Comença un efecte dòmino contra els magistrats del TC pel Primer d’Octubre

 

 

OPINIÓ - ANÀLISI

 

 

La defensa de Puigdemont preveu la possibilitat de recusar més magistrats del TC per haver trencat públicament la imparcialitat  

 

Per: Josep Casulleras Nualart

08.04.2021  01:50

 

 

En pocs mesos han caigut dos dels magistrats del Tribunal Constitucional espanyol que deliberen sobre els recursos dels presoners polítics i els exiliats contra la causa pel Primer d’Octubre. Primer fou Antonio Narváez per haver dit, la tardor del 2017, que el referèndum havia estat un cop d’estat encobert, “molt més greu, per les conseqüències, que no pas el 23-F”. I ara, Cándido Conde-Pumpido, per unes declaracions fetes en aquell mateix moment, el novembre del 2017, en què deia que els presoners i els exiliats se situaven “al marge del dret” perquè agitaven “la bandera pretesament democràtica per a subvertir la constitució”. I fins i tot els assenyalava pels delictes de rebel·lió, sedició i malversació, pels quals justament en aquell moment començaven a ser perseguits. L’un i l’altre han acabat apartats arran de sengles recusacions que va presentar la defensa del president Carles Puigdemont, en veient la flagrant manca d’imparcialitat per a decidir sobre els recursos d’aquesta causa. I n’hi podria haver més, perquè, segons que ha pogut saber VilaWeb, la defensa de Puigdemont té localitzats més casos semblants entre els magistrats del ple del tribunal.

 

Podrien anar caient, doncs, l’un rere l’altre, en una mena d’efecte dòmino que va començar amb Narváez, i que va fixar un precedent que ha continuat amb Conde-Pumpido. Aquest efecte dòmino pot ser que no s’aturi, si s’aplica a més magistrats que haguessin fet

Daltabaix al TC: Conde-Pumpido cau de la deliberació sobre l’1-O per por d’Estrasburg

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

El magistrat, coordinador dels recursos dels presos, se n’aparta poc després d’haver estat recusat per la defensa de Puigdemont  

 

Per: Josep Casulleras Nualart

07.04.2021  13:26

 

 

L’escàndol al Tribunal Constitucional espanyol en la deliberació dels recursos sobre els recursos dels presos polítics contra la sentència del Suprem que els condemna a sedició i malversació i dels exiliats per la persecució judicial que pateixen en aquesta causa es fa cada vegada més gran. Perquè acaba d’apartar-se’n el magistrat Cándido Conde-Pumpido, que fins ara era el coordinador en el tribunal de les resolucions sobre els recursos dels presos i els exiliats. I ho fa tres setmanes després d’haver estat recusat per la defensa del president Carles Puigdemont per unes declaracions seves del novembre del 2017 però que no es van esbombar fins el mes de març passat. Unes declaracions en un acte al congrés espanyol en què deia dels presoners i els exiliats que “se situen al marge del dret” perquè “agiten la bandera pretesament democràtica per a subvertir la constitució”. I fins i tot els assenyalava pels delictes de rebel·lió, sedició i malversació, pels quals justament en aquell moment començaven a ser perseguits. I això trenca absolutament tota aparença d’imparcialitat que se li ha d’exigir com a magistrat que ha de decidir sobre els recursos d’empara arran de les seves condemnes.

 

Pocs dies després d’haver-se filtrat des del TC aquelles declaracions, publicades a Libertad Digital, l’advocat Gonzalo Boye

El jutge culpa l'Ajuntament de Sant Julià dels danys de la Guàrdia Civil l'1-O

 

 

REFERÈNDUM 1-O

 

 

El Nacional / ACN
Foto: ACN
Barcelona. Dimarts, 12 de gener de 2021. 10:33
Actualitzat Dimarts, 12 de gener de 2021. 12:02

 

 

 

 

L'Audiència Nacional ha rebutjat que l'Estat indemnitzi amb 13.427,43 euros l'Ajuntament de Sant Julià de Ramis (Gironès) per les destrosses materials que va provocar la intervenció de la Guàrdia Civil al pavelló esportiu durant l'1-O. El jutjat central contenciós número 7 desestima el recurs presentat pel consistori i conclou que el cos policial "no va actuar antijurídicament" perquè els agents de l'institut armat estaven "emparats per una resolució judicial que ordenava retirar tot el material relacionat amb el referèndum convocat il·legalment". El jutge responsabilitza l'ajuntament dels desperfectes per haver posat les instal·lacions a disposició "d'un procés electoral il·legal". Allà era on estava previst que votés el president Carles Puigdemont.

