Mauri els dona les gràcies i assegura que els més de 141.000 socis estan "orgullosos" del seu president
per ACN
26/02/2019
22:22
El portaveu d'Òmnium, Marcel Mauri | ACN
Òmnium Cultural ha sumat al llarg del dia d'avui 4.000 nous associats,
coincidint amb el dia en què el president de l'entitat, Jordi Cuixart,
ha declarat davant del Tribunal Suprem per la concentració del 20 de
setembre del 2017 davant del Departament d'Economia i pel referèndum
d'autodeterminació de l'1 d'octubre del mateix any.
El vicepresident
d'Òmnium, Marcel Mauri, ha piulat a Twitter: "Mai tantes
persones en un sol dia havien decidit sumar-se al projecte de defensa
dels drets i llibertats que representa Òmnium.
Benvinguts als 4.000 nous
socis i sòcies. Ens hi deixarem la pell pel país just i lliure que en
Jordi Cuixart ha defensat avui".
Gemma Liñán Foto: EFE
Madrid. Dimecres, 27 de febrer de 2019
"Joan Tardà i Coma. Soc diputat del Congrés dels
Diputats". En català, clar i fort. Així ha començat Joan Tardà el primer
testimoni del judici que ha citat l'acusació popular de Vox i la defensa de Jordi Cuixart.
"Jo parlaré en català a les preguntes de Vox", ha dit Tardà. Però Manuel Marchena
l'ha tallat per dir-li que no té el dret de respondre en català.
L'idioma oficial és el del tribunal on té lloc el judici, i com que
Tardà té coneixement de la llengua s'ha d'expressar en castellà.
Tardà ha trigat a començar. Hi ha hagut fins a tres interrupcions. I és que abans de
Gemma Liñán Foto: EFE
Madrid. Dimecres, 27 de febrer de 2019
"Desprès de moltes converses i idees, Carles Puigdemont,
va arribar a la conclusió que era bo que hi hagués una segona consulta i
un referèndum a Catalunya sobre el mateix que la del 2014 quan jo era
president de la Generalitat". Artur Mas, el segon testimoni del judici, cridat per Vox, ha explicat els fets i ha seguit el fil dels acusats posant per davant de tot sempre el diàleg.
Ha explicat que mai es va oposar al referèndum però que va alerta que
no es perdés mai "la capacitat d'iniciativa institucional en un marc
legal que la Generalitat pogués controlar. En el fons estava dient no
abandoneu mai la possibilitat de convocar unes eleccions al Parlament
perquè allà és on el Govern de la Generalitat té la capacitat de control
de la situació" i ha concretat que en el terreny de les consultes "es
perd el control".
"El diàleg com cabdal per poder identificar solucions davant una
realitat social i política", aquest era el camí que es va encetar des de
la Generalitat, ja amb Artur Mas com a president. Així ho ha explicat
Mas, el segon testimoni del judici al procés citat per Vox.
Vam intentar mantenir sempre viu el fil del diàleg i identificar
possibles solucions a una realitat política que estava plasmada al
parlament Català amb amplies majories" ha insistit.
"Sempre vaig escoltar d'acordar els termes del referèndum amb el
govern espanyol", ha exposat. "Puigdemont visitava Rajoy i li oferia
pactar la data, la pregunta i les condicions anteriors i posteriors al
referèndum", ha dit Mas a preguntes de la Fiscalia.
Mas ha negat la unilateralitat. "no s'ha de descartar al 100% perquè
perdríem capacitat de negociació però mai és ni la primera, ni la
segona, ni la tercera opció de la part sobiranista catalana. Sempre és
buscar l'acord amb les autoritats de l'Estat", ha concretat el president
de la Generalitat.
Artur Mas ha negat que la llei de transitorietat fos una mena de
Constitució. I ho ha emmarcat en un espai legal. "Jo com president vaig
impulsar normes que es van recorre pel TC i es van suspendre" ha
concretat.
