Hauran d'impugnar les urnes i els locals. Però no en tindran prou. Si cal, mourem les urnes i ens canviarem de local.
El govern espanyol ha decidit solemnement d'impugnar el 9-N, una
altra volta. Caram. Tant que se'n burlaren i ara resulta que han de
córrer i inventar-se vés a saber què. Algunes de les portades exultants
de la premsa madrilenya l'endemà de la suspensió del 'vell' 9-N deuen
fer molt mal, ara, a Madrid. Resulta que el nou 9-N és més perillós que
el vell i tot. En prenc nota. Ja ho diuen: riu bé qui riu darrer.
Amb tot, he de dir que l'originalitat de la resposta al nou 9-N
és ben decebedora. Ciclostil i fotocòpia i repetir les bajanades de fa
tres setmanes. Però en un context molt pitjor. Perquè avui el driblatge
del president Mas es veu molt més clar que no aleshores: els ha deixats
fora de joc. I no saben ben bé ni què impugnar. De manera que, preu per
preu, sabates grosses: sembla que estan disposats a impugnar-ho tot.
Literalment. Tot.
Ara és l’Hora durà a terme una marató de trucades per cridar a la participació el 9N
"Passi el que passi farem una crida perquè tothom
vagi amb la papereta a la mà a votar a les 9 del matí". Amb aquesta
frase ha resumit la presidenta de l'ANC, Carme Forcadell, la voluntat de
l'Assemblea. No sap què farà el Govern davant la probable impugnació
del procés participatiu per part de l'Estat, però encara que l'executiu
decideixi no col·locar les urnes, ANC i Òmnium Cultural convocaran a
tots els "demòcrates" davant dels col·legis electorals "tancats".
Per
incentivar la participació i assegurar l’èxit de la seva iniciativa, a
partir de dimecres 5 de novembre i fins el dia 8 les dues entitats
organitzaran una "marató telefònica" per a trucar a "milions" de
persones.
El dictamen que el Consell d'Estat ha aprovat
aquest dijous per unanimitat avala la impugnació del nou 9-N davant del
Tribunal Constitucional en base als seus dictàmens anteriors -el 28 de
setembre ja va demanar la impugnació de la Llei de consultes i de la
convocatòria- i la repetició de la pregunta original de la consulta.
Així ho han apuntat a la sortida de la reunió el 'pare' de la
Constitució Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón i l'expresident del TC
Miguel Rodríguez Piñero, que han destacat que aquesta coincidència en el
que es pregunta als ciutadans és un fet "molt important".
Un Consell d’Estat amb vaques sagrades que ho té tot decidit des del primer moment.
Amb el dispositiu actual com a màxim podran votar 2,8 milions de catalans dels quasi 6 milions convocats a les urnes
Si es tenen en compte els precedents electorals i
es comparen amb la reducció de punts de votació del nou 9-N i amb el
nombre de les taules de votació, s’arriba a la conclusió que en la nova
consulta, si es manté el dispositiu que ha preparat la vicepresidenta
Ortega, només un 35% dels possibles votants podran votar.
En unes
eleccions convencionals hi ha uns 4.000 punts de votació i més de 8.000
urnes, mentre que en la jornada de participació tant sols hi haurà 1.255
punts de votació i 6.430 urnes, una important reducció de llocs de
votació i també d’urnes, que comportarà una alta concentració a segon
quins llocs.
Si això hi afegim la conseqüent dificultat de trobar la
taula, i que el 9N caldrà fer un registre via telemàtica per comprovar
la no duplicitat que augmentarà el temps de votació, queda clar que
Ortega ha fet curt de llocs de votació i d’urnes.
Ortega hauria de fer un esforç per augmentar el nombre de col·legis electorals i d’urnes per fer les coses fàcils
Ara
que ja només falten setze dies per al 9-N tots ens fem aquella pregunta
de “I què, serà un èxit el 9-N?” Doncs mirin, no hi donin gaires
voltes. El 9-N serà un èxit que hi hagi urnes, que puguem anar a votar,
que a Madrid es quedin perplexos del que fem, i que els corresponsals
estrangers vegin que som tossuts. Perquè, s'ho imaginen el que deuen
estar pensant a París, a Brussel·les o a Londres? Doncs que hi ha una
gent d'un país que es diu Catalunya que protesten i protesten, i que ho
fan democràticament, perquè volen decidir el seu futur.