 

El recurs interposat per l'Ajuntament contra el Ministeri de Justícia per les destrosses que va fer la Guàrdia Civil al pavelló municipal durant l'1-O va arribar a judici el 2 de desembre passat. Era el segon contenciós presentat Sant Julià de Ramis. En un primer moment,

[VÍDEO] Inarritu retrata les clavegueres de l’estat: ‘S’estranyen que els destitueixin, el normal seria expulsar-los’

 

 

MÓN - ESPANYA

 

 

El diputat d'EH Bildu recorda la implicació de Pérez de los Cobos i Sánchez Corbí en casos com les tortures al País Basc, la violència policíaca de 1-O i la trama Kitchen  

 

 

Per: Redacció

14.10.2020  17:46

 

 

El diputat d’EH Bildu Jon Inarritu ha retratat les clavegueres de l’estat espanyol en una intervenció al congrés. Ha recordat que personatges com els coronels de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos i Manuel Sánchez Corbí apareixen en casos de tortures condemnades al País Basc, en la brutalitat policíaca de l’1-O o en el cas Kitchen.

 

‘S’estranyen que els destitueixin quan el normal en qualsevol estat seria expulsar aquestes persones de qualsevol cos policíac’, ha denunciat. Inarritu ha recordat que sovint els governs del PP han ascendit i condecorat aquests personatges, que es dediquen a fer una

Quaranta-dos milions: es revelen els escandalosos sobresous dels policies espanyols i guàrdies civils de l’1-O

 

MÓN - ESPANYA

 

 

L'operació Copèrnic, valorada fins ara en 87 milions d'euros, va costar probablement molt més a causa de les retribucions extra dels agents

 

 

 

 

 

 

Per: Roger Graells Font

29.09.2020  21:50

 

 

El govern espanyol s’ha trobat obligat a revelar els sobresous dels agents de la policia espanyola i la Guàrdia Civil en l’operació Copèrnic, durant la tardor del 2017, per a reprimir el referèndum de l’1-O i assegurar l’aplicació del 155.

 

Segons que ha pogut saber VilaWeb, són 42.140.600 euros. Concretament, 21.140.600 per a la policia espanyola i 21.000.000 per a la Guàrdia Civil. Això es desprèn d’un document del Ministeri d’Hisenda espanyol que ha vist la llum, tres anys després, gràcies a una petició d’Òmnium Cultural.

 

Al començament, es van preveure uns sobresous de 66 milions per a la policia espanyola i

Suport massiu a Pesarrodona, jutjat per l'1-O

 

 

1-O

 

 

Alba Solé
Foto: ACN
Barcelona. Dilluns, 21 de setembre de 2020. 10:01
Actualitzat Dilluns, 21 de setembre de 2020. 11:39

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

L'activista Jordi Pesarrodona afronta aquest dilluns el judici al jutjat penal 2 de Manresa per haver donat suport al referèndum de l'1 d'octubre de 2017. En aquell moment, Pesarrodona era regidor d'ERC a Sant Joan de Vilatorrada (Bages). Pesarrodona està processat per desobediència greu i la fiscalia demana la pena màxima prevista al Codi Penal per aquest delicte,

Calbot jurídic de la Jutgessa del 13 a la Fiscalia pel cas 1-O

SUCCESSOS

lejandra Gil retreu al ministeri públic que vulgui allargar la instrucció sense concretar quines diligències vol practicar

Barcelona reclama la independència en el segon aniversari de l'1-O

per Quico Sallés
 
Ciutat de la Justícia/Barcelona.10 de setembre de 2020 17:31





Aquest matí, el Jutjat d’Instrucció 13 ha decidit cloure el sumari 5/2018, el del Primer d’Octubre on hi ha més de trenta investigats per l’organització del referèndum. Una instrucció llarga i densa que va causar les protestes del 20-S que van portar a Jordi Cuixart i Jordi Sànchez a la presó per sedició. La decisió de la jutgessa Alejandra Gil ha estat en resposta de la petició de la Fiscalia de demanar allargar la instrucció fins a un any més.