I ha conclòs:"Es va voler que el referèndum de l'1-O fos jurídicament vinculant, però no es va aconseguir"
El 9-N
"Es va voler que fos vinculant des del punt de vista jurídic però noe
es va aconseuir", ha explicat Artur Mas que ha explicat que poc després
s'organitzen unes eleccions amb un 75% de participació on es produeix
una majoria absoluta a favor de la independència.
Artur Mas ha admès que el 27-O es va fer una proclamació de la
indeendència, però també es van fer unes eleccions encara amb més
participació.
El veto a Mas al judici
Mas ha hagut d'explicar perquè va plegar. Perquè no va ser president per Junts pel Sí i es va investir finalment Carles Puigdemont. I la versió quatre anys després és: "Vaig marxar perquè vaig voler".
rtur Mas, però, li ha tornat la pilota a la CUP explicant que va
incomplir els seus compromisos i que al no aprovar els pressupostos es
va haver de convocar la qüestió de confiança que va originar el
"referèndum o referèndum".
D'investigat a testimoni
La Fiscalia ha encarat l'interrogatori de Mas com si fos un
investigat, el que ha provocat que Marina Roig hagi intervingut per
aturar el setge.
El fiscal Javier Zaragoza, que és qui ha interrogat
Mas, és un dels fiscals més durs en la seva lluita contra
l'independentisme, cosa que va provocar que la CUP en demanés la
reprovació al Parlament Artur Mas, ha ratificat la declaració que va fer com a processat davant el jutge instructorPabloLlarena ara fa just un any.
Vox li ha preguntat
al president si l'any 2015 va crear "una comissió restringida". Mas ha
apuntat que es va crear un consell assessor per a la transició nacional
el 2013 i estava format persones "que aportaven un criteri, una
experiència un coneixement, un talent específic sobre el que
és pretenia, que era identificar escenaris possibles, mai segura, però
si possibles" sobre el dret a decidir.
Mas ha recordat que el 80% dels catalans estava a favor del dret a decidir.
Mas ha començat exposant: "He estat processat. Condemnat per
desobediència, com vostès saben. El Suprem va tenir l'última paraula.
Estic inhabilitat fins el febrer de l'any 2020".
El Nacional Foto: Efe
Barcelona. Dimarts, 26 de febrer de 2019
Els advocats de Forcadell han activat la via d'Estrasburg i han
presentat la primera demanda a Europa contra la presó provisional de
l'expresidenta del Parlament al Tribunal Europeu de Drets Humans.
L'anunci coincideix amb la declaració prevista per a aquesta tarda de
Carme Forcadell en el Tribunal Suprem.
Per la seva part, la presidenta de la ANC, Elisenda Paluzie, ha
assegurat que la declaració de Forcadell en el judici al procés
acreditarà "el caràcter cívic i absolutament democràtic" del moviment
independentista.
En declaracions als mitjans a la porta del Tribunal Suprem, ha
afirmat que a Forcadell se li
José Antich
Barcelona. Dijous, 21 de febrer de 2019
En menys d'una setmana, l'independentisme ha ofert dos exemples de la
hipermobilització dels seus simpatitzants. Dissabte passat, amb la gran
manifestació que va discórrer pels carrers de Barcelona, i aquest
dijous, amb la jornada de vaga general a tot Catalunya i de la qual, com a balanç, es pot dir que és la més important de l'última dècada, només superada per l'aturada de país,
que es va celebrar 48 hores després del referèndum de l'1 d'octubre.
Desenes de milers de persones van sortir a les capitals de tota
Catalunya, on es van fer marxes històriques com la de Girona, amb unes
70.000 persones segons la Guàrdia Urbana. En qualsevol cas, la jornada
de vaga general va tenir un seguiment desigual, amb incidència important
en universitats, centres educatius i serveis públics i menor en
establiments de ciutats importants.