S'imaginen què
es deuen dir entre ells? Doncs que a Catalunya hi ha prop de dos milions
de persones que un bon dia van decidir posar-se en fila i agafar-se de
la mà de dalt a baix del país fent una cadena humana; que un any després
aquests dos milions de persones se'n van anar a la capital del país i
van fer una gran V perquè volen votar. I que ara, després que a Madrid
els diuen que no, que no i que no, s'han empescat una altra cosa que
farà que votin igualment.
Forcadell i Casals: "El futur d’aquest país no es pot construir sense el que representa el senyor Herrera"
Bernat Vilaró
Les presidentes de l'ANC i Òmnium, Carme Forcadell i Muriel Casals -respectivament-, han reiterat avui que "el 9-N hi haurà urnes i es votarà,
i això és un èxit molt gran". Casals ha recorregut a una dita catalana:
"El perfecte és enemic d'allò bo. I això és bo. Ens hi agafem i farem
que sigui el millor possible. És una mobilització més en forma de fer
cua davant un col·legi i votar".
Al seu torn, Forcadell ha insistit que amb la mobilització d'ahir
es va demostrar que "la ciutadania té interès en tirar endavant el
procés". I sobre l'exigència de les dues entitats al president de la
Generalitat, Artur Mas, perquè convoqui unes eleccions que es facin en
els propers tres mesos (a comptar a partir del 9-N), la presidenta de
l'ANC ha manifestat que "per nosaltres Mas sempre ha complert el que ha dit o fet".
El diari ‘Il sole 24 ore’ es fa ressò de la iniciativa de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC)
Alèxia L. Ferret
Escena del vídeo sobre les urnes engabiades
El diari italià ‘Il sole 24 ore’s’ha fet ressò de les dues urnes engabiadesque
ahir va col·locar l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) davant el
Coliseu, i també davant l'ambaixada espanyola de la capital italiana. En
un vídeo, el mitjà de comunicació assegura que es va fer per “atreure
l'atenció d'Itàlia”.
En aquest sentit, el diari explica per a què s'utilitzen aquestes urnes engabiades. “Com un símbol de la prohibició del referèndum del 9-N pel
govern de Madrid. Volen mantenir un vot consultiu, que no és
jurídicament vinculant com un referèndum, i que va ser aprovat pel 80%
de les forces polítiques representades al Parlament”.
L'executiu català presentarà al·legacions a la suspensió de la convocatòria de la consulta
El govern de la Generalitat ha decidit que tira endavant el procés de
la consulta malgrat la suspensió de la convocatòria per part del
Tribunal Constitucional espanyol. 'El procés continua. Aquest és el
propòsit del govern. Som en un context on ahir no es va acabar res. hi
ha una situació processal que no ens passa per alt, però la determinació
del govern és continuar. Farem les coses complint els compromisos
adquirits i ajustades a dret', ha declarat el conseller de Presidència,
Francesc Homs.
'Si algú es penava que amb allò que va passar ahir
tot es pararia el missatge que institucionalmemt volem donar a la
ciutadania i a l'estat ahir no va acabar res', ha afegit.
I ha anunciat que de manera cautelar i temporal el govern suspèn la
campanya institucional informativa sobre el 9-N. 'La campanya, la
difondrà qui vulgui, però no podem posar contra les cordes funcionaris
de l'administració de la Generalitat.'
Si guanya el Sí donarà impuls a les aspiracions catalanes, i si venç el
No farà palès que els problemes es dirimeixen amb el sufragi
Lluís Bou
Escòcia vota avui en el referèndum sobre la independència, i
està deixant en evidència la intransigència espanyola amb Catalunya.
Els escocesos, tant els partidaris del Sí com els del No, acudeixen als
col·legis electorals, i no passa res. La normalitat és absoluta. Al
Regne Unit no hi ha jornada de reflexió, i per tant la campanya seguirà
fins que les votacions finalitzin a les 10 de la nit. Sense cap mena de
problema, ni cap esquinçament de vestidures.
El contrast de l'actitud del govern britànic de David Cameron amb
l'espanyol de Mariano Rajoy, que s'oposa en rodó al dret a decidir dels
catalans, és impactant i ressona en tots els mitjans de comunicació del món.
En unes eleccions normals, en una situació normal, la mentida i la
incongruència potser ajuden a fer un relat que suscite dubtes en la
franja d'indecisos. Però no és el cas.
Fa temps que la política és, bàsicament, màrqueting. Vull dir als
països occidentals, on ha envaït una política que en realitat ja no vol
canviar res de substancial, que opera només sobre els matisos. Els grans
partits s'han convertit en una màquina professional de crear imatges,
de fer arribar missatges simples a la gent i de combatre per la franja
mòbil. Hi ha els convençuts d'un bàndol i els convençuts d'un altre. I
al mig la franja que decideix les eleccions i que és l'única per la qual
treballen.