En la seva interlocutòria, a la que ha tingut accés El Món, la magistrada Alejandra Gil, retreu a la Fiscalia la fórmula elegida per argüir la pretensió. En concret, la utilització de l’article 324 de la Llei d’Enjudiciament Criminal que determina que la durada màxima de

Última hora : Llibertat per a dos acusats dels disturbis postsentència en presó des de l'octubre (després de 8 mesos a presó ...)

A Ibrahim Afquir i Charaf Fadlaoui se'ls acusa d'haver llançat pedres contra una furgoneta dels Mossos d'Esquadra el 16 d'octubre

Redacció  

 

02/07/2020 - 13.34 Actualitzat 02/07/2020 - 14.34

 

 

 

 

 

 

 

Els dos acusats pels aldarulls postsentència a Girona, d'esquena durant el judici (ACN/Marina López)

 

 

 

 

El jutge ha decretat la llibertat per a dos joves d'origen magrebí que, des de l'octubre passat, estaven en presó provisional pels aldarulls postsentència. Es preveu que surtin del centre penitenciari aquesta tarda.



A Ibrahim Afquir i Charaf Fadlaoui se'ls acusa d'haver llançat pedres contra una furgoneta dels Mossos d'Esquadra durant la nit del 16 al 17 d'octubre i s'enfronten a una pena de 9 anys de presó.



El seu advocat ho ha anunciat a Twitter:

ITW creu que el TC hauria d’anul·lar la sentència de l’1-O per la seva doctrina sobre drets fonamentals

PAÍS - PRINCIPAT

La jurista Mercè Barceló avisa que el Tribunal d'Estrasburg 'normalment' tomba les condemnes que tenen 'efectes dissuasius' 

Per: ACN

29.06.2020  13:14

La catedràtica de Dret Constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i portaveu d’International Trial Watch (ITW), Mercè Barceló, afirma que el Tribunal Constitucional espanyol (TC) hauria d’anul·lar la sentència del Suprem contra el procés ‘en aplicació exacta de la doctrina que fins ara ha mantingut’ en matèria de drets fonamentals. Ho ha dit a la Comissió d’estudi sobre els Drets Civils i Polítics al parlament, on ha presentat l’informe d’ITW sobre el judici. Barceló ha assenyalat que ‘el TC té una doctrina molt establerta’ sobre la qüestió i que estableix que ‘l’exercici d’un dret fonamental mai no pot ser objecte de sanció’.

‘Si hi ha un exercici de dret fonamental, no hi ha una infracció de cap tipus’, ha assegurat, i ha defensat que els actes pels quals han estat jutjats i condemnats diversos consellers de la Generalitat; la presidenta del parlament Carme Forcadell; el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i l’ex-president de l’ANC, Jordi Sànchez, queden emparats com

Editorial Vicent Partal : Aquest vídeo impressionant de la violència del Primer d’Octubre…

OPINIÓ - EDITORIAL

Aguantar tota la repressió que hem aguantat d'ençà del 20 de setembre de 2017 és un exercici de poder 

Per: Vicent Partal

10.06.2020  21:50




Aquestes darreres hores ha circulat per les xarxes socials un vídeo que aplega, també en vuit minuts, algunes de les imatges més violentes desfermades per les policies espanyoles el primer d’octubre de 2017, en l’intent frustrat de frenar el referèndum d’autodeterminació.

