JUDICIA AL PROCÉS
Respon al fiscal que va col·laborar amb la Guàrdia Civil el 20-S i denuncia amb vídeos les càrregues policials de l'1-O
Madrid
 |
| L’expresident de l’ANC i diputat de JxCat, Jordi Sànchez, ahir declarant en el judici al Procés al Tribunal Suprem. / EFE |
Punt d’inflexió als interrogatoris al Suprem amb l’inici del torn de declaracions per a l’independentisme civil. Empès per la vaga general a Catalunya,
Jordi Sànchez va prendre per primer cop la paraula després de gairebé
500 dies de silenci obligat. Davant per davant va tenir durant gairebé
quatre hores el fiscal Javier Zaragoza, el responsable d’haver teixit
l’escrit d’acusació per rebel·lió, per la qual demana als Jordis fins a
17 anys de presó. Les preguntes sobre violència van deixar de ser
testimonials, ja no va preguntar pel document Enfocats i els delictes menors de desobediència i malversació, com havia passat amb els exconsellers, i Zaragoza va ordir el cara a cara més tens
i incisiu des de l’inici de les vistes. Dos relats contraposats sobre
la mobilització del 20-S davant de la conselleria d’Economia i la
jornada de l’1-O: “Alçament tumultuari” versus mobilització pacífica.
Les exposicions van tenir per primera vegada el suport
d’imatges i vídeos. Enfront les úniques fotografies que va poder
ensenyar el fiscal del cotxes de la Guàrdia Civil “malmesos” -ja no va
dir que estiguessin “devastats”, com va fer el fiscal Fidel Cadena
durant l’interrogatori a
Joaquim Forn-, les defenses van mostrar vídeos
tant de les protestes festives davant de la conselleria cantant el Passi-ho bé de La Trinca com de la brutalitat policial a l’Institut Pau Claris de Barcelona el dia del referèndum.
Sànchez va reconèixer que “alguns manifestants que es
van aprofitar de l’anonimat” van ser els responsables dels danys als
cotxes de la Guàrdia Civil, però va atribuir-ho a la “imprevisibilitat” i
va censurar que no podia ser “l’excusa per criminalitzar i penalitzar
una mobilització de milers de persones que estaven presents d’una manera
cívica i responsable”.
Ara bé, va desafiar l’acusació a trobar imatges que
expliquessin per què van quedar els cotxes d’aquella manera i va
assegurar que els voluntaris de l’ANC van blindar l’espai perquè hi
hagués en tot moment un passadís per a les autoritats judicials si volien sortir.
“El relat que va haver-hi un intent permanent d’assalt és radicalment
fals”, va assegurar per rebatre l’acusació per violència. És més, les
defenses van mostrar imatges de com Sànchez es comunicava
tranquil·lament amb el tinent de la Guàrdia Civil i la intendent dels
Mossos d’Esquadra Teresa Laplana -acusada per sedició a l’Audiència
Nacional- dins de la conselleria.
És el testimoni d’aquest tinent sobre el qual Sànchez va
basar part de la seqüència dels fets del 20-S. Zaragoza va obligar-lo a
recuperar minut a minut aquell dia, fins que de matinada abandonava la
manifestació després de desconvocar-la dalt dels vehicles. “El tinent de
la Guàrdia Civil em va dir: «Pugi, pugi... Al cotxe no li ve d’aquí»”,
va dir. Al sortir de la declaració, el seu advocat, Jordi Pina, opinava
que “els testimonis no poden canviar gaire el relat” que va fer ahir
l’expresident de l’ANC, però sí que defensava que, més enllà de la
sentència, es quedaven tranquils d’haver “explicat bé la veritat” davant
del tribunal.