L'invent ha fet molt de mal. La conseqüència pitjor és que en
totes les nacions, seguint l'esquema del Tea Party americà, es va
imposant un model de política en què no importen les polítiques. En què
no importa saber on és el consens possible per a fer avançar el país. En
què importa tan sols dinamitar tots els ponts amb l'altre per evitar
que els indecisos el puguen travessar. Volen que no hi haja la franja
mòbil que decantava la balança ara cap als uns, ara cap als altres. I,
per tant, s'imposa el missatge de l'odi.
Maria Rosa Ferrer opina que "Catalunya, igual que Escòcia o qualsevol poble, ha de poder-se manifestar per les urnes"
Nerea Rodríguez
La cònsol major d'Andorra la Vella, Maria Rosa Ferrer
La cònsol major (alcaldessa) d'Andorra la Vella, Maria Rosa Ferrer, ha
dit avui que “si Catalunya fa un procés normal, igual que nosaltres,
seria un Estat més amb el que Andorra es relacionaria",
i ha defensat també el dret a decidir dels catalans: “Catalunya, igual
que Escòcia o qualsevol poble, ha de poder-se manifestar per les urnes",
ha dit amb contundència.
En declaracions als periodistes després d'intervenir en un debat amb
alcaldes de territoris de parla catalana en la XLVI Universitat Catalana
d'Estiu (UCE), Ferrer ha expressat el seu convenciment que la confessió
de l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol que ha tingut comptes
sense regularitzar a l'estranger no perjudicarà el Principat.
La portaveu de l’ ICEC afirma que si, Espanya retira les urnes, "serà el
seu problema justificar al món quin problema tenen amb la democràcia"
Nerea Rodríguez
Anna Arqué, portaveu de la Comissió Internacional de Ciutadans Europeus (ICEC).
La portaveu de l’International Comission of European Citiziens, Anna
Arqué, té molt clar què cal fer el 9 de novembre si el Tribunal
Constitucional veta la consulta: “La prova per demostrar que estem
preparats per ser un Estat independent és que trenquem amb l’autonomisme
i posen les urnes el 9N. No ens hem de fer un autoboicot abans d’hora.
En tot cas, que sigui l’Estat espanyol si s’hi oposa que vingui i ens
tregui les urnes. Llavors serà el seu problema justificar al món quin problema tenen amb la democràcia”.
En una entrevista al diari ‘El Punt Avui’, Arqué, que va ser responsable
de la Comissió de Comunicació d’Internacional de les conultes populars
del 2009, 2010 i 2011, assegura que abans d’aquestes consultes “no és
que la gent no fos independentista, sinó que no es verbalitzava. I
després
El president de la Generalitat adverteix, desde Talamanca, que "en el punt en que ens trobem, no lluitar és perdre"
Nerea Rodríguez
Artur Mas a Talamanca
“Només tinc un pla: votar”. Amb aquestes contundents paraules el
president de la Generalitat, Artur Mas, ha intentat tancar la polèmica
creada per les declaracions
d’ahir de la vicepresidenta Joana Ortega, qui va dir que “si l’Estat
posa traves a votar el 9N, hi haurà un altre 9N”. Mas, però, ho ha
deixat clar: “En allò que depengui de mi no hi ha plans A, B, C, D ni E”.
En aquest sentit, ha assenyalat que “el mes d’agost és procliu a
declaracions de molt tipus, i hi han embolics”, motiu pel qual ha
demanat “donar-lis una importància relativa”.
En el seu parlament durant la commemoració del tricentenari de la
batalla de Talamanca, la darrera victòria catalana a la guerra del
1705-1714, el president de la Generalitat ha insistit en el calendari:
aprovació de la llei catalana de consultes al setembre per part del
Parlament, i convocatòria de la consulta. En relació a aquest tema, Mas
ha estat clar: “D’acord amb aquesta llei convocaré la consulta pel 9 de novembre”,
i ha avisat que “el que facin els altres ja ho veurem, i en el moment
de prendre decisions importants es consultarà a tots els partits que
estan a favor de la consulta del 9 de novembre”.
Artur Mas saludant els Miquelets a Talamanca
En aquest context, ha volgut destacar les tres forces que té el poble
Catalunya: “La majoria social, el consens polític i fer les coses de
manera que ens entengui tothom, en positiu, en constructiu i de manera
radicalment pacífica”. A més, ha vaticinat que “aquesta vegada, si fem
les coses d’aquesta manera, ens en podem sortir i ens en podem sortir
bé”. “El procés ens ha de portar a una sobirania molt més gran, a la
llibertat d’aquest país i, sobretot, a una Catalunya molt millor”, ha sentenciat.
