabar aviat, les perspectives segueixen sent difícils". Les seves previsions són que el creixement arribarà a ser positiu un punt "a mitjà termini", "amb millores limitades" de l'ocupació.

Creixement
Per això ara cal posar el focus en el creixement, i, per fer-ho l'FMI proposa, d'una banda que la consolidació fiscal –és a dir la reducció del dèficit públic– sigui "gradual, per no malmetre el creixement. D'altra banda, l'organisme proposa la creació d'una "comissió de creixement" independent.

En general, doncs, tot i que abraçant les reformes adoptades pel govern espanyol, l'FMi demana més, perquè els riscos per a l'economia segueixen sent elevats i les condicions"adverses".

A més, hi ha una estirada d'orelles a l'informe cap a la Unió Europea. Els 'homes de negre' consideren que Europa "hauria de fer més" per facilitar els ajustaments d'Espanya. Considera que s'ha d'accelerar la unió bancària, perquè d'aquesta manera les empreses espanyoles es podrien finançar amb més facilitat i, consegüentment, tot aniria millor.

http://www.ara.cat/economia/LFMI-reformes-Rajoy_0_940706112.html

El Constitucional alemany fa recular Merkel davant Draghi

La posició dels jutges de Karlsruhe provoca que Berlín opti per retirar les crítiques al programa de compra de deute del BCE

L'alt tribunal creu que la proposta del regulador és equilibrada i no excedeix les seves competències

12/06/13 02:00 - Berlín - Gemma C. Serra

Els membres del Tribunal Constitucional alemany, en l'obertura de la sessió d'ahir Foto: RALF STOCKHOFF / REUTERS.

El Tribunal Constitucional alemany va aconseguir el seu primer miracle, aparentment sense gaires
esforços. De cop, el govern de la cancellera Angela Merkel no veu problemes al programa de compra de deute massiu promès pel president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, el setembre passat, quan va dir que l'entitat faria “tot el que calgués”, mentre els mercats escanyaven els bons dels països “amb problemes”.

El programa de compra de deute és equilibrat i no excedeix les competències del BCE, va dir ahir el ministre de Finances de Merkel, Wolfgang Schäuble. Esperar que el govern alemany es posés del costat del col·lectiu de demandants –37.000 signants– que volen tombar el programa de Draghi era impensable. Entre altres coses, perquè a pocs mesos de les eleccions generals, en què Merkel aspira a la reelecció, fer el paper de tallacaps del BCE no l'afavoreix. I, d'altra banda, perquè el mer anunci de Draghi va provocar que s'aturessin les pressions sobre el deute sobirà. De manera que tampoc no ha calgut recórrer a aquest mecanisme.

Així, la primera sessió de la vista oral al Constitucional de Karlsruhe va ser una mena de bassa d'oli en què, tret dels querellants, ningú no volia tirar la pedra contra el sostre, ara que s'aguanta.
El col·lectiu de demandats pot continuar insistint que el programa de Draghi excedeix el mandat del BCE i entra en les competències nacionals.

És dubtós –diuen els experts– que els jutges de Karlsruhe els donin la raó. Fins ara, totes les demandes relacionades amb els rescats i les mesures per la crisi han quedat en no res o amb sentències simbòliques, en què s'ha donat la raó parcialment als qui protestaven, però sense efectes concrets sobre les decisions preses.

En aquest cas, és possible fins i tot que es declarin incompetents en la qüestió, perquè el famós programa Outright Monetary Transactions, conegut com OMT, només està perfilat, no definit. En el cas del programa de Draghi, les mesures tan sols es van anunciar.

Temps de reflexió

S'espera que l'alt tribunal celebri avui una segona sessió i després es prengui un temps indeterminat de reflexió. Tanmateix, a Alemanya no s'espera cap decisió abans de les eleccions, el 22 de setembre. Si més no en aquest aspecte, Merkel s'ha sortit amb la seva: Karlsruhe no li embolicarà la campanya.

LA DATA

22.09.13

Les eleccions federals a Alemanya

són un punt d'inflexió per a Merkel, que busca el seu tercer mandat.

L'àngel bo contra el dimoni

La primera tanda de la vista oral de Karlsruhe s'entreveia com una confrontació entre dos alemanys: un advocat defensor, Jörg Asmussen –per part del BCE–, i un fiscal acusador, Jens Weidmann –per part del Bundesbank–. El primer hi actuava com a expert de l'entitat de Mario Draghi, que va declinar anar-hi ell mateix amb l'argument que Asmussen coneix millor les regles del joc del Constitucional del seu país. El segon hi era com a expert de la part crítica, el col·lectiu de demandants. A falta de perspectives de sentència fins d'aquí a uns quants mesos, l'acarament entre l'àngel bo de Draghi i el petit dimoni de Merkel –Weidmann, a més, és exassessor de la cancellera– centrava l'atenció mediàtica alemanya. L'àngel bo va ser diplomàtic i va afirmar que el programa il·limitat del BCE tindrà, de facto, els seus límits, mentre el petit dimoni insistia en la doctrina del Bundesbank: la política monetària no pot substituir l'àmbit polític. Continuarà.

Darrera actualització ( Dimecres, 12 de juny del 2013 02:00 )
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/654081-el-constitucional-alemany-fa-recular-merkel-davant-draghi.html?piwik_campaign=rss&piwik_kwd=nacional&utm_source=rss&utm_medium=nacional&utm_campaign=rss&f=El+Punt+Avui 

El BCE rebaja los tipos de interés al mínimo histórico del 0,50%

• El paro, en récords históricos, y la inflación, que ha caído al 1,2%, presionaban a Draghi

• El instituto emisor también reduce el interés de los créditos a un día del 1,5% al 1%

   

  CLAUDI PÉREZ (ENVIADO ESPECIAL) Bratislava 2 MAY 2013 - 13:51 CET67

  Archivado en:

  • Crisis deuda europea
  • Mario Draghi
  • BCE
  • Recesión económica
  • UE
  • Coyuntura económica
  • Crisis financiera
  • Organizaciones internacionales
  • Relaciones exteriores
  • Economía
  • Finanzas
  

  Con el resto de autoridades monetarias en plena barra libre de liquidez y medidas extraordinarias, y con Europa metida en una nueva recesión, el Banco Central Europeo (BCE) no podía seguir siendo totalmente abstemio. El Eurobanco que preside Mario Draghi ha anunciado este mediodía una rebaja de los tipos de interés oficiales hasta el 0,5%: nuevo mínimo en una era que está plagada de récords supuestamente históricos, casi siempre para mal. Además, el instituto emisor ha reducido el interés que cobra por los créditos de emergencia (la llamada facilidad marginal de préstamo) del 1,5% al 1%.
  Los analistas esperan que en la rueda de prensa posterior al consejo de gobierno, reunido en Bratislava (Eslovaquia), Draghi dé alguna pista acerca de cómo piensa ayudar a la eurozona a salir del agujero en el que se está metiendo, con la inflación rápidamente a la baja, el paro cabalgando hacia territorio depresivo —sobre todo en el Sur—, y el continente entero paralizado por una extraña combinación de severa austeridad fiscal y, en la práctica, austeridad también por el flanco monetario, que se manifiesta en unos tipos de interés muchos más altos para las empresas y los consumidores del Sur que para sus homólogos del núcleo de la eurozona. La rebaja de tipos es una primera señal, pero muy débil: metido en territorio 0%, el precio oficial del dinero apenas tiene tracción, convertido en un ungüento psicológico más que en cualquier otra cosa.
  
  http://economia.elpais.com/economia/2013/05/02/actualidad/1367476392_098894.html