Sense oblidar-nos d'una una frase que encara ara em posa els pèls dels genolls de punta de l'emoció i que diu així: “En Barcelona haymuchagentebuena”, les tres expressions estrella d'una de les dues estrelles que ha tingut la sessió d'avui del judici-escarment de l'Estat contra l'independentisme han estat “lo desconozco”, “no me consta” i “no lo sé”. I, sí, com ja ho haurà endevinat, aquesta estrella és el senyor exministre de l'Interior JuanIgnacioZoido i aquestes expressions són seves.
Ell ha triomfat de cos present, però en esperit ho ha fet el senyor Diego Pérez de los Cobos, que, pel que ens ha explicat Zoido,
que era el seu superior quan van succeir els fets que es jutgen, era
qui realment manava. Cada pregunta sobre qui decidia i qui executava era
resposta amb els mateixos cognoms: Pérez de los Cobos.
Ahir MarianoRajoy i SorayaSáenz de Santamaría van deixar la bossa de brossa a la porta de Zoido. I avui Zoido ha agafat la bossa i, tralaràtralarà, ha anat passejant fins a can Pérez de los Cobos, l'ha dipositat allà i ha fugit corrent després de tocar el timbre.
No puc evitar imaginar a qui fou responsable dels cossos de seguretat espanyols en
egurament en deveu haver sentit a parlar: fa uns dies, alguns CDR van
embrutar les portes de diverses seus judicials de Catalunya en protesta
pel judici que s’està fent aquests dies al Tribunal Suprem contra els
membres del Govern de la Generalitat i els Jordis. Arran d’aquests fets,
el TSJ va ordenar als Mossos que vigilessin totes les seus judicials de
Catalunya per tal d’evitar que es repetissin fets semblants. És el que
es coneix com a “Dispositiu Toga”.
Sembla una qüestió menor, quasi rutinària, però no ho és en absolut.
És una d’aquelles coses amb les que “se consigue el efecto sin que se
note el cuidado”, seguint la metodologia establerta al Decret de Nova
Planta per un altre Felip com el d’avui, només que amb un numeral menys.
Penseu que un dispositiu d’aquest tipus implica la presència constant
de dos mossos a cada lloc a vigilar, 24 hores al dia, 7 dies a la
setmana. Això vol dir que, amb festius, vacances i baixes diverses, cada
lloc a controlar compromet 9 persones en total.
Multipliqueu això pel
nombre de llocs (uns 80 en tot Catalunya) i us donarà una càrrega de
treball inassumible amb els efectius actuals. Segons han denunciat els
sindicats dels Mossos d’Esquadra, una quarta part de les seves patrulles
estan hipotecades amb la nova vigilància dels jutjats de tot Catalunya.
Per mirar de mitigar aquest efecte, segons han explicat fonts
policials, el dispositiu va pujant i baixant d’intensitat en funció de
les necessitats de seguretat, de forma que si hi ha més risc s’eleva la
vigilància policial. Tanmateix continua essent una càrrega feixuga que
repercuteix en altres serveis, i que ja ha provocat que no s’hagin pogut
donar els serveis adequats en casos de vertadera necessitat. Per
exemple, davant d’un avís de tiroteig a Riudoms, la Guàrdia Urbana de
Reus va fer el relleu de l’estàtica al Jutjat perquè Mossos poguessin
anar-hi. Va resultar una falsa alarma, però si hagués estat real, en
quina situació de suport s’haurien quedat els mossos i els mateixos
ciutadans?
En un comunicat, el sindicat Sap-Fepol afirmava que aquesta càrrega
de treball “impossibilita cobrir altres serveis que van sortint durant
el servei policial” i que la situació de mínims “genera estralls en el
col·lectiu” i “compromet la seguretat ciutadana”. USPAC, per la seva
banda, considera que vigilar els jutjats 24 hores és una
“irresponsabilitat” i un “despropòsit”, tenint en compte la manca
d’efectius. El resultat de tot plegat és que, segons els sindicats, per
causa d’aquest nou dispositiu en algunes localitats hagin de tancar
serveis o es quedin sense patrulles al carrer.
Aquest no és el primer cop que els sindicats denuncien la situació de
mínims en què es troba el cos, conseqüència de la “manca de
planificació” del govern de la Generalitat. La incorporació de 500
agents el juny suposarà la primera promoció des de l’any 2012.
Tot i la por a les possibles conseqüències de no proporcionar aquest
servei (no és difícil imaginar, per posar un exemple, la pèrdua de
competències en algun àmbit policial), cal remarcar que el prestigi del
cos no el concedeix aquell que li encomana tasques irrealitzables, sinó
els ciutadans als quals es deuen els policies. És, doncs, una tasca
assignada amb una clara intencionalitat política que no té un rerefons
policial i que, per tant, suposem que deu ser de difícil comprensió per
als mossos que hi participen.
Tot plegat es tradueix en una desmoralització de molts dels mossos
que provoca una quantitat de baixes —laborals i d’abandó del cos, els
que poden— que agreuja encara més la situació.
Tot plegat es barreja amb unes actuacions recents més que
discutibles, en especial per part dels antidisturbis (la BRIMO, en
l’argot policial) que darrerament sembla que estan entestats a
carregar-se aquell prestigi tan merescudament guanyat als atemptats de
Barcelona i Cambrils el 17 d’agost de fa dos anys.
No cal, em sembla, pensar gaire per detectar què està passant. Els
Mossos, com TV3 i l’escola catalana són objectius principals de qui tots
sabem.
Els membres de la delegació han defensat que aquest judici polític "no
només és un assumpte intern d'Espanya, sinó que té una clara dimensió
europea, atès que xoca amb els valors fonamentals de la UE"
Pla general de la sala del Suprem, durant la primera jornada del judici de l'1-O
Una delegació de 13 eurodiputats i diputats d’alguns estats membre de
la UE assisteixen aquest dijous a la novena jornada del judici contra
el procés al Tribunal Suprem. La delegació està integrada per membres de
la Plataforma de Diàleg UE-Catalunya, diputats de la Xarxa
Parlamentària de Grups d’Amistat amb Catalunya, així com el president
del Consell Executiu de Còrsega, Gilles Simeoni, i el diputat francès
Paul Molac.
El TS va rebutjar originàriament la presència d’observadors
internacionals a la sala durant el judici, tal com van sol·licitar els
acusats mentre que es van aferrar al fet que “les sessions eren
televisades en directe”.
Tot i això, els membres de la delegació han defensat que
aquest judici polític “no només és un assumpte intern d’Espanya, sinó
que té una clara dimensió europea, atès que xoca amb els
La compareixença del lehendakari Íñigo Urkullu al Tribunal Suprem a petició de la defensa de Josep Rull, ha servit per a conèixer amb força detalls com va ser el seu paper de mediador entre el govern català i espanyol durant els fets d’octubre. El lehendakari ha desmentit l’ex-president del govern espanyol, Mariano Rajoy, –ahir va dir que no recordava si s’havia reunit amb ell– i ha afirmat que el 19 de juliol va mantenir una conversa amb ell i aquest no li va poder assegurar que no aplicaria el 155 si Carles Puigdemont convocava eleccions.
‘L’actitud per part del president del govern va ser d’escolta, d’atenció, de resposta a les preguntes que jo li plantejava, encara que no fossin les que jo desitjava’, ha detallat, per afegir després: ‘Vaig tenir la intuïció de Rajoy que no era donat a aplicació del 155. Però no vaig tenir una resposta precisa’.