La vicepresidenta de la Generalitat va obrir ahir les portes a la possibilitat de posposar la consulta
Bernat Vilaró
La vicepresidenta de la Generalitat, Joana Ortega, va dir ahir que "si l'Estat posa traves a votar el 9-N, hi haurà un altre 9-N", frase que ha sacsejat les xarxes socials,
on molts usuaris han criticat que la també consellera de Governació
obrís les portes a la possibilitat de posposar la consulta sobiranista.
De fet, els usuaris van convertir #URNESoDUIja en tendència al Twitter. Amb
el pas de les hores, entitats, periodistes i polítics s'han anat
afegint i han piulat també amb aquesta etiqueta, com ara el diputat de
Solidaritat Catalana Alfons López Tena, l'actor Toni Albà, o el líder de Sumate, Eduardo Reyes.
Es necessitaran entre 5.000 i 6.000 urnes, repartides en més de 2.000 punts de votació arreu del país
Bernat Vilaró
Urnes
Una vintena de funcionaris treballa des de fa mesos en els preparatius
de la consulta del 9 de novembre, i ja se'n coneixen alguns detalls.
Segons publica avui 'El Punt Avui', el govern de la Generalitat estima que puguin votar prop de 5,5 milions de persones, una quantitat similar als electors dels comicis al Parlament del 2012 (5,4 milions).
Tot i que al 9-N hi podran votar tant majors de 16 anys, com els
catalans residents a l'estranger i els immigrants amb arrelament al país
d'entre un i tres anys -segons la llei de consultes que s'aprovarà
entre el setembre i l'octubre-, la xifra de 5,5 milions és baixa. El
principal motiu és que dels 211.000 catalans a l'exterior s'han
d'apuntar a un registre (obert des de principis de juny) només s'hi han
apuntat unes 1.000 persones, amb previsió d'arribar a 3.000.
La vicepresidenta del Govern reitera que l'esperit de la consulta "no morirà" en cas de no celebrar-se
Bernat Vilaró
La vicepresidenta del Govern, Joana Ortega
La vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, ha assegurat avui que ho té
"tot preparat perquè el 9-N poguem exercir el nostre dret a decidir".
Ortega ha explicat que les urnes de la consulta seran com les de cartró
que s'utilitzen al Quebec (Canadà): "Són d'elaboració ràpida i fàcil, es veu com es van omplint de vots, i esperem que rebossin", ha dit en declaracions a 'El matí de Catalunya Ràdio'.
"Tenen un cost molt reduït, i estem treballant també en el prototip de
les paperetes", ha afegit, abans d'assegurar que negocien per disposar
"d'urnes suficients per atendre la consulta". A més, ha reiterat que "el
pla B passa per poder expressar el nostre vot. El pla A i B al novembre és votar".
Trobada Mas-Rajoy
"Estem pendents de la data, que esperem que es produeixi aviat, però jo poso l'accent en el resultat, no tant en la data". "Serà una trobada discreta",
ha afirmat. "La informació potser es dóna més a posteriori que no pas a
priori", ha avisat. A més, la vicepresidenta ha sentenciat que "no anem
a Madrid a demana permís, sinó a buscar un consens que ens permeti fer
la consulta de la millor manera possible".
"Tenim en compte que la consulta vol conèixer el parer dels ciutadans,
cosa que a Mariano Rajoy ni li hauria de sorprendre ni espantar". "El parer del 9-N si no es pot expressar no es mor, segueix.
És una decisió que vol prendre del poble, no es mor el 9-N, es pot
ajornar la decisió, però és ben viva i ben latent", ha etzibat.
"El desig d’expressar-se per una negativa de Rajoy no s’acaba. La negativa de Rajoy no és una negativa a Mas, és una negativa al poble de Catalunya", ha conclòs Ortega.
Iceta i el PSC
"Celebro que el socialisme català agafi una nova etapa, espero que amb molta fortalesa perquè el país necessita partits forts,
i també un PSC compromès", ha dit la vicepresidenta. "Espero i desitjo
que aquest PSC ens pugui ajudar a recuperar el debat que va quedar parat
sobre la llei electoral", ha declarat.
"Celebro que en Miquel Iceta estigui al capdavant, i desitjo que sigui
capaç de reconciliar tot el socialisme català. Aquest nacionalisme del
socialisme català ha de quedar vigent", ha emfatitzat. "Vull que el PSC es torni a incorporar en el dret a decidir", ha afegit.
Sobre la pregunta de la consulta que va proposar Iceta, en comptes de la
pactada i acordada per les forces polítiques a favor del dret a
decidir, Ortega ha remarcat que "el PSC no pot pretendre que fem com si no hagués passat res.
Cal fer un esforç i avançar cap aquesta nova majoria que ha de permetre
votar el 9-N, però som conscients que hi ha un gran acord parlamentari
de partits polítics".
"La pregunta que tenim és fruit del consens". Per això, "el PSC ha de fer un esforç. Demano un pas més endavant al senyor Iceta, que sabrà escoltar un PSC que no és uniforme i que té diferents sensibilitats, com el país", ha conclòs.
El 73% dels enquestats rebutgen el projecte de BCN World i més del 93% volen deixar de pagar el deute il·legítim
El grup promotor del multireferèndum
ha presentat els resultats de les votacions de les 37.495 persones que
van participar en la consulta ciutadana. Malgrat les prohibicions de la
Junta Electoral Central, 1.210 voluntaris van instal·lar 271 taules de
votació en 120 municipis del país. Entre altres assumptes, el 73% dels
enquestats rebutgen el projecte de Barcelona World, el 93,1% vol deixar
de pagar l'anomenat deute il·legítim i el 91,5% vol una agricultura
sense transgènics a Catalunya. Des de les entitats organitzadores
destaquen el 'valor democràtic' de la iniciativa i valoren positivament
l'actitud del miler de voluntaris que 'desobeïren l'Estat espanyol'
col·locant les urnes.
Per a l'organització de la consulta
ciutadana, el multireferèndum és una de les expressions 'cíviques
descentralitzades més importants dels darrers anys a Catalunya'. En
aquest sentit, el membre de la comissió promotora Gerard Batalla
considera que mostra un 'avanç qualitatiu en les experiències de
La presidenta de l'ANC està convençuda que Mas farà tot el possible
per posar les urnes el 9-N i que en tot cas serà l'Estat el que es
retrati retirant-les
Forcadell es desmarca de la sectorial de Defensa i subratlla que
l'entitat no és qui ha de decidir si Catalunya necessita un exèrcit
La presidenta de l'ANC, Carme Forcadell, aquest dijous a l'acte de la UPEC Foto: ACN.
La
presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Carme Forcadell,
creu fer hipòtesis sobre ‘plans B' per si la consulta del 9-N no es pot
fer “deslegitima” el referèndum. Per això, ha demanat aparcar aquest
debat fins al final i que sigui, en tot cas, el govern espanyol el qui
es “retrati” retirant les urnes.
En un debat sobre el futur de
Catalunya en el marc de la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya
(Upec), Forcadell ha assegurat que ara per ara no treballa en cap altre
escenari que el de fer la consulta del 9 de novembre.
“Nosaltres
només contemplem l'escenari de la consulta. Després, quan arribi el
moment, ja es
El govern i la majoria de grups parlamentaris descarten aquesta idea i no s'incorporarà a la llei de consultes
Els catalans que resideixen a la resta de l'estat espanyol no podran
participar en la consulta que el Govern ha anunciat que convocarà el
proper 9 de novembre. L'executiu català i la ponència que està redactant
la llei de consultes al Parlament han descartat aquesta possibilitat
al·legant les dificultats jurídiques i logístiques per fer-ho possible.
Els serveis jurídics de la cambra catalana havien elaborat un informe
sobre aquesta qüestió a instàncies d'alguns grups.
N'havien
assenyalat la dificultat i havien apuntat que una remota opció
d'aconseguir-ho era recórrer a la figura del veïnatge civil, que permet
als catalans que ho desitgin que se'ls continuïn aplicant algunes normes
específiques de Catalunya.
Entrevista a la presidenta de l'ANC després de les declaracions de
diumenge · Aclareix la posició de l'entitat en cas que el parlament opti
per no fer la consulta el 9-N
Carme Forcadell
Unes declaracions de la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Carme Forcadell,
van encendre diumenge les alarmes d'un sector de l'independentisme a
les xarxes socials. Forcadell va dir que l'ANC donaria suport a
qualsevol decisió que prengués el Parlament de Catalunya si finalment no
es podia fer la consulta el 9 de novembre. Segons les crítiques que més
es van fer sentir, això volia dir acceptar implícitament que la
consulta no es faria i donava peu a pensar en alternatives. N'hem parlat
amb Carme Forcadell perquè ella mateixa expliqués el sentit de les
seves paraules. I ha estat taxativa.
—Ja doneu per fet que no hi haurà consulta el 9-N?