 |
| Jordi Sànchez i Jordi Cuixart enfilats al cotxe de la Guàrdia Civil el 20-S. / PERE TORDERA |
Després de dinar, l’interrogatori entre el fiscal i
Sànchez es va convertir en un partit de tennis sobre l’organització de
l’1-O. Donant una versió diferent a la de l’exconsellera de Treball Dolors Bassa,
va acceptar que les “iniciatives” als col·legis els dies abans eren per
“afavorir que la ciutadania anés a votar”. Interpel·lat per les
advertències del Tribunal Constitucional i el Tribunal Superior de
Justícia de Catalunya orientades a impedir la celebració de l’1-O,
Sànchez va recordar que, tot i haver fet una intensa campanya pel sí al
referèndum, mai se’ls va prohibir explícitament instar a la participació
i va negar haver protegit les urnes. Va posar així el focus en l’1-O,
“l’autèntic terror de la violència policial”. L’expresident de l’ANC va
assegurar que mai hauria “imaginat” que hi hauria una “situació de
tensió i d’agressivitat” d’aquesta magnitud.
Rèplica a Felip VI
Va ser ja al final de cinc hores i mitja intenses d’interrogatori, el
més llarg fins ara al Suprem, que Sànchez va llançar el seu últim
missatge polític durant les preguntes del seu advocat. “El problema de
Catalunya no passa pel que pugui fer aquesta sala amb la sentència, sinó
pel diàleg”, va assenyalar, estenent la mà a Madrid. Però va aprofitar per llançar un dard a Felip VI,
que dimecres va entrar de ple en el discurs del judici. Sànchez va
compartir que “no pot haver-hi democràcia sense llei”, però va afegir
que “no pot haver-hi una llei que ofegui la democràcia”. Havia començat
l’interrogatori presentant-se, com Oriol Junqueras i Raül Romeva, com un “pres polític” i denunciant un “judici polític”.
Però a diferència de l’exvicepresident i l’exconseller, Sànchez va
justificar que en el seu cas no tenia “cap por” a respondre a la
Fiscalia perquè els fets de què se l’acusa són “absolutament falsos”.
Dimarts vinent, a partir de les 9.30 hores, tancaran la
ronda d’interrogatoris el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, i
l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell. El judici avança entre
pressions del president del tribunal, Manuel Marchena, per accelerar les
vistes. Ahir va evitar una sessió maratoniana com la de dimecres,
que va acabar a dos quarts de deu del vespre, però sí que va pressionar
les defenses perquè s’abstinguessin d’ensenyar vídeos de les
mobilitzacions. El dia 26 haurà d’esperar per començar a testificar
Mariano Rajoy, tot i que té poques possibilitat de tenir temps. Per
esprémer el calendari, Marchena preveu allargar els testimonis fins
divendres.
El ‘whatsapp’ de Cosidó es cola a l’interrogatori
Javier Zaragoza és un fiscal que recull el guant a les respostes que llancen als acusats amb una pregunta més incisiva per deixar-los en evidència. Però ahir es va trobar al davant un Jordi Sànchez disposat a fer-lo enrojolar tot i les múltiples advertències del president del tribunal, Manuel Marchena, que un cop i un altre va demanar que no entressin en “debats”.A l’última pregunta de l’interrogatori, l’expresident de l’ANC va aprofitar per enviar un dard al mateix Marchena. Va negar haver rebut un correu en què es proposava posar cotxes al voltant dels col·legis l’1-O per blindar-los de les forces de seguretat. Davant de la insistència del fiscal, Sànchez va comparar la seva negativa amb la que va deixar anar Marchena quan van aparèixer els missatges de WhatsApp del portaveu del PP al Senat, Juan Ignacio Cosidó, en què s’assegurava que seguirien controlant la sala segona del Suprem “per la porta del darrere” si el seu president passava a liderar el Consell General del Poder Judicial.“No vull ser impertinent, però és com quan el president d’aquesta sala va negar conèixer uns whatsapps que el comprometien”, va dir Sànchez. Zaragoza també va respondre amb un estil similar a l’expresident de l’ANC quan deia que no podia fer res per desconvocar 60.000 persones. El fiscal li va dir que n’hauria tingut prou amb repetir l’actuació del 20-S a la mitjanit: “Sembla molt fàcil, agafi el megàfon i desconvoqui”.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada