El cap del
Departament d'Assumptes Interns de la policia espanyola, Marcelino
Martín Blas, va exigir, a més, informació bancària d'Artur Mas, Oriol
Junqueras, Jordi Pujol i les seves famílies.
El ex-president de la Banca Privada d’Andorra (BPA), Higini Cierco, ha denunciat davant de la jutgessa que instrueix el cas BPA, CanòlicMignorance, ‘amenaces i extorsions’ per part de comandaments policíacs espanyols un any abans que el banc fos intervingut. Cierco les ha relacionat amb el cas Pujol.
En un comunicat, els germans Higini i Ramon Cierco, accionistes majoritaris de la BPA,
expliquen que han declarat davant de la jutgessa arran de la
intervenció de l’entitat —10 de març de 2015— per
‘Itàlia ha de deixar d’investigar el meu fill i ocupar-se de la màfia
que té a casa’. Són declaracions del president turc, Recep Tayyip
Erdogan, en una entrevista a la cadena italiana Rai News 24. El motiu és
la investigació d’un suposat delicte d’emblanquiment de diners del seu
fill, Bilal Erdogan, per la fiscalia de la ciutat italiana de Bolonya al
febrer.
El nom del fill del mandatari turc apareix en una llista d’indagats
per una denúncia presentada per Murat Hakan Huzan, un empresari opositor
a Erdogan exiliat a França. Huzun assegura que Bilal Erdogan va viatjar
el 2015 a Itàlia amb una
Neus Munté, durant la seva compareixença al Palau de la Generalitat | ACN
El Govern seguirà endavant amb el full de ruta i amb el "mandat democràtic" del 27-S tot i les amenaces del govern de Rajoy,
segons ha anunciat la consellera Neus Munté aquest divendres. Ho ha dit
després que el consell de ministres del PP hagi aprovat portar al
Tribunal Constitucional les conclusions de la comissió del Procés
Constituent aprovades pel ple del Parlament aquest mateix dimecres amb
els vots de Junts pel Sí i la CUP. "L'Estat amenaça però no ens mourem
del nostre camí, que és profundament democràtic", ha sentenciat.
La portaveu del Govern ha considerat que a l'Estat, tant el govern
espanyol com la democràcia estan "en funcions", i ha acusat l'executiu
de Rajoy d'estar més centrat a entorpir el sistema democràtic que a
reforçar-lo.
En aquest sentit, ha afirmat que un símptoma de l'escassa credibilitat
democràtica que té el govern del
En un comunicat conjunt, les tres entitats sobiranistes diuen que
actituds de la Moncloa “expulsen les solucions acordades i aboquen a
vies unilaterals”.
per ACN
29/07/2016
Jordi Cuixart, Neus Lloveras i Jordi Sànchez | ACN
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) han fet públic un comunicat on expressen el seu rebuig a allò que consideren “amenaces” del govern espanyol “que avui es tornen a evidenciar amb la iniciativa de demanar al TC que anul·li la resolució aprovada pel Parlament”.
Les entitats independentistes adverteixen “que aquestes actituds i comportaments expulsen les solucions acordades i aboquen a vies unilaterals”.
Les entitats reclamen a l’Estat espanyol i a les seves institucions “el
reconeixement de la majoria parlamentària catalana nascuda el passat 27
de setembre”, i demanen també a totes les forces polítiques i
col·lectius de l’Estat “amb sentit democràtic” que no avalin “aquesta
via d’amenaces i donin suport a una solució acordada que passi per un referèndum d’independència”.
L’ANC, Òmnium i l’AMI insten al govern espanyol “a pactar una data i una pregunta per concretar l’exercici del dret a decidir”.
L'informe 2015 sobre Drets Humans també destaca la "major protecció" que la llei catalana atorga a la comunitat LGBTI.
El secretari d'Estat nord-americà, John Kerry.
|
U.S. Department of State/Flickr
El Departament d'Estat dels EUA, liderat per John Kerry, és conscient de l'existència d'amenaces violentes contra l'independentisme català per part d'organitzacions espanyolistes. Al seu Human Rights Report 2015,
que va donar a conèixer el passat 13 d'abril, destaca: "El juny del
2014, la Fiscalia de la província de Barcelona per als crims d'odi va
presentar una denúncia contra els presidents dels partits Alianza
Nacional i La Falange per incitació a la violència. Durant una
manifestació a Barcelona el 2013, aquests partits polítics van cridar a la violència contra grups independentistes catalans."