Aquesta conversa la va comunicar a Carles Puigdemont i li va traslladar que no podia donar-li garanties que no hi hagués 155 encara que convoqués eleccions. El dia 26 d’octubre al matí, Urkullu va tornar a comunicar-se amb Puigdemont a les 10.05, ha precisat, una hora abans de comparèixer davant dels mitjans per a anunciar la
Nova etapa en el judici del procés amb els testimonis | La fiscalia es manté a l'aguait però les defenses marquen el terreny
per Quico Sallés (Tribunal Suprem)
27/02/2019
23:00
El president Puigdemont amb el lehendakari Urkullu a Gernika | Jordi Bedmar / Presidència
“Un judici és un Dragon khan”. Així ho definia un dels lletrats de
les defenses dels presos polítics en conversa a l’acollidor claustre del
Palau de Justícia, seu del Tribunal Suprem. Aquest dimecres n’ha estat
un exemple. El judici ha començat a ser el que ha de ser un judici:
el teva meva de les contradiccions i debatre tot allò que no es dóna per
controvertit. Els primers testimonis -d’alt voltatge polític- que
s’han enfilat a l’estrada han donat joc a les defenses per començar a
farcir l’esquelet de les seves defenses i per desmuntar la fabulosa
enginyeria jurídica de les acusacions.
La
jornada també ha servit per mostrar que a Catalunya hi ha un tipus de
polític imprevisibles i trapelles que s’han negat a respondre les
preguntes de la ultradreta de Vox.
Als exdiputats cupaires Eulàlia
Reguant i Antonio Baños els han caigut 2.500 euros de multa.
El president del Tribunal, Manuel Marchena, s’ha empipat. Tant ell, com
la resta de magistrats se’ls miraven amb aquell punt de ‘Són bojos aquests catalans’. Ara bé, no ha estat la primera esbroncada de Marchena. El president de sala ha tocat el crostó als
Ahir van castigar amb multes i ja veurem amb que més ... a Baños i
Reguant .
Resulta que els testimonis que menteixen a un judici com ahir ho van fer Soraya, Rajoy i Montoro també
està penat :
"El testigo que miente en un juicio comete un delito de
falso testimonio en causa judicial que está castigado con pena de hasta
tres años de prisión y multa".
A les hores, faran el mateix amb Soraya i
tots/es que ho facin ?
Olga Arderiu, advocada de Carme Forcadell, ha rematat la feina que havia començat l'advocat de Joaquim Forn, Xavier Melero, que ha tombat Soraya i li ha esborrat el somriure que ha dibuixat al llarg de les dues hores de declaració.
Soraya Saenz de Santamaría ha declarado esta mañana en el Tribunal
Supremo en calidad de testigo en la causa contra doce representantes
políticos y de la sociedad civil catalana. La ex dirigente del PP tenía
la obligación de decir verdad, pero ha asegurado que el servicio de
inteligencia español no participó en las indagaciones previas al 1 de
octubre. Hace meses, en cambio, el director general del CNI, Félix Sánz
Roldán, reconoció: "Podríamos haberlo hecho mejor".
La vicepresidenta del Gobierno, Soraya Sáenz de Santamaría, conversa con el director del CNI, Félix Sanz Roldán. EFE
La declaración de la ex vicepresidenta del Gobierno, Soraya Saénz de Santamaría,
y actual miembro del Consejo de Estado era una de las más esperadas por
parte de acusaciones y defensas en el juicio al procés. Acudía en
calidad de testigo, con la obligación de decir verdad y aunque ha
tratado de evitar hablar de la intervención policial y de la decisión de
enviar miles de agentes de la Guardia Civil y la Policía a Catalunya
desde el 20 de septiembre de 2017, señalando que eso era competencia del
ministro del Interior Juan Ignacio Zoido y el secretario del Estado de Seguridad, José Antonio Nieto, ha errado sobre cómo recibía la información.
Ha sido el abogado Xavier Melero, que representa al ex conseller de Interior de la Generalitat, Joaquim Forn, quien ha acorralado a la que fuera máxima responsable de los espías españoles, el Centro Nacional de Inteligencia (CNI), y a quien le rendía cuentas su director general-secretario de Estado, Félix Sán Roldán.