El vídeo és molt dur, sobretot amb la perspectiva del temps passat i de les coses que hem viscut d’aleshores ençà –entre les quals no és precisament menor el paper que van fer al judici aquests mateixos funcionaris de l’estat que a les imatges agredeixen salvatgement ciutadans que haurien de protegir. I circula com a resposta, potser valdria més dir com a complement, de la indignació causada per les actuacions d’algunes policies als Estats Units, arran de l’assassinat de George Floyd. Molta gent hi afegeix comentaris que

[Vídeo] Les mentides de Pérez de los Cobos al judici de l’1-O, recollides per Òmnium

L’entitat denuncia que el responsble de la violència policial l’1-O no ha estat investigat pels fets

Àlex Huguet 26/05/2020

Pla curt, extret de senyal institucional, del coronel Diego Pérez de los Cobos, durant la compareixença al Tribunal Suprem, el 5 de març de 2019 (horitzontal)

Òmnium Cultural ha compartit un vídeo a les seves xarxes socials, on fa un recull de totes les mentides que va dir el ja excap de la Guàrdia Civil a Madrid, Diego Pérez de los Cobos, com ara assegurar sense cap mena de mirament que “per part de les forces de seguretat de l’estat no hi va haver cap càrrega policial durant l’1-O”.



L’entitat també denuncia que De los Cobos, que va ser el responsable de la violència policial durant els fets del 2017, “ha estat destituït sense haver estat investigat mentre persones de pau estan a la presó per exercir drets fonamentals”, en el que va ser el Judici a

Les condecoracions a guàrdies civils destinats a Catalunya s'han duplicat després de l'1-O

PRIMÍCIA

El ministeri de l'Interior va atorgar reconeixements a 1.845 agents el 2019, la xifra més alta dels darrers anys

per Roger Tugas Vilardell , 26 de maig de 2020 a les 06:22

Agents de l'ARS de la Guàrdia Civil durant les càrregues de l'1 d'octubre a la Ràpita. | Sofia Cabanes

El govern espanyol ha destituït aquest dilluns Diego Pérez de los Cobos, responsable de la violència policial de l'1-O. No ho ha fet, però, per aquella actuació, ja que el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, no s'ha desmarcat d'aquella jornada ni d'altres de posteriors igualment violentes, com les que van reprimir les protestes contra la sentència del Suprem. De fet, el govern espanyol ha duplicat després de l'1-O el nombre de condecoracions a guàrdies civils destinats a Catalunya, assolint un rècord l'any passat, ja amb el PSOE a la Moncloa.

Així ho assenyala una resposta del mateix govern espanyol a les diputades d'ERC Marta Rosique i Montserrat Bassa en què es concreta, any a any, la quantitat de reconeixements atorgats a agents per actuacions a Catalunya. El 2015 en van ser 659, augmentant fins a

Destituït el coronel Pérez de los Cobos, responsable del dispositiu contra l’1-O

SOCIETAT

Fonts del ministeri al·leguen 'pèrdua de confiança' 

 

Per: Redacció

25.05.2020  12:38




El ministre de l’Interior espanyol, Fernando Grande-Marlaska, ha destituït a el cap de la Comandància de la Guàrdia Civil a Madrid i coordinador de l’operatiu contra l’1-O, el coronel Diego Pérez dels Cobos. Fonts del ministeri aleguen ‘pèrdua de confiança’. Poc després, ha transcendit que la jutgessa de Madrid que investiga l’autorització de la manifestació del 8-M ha citat a declarar el delegat del govern espanyol a Madrid, basant-se en un informe crític de la Guàrdia Civil.

Pérez de los Cobos va ser l’encarregat de coordinar tot el dispositiu policíac dels diferents cossos i forces de seguretat implicats en l’1-O. El coronel va declarar com a testimoni tant a l’Audiència espanyola com al Suprem, en les causes obertes contra el govern i els líders d’ANC i Òmnium per rebel·lió i sedició. En les seves compareixences va acusar directament els Mossos d’Esquadra de facilitar

El cor de la bèstia: l’Espanya que ja no pot amagar que trontolla

OPINIÓ - EDITORIAL

Espanya trontolla d'una manera evident, dos anys després del Primer d'Octubre

Per: Vicent Partal

04.03.2020  21:50

La conversa que relate avui va passar el gener del 2018, quatre mesos després del referèndum i la proclamació de la independència. El meu interlocutor era un destacat dirigent polític català, amb qui vaig coincidir en un estudi de televisió. Després de lamentar-se dient que l’existència dels presos fa impossible la vida política (em va arribar a dir que era ‘com si un volcà hagués aparegut al bell mig de la plaça major’), afegí una altra cosa, d’una dimensió que no vaig copsar bé en un primer moment.



—No sou conscients [ell volia dir ‘els independentistes’] que el cor de la bèstia l’han tocat des de fora molt poques vegades i quan ha passat això ha tingut conseqüències terribles. Simplement no ho poden permetre. La bèstia és l’eix entorn del qual gira tot, el que aguanta l’estat.



—La bèstia?

Independència i eleccions

OPINIÓ






Pere Pugès
Barcelona. Dijous, 5 de març de 2020

La independència nacional només arribarà per la via democràtica. Sobre això no sembla que hi hagi cap mena de dubte entre la immensa majoria de la ciutadania d’aquest país.
També podrem convenir que una part molt important de les bases independentistes està convençuda que el primer d’octubre vam fer el referèndum d’autodeterminació i el vam guanyar i que, fora que hi hagi un acord amb l’estat espanyol per fer un referèndum d’autodeterminació vinculant, no cal tornar-ne a fer cap altre.



El camí que tenim al davant és molt clar: treballar per instaurar la República proclamada el dia 27 d’octubre de 2017. Tots sabem que això és tan clar com complex, sobretot si seguim deixant la direcció d’aquesta etapa del procés d’independència en mans de la direcció dels partits, que semblen no haver entès res del que va passar aquella tardor i que semblen més preocupats per guanyar les properes eleccions que per treballar de forma eficient per la independència... i sense repetir errors.



És evident que quan l’ANC va organitzar la primera gran manifestació, l’any 2012, va agafar tots els partits independentistes amb el peu canviat. Des de llavors, són molts els

Rull, Turull i Sànchez recorren al TC la sentència de l'1-O

Diuen que el Suprem pretenia "escarmentar" els líders independentistes amb un "vestit punitiu a mida"

Josep Rull, Jordi Sànchez i Jordi Turull caminant pels passadissos del Congrés | ACN

per ACN  

04 de març de 2020 16:01 





Josep Rull, Jordi Turull i Jordi Sànchez han presentat recursos al Tribunal Constitucional perquè anul·li la sentència que va emetre el Suprem sobre l'1-O.


També li demanen que suspengui la pena de presó mentre delibera, tenint en compte que pot trigar anys a posicionar-se. Els tres condemnats esgrimeixen diferents vulneracions de drets i posen en dubte que els fets jutjats es puguin encabir en el delicte de sedició. També denuncien parcialitat del tribunal, penes desproporcionades, manca de motivació sobre la seva participació i que la sentència inclou valoracions sobre la ideologia dels processats. La sentència, continuen, tenia la "voluntat d'escarmentar" els líders polítics socials independentistes amb un "vestit punitiu a mida".

En el cas concret de Josep Rull, la seva defensa denuncia que se li atribueixen una sèrie d'actuacions en la seva condició de conseller i diputat que en cap cas estan vinculades amb els fets del 20-S, "que consisteixen bàsicament en desatencions de resolucions del

Trapero va demanar “neutralitat” als comissaris de Mossos l’1-O: “Som la policia de tots”

L’excomissari en cap de Barcelona diu a l’Audiència Nacional que la coordinació i actuació d’ordre públic no ha canviat

Agències 02/03/2020

El major Josep Lluís Trapero durant l'inici del judici a l'Audiència Nacional el 20 de gener del 2020 (vertical)

L’excomissari en cap dels Mossos a la ciutat de Barcelona Joan Portals ha assegurat aquest dilluns que el major del cos, Josep Lluís Trapero, els va insistir diversos cops abans de l’1-O que agents i comandaments havien d ‘actuar amb “neutralitat” i recordant que són “la policia de tots”. A més, no es va donar cap ordre de seguiment als cossos estatals, no es va incentivar la inacció per facilitar el referèndum, i no es van donar instruccions diferents a les pautes d’actuació enviades a tots els agents. També ha assegurat que abans de l’1-O i després el sistema de coordinació dels agents d’ordre públic ha estat el mateix que aquell dia: sobre el terreny es demanen reforços al Cecor regional i aquest ho demana al Cecor central, que decideix.



Portals ha refermat bàsicament les declaracions que han fet altres testimonis del cos durant el judici. A més, ha explicat que els agents al seu càrrec van fer 27 minutes policials per actes de campanya del referèndum i després van fer 212 inspeccions a centres de votació de la ciutat alertant els directors. Es va fer amb patrulles de seguretat ciutadana, però també del Grup d’Atenció a la Víctima i de l’Oficina de Relacions amb la Comunitat, que no solen sortir habitualment. Els dos dies abans del referèndum, amb la iniciativa Escoles Obertes, es van aixecar 786 actes als 208 centres de votació, una mitjana de gairebé quatre per cada escola.

No obstant això no es va tancar cap punt de votació perquè “objectivament no es donaven les circumstàncies descrites a la part dispositiva de la interlocutòria del TSJC”. No es va

La Caixa de Solidaritat aconsegueix els 4,1 milions d’euros per a la fiança de l’1-O

PAÍS - PRINCIPAT

En cas de no haver dipositat la fiança completa, haurien pogut embargar béns, immobles, comptes i sou dels trenta-dos encausats 

Per: Redacció

19.02.2020  12:26




La Caixa de Solidaritat ha anunciat que havia arribat als 4.146.274,97 euros que el Tribunal de Comptes demana al govern de Carles Puigdemont com a fiança per haver organitzat el referèndum del Primer d’Octubre.



Un fet determinant per a aconseguir els diners va ser la decisió del Tribunal Suprem espanyol de transferir al Tribunal de Comptes més de dos milions d’euros que tenia consignats com a fiança pels mateixos fets que ara els demana el Tribunal de Comptes.



Tot i aquesta decisió,

Tubau tomba els guàrdies civils que acusen els Mossos de "no fer res"

JUDICI AL PROCÉS






Gemma Liñán
San Fernando de Henares. Dimarts, 11 de febrer de 2020






 

Avui en el judici a l'Audiència Nacional al major Josep Lluís Trapero i la cúpula d'Interior han declarat alguns dels agents que van participar en les detencions dels alts càrrecs del Govern el 20 de setembre del 2017. Tots han explicat les manifestacions que van tenir a les portes dels llocs on van fer els escorcolls i tots han deixat caure durant l'interrogatori del fiscal Pedro Rubira la inacció dels Mossos, tot i que ningú els havia preguntat.



El guàrdia civil que va detenir Josep Maria Jové, l'agent amb TIP K47019k, mentre explicava l'escorcoll a casa de l'alt càrrec i sense oblidar-se d'esmentar l'Enfocats, ha sortit de guió per deixar clar que "els Mossos d'Esquadra no van fer res" per evitar el

El Tribunal de Comptes reclama quatre milions al govern de Puigdemont per l’organització de l’1-O

PAÍS - PRINCIPAT

La fiança encara no s'ha concretat · En cas de no pagar-la es procedirà a l'embargament de béns 

Per: Redacció

28.01.2020  11:14




El Tribunal de Comptes espanyol reclama 4.146.000 euros als vint-i-nou demandats per la suposada despesa del referèndum de l’1-O, entre ells el president Carles Puigdemont, el vice-president Oriol Junqueras i els consellers i càrrecs del seu govern. La fiança que se’ls fixarà encara està per concretar i, en cas de no pagar-la, hi haurà embargament de béns. La xifra de quatre milions d’euros és provisional i s’ha de confirmar en el judici. Els representants legals dels demandats tenen fins les 11.30 per a estudiar l’acta de liquidació i presentar al·legacions, el que podria fer variar la quantitat. Avui el tribunal havia citat a declarar tots els consellers del govern Puigdemont i alts càrrecs de l’executiu i hi han assistit els representants dels serveis jurídics de la Generalitat i els advocats.



La Caixa de Solidaritat ha demanat aportacions econòmiques de la ciutadania per a fer front a la quantitat.

El Tribunal de Cuentas vol escarmentar-nos de nou per l'1O.

Necessitem la vostra solidaritat per cobrir els 4,1 milions de fiança.
Ho vam fer entre tots, ho farem entre tots
— Caixa de Solidaritat (@DeSolidaritat) January 28, 2020

La magistrada Margarita Mariscal de Gante va descartar que els pogués ser imputada la