POLICIAL
 |
| Fernando Grande Marlaska, ministre de l'Interior, saluda un dels oficials de policia a la festa del CNP a Catalunya, acompanyat de Francisco Pardo, director general de la policia/Mireia Comas |
OPINIÓ
CRISI AL GOVERN
Marta Lasalas
Barcelona. Dilluns, 3 d'octubre de 2022. 15:01
Actualitzat: Dilluns, 3 d'octubre de 2022. 15:12
Temps de lectura: 1 minut
Junts ha dirimit en una reunió molt més breu que la de dijous passat la pregunta que plantejarà a la militància dijous i divendres vinent sobre la seva continuïtat al Govern. Això no obstant, la redacció de la qüestió que es planteja a les bases tampoc no ha estat fàcil. Finalment, abans de quarts de tres de la tarda, l'executiva ha aixecat la reunió després d'haver pactat el text d'una pregunta directa precedida per un preàmbul en què recorda els incompliments d'ERC sobre l'acord de legislatura i la resposta del president, Pere Aragonès, a les exigències de Junts. Tot seguit pregunta sobre la continuïtat al Govern: "Vols que JxCat continuï formant part del Govern de Catalunya?"
El debat al voltant de la pregunta s'ha dividit entre els qui apostaven per una introducció més contundent denunciant incompliments d'ERC i els qui defensaven una redacció més plana, en què es limités a descriure la situació.
Finalment, s'ha apostat per un preàmbul més descriptiu, en què es recorden les exigències aprovades pel darrer congrés de Junts en relació al pacte de legislatura i la resposta del president als tres punts clau que se li han plantejat sobre
CINC ANYS DE L'1-O
Sara Brull i Ortega
Foto: Eva Parey
Barcelona. Diumenge, 2 d'octubre de 2022. 16:38
Temps de lectura: 2 minuts
La premsa internacional es fa ressò dels cinc anys de l'1-O. La concentració que va tenir lloc aquest dissabte a l'Arc de Triomf de Barcelona ha tornat a omplir les pàgines dels mitjans d'arreu del món, especialment els europeus. En tots els reportatges, destaquen els "milers" d'assistents que es van desplaçar un any més per reivindicar el referèndum d'autodeterminació. Els periodistes, però, tampoc passen per alt l'evident divisió en el moviment independentista, a més de les dures crítiques contra els polítics i el Govern que ahir es van fer notar. Així és com n'ha informat la premsa internacional aquest diumenge.
El canal de televisió alemany Deutsche Welle (DW), ha destacat en el seu article d'aquest diumenge els clams dels assistents a la concentració a favor de la dimissió del Govern de Pere Aragonès que, segons els crítics, "està actuant amb massa vacil·lació respecte a la instauració d'una república catalana independent", informen. I és que, tal com indica el mitjà alemany, "fins ara no ha complert la seva promesa de campanya". Davant aquest malestar, el DW destaca les paraules
OPINIÓ - EDITORIAL
Vicent Partal
27.09.2022 - 21:40
Actualització: 28.09.2022 - 01:09
El president Aragonès va proposar ahir que les institucions espanyoles adoptassen un acord de la claredat semblant al que el Canadà va aprovar l’any 2000. Tot seguit, el president català va demanar a les forces polítiques un acord per a reclamar-lo. No va tenir gaire èxit, perquè el PSC el va menystenir i el govern espanyol li digué –a una velocitat de rècord– que no, que ni parlar-ne. Però, amb tot i això, he de dir que, per damunt de l’èxit que puga tenir la proposta, no me’n sé avenir, que des de Catalunya es faça una proposta com aquesta. I em pregunte com és possible que el president de la Generalitat ens propose de copiar, precisament, l’estratègia que el Canadà va activar per aturar la independència del Quebec.
D’entrada, i tan sols per a contrastar els fets, propose al lector que vaja a la web del govern del Quebec per a saber quina va ser la seua reacció el juny de l’any 2000. I copie la darrera part del text, en què el govern quebequès és ben clar, a propòsit de la llei de la claredat. Diu:
PAÍS - PRINCIPAT
Josep Casulleras Nualart
26.09.2022 - 21:40
Actualització: 26.09.2022 - 21:46
Faltaven dues setmanes perquè Mariano Rajoy es reunís a la Casa Blanca amb Donald Trump, poc abans del referèndum del Primer d’Octubre. La maquinària diplomàtica espanyola ja s’havia posat en funcionament feia temps per mirar de tallar qualsevol suport internacional que pogués rebre una Catalunya independent. Però el 13 de setembre de 2017, ara fa cinc anys, les declaracions que va fer la portaveu del Departament d’Estat dels Estats Units, Heather Nauert, sobre el referèndum convocat pel govern de Catalunya van ser sorprenents. Perquè va sortir de la fórmula habitual i previsible de l’afer intern espanyol o de suport al govern espanyol i va introduir una frase determinant: que els EUA es comprometien a treballar “amb el govern o entitat que sortís del referèndum”.
En un moment de la conferència de premsa, el qui aleshores era corresponsal de RAC-1 als EUA, Gustau Alegret, va demanar a Nauert: “Quan el president Trump va anar a Escòcia va dir que era favorable al referèndum. Aquest primer d’octubre el poble de Catalunya en farà un. El govern de Catalunya impulsa aquest referèndum. El govern dels EUA n’acceptarà el resultat?” I la resposta textual de Nauert fou:
OPINIÓ - EDITORIAL
Vicent Partal
20.09.2022 - 21:40
Actualització: 20.09.2022 - 23:01
Despús-ahir, Girona Vota va organitzar un gran acte per a tancar les 259 setmanes consecutives en què ha convocat els ciutadans cada dilluns a la plaça del Vi per protestar contra la repressió i reclamar l’alliberament dels presoners polítics i el retorn dels exiliats. Durant 259 setmanes, tot de gent s’hi ha aplegat sense divisions de cap classe i sense preguntar-se mai què votava el del costat per donar suport a tots els represaliats, del primer al darrer. D’ençà del 2017 i fins aquesta mateixa setmana, amb una fidelitat i un compromís enormes, desafiant tots els obstacles, que mira que n’hi ha hagut i de tota mena.
L’acte final va comptar amb la presència, en directe o per vídeo, dels nou presos polítics alliberats després d’haver-ho demanat el Consell d’Europa. Però també de més represaliats a causa de diverses accions fetes per defensar aquests nou presos polítics, sobretot arran de la sentència. I una d’aquestes represaliades, Carla Costa, va tenir una intervenció especialment punyent i vibrant, fantàstica (la podeu veure en vídeo), en la qual va recordar a tothom que hi havia represaliats de primera i de segona i que no tots eren represaliats per l’estat espanyol, sinó que també hi havia represaliats per part de la Generalitat de Catalunya.
Mirant les imatges de l’acte, m’ha cridat l’atenció que en uns quants moments es veu clarament com, mentre Carla Costa llança veritats com punys des de l’escenari, la gent aplaudeix, amb la notable excepció de les primeres files. Hi ha moments en què les dues primeres files estan quietes del tot, amb les
INDEPENDENTISME
Després de l'èxit mobilitzador de l'Assemblea Nacional Catalana per la passada Diada, l'entitat ha vist reforçat la seva estratègia per accelerar la independència. És en aquest context que l'ANC ha iniciat una ronda de contactes amb partits, entitats i figures del món independentista que tenen per objectiu reforçar i teixir complicitats entre els socis de l'espai. Aquest dimecres a la tarda ha estat el torn d'ERC. Les dues delegacions, liderades pel vicepresident de l'ANC, Jordi Pesarrodona (la presidenta Dolors Feliu es troba a Nova York per una conferència sobre la repressió de l'Estat), i la portaveu dels republicans, Marta Vilalta, s'han reunit durant més d'una hora al Parlament. Les sensacions de la trobada, però, han estat força austeres.
Pesarrodona s'ha limitat a reivindicar la necessitat de teixir "ponts de conversa" entre els partits i entitats que conformen el moviment independentista per poder trobar "punts de confluència". "Tots coincidim que s'ha de parlar perquè tenim un propòsit compartit claríssim, que és la independència", ha dit, preferint no entrar en retrets amb ERC. L'única crítica s'ha limitat a constatar que hi ha "bastant distanciament" entre totes dues parts, assenyalant també la importància que la gent estigui mobilitzada. "Veiem que els partits, com van fer abans de l'1-O, obeeixen la gent quan
OPINIÓ - EDITORIAL
Vicent Partal
19.09.2022 - 21:40
Actualització: 20.09.2022 - 09:01
La mesa del Parlament Europeu va rebre ahir la petició formal del govern espanyol perquè es puga parlar en català, basc i gallec als plenaris de la institució. Caldrà veure què en farà, la mesa, d’aquesta demanda, però d’entrada és imprescindible de recordar que el 2006 ja es va rebutjar una demanda semblant, tot afirmant que el català no és llengua oficial de la Unió Europea i que per això no és possible de parlar en català al parlament. Més i tot: ja aleshores les institucions europees van indicar quina ruta havia de seguir el govern espanyol si volia aconseguir-ho. Van deixar clar que si l’estat espanyol volia que es parlàs català al Parlament Europeu, Espanya havia de comunicar que volia que fos una llengua oficial de la Unió Europea i a partir de quin dia. Tan simple com això.
Però, una altra vegada, això no s’ha fet. I dic una altra vegada perquè la cançoneta torna i retorna cada volta que un socialista mana a Madrid i vol fer veure que és diferent, o prova d’acontentar els partits catalans que li donen suport amb una
PAÍS - PRINCIPAT
Josep Casulleras Nualart
19.09.2022 - 21:40
A tres quarts de vuit del matí la va passar a recollir a casa un cotxe de la Guàrdia Civil. Era el gran dia, planificat amb tot detall amb el jutge Antonio Ramírez Sunyer, amic seu, per fer el cop definitiu contra l’organització del Primer d’Octubre. Van trigar poca estona a arribar davant l’entrada de la seu del Departament d’Economia, a la rambla de Catalunya. A les vuit en punt ja hi eren. Els tres Nissan Patrol els van deixar aparcats (amb armes llargues dins) just davant, i van entrar de seguida. Poca estona després, mentre acompanyava els agents de la policia judicial a escorcollar els primers despatxos, van començar a arribar els primers manifestants. Montserrat del Toro, la secretària judicial del jutjat número 13, estava nerviosa per l’envergadura de la missió. No en va sortir fins tretze hores més tard, per la porta del Coliseum, després d’haver saltat, ajudada per uns agents, el petit mur que comunica la terrassa del segon pis del departament amb la del teatre. El seu testimoni fou una pedra angular de la repressió contra l’organització de l’1-O. Per això tots els poders de l’estat la van protegir.
Els mitjans espanyols van presentar el seu calvari aquell dia per justificar la repressió contra els principals dirigents socials de l’independentisme, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, i per demonitzar l’independentisme en conjunt, la principal força, la gent, tot presentant-la com una turba tumultuosa. “Em va quedar la imatge d’aquelles persones que havien enganxat tant el seu rostre al vidre que semblaven criatures iracundes disposades a ser aixafades per tal d’entrar”, va dir Del Toro a un dels agents que l’acompanyaven, segons el diari El Mundo.