En un primer momento, Santamaría se ha escudado en que
conocía las investigaciones sobre la preparación del referéndum por las
informaciones aportadas por el Delegado de Gobierno de Catalunya, Enric Millo, así como por la prensa. Sin embargo, la entonces vicepresidenta tenía datos de primera mano suministrados por los servicios secretos, como se puede constatar con un simple repaso a las hemerotecas y a las declaraciones de unos y otros.
Tots dos s'han negat a testificar per no respondre les preguntes a Vox
per Quico Sallés (Tribunal Suprem)
27/02/2019
19:37
Marchena, en un moment de la vista | pool EFE
Aquesta tarda, els exdiputats de la CUP Antonio Baños
i Eulàlia Reguant s'han negat a respondre les preguntes de l'acusació
popular de Vox, que els havia proposat com a testimonis al judici de
l'1-O. Una negativa que el president del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, ha contestat imposant-los una multa de 2.500 euros aplicant l'article 716 de la Llei d'Enjudiciament Criminal.
Ara la Sala ha donat cinc dies perquè puguin recórrer la sanció i
per anunciar si persisteixen en la negativa. Els tornarà a citar per
tal que recapacitin la seva decisió. En cas que reiterin serien portats
davant el jutjat de Guàrdia per un delicte de desobediència a
l'autoritat. Segons ha explicat l'advocat penalista, Sergi Atienza a
El Món, se'ls podria haver sancionat amb una multa de 200 a 5.000
euros, però el magistrat ha escollit una sanció elevada tot i que no la
màxima.
Ara
bé,si persisteixen en negarse a testificar podrien ser processats per
un delicte de desobediència greu a l'autoritat. De tota manera,
l'advocat entèn que no hi ha persistència i no entèn que hi pugui haver
delicte. "Marchena no ha advertit", ha afegit.
Els ex-diputats de la CUP Antonio Baños i Eulàlia Reguant s’han negat a declarar en el judici contra el procés al Tribunal Suprem espanyol.
Havien estat cridats com a testimonis pel partit d’ultradreta Vox.
Baños han dit que per dignitat democràtica i antifeixista no hi
respondria. En la mateixa línia, Reguant ha dit que no vol respondre a
un partit masclista i xenòfob.
El jutge Manuel Marchena els ha amenaçat amb
conseqüències penals. En el cas de Baños, ha interromput la sessió per a
consultar-ho amb la resta de jutges. S’ha posat sobre
L’ex-president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha dit en la seva declaració del
Tribunal Suprem espanyol que ‘no pot descartar’ que el referèndum es
pagués amb diners públics. Això contradiu el que va dir al congrés
espanyol el febrer de 2018, quan va assegurar que no s’hi havia dedicat
diners públics. Ha dit que el govern espanyol va enviar informació
provinent de la intervenció de la Generalitat a la Fiscalia General de
l’Estat i la Fiscalia del Tribunal de Comptes nou cops, i que tampoc es
pot descartar ‘engany’ per part del govern.
Pel que fa a la violència del Primer d’Octubre, Rajoy s’ha
desvinculat de l’operatiu policial. ‘Jo no m’ocupava de l’operatiu
policial, portava la direcció política’, ha assegurat. L’ex-president ha
culpat la Generalitat de la violència de policíaca dient que si el
govern no hagués ‘cridat a votar en un referèndum il·legal’ no hi hauria
imatges de ‘persones i policies lesionats’.
Ha defensat l’actuació dels policies traslladats a Catalunya. ‘La
policia i la guàrdia civil van prestar una funció molt important en
defensa dels interessos generals de tots’, ha
Nicolas Tomás
Madrid. Dimecres, 27 de febrer de 2019
ProbablementMariano Rajoy
era el testimoni més esperat del judici del procés. Però la seva
declaració aquest dimecres corre el risc de ser invalidada, després que
l’expresident espanyol hagi ficat la pota en evidenciar que ha seguit
les testificals d’aquest matí, quan ha declarat l'exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría.