L'informe nord-americà fa referència al fet
que els líders d'Alianza Nacional, Pedro Pablo Peña, i el de La Falange,
Manuel Andrino, van incitar a l'odi durant la commemoració del 12
d'Octubre a Montjuïc, en què van assegurar: "No hi haurà secessió a Catalunya si no és en base de molta sang".
"Qui atempta contra la nostra nació només mereix la mort", va assegurar
Peña mentre es cremaven estelades i imatges del llavors president de la
Generalitat, Artur Mas, així com de l'expresident Jordi Pujol. "Si es
precisa lluita armada, n'hi haurà", encara hi va afegir.
En
aquest mateix informe, la diplomàcia nord-americana destaca la llei
catalana per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals,
transgèneres i intersexuals i per a eradicar l'homofòbia, la bifòbia i
la transfòbia, aprovada el 2 d'octubre del 2014. "A Catalunya, la llei dota els membres de la comunitat LGBTI de majors proteccions que les que els atorga la llei nacional,
i prohibeix la discriminació basada en la sexualitat en aquelles
matèries que són competència del govern regional, tals com l'accés a
l'educació o als serveis de salut. S'inverteix la càrrega de la prova en
casos de discriminació en l'àmbit del dret civil i social", es detalla.
L'estudi també cita un parell de vegades la llei 17/2015, del 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dones i homes,
assegurant que "emfasitza la lluita contra l'assetjament sexual" i que
"estableix la igualtat de representació en l'administració pública, la
coeducació a les escoles, els plans d'igualtat a les grans empreses i la
prohibició de difondre contingut sexista en els mitjans públics".
Sense queixes per la immersió
Es dóna la circumstància que aquest mateix informe, en edicions anteriors, havia identificat al immersió lingüística com un cas de violació dels drets humans.
Després de diverses consultes tant al consolat de Barcelona com a
l'ambaixada de Madrid per part de diversos actors polítics de Catalunya,
el Departament d'Estat va matisar la seva postura. Així, a l'informe del 2011, publicat el 2012, els EUA van reconèixer les virtuts d'aquest sistema educatiu català -"amb
el sistema vigent el nivell de castellà dels estudiants catalans és
equiparable al que tenen els estudiants de l'Espanya monolingüe"-, i
actualment és un afer que ja ni s'esmenta.
Tuits antisemites
L'informe fet públic aquests dies també destaca la gran
quantitat de piulades antisemites que es van publicar a la xarxa social
Twitter després de la derrota del Real Madrid de bàsquet per
part del Maccabi de Tel Aviv, informant que diverses organitzacions
jueves com la Comunitat Israeliana de Barcelona, l'ACAI o el Col·lectiu
Israel a Catalunya van instar la Fiscalia "a investigar 18.000 insults
suposadament antisemites contra jueus i els israelians". "En acabar
l'any, les autoritats estaven investigant per tal d'establir la
identitat dels autors i la ubicació dels crims", informa.
ACN Madrid .- El ple del
Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit aquest dijous l'incident
d'execució de sentència que el govern espanyol va presentar contra la
decisió del Parlament de Catalunya de crear la comissió d'estudi del
Procés Constituent. Els magistrats han adoptat la decisió després de
rebre les al·legacions del ministeri públic i del Parlament de
Catalunya. Actuen en resposta a la petició e l'Advocat de l'Estat, que
va presentar l'incident d'execució perquè considera que la posada en
marxa de la comissió del Procés Constituent suposa un incompliment de la
sentència en què va declarar inconstitucional i va anul·lar la
resolució independentista del 9 de novembre del 2015 del mateix
Parlament. L'admissió a tràmit no suposa cap pronunciament per part del
TC, que resoldrà el cas en el futur.
L'admissió a tràmit obre ara la via perquè els
magistrats puguin fer en el futur algun advertiment a càrrecs públics
del Parlament de Catalunya i es posin en marxa les noves atribucions del
Tribunal Constitucional per sancionar i suspendre els que incompleixin
les seves sentències.
Les reaccions no s'han fet esperar:
JxSí avisa que “cap tribunal impedirà” la comissió del Procés Constituent perquè seria com “suspendre la democràcia”
La vicepresidenta espanyola llança una advertència a
la presidenta del Parlament i la situa com a principal diana de l'Estat
espanyol
Soraya Sáenz de Santamaría ha
explicat en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres que la
votació de la resolució independentista tindrà una “resposta d’Estat” i
ha deixat entreveure que el primer objectiu del TC i de la justícia, un
cop l’Estat posi en marxa tots els mecanismes de que disposa, serà la
presidenta del Parlament,Carme Forcadell. Santamaría ha recordat que
Forcadell, s’ha saltat el reglament del Parlament, la obligació de
tutela de tots els diputats i l’advertència explícita del TC sobre la
tramitació de la resolució.
Soraya adverteix Forcadell sense que ningú li ho pregunti
Santamaria ha retret a la premsa que ningú li hagi preguntat sobre el
paper de la presidenta del Parlament i ha dit que "sense cap mena de
dubte" Forcadell s'ha de sentir al·ludida "jurídicament i políticament
per l'advertència del Tribunal Constitucional”. També ha criticat
durament el procedir de la presidenta del Parlament i ha apuntat que si
el president del Congrés o del Senat fes manifestacions del seu estil es
produiria un gran escàndol. ”Puc imaginar que escriurien tots vostès en
aquest cas”, ha dit als mitjans presents a la roda de premsa.
Actuaran amb "determinació, fermesa, prudència i proporcionalitat"...
Spanish Justice Ministersaid that alongside the constitution, the
central Spanish government has several legislative instruments to
prevent Catalonia, the autonomous region, from secession, including the
use of the Spanish Constitutional Court. The Spanish government is
looking into the possibility of suspending Catalonia's autonomous status
if the region continues it's popular movement toward independence,
Spanish Justice Minister Rafael Catala announced Friday.
Josep Ramon Bosch, ex-president de Societat Civil Catalana.
El jutjat d’instrucció número 3 de Manresa ha citat a declarar com a
encausat l’ex-president de Societat Civil Catalana Josep Ramon Bosch per
un delicte d’amenaces, segons ha explicat l’associació Drets. Bosch
haurà de comparèixer als jutjats el dia 20 de gener de 2016 per donar
explicacions de les amenaces i injúries proferides contra nombroses
personalitats catalanes des del perfil de Facebook de ‘Fèlix de Sant
Serní de Tavernoles’.
Reclamen la declaració de l'estat de setge i la invasió de Catalunya per part de l'exèrcit espanyol.
Uns 250 simpatitzants d’ultradreta s’han tornat a manifestar i
concentrar avui al matí a Montjuïc, amb motiu del dia de la Hispanitat,
per defensar la ‘sagrada unitat’ d’Espanya. Diuen que la volen mantenir
costi què costi i arribar fins les ‘últimes conseqüències’, fins a
vessar tant la seva sang com la dels seus enemics. Com cada any, no hi
han faltat els crits en favor d’Espanya, contra la independència i els
immigrants, les banderes pre-constitucionals, simbologia neonazi, braços
alçats i música militar i patriota espanyola.
L’acte ha estat organitzat per la denominada Coalición Nacional,
formada per Falange, Democracia Nacional i Movimiento Católico Español.
Ha començat amb una manifestació des de la plaça d’Espanya fins a la
plaça de Sant Jordi de Montjuïc.
El jutjat d'instrucció número 3 de Manresa envia una interlocutòria a
Drets arran de la querella presentada per aquest col·lectiu pel perfil
fals de Bosch a Facebook des d'on amenaçava independentites.
El jutjat d'instrucció número 3 de Manresa ha obert diligències
prèvies d'investigació contra el president de Societat Civil Catalana,
Josep Ramon Bosch, segons ha pogut saber 'El Món', arran de la querella per injúries i amenaces presentada pel col·lectiu 'Drets' pel perfil fals que Bosch tenia a Facebook i des d'on insultava i amenaçava independentistes.
L’economista català, Xavier Sala i Martín,
ha respòs a través de Twitter el governador del Banc d’Espanya, Luis
María Linde, qui ha apuntat que la independència de Catalunya podria
derivar en un ‘corralito’ i que els bancs catalans marxarien a Espanya.
‘Si els bancs catalans passen a ser espanyols, com pot ser que es quedin
fora de l’euro i sense finançament? O una cosa o l’altra’, ha dit Sala i
Martín.
També es pregunta si Linde formula ell mateix aquestes declaracions,
les quals cataloga d”incongruents’, o bé rep ordres de Mariano Rajoy.
Per acabar, recorda que el Banc d’Espanya va sotmetre Bankia a un test
d’estrès i va concloure que era una entitat ‘sana’.