Del Toro era seguidora de pàgines ultranacionalistes
POLITICA
 |
| Presó de Soto del Real - EP |
OPINIÓ
Després d’un lustre treballant per deslegitimar la idea mateixa d’independència (enguany celebrem els cinc anys de l’incompliment manifest de la Llei de Transitorietat i la pervivència en el poder dels diputats que la signaren, bo i sabent que no n’aplicarien el contingut), el processisme s’ha embarcat en una cursa igualment ferotge per negar qualsevol crèdit als independentistes. Ahir mateix, Oriol Junqueras i Artur Mas van fer de llebres en una pugna per desacreditar la propera manifestació de la Diada. L’argument, previsible; una suposada croada de l’ANC contra els partits favorables a la secessió i la conversió de la manifa en un magma d’escàs caràcter inclusiu. La idea serà tan recorrent com falsa; no només perquè –com ja vaig explicar– l’Assemblea continuï essent crossa de la partitocràcia, sinó també pel suposat caràcter radical de la futura convocatòria.
Cal filar poc prim per veure com, en el fons, tant Esquerra com Convergència estan comprant el marc mental espanyol habitual en qualsevol Diada. A saber, que la celebració de l’11-S ha esdevingut un aplec de hooligans on els catalanistes moderats no poden passejar amb comoditat. La novetat d’enguany és que
Redacció 07/09/2022
 |
| Una estelada de grans dimensions en el marc d'una manifestació dels CDR durant la Diada, l'11 de setembre del 2021 a Barcelona. Pla general. (Horitzontal) |
Bones notícies per a la participació de la Diada, almenys així ho mostren les dades prèvies a la manifestació. Des de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) apunten que aquest any han notat un gran increment de les reserves d’autocars i avui dia n’hi ha 150 de confirmats.
Des de l’entitat asseguren que es “valora molt positivament aquesta dada”, però considera que no té aturador i confia que la dada anirà creixent: “Fem una crida a tota la ciutadania independentista a participar en la manifestació de la Diada”.
A hores d’ara, des de l’ACN està ultimant els detalls Està ultimant els detalls de la manifestació d’enguany que, com ja es va anunciar, sortirà de l’avinguda del Paral·lel, passarà pel
OPINIÓ - EDITORIAL
04.07.2022 - 21:40
Actualització: 04.07.2022 - 19:20
El Col·legi d’Advocats de Barcelona va viure ahir una jornada de protesta tan necessària i justa com significativa i positiva. Molts juristes i ciutadans van respondre a la convocatòria de quinze associacions representatives dels sectors judicials per a rebutjar la presència del polèmic magistrat del judici contra el procés, l’inefable Manuel Marchena.
La concentració de togues que vam viure ahir i la plantada al conferenciant va ser un gest d’una dignitat important. Remarcable. Especialment important i remarcable en aquest moment en què les institucions espanyoles
PAÍS - PRINCIPAT
Redcció
23.06.2022 - 12:56
23.06.2022 - 13:06
El president Carles Puigdemont ha fet un comunicat molt contundent després de la represa de les relacions del govern català i espanyol d’ahir. “No serveix de res anar-hi i permetre que l’altra part decideixi qui hi va i qui no. Ni serveix de res anar-hi dividits”, ha escrit, en un llarg enfilall de piulets. Així mateix, considera que qualsevol via negociada amb Madrid és una pèrdua de temps: “No hi ha ni una sola proposta espanyola per a resoldre el conflicte polític amb Catalunya. Admetem-ho d’una vegada: no en tenen cap.”