La llei d’enjudiciament criminal estableix que els testimonis no poden
tenir coneixement d’altres declaracions fins la seva pròpia declaració.
Existeix possibilitat d'invalidació, tot i que és poc probable que acabi
passant. El president de la sala s'ha vist obligat a intervenir.
En una de les seves respostes, Mariano Rajoy ha fet referència a “les
declaracions d’aquest matí”, sense referir-se a quina d’elles, sobre
les diferències entre el referèndum de l’1-O i la consulta del 9-N. Això
ha provocat la intervenció de Jordi Pina,
advocat de Sànchez, Rull i Turull, per aclarir la situació que l'ha
deixat "perplex". Li ha preguntat si
Els observadors internacionals de la plataforma Internacional Trial Watch s’han mostrat sorpresos amb la ‘càrrega política’ del procediment judicial per l’1-O, tan abans com després del judici oral que va començar fa tres setmanes al Suprem. Així ho ha explicat, Xavier Muñoz Soriano, portaveu de la plataforma:
‘Es produeixen preguntes que són referents a l’adscripció ideològica, la participació associativa d’aquests i que es repeteixen en el nucli del sumari. Aquestes preguntes tenen afectació a drets fonamentals, com el de reunió, associació i llibertat d’expressió’, ha explicat des de l’exterior del Suprem.
Xavier Muñoz ha explicat que el judici per l’1-O és un procediment en què hi ha molt interès internacional i ha tornat la lamentar que, tot i haver sol·licitat que els guardessin un espai no ho han fet i això ha causat que els observadors, que venen de lluny, hagin de fer cua a les sis de la matinada sense tenir garantida l’entrada al procediment. Des de l’inici del judici, han assistit quinze observadors de nou països diferents.
Mauri els dona les gràcies i assegura que els més de 141.000 socis estan "orgullosos" del seu president
per ACN
26/02/2019
22:22
El portaveu d'Òmnium, Marcel Mauri | ACN
Òmnium Cultural ha sumat al llarg del dia d'avui 4.000 nous associats,
coincidint amb el dia en què el president de l'entitat, Jordi Cuixart,
ha declarat davant del Tribunal Suprem per la concentració del 20 de
setembre del 2017 davant del Departament d'Economia i pel referèndum
d'autodeterminació de l'1 d'octubre del mateix any.
El vicepresident
d'Òmnium, Marcel Mauri, ha piulat a Twitter: "Mai tantes
persones en un sol dia havien decidit sumar-se al projecte de defensa
dels drets i llibertats que representa Òmnium.
Benvinguts als 4.000 nous
socis i sòcies. Ens hi deixarem la pell pel país just i lliure que en
Jordi Cuixart ha defensat avui".
Gemma Liñán Foto: EFE
Madrid. Dimecres, 27 de febrer de 2019
"Joan Tardà i Coma. Soc diputat del Congrés dels
Diputats". En català, clar i fort. Així ha començat Joan Tardà el primer
testimoni del judici que ha citat l'acusació popular de Vox i la defensa de Jordi Cuixart.
"Jo parlaré en català a les preguntes de Vox", ha dit Tardà. Però Manuel Marchena
l'ha tallat per dir-li que no té el dret de respondre en català.
L'idioma oficial és el del tribunal on té lloc el judici, i com que
Tardà té coneixement de la llengua s'ha d'expressar en castellà.
Tardà ha trigat a començar. Hi ha hagut fins a tres interrupcions. I és que abans de
Gemma Liñán Foto: EFE
Madrid. Dimecres, 27 de febrer de 2019
"Desprès de moltes converses i idees, Carles Puigdemont,
va arribar a la conclusió que era bo que hi hagués una segona consulta i
un referèndum a Catalunya sobre el mateix que la del 2014 quan jo era
president de la Generalitat". Artur Mas, el segon testimoni del judici, cridat per Vox, ha explicat els fets i ha seguit el fil dels acusats posant per davant de tot sempre el diàleg.
Ha explicat que mai es va oposar al referèndum però que va alerta que
no es perdés mai "la capacitat d'iniciativa institucional en un marc
legal que la Generalitat pogués controlar. En el fons estava dient no
abandoneu mai la possibilitat de convocar unes eleccions al Parlament
perquè allà és on el Govern de la Generalitat té la capacitat de control
de la situació" i ha concretat que en el terreny de les consultes "es
perd el control".
"El diàleg com cabdal per poder identificar solucions davant una
realitat social i política", aquest era el camí que es va encetar des de
la Generalitat, ja amb Artur Mas com a president. Així ho ha explicat
Mas, el segon testimoni del judici al procés citat per Vox.
Vam intentar mantenir sempre viu el fil del diàleg i identificar
possibles solucions a una realitat política que estava plasmada al
parlament Català amb amplies majories" ha insistit.
"Sempre vaig escoltar d'acordar els termes del referèndum amb el
govern espanyol", ha exposat. "Puigdemont visitava Rajoy i li oferia
pactar la data, la pregunta i les condicions anteriors i posteriors al
referèndum", ha dit Mas a preguntes de la Fiscalia.
Mas ha negat la unilateralitat. "no s'ha de descartar al 100% perquè
perdríem capacitat de negociació però mai és ni la primera, ni la
segona, ni la tercera opció de la part sobiranista catalana. Sempre és
buscar l'acord amb les autoritats de l'Estat", ha concretat el president
de la Generalitat.
Artur Mas ha negat que la llei de transitorietat fos una mena de
Constitució. I ho ha emmarcat en un espai legal. "Jo com president vaig
impulsar normes que es van recorre pel TC i es van suspendre" ha
concretat.
I ha conclòs:"Es va voler que el referèndum de l'1-O fos jurídicament vinculant, però no es va aconseguir"
El 9-N
"Es va voler que fos vinculant des del punt de vista jurídic però noe
es va aconseuir", ha explicat Artur Mas que ha explicat que poc després
s'organitzen unes eleccions amb un 75% de participació on es produeix
una majoria absoluta a favor de la independència.
Artur Mas ha admès que el 27-O es va fer una proclamació de la
indeendència, però també es van fer unes eleccions encara amb més
participació.
El veto a Mas al judici
Mas ha hagut d'explicar perquè va plegar. Perquè no va ser president per Junts pel Sí i es va investir finalment Carles Puigdemont. I la versió quatre anys després és: "Vaig marxar perquè vaig voler".
rtur Mas, però, li ha tornat la pilota a la CUP explicant que va
incomplir els seus compromisos i que al no aprovar els pressupostos es
va haver de convocar la qüestió de confiança que va originar el
"referèndum o referèndum".
D'investigat a testimoni
La Fiscalia ha encarat l'interrogatori de Mas com si fos un
investigat, el que ha provocat que Marina Roig hagi intervingut per
aturar el setge.
El fiscal Javier Zaragoza, que és qui ha interrogat
Mas, és un dels fiscals més durs en la seva lluita contra
l'independentisme, cosa que va provocar que la CUP en demanés la
reprovació al Parlament Artur Mas, ha ratificat la declaració que va fer com a processat davant el jutge instructorPabloLlarena ara fa just un any.
Vox li ha preguntat
al president si l'any 2015 va crear "una comissió restringida". Mas ha
apuntat que es va crear un consell assessor per a la transició nacional
el 2013 i estava format persones "que aportaven un criteri, una
experiència un coneixement, un talent específic sobre el que
és pretenia, que era identificar escenaris possibles, mai segura, però
si possibles" sobre el dret a decidir.
Mas ha recordat que el 80% dels catalans estava a favor del dret a decidir.
Mas ha començat exposant: "He estat processat. Condemnat per
desobediència, com vostès saben. El Suprem va tenir l'última paraula.