El col·lectiu d'advocats Drets denuncia un delicte d'amenaces i injúries
contra l'actor Toni Albà i nombroses personalitats catalanes com Pilar
Rahola, Hilari Raguer, Santi Vidal i Arcadi Oliveras.
Josep Ramon Bosch, president de Societat Civil Catalana (SCC) és l'autor, presumptament, de nombroses amenaces i injúries a nombroses personalitats catalanes des d'un perfil de Facebook sota la identitat anònima de "Fèlix de Sant Serní de Tavèrnoles". Bosch també demana boicot a diverses empreses catalanes com La Caixa o Nutrexpa.
Segons
els advocats de Drets, en aquesta pàgina, creada l'any 2012, Bosch
hauria publicat nombrosos missatges amenaçadors contra independentistes
catalans, com l'actor Toni Albà -en nom de qui Drets actua com a
querellant-, Pilar Rahola, Hilari Raguer, Santiago Vidal, Arcadi Oliveras, Artur Mas o David Fernández.
Es tractaria de missatges profundament injuriosos que contenen odi
visceral envers aquestes persones i que són constitutius dels delictes d'amenaces i injúries tipificats als articles 169, 170, 205, 208 i 209 del Codi Penal.
Francisco Rubio Llorente, ex-vice-president del Tribunal
Constitucional espanyol i ex-president del Consell d’Estat, ha assegurat
que una declaració unilateral d’Independència (DUI) a Catalunya
‘desencadenaria una situació d’un profund desordre’, però que no dubta
pas que el govern espanyol s’imposaria. Rubio ha dit a Radio Euskadi que
de la declaració d’independència es derivaria ‘una llarga sèrie
d’incompliments’ i ha parlat fins i tot d’actuar, ‘eventualment, amb
violència’. Ha anat més enllà i ho ha reblat així: ‘Tot acabaria, com el
1934, amb la suspensió de l’autonomia mitjançant la via que ofereix
l’article 155 de la constitució.’
Fins el mes de juny passat Raül Romeva vivia lluny de la urgència de
la primera línia política, i no tenia intenció de tornar-hi. Però van
arribar els dies decisius de la negociació de la llista unitària per la
independència, i tant les entitats sobiranistes com Junqueras i Mas li
van demanar que fes el pas d’encapçalar la candidatura de Junts pel Sí. I
va entomar l’envit. A punt de començar la campanya electoral, Romeva
demana de no perdre de vista l’objectiu principal d’aquest 27-S: decidir
si volem la independència o no, i que el debat sobre noms i sobre
situacions més o menys probables no ens faci perdre el nord. ‘Això que
volem fer no solament tenim el dret de fer-ho, sinó que es pot fer i
sabem com fer-ho’, assegura Romeva en aquesta entrevista.
—Per què vau decidir de fer el pas i ser candidat?
—El vaig fer quan vaig veure que hi havia molta gent que abandonava la
comoditat de no complicar-se la vida per fer això que fem ara, quan vaig
veure que hi havia tanta gent que ho feia i em deia ‘t’hi sumes?’. Vaig
pensar que tenia dues opcions: o em quedo al marge d’això i perdo una
oportunitat històrica i col·lectiva que em sembla que és important, o
m’hi sumo. M’hi vaig sumar, assumint que això té un cost i un preu
personal, però que és un preu personal que paga la pena tenint en compte
el benefici col·lectiu que espero que tingui al final de tot.
Les veritables enquestes auguren una victòria del
sí a Catalunya i el govern espanyol s’afanya a canviar l’estratègia, del
discurs d’una Catalunya independent inviable econòmicament al desastre
econòmic per Espanya.
En pocs dies el govern espanyol
ha posat en marxa mesures polítiques, com la reforma exprés de la llei
del TC, i ha tornat a pressionar amb operacions jurídiques com els
escorcolls mediàtics , i tot apunta a que en prepara més sorpreses que
necessitarà justificar davant la opinió pública espanyola i a nivell
internacional. En aquest sentit cal interpretar les paraules del
ministre Montoro assegurant que “la independència de Catalunya seria un
desastre econòmic per Espanya”. Quin millor argument per justificar
mesures que atempten contra l’estat de dret que assegurar que està en
joc, a més de la unitat, la supervivència econòmica d’Espanya?.
fot: La Moncloa
La unitat d’Espanya com a idea força passa a segon terme
El ministre d’Hisenda en una entrevista a la Cope d’aquest dilluns ha
assegurat que la independència de Catalunya "no és sostenible
econòmicament" per a l'Estat perquè "provocaria una crisi social" que
seria "terrible per al conjunt d'Espanya".De fet, El País ja apuntava
maneres en la portada de diumenge: “El desafiament secessionista català
provoca un fre a la inversió”, i assegurava que només el mes de juny el
capital internacional ha retirat 21.000 milions d’euros del mercat
espanyol a causa de la incertesa política que frena els inversors
internacionals.
Les amenaces i planys en el discurs del PP denoten nerviosisme
Rajoy acusa Mas d’exigir, amenaçar i reclamar contractes d’adhesió en compte de dialogar
El president espanyol, Mariano Rajoy, en una entrevist a la
cadena Cope ha assegurat que ha intentat el diàleg amb Catalunya però
ha lamentat que s’ha trobat amb una persona –Artur Mas-, que amenaça,
exigeix i demana contractes d’adhesió i per això, la única sortida ha
estat dir no. El president Mas ha respost les paraules de Rajoy en
directe a RAC1 i li ha recordat alguns episodis que posen en evidència
la intransigència del president espanyol, alhora que l’ha fet
directament responsable del conflicte actual.
No hi ha ningú en el panorama internacional que entengui l’actitud de Rajoy
El president Mas ha recordat que va ser el PP de Rajoy qui va fer una
campanya contra l’Estatut per tota Espanya amb falques de radio incloses
que acusaven els catalans de voler prendre els recursos als andalusos.”
Era un contracte d’adhesió l’Estatut del 2006, Sr. Rajoy?” li ha
etzibat Mas. Mas també ha recordat que el 8 d’abril de 2014 tres
diputats catalans van ser al Congres per reclamar les competències per
fer un referèndum i la resposta va ser no. Per últim, Mas ha insistit
que va oferir a Rajoy obrir una negociació sobre el pacte fiscal que el
president espanyol també va rebutjar.
Hi hauria moltes maneres de reaccionar a l’article tan indecent
d’ahir de Felipe González. Una de molt senzilla seria recordar-li que va
mentir als ciutadans amb referència al referèndum de l’OTAN i que hi va
haver una sola persona que, plena de valentia, es va atrevir a
portar-lo als tribunals. Es deia Lluís Llach i aquell valent avui és el
número u per a Girona de Junts pel Sí.
També podríem dir-li que el president d’un govern que va fundar un
grup terrorista per assassinar persones no hauria de parlar de què és
legal o no. Com a mínim si li queda un gram de decència. La llista
d’il·legalitats que ell i els seus van cometre, tant en política interna
com internacional és tan llarga que seria millor que callés.
Però em permetran que explique una anècdota personal per a documentar
gràficament la indecència del personatge. Indecència perquè Felipe
González sap perfectament que tot això que diu és fals, perquè li ho ha
ensenyat l’experiència.
La número 2 de Junts pel Sí per Barcelona diu que
les promeses de Pablo Iglesias li recorden les promeses mai complides de
Zapatero.
L'expresidenta de l'ANC ha assegurat aquest
dilluns en una entrevista a Catalunya Ràdio, que el govern espanyol
reacciona amb "amenaces" perquè "no tenen propostes polítiques" i ha
assenyalat que el govern espanyol té un problema perquè "qualsevol
amenaça els desprestigia molt a nivell internacional".
Ni tercera Via, ni Podemos, ni PP ni PSOE
Sobre les
alternatives a la independència que plategen diferents partits,
Forcadell ha recordat que els
El president de Cantàbria recorda que "nosaltres tenim el pantà de l'Ebre, i tothom n'està esperant l'aigua".
Agències
Ese dedito dictador ...
El president de Cantàbria, Miguel Ángel Revilla, ha advertit aquest dimarts al president català, Artur Mas, que "no es posi tonto"
amb les seves intencions independentistes perquè el pantà de l'Ebre,
amb l'aigua que "tothom està esperant", està a Cantàbria, i que l'aigua
baixa des d'aquesta comunitat autònoma fins a Catalunya.
"Tenim aigua, molta aigua. Tenim el pantà més gran aquí a dalt,
el pantà de l'Ebre, que és l'aigua més solidària del món, el que estan
tots esperant a la vall de l'Ebre fins a Catalunya", ha reiterat
Revilla, en declaracions durant la clausura d'un curs a la Universitat
Internacional Menéndez Pelayo de Santander.