En aquest cas, la jornada reivindicativa no ha de ser llegida
únicament pel nombre de gent que es va manifestar, sinó per la
repercussió que va acabar tenint a la vida quotidiana de les persones:
des de la seva mobilitat a la seva normalitat en la vida diària. En
aquest aspecte, la vaga va ser molt present durant tot el dia i es va
aconseguir enviar el missatge, igual que dissabte passat, que l'onada
d'indignació amb el judici del procés que se celebra al Tribunal Suprem
és molt alta entre la societat catalana. Una irritació que no afecta
només el món independentista sinó que s'amplia a tots aquells que van
viure amb estupor
Respon al fiscal que va col·laborar amb la Guàrdia Civil el 20-S i denuncia amb vídeos les càrregues policials de l'1-O
Madrid
L’expresident de l’ANC i diputat de JxCat, Jordi Sànchez, ahir declarant en el judici al Procés al Tribunal Suprem. / EFE
Punt d’inflexió als interrogatoris al Suprem amb l’inici del torn de declaracions per a l’independentisme civil. Empès per la vaga general a Catalunya,
Jordi Sànchez va prendre per primer cop la paraula després de gairebé
500 dies de silenci obligat. Davant per davant va tenir durant gairebé
quatre hores el fiscal Javier Zaragoza, el responsable d’haver teixit
l’escrit d’acusació per rebel·lió, per la qual demana als Jordis fins a
17 anys de presó. Les preguntes sobre violència van deixar de ser
testimonials, ja no va preguntar pel document Enfocats i els delictes menors de desobediència i malversació, com havia passat amb els exconsellers, i Zaragoza va ordir el cara a cara més tens
i incisiu des de l’inici de les vistes. Dos relats contraposats sobre
la mobilització del 20-S davant de la conselleria d’Economia i la
jornada de l’1-O: “Alçament tumultuari” versus mobilització pacífica.
Les exposicions van tenir per primera vegada el suport
d’imatges i vídeos. Enfront les úniques fotografies que va poder
ensenyar el fiscal del cotxes de la Guàrdia Civil “malmesos” -ja no va
dir que estiguessin “devastats”, com va fer el fiscal Fidel Cadena
durant l’interrogatori a
La vaga té un seguiment desigual per sectors i
molt d’impacte durant les concentracions i els talls viaris
Les manifestacions del matí i la tarda omplen
els carrers i la pròxima parada és a Madrid, el 16 de març
Milers de persones van recórrer ahir al matí durant la vaga els carrers de Barcelona ORIOL DURAN.
Jordi Alemany-BARCELONA
Protesta massiva als carrers de Catalunya contra el judici als presos
polítics en una jornada de vaga general convocada ahir pel sindicat
minoritari republicà la Intersindical-CSC. Amb el suport d’un centenar
d’entitats, també d’Òmnium i l’ANC, a més dels partits polítics al
govern com ara JxCat i ERC, conjuntament amb la CUP i Catalunya en Comú,
les mobilitzacions van ser multitudinàries, però l’aturada de
l’activitat econòmica va tenir un desenvolupament desigual segons el
moment del dia, el territori i els sectors econòmics. Es va desenvolupar
a batzegades, amb una gran incidència durant les hores en què hi va
haver talls, sobretot al matí, en més d’una vintena de carreteres del
país amb el suport dels comitès de defensa de la República (CDR), un fet
que va provocar la reducció d’un 11,4% del volum de trànsit a l’àrea
metropolitana. També es van produir afectacions a la xarxa ferroviària a
la línia dels FGC a Sant Cugat al migdia i a primera hora de la tarda a
diverses línies de rodalies per l’ocupació de vies a la plaça de
Catalunya.