Per això, Puigdemont reclama al conjunt del moviment independentista que faci un replantejament per tal de recuperar la iniciativa davant de l’estat. “Reagrupem forces, refem confiances i respectem-nos tots. No hi sobra ningú. Ni els anomenats hiperventilats ni els acusats de traïció ni els titllats
INDEPENDENTISME
Marta Sánchez Iranzo
Foto: Laura Gómez
Divendres 17-06-2022
El president Carles Puigdemont ha carregat durament contra l'exlíder del PP català i senadora, Alícia Sánchez-Camacho, i l'acusa de ser "una miserable que va conspirar amb una trama policial corrupta per raons polítiques", després que aquest divendres hagin sortit a la llum uns àudios entre l'excomissari Villarejo i Sánchez-Camacho, vinculats amb l'operació Catalunya. Sánchez-Camacho és una peça important en aquesta trama. El diari El Món ha revelat unes converses en les quals ella hauria passat una llista de negra d'independentistes per enviar-los a Villarejo, i que aquest, els investigui. L'exlíder dels populars a Catalunya va assenyalar que calia investigar l'empresari Carles Sumarroca, Enric Lacalle, acusat de ser un agent doble, Artur Mas, Oriol Pujol, Josep Antoni Duran, l'aleshores director de la fundació La Caixa, i actual conseller d'Economia i Hisenda, Jaume Giró i l'aleshores director de La Vanguardia, José Antich. A més, el diari assegura que va ser Camacho qui va donar el telèfon del president Mas al comissari. Puigdemont, a través d'una
Redacció 15/06/2022
 |
| Albert Donaire. |
La Universitat de Barcelona es planteja utilitzar un sistema de traducció simultània per als alumnes que no entenguin el català el pròxim curs. Una eina que serviria per evitar els habituals canvis al castellà en detriment de la llengua del territori.
La notícia no ha agradat als joves de S’ha Acabat que ho han titllat de “despesa innecessària” i “una mesura humiliant”. “Sentir-te estranger en el teu propi país, la nova mesura de la Universitat de Barcelona per aquells que no entenguin el català”, han piulat, enrabiats davant la mínima possibilitat de no poder imposar el castellà.
El conegut mosso independentista i represaliat Albert Donaire ha carregat contra la plataforma catalanòfoba i ha criticat que pretenguin “fer-nos sentir estrangers a casa nostra als catalanoparlants”. En un contundent tuit, ha recordat que
Redacció 14/06/2022
 |
| Captura d'"El nostre vídeo més avorrit: 5 anys de taula de diàleg". Octuvre. |
Octuvre ha publicat el seu vídeo “més avorrit”. Es tracta d’una exhaustiva anàlisi dels 5 anys de la taula de diàleg o, en altres paraules, una recopilació de les mentides del Gobierno “més progressista de la història”.
La periodista Marta Sibina presenta aquesta nova entrega com un “vídeo per combatre la desmemòria que estan construint els que ens volen eternament atrapats a les seves mentides”. I és que passen els anys i continuem escoltant promeses de diàleg que no arriben.
Per això, Octuvre mira enrere per veure com ha evolucionat aquesta taula, que suposadament va arrencar per parlar
Redacció 14/06/2022
L’oficina del president exiliat Carles Puigdemont va assumir un dels viatges del responsable d’aquest organisme, Josep Lluís Alay, a Rússia. Es tracta concretament de la visita feta el 5 de març de 2019 a Moscou, segons ha explicat el Govern en resposta a una pregunta parlamentària del PSC-Units. El Departament de Presidència es va fer càrrec inicialment el cost del bitllet d’avió, però posteriorment, el 17 d’abril, l’oficina de Puigdemont va abonar-los l’import del trajecte, segons ha detallat la conselleria. La resta del viatge el va sufragar l’oficina de Puigdemont.
La Generalitat diu no tenir coneixement de cap altra despesa relacionada amb viatges a Rússia, tot i que Alay ha admès públicament que va viatjar al país en tres ocasions: dues en viatges privats i una com a cap de l’oficina de Puigdemont. “No consten altres despeses relacionades amb
PAÍS - PRINCIPAT
Per: ACN
04.02.2022 15:49
La presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, ha criticat que el govern no té pla per aconseguir la independència. Així ho ha dit en una atenció a mitjans després de reunir-se amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, en el marc de la conferència de consultes per mirar de refer la unitat de l’independentisme. Al seu parer, el govern no hi està disposat, però ha instat a un canvi en l’estratègia per posar les condicions “per fer un acte de sobirania i sostenir-lo en el temps”. Paluzie també s’ha referit a la situació viscuda al parlament per l’escó de Pau Juvillà i ha criticat que s’aprovés una resolució que deia defensar-lo però en canvi “ni se’l convoqués a la reunió”. “Hem d’acabar amb la retòrica”, ha demanat.
