Divendres
04.07.2014
14:49
Autor/s: ACN
El govern i la majoria de grups parlamentaris descarten aquesta idea i no s'incorporarà a la llei de consultes
N'havien assenyalat la dificultat i havien apuntat que una remota opció d'aconseguir-ho era recórrer a la figura del veïnatge civil, que permet als catalans que ho desitgin que se'ls continuïn aplicant algunes normes específiques de Catalunya.
Veïnatge civil
El veïnatge civil no conserva la condició política
de català de la persona que canvia el lloc de residència a una altra
comunitat autònoma. Quan es canvia l'empadronament, la persona en
qüestió adquireix la condició política del nou lloc de residència.
L'informe dels serveis jurídics del parlament apuntava la possibilitat
de crear un registre voluntari de catalans residents a la resta de
l'estat, però deixava clar que hi hauria dificultats en la comprovació
d'aquestes dades. El govern ha descartat la idea i també ho ha fet la
ponència que s'encarrega de redactar la llei de consultes.
Cens a partir del registre de l'Idescat
Un cop descartada aquesta opció, queda clar que el
registre de població, que té l'Idescat, serà el cens que es farà servir
per al 9-N i per a qualsevol altra consulta no referendària. Hi estaran
incloses totes les persones majors de 16 anys que tinguin nacionalitat
espanyola i també els estrangers europeus i extracomunitaris que
compleixin una sèrie de requisits per demostrar l'arrelament. En el punt
de l'arrelament encara no hi ha un acord tancat i s'esperarà a l'última
reunió de la ponència, divendres 11 de juliol, per tancar
definitivament el tema. El desacord actual consisteix en els diferents
requisits que reclamen els grups parlamentaris per permetre la
participació d'aquells residents a Catalunya que no tenen nacionalitat
espanyola.
Per a la darrera reunió també ha quedat pendent la
determinació del nombre de dies que haurà de passar entre la signatura
del decret de convocatòria i la jornada de votacions. En el cas del 9-N,
per exemple, el president de la Generalitat haurà de signar el decret
de convocatòria en el termini previ que li fixi la llei de consultes,
previsiblement a final de setembre o principi d'octubre.
La setmana que ve també s'haurà de determinar els
períodes en què no es podran convocar consultes per la proximitat de
processos electorals.
Campanya electoral des del primer dia i sense jornada de reflexió
La campanya electoral de les consultes no
referendàries començarà el dia després de la publicació del decret de
convocatòria. És a dir, s'eliminen els quinze dies formals en què es
demana el vot en un procés electoral o en la votació d'un referèndum.
Aquest divendres els ponents de la llei de consultes han pactat, a més,
que no existeixi la jornada de reflexió. Així doncs, la campanya
electoral s'iniciarà el primer dia després de la convocatòria i
s'acabarà a les 00.00 del dia de votacions.
També han quedat fixats els sistemes de votació que
es faran servir. El mètode presencial estarà contemplat en tots els
casos i la resta seran optatius. Es preveu dins d'aquest grup optatiu el
vot per correu, el vot electrònic i també el vot per dipòsit. Aquest
últim preveu que una persona pugui dipositar el seu vot en un funcionari
o servidor públic de la Generalitat o de l'administració que convoqui
la consulta dies abans de la jornada de votació.
Per a les consultes locals la llei preveurà la
possibilitat d'incorporar més d'una jornada de votació presencial. A
més, es contemplen les consultes sectorials, en les que el cens de
votants es pot restringir en funció de l'objectiu de l'administració
convocant. Per exemple, en cas de voler conèixer l'opinió de les
persones majors de 65 anys en algun àmbit concret, només la població
d'aquesta edat serà cridada a les urnes.
Administracions convocants
Les consultes podran ser convocades pel president
del Govern, pels ajuntaments i altres òrgans administratius locals, com
els consells comarcals, pel Parlament (a instàncies de 2/5 parts dels
diputats o de tres grups parlamentaris i amb el vot favorable de la
majoria simple de la cambra) i pels ciutadans a través d'una iniciativa
popular.
Pel que fa a la iniciativa popular, seran
necessàries 50.000 signatures per convocar la consulta a nivell
nacional. Resta per determinar quin percentatge serà necessari per
impulsar una consulta a nivell local. En tot cas, cap administració
tindrà dret de vet sobre la convocatòria d'una consulta a través de la
iniciativa popular. L'únic impediment que preveu la llei és que aquestes
consultes es refereixin a matèries que afectin els drets i les
llibertats bàsiques. "No es podrà preguntar sobre l'establiment de la
pena de mort", apuntava una de les ponents de la llei. L'administració
serà l'encarregada de controlar que no s'incompleixi aquest