El component polític afegit, de defensa de drets i
llibertats, amb la petició explícita d’alliberament dels presos polítics
i del dret a l’autodeterminació, va contribuir a fer que el seu
seguiment fos similar al d’altres convocatòries fetes pels sindicats
majoritaris, CCOO i UGT, el setembre del 2010 o el març del 2012, fins
al punt que la mateixa
Les afirmacions de
Felipe VI són una clara ingerència en ple judici del Tribunal Suprem
espanyol i arriben en un moment en què la justícia espanyola s'ha posat
en evidència
Centenars de milers de manifestants han omplert tot el tram de la Gran Via de Barcelona que va entre la plaça d’Espanya i la plaça de la Universitat. La manifestació contra el judici als presos polítics que ha començat aquesta setmana al Tribunal Suprem espanyol ha col·lapsat el centre de Barcelona. Ha estat una manifestació unitària, en què han participat totes les entitats sobiranistes i tots els partits independentistes, a més dels comuns. De les moltes fotografies que ha donat aquesta mobilització, n’hi ha algunes que mostren de diferent manera tota la perspectiva de la Gran Via plena. Per exemple, aquesta fotografia i aquest vídeo d’Albert Salamé:
I aquesta altra que ha difós a Twitter Jordi Cuixart, que mostra la perspectiva de tot el tram de la Gran Via ple.
'Error', 'desgràcia'
o 'degeneració democràtica', alguns dels qualificatius que utilitzen
editorials i opinions publicades avui en mitjans internacionals
El ministre d’Afers Estrangers espanyol, Josep Borrell, a través dels seus ambaixadors, va fer arribar a diversos mitjans internacionals un dossier per mirar d’intoxicar la premsa sobre el judici contra el procés independentista. Però de moment, no té l’efecte desitjat. ‘La gestió del govern espanyol del moviment independentista és pitjor que un ultratge als drets humans: és un error’. Així de clar es mostra l’editorial del diari anglès Independent
publicada avui. I continua amb un to igual de contundent quan assenyala
que portar a judici els líders independentistes amb peticions de pena
de fins a 25 anys, ‘hauria de ser impensable en un país membre de la UE i signatari de la Convenció Europea dels Drets Humans‘.
També diu que el moviment independentista
no sempre ha actuat de la forma ‘més eficaç’, i posa com a exemples el
referèndum i la declaració d’independència, que defineix com a
‘imprudents’. ‘Però la resposta del govern central ha estat vergonyosa.
Les acusacions contra els líders del moviment independentista són
clarament polítiques i la prolongada detenció dels acusats no és
justificable. Hauria de remoure la consciència de tots els
El ministre d’Afers Estrangers d’Islàndia, Guðlaugur
Þór Þórðarson, en una entrevista al diari Frettabladid, ha dit que
s’havia posat en contacte amb les autoritats espanyoles per expressar la
seva preocupació pel judici als presoners polítics catalans. Ací es pot llegir l’entrevista traduïda al català, i ací en la font original. Guðlaugur Þór Þórðarson diu:
‘Hem expressat repetidament la nostra preocupació
a les autoritats espanyoles, la darrera vegada al gener, quan
l’ambaixador d’Islàndia a Espanya va assistir a una reunió ordinària amb
el Ministeri d’Afers estrangers espanyol. Els afers catalans també han
estat abordats repetidament per l’ambaixador d’Espanya a Islàndia.’
Segons el diari, el ministre d’Afers Estrangers islandès ha demanat
que es trobi una solució pacífica i que es respectin els drets humans. I
ha explicat que n’havia parlat amb
A Madrid hi ha hagut un desembarcament de catalans aquests
últims dies. Es percep de seguida, sobretot si et mous pels carrers de
la vora de la plaça de les Salesas, on hi ha els edificis del Tribunal Suprem
espanyol i, una mica més amunt, el de la sinistra Audiència espanyola,
més a tocar del carrer Génova i sota l’ombra de la gran bandera de la
plaça de Colón. Però també ha vingut gent d’altres països per seguir de
ben a prop el judici que avui ha començat contra els
presos polítics catalans. Malgrat la negativa del tribunal que presideix
Manuel Marchena a acceptar observadors internacionals a la sala, n’hi
ha molts que han vingut igualment. Dues diputades del partit alemany Die Linke
al Bundestag, sopaven ahir en un hotel situat a deu minuts a peu del
Suprem. I parlaven amb indignació i perplexitat del menyspreu amb què el
tribunal ha tractat els observadors internacionals.