Estic inhabilitat fins el febrer de l'any 2020".
El Nacional Foto: Efe
Barcelona. Dimarts, 26 de febrer de 2019
Els advocats de Forcadell han activat la via d'Estrasburg i han
presentat la primera demanda a Europa contra la presó provisional de
l'expresidenta del Parlament al Tribunal Europeu de Drets Humans.
L'anunci coincideix amb la declaració prevista per a aquesta tarda de
Carme Forcadell en el Tribunal Suprem.
Per la seva part, la presidenta de la ANC, Elisenda Paluzie, ha
assegurat que la declaració de Forcadell en el judici al procés
acreditarà "el caràcter cívic i absolutament democràtic" del moviment
independentista.
En declaracions als mitjans a la porta del Tribunal Suprem, ha
afirmat que a Forcadell se li
José Antich
Barcelona. Dijous, 21 de febrer de 2019
En menys d'una setmana, l'independentisme ha ofert dos exemples de la
hipermobilització dels seus simpatitzants. Dissabte passat, amb la gran
manifestació que va discórrer pels carrers de Barcelona, i aquest
dijous, amb la jornada de vaga general a tot Catalunya i de la qual, com a balanç, es pot dir que és la més important de l'última dècada, només superada per l'aturada de país,
que es va celebrar 48 hores després del referèndum de l'1 d'octubre.
Desenes de milers de persones van sortir a les capitals de tota
Catalunya, on es van fer marxes històriques com la de Girona, amb unes
70.000 persones segons la Guàrdia Urbana. En qualsevol cas, la jornada
de vaga general va tenir un seguiment desigual, amb incidència important
en universitats, centres educatius i serveis públics i menor en
establiments de ciutats importants.
En aquest cas, la jornada reivindicativa no ha de ser llegida
únicament pel nombre de gent que es va manifestar, sinó per la
repercussió que va acabar tenint a la vida quotidiana de les persones:
des de la seva mobilitat a la seva normalitat en la vida diària. En
aquest aspecte, la vaga va ser molt present durant tot el dia i es va
aconseguir enviar el missatge, igual que dissabte passat, que l'onada
d'indignació amb el judici del procés que se celebra al Tribunal Suprem
és molt alta entre la societat catalana. Una irritació que no afecta
només el món independentista sinó que s'amplia a tots aquells que van
viure amb estupor
Respon al fiscal que va col·laborar amb la Guàrdia Civil el 20-S i denuncia amb vídeos les càrregues policials de l'1-O
Madrid
L’expresident de l’ANC i diputat de JxCat, Jordi Sànchez, ahir declarant en el judici al Procés al Tribunal Suprem. / EFE
Punt d’inflexió als interrogatoris al Suprem amb l’inici del torn de declaracions per a l’independentisme civil. Empès per la vaga general a Catalunya,
Jordi Sànchez va prendre per primer cop la paraula després de gairebé
500 dies de silenci obligat. Davant per davant va tenir durant gairebé
quatre hores el fiscal Javier Zaragoza, el responsable d’haver teixit
l’escrit d’acusació per rebel·lió, per la qual demana als Jordis fins a
17 anys de presó. Les preguntes sobre violència van deixar de ser
testimonials, ja no va preguntar pel document Enfocats i els delictes menors de desobediència i malversació, com havia passat amb els exconsellers, i Zaragoza va ordir el cara a cara més tens
i incisiu des de l’inici de les vistes. Dos relats contraposats sobre
la mobilització del 20-S davant de la conselleria d’Economia i la
jornada de l’1-O: “Alçament tumultuari” versus mobilització pacífica.
Les exposicions van tenir per primera vegada el suport
d’imatges i vídeos. Enfront les úniques fotografies que va poder
ensenyar el fiscal del cotxes de la Guàrdia Civil “malmesos” -ja no va
dir que estiguessin “devastats”, com va fer el fiscal Fidel Cadena
durant l’interrogatori a