Zaklin Nastic i Sylvia Gabelmann
explicaven que havien fet tasques d’observació en processos electorals
en altres països, fins i tot a Turquia. I ho havien pogut fer, havien
pogut seguir directament els judicis que volien monitorar. En aquest
cas, la justícia espanyola els ho ha negat. Van demanar les
acreditacions per a assistir a les sessions de la
Després de la jornada inaugural del judici contra el procés –en
què les defenses van denunciar les vulneracions de què han estat
objecte i van demanar proves i testimonis que no els han admès–, avui és
el moment de l’acusació. El partit ultradretà Vox, la fiscalia i l’advocacia de l’estat
espanyol aniran de bracet per argumentar els delictes que imputen als
dotze dirigents independentistes processats i les peticions de penes que
en demanen.
Tot i l’intent barroer
del Ministeri d’Afers Estrangers espanyol d’amagar que l’acusació
popular l’exerceix la ultradreta, avui Vox es començarà a esplaiar per a
exposar el seu argumentari durant el judici. La ultradreta és
representada pel secretari general del partit, Javier Ortega Smith, un boina verda de l’exèrcit espanyol. El ‘Rambo de Vox’, com el van batejar per haver fet sis quilòmetres nedant de la península Ibèrica a Gibraltar –anar i tornar– per a desplegar-hi una bandera espanyola gegantina.
Acompanyat pel vice-secretari jurídic de Vox, Pedro Fernández, Ortega
Smith aprofitarà la repercussió mediàtica del judici contra el procés
per a encarar la pre-campanya electoral de les eleccions municipals,
autonòmiques, europees i, segurament, espanyoles.
Pedro Fernández i Javier Ortega Smith, representants de Vox al judici, ahir.
Al costat de Vox, hi ha els fiscals del Suprem, Javier Zaragoza i Fidel Cadena,
que també demanen que els presos polítics siguin condemnats per
rebel·lió. Zaragoza és ex-fiscal en cap de l’Audiència espanyola. De
bracet amb el jutge Baltasar Garzón, és l’artífex de la
doctrina ‘tot és ETA’ que es va aplicar per perseguir el sobiranisme
basc.
Amb Garzón, Zaragoza va intervenir en la famosa operació Nécora
contra el narcotràfic a la costa gallega. Tot i ser membre de la Unió
Progressista de Fiscals, anys més tard s’oposà aferrissadament a la
investigació contra els crims del franquisme, encapçalada per Garzón, fet que va anar acompanyat de les acusacions de prevaricació contra el jutge impulsades per Manos Limpias i la Falange.
A més, ha encapçalat persecucions a la sàtira i la crítica, com ara
quan va presentar una querella per injúries al rei espanyol contra tres
periodistes que havien publicat un article als diaris bascs Deia i Gara
amb una vinyeta satírica anomenada ‘Les tribulacions de l’ós Iogui‘.
En la il·lustració, hi apareixia el rei Juan Carlos caçant un ós. Era
una referència a les informacions que el monarca espanyol, a Rússia,
havia caçat un ós que havia estat embriagat amb vodka amb mel perquè fos
de més bon caçar.
Javier Zaragoza i Fidel Cadena, fiscals del Suprem, ahir.
Zaragoza va acompanyat de Fidel Cadena, conegut a Catalunya perquè
fou el fiscal que demanà d’obrir una causa penal per a investigar les
presumptes responsabilitats en el cas sobre les obres de Sixena dels dos darrers consellers de Cultura de la Generalitat, Santi Vila i Lluís Puig.
Segons Cadena, tots dos van incórrer en presumptes delictes de
desobediència per haver rebutjat repetidament la devolució de les peces
ordenades per un jutge d’Osca.
La tercera branca de l’acusació, l’advocacia de l’estat espanyol,
defensa gran part de les tesis de la fiscalia. L’objecte de l’advocacia
de l’estat és vetllar pels perjudicis que hagi pogut causar un acusat a
l’estat espanyol, de manera que habitualment se centren en les
acusacions de malversació. Així va ser de bon començament en aquest cas,
però a l’hora de presentar els escrits d’acusació van afegir-hi el
delicte de sedició. Les cares i veus d’aquesta tercera branca de
l’acusació són Rosa Maria Seoane i Elena Sáenz. Seoane va ser nomenada advocada de l’estat en aquest cas en substitució d’Edmundo Bal,
destituït per la insistència a acusar també de rebel·lió els presos
polítics. El canvi de càrrec va arribar quan feia pocs mesos que el
govern espanyol l’havia nomenada secretària general d’Adif.
Rosa Maria Seoane i Elena Sáenz, advocades de l’estat, ahir.
Alba Solé
Barcelona. Dimecres, 13 de febrer de 2019
El relator i expert independent de la ONU Alfred de Zayas està seguint el judici al procés de ben a prop i ho demostra amb una sèrie de piulades denunciant "violació de drets europeus per part d'Espanya".
Segons de Zayas, aquesta violació podria justificar la posada en marxa de l'article 7 del Tractat de Lisboa que pot arribar a excloure un país del Consell de la Unió Europea negant-li el vot.
The violations of European Law by #Spain justify starting an article 7 proceeding under the Treaty of Lisbon #Catalonia
El Nacional
Foto: EFE
Barcelona. Dimecres, 13 de febrer de 2019
L'agència de notícies nord-americana Bloombergqualifica de "desproporcionada" la resposta de l'estat espanyol al procés. En un article d'opinió escrit pel professor de dret de la Universitat de Harvard i assessor de la Cort Suprema dels Estats Units, Noah Feldman, diuen que el judici dels presos polítics tracta les protestes del 2017 com un cop d'estat, i afirma que "això no és el que va passar".
És per aquest motiu que l'autor considera que el govern espanyol comet un "error" en "acusar als líders sobiranistes de rebel·lió i sedició, i buscar llargues penes de presó per a ells".
"Els esdeveniments de la tardor del 2017 no van ser una rebel·lió en el sentit ordinari de la paraula. Va ser una novetat política no violenta que l'estat espanyol va reprimir fàcilment. L'esforç no hauria d'haver tingut èxit, però tampoc hauria de ser criminalitzat severament", explica Feldman al text. En aquest sentit diu que "les protestes polítiques no
El presidente de la Sala Segunda del Supremo, en su auto de conclusión
del sumario de la causa contra el procés considera "impertinentes" todos
los testimonios y documentos solicitados por las defensas que pretenden
demostrar la falta de transparencia, los vicios del procedimiento y el
notorio sesgo de importantes investigadores como el propio jefe de la
Policía Judicial de la Guardia Civil, teniente coronel Baena, en cuyos
informes se basan la mayor parte de las imputaciones
La presidencia del tribunal que juzga en el Supremo a los dirigentes del
procés: Andrés Martínez Arrieta, el presidente de la Sala Segunda,
Manuel Marchena, y Juan Ramón Berdugo. EFE/J.J.Guillén
El magistrado Manuel Marchena ha abierto el juicio
contra los dirigentes soberanistas catalanes prometiendo que en las
cuestiones previas se tomarán en consideración las denuncias de las
defensas de que se han vulnerado los derechos fundamentales de los
encausados. Sin embargo, en su último auto previo a la vista, el
presidente de la Sala Segunda del Supremo ha rechazado todos y cada uno
de los testigos y pruebas que podrían demostrar que la instrucción se
efectuó sin respetar los dos derechos constitucionales básicos ante la
Justicia: el del juez ordinario predeterminado por la ley y el de una
investigación imparcial.
Según el análisis de diversos juristas consultados por Público,
ese auto sobre las propuestas probatorias, del que fue ponente
Marchena, acepta prácticamente todos los testimonios solicitados –"de
hecho, no sé cómo se gestionará tanto testigo", comenta un letrado– que
están relacionados con los hechos acontecidos; al mismo tiempo que "se
declara la impertinencia de la declaración como testigos" que las
defensas han pedido con
Prosecuting these peaceful advocates of the ballot box marks yet more of the authoritarianism we saw on referendum day
• Carles Puigdemont is the former Catalan president
The most important political trial in Catalonia’s recent history is about to begin in Madrid.
The trial is against members of the former government of Catalonia, the
speaker of the Catalan parliament at that time and the leaders of
Catalonia’s two largest pro-independence civil society groups.
These individuals will be prosecuted for having organised Catalonia’s
referendum on self-determination on 1 October 2017. The charges,
brought by the public prosecutor’s office and by the far-right Vox party
representing the private accusation, are among the most serious of
those envisaged by the Spanish criminal code: rebellion,
misappropriation of public funds and civil disobedience.
There are 12 defendants – nine have already spent many months in
prison. Four of them have been imprisoned for over one year. They may be
sentenced to between 10 and 25 years in jail.
When, in September 2016, I announced to the parliament of Catalonia
that the means of resolving the Catalan issue was “a referendum or a
referendum”, I was committing myself to two premises that we have
observed unfailingly: first, that Catalonia’s fate must be
El Suprem espanyol té al cap el gran impacte internacional del judici contra el procés
i és conscient de l’horitzó d’Estrasburg. Per això –després d’una
instrucció denunciada per centenars de juristes que la consideren
escandalosa, extraordinàriament polititzada i amb nombroses vulneracions
flagrants de drets fonamentals– la sala que els jutjarà, presidida per Manuel Marchena,
ha anat amb més cura en el tracte als presos. Hi ha hagut alguna
concessió, però poca cosa més enllà de no portar-los cada dia a dinar
d’un entrepà fred als calabossos de l’Audiència espanyola. Així i tot,
la voluntat de cenyir-se al relat oficial de la violència i la rebel·lió
desplegat ja per Llarena durant mesos i l’obsessió de deixar el judici
vist per a sentència abans de la campanya de les eleccions del maig han
fet que el Suprem hagi acabat jugant brut amb les defenses. En alguns
casos de manera flagrant i en uns altres més dissimuladament.
La pressa per al judici ha precipitat les principals decisions del
tribunal que vulneren el dret de preparar la defensa del judici en
condicions òptimes. En una macrocausa com aquesta, amb dotze acusats,
mig miler de testimonis acceptats i centenars i centenars de documents,
els advocats només hauran disposat de deu dies entre l’assenyalament del
judici i el començament, el 12 de febrer. De fet, quan els presos
polítics van començar a ser traslladats a Soto del Real i a Alcalá Meco,
el Suprem encara no havia confirmat públicament la data de començament.
Els advocats han hagut de treballar a les presons espanyoles i en
condicions precàries perquè els hi impedien de treballar amb ordinadors.
Als presos no els han permès de sortir en llibertat provisional durant
el judici per preparar millor la defensa.
Els cupaires parteixen de la base que "el Govern de Catalunya
ha demostrat la seva manca de voluntat i de capacitat per defensar els
drets socials i polítics, començant pel dret a l'autodeterminació".
Davant d'aquesta inacció que detecten, l'única solució, diuen, és "l'autoorganització ciutadana".
Així ho ha verbalitzat aquest matí el diputat Carles Riera durant la
roda de premsa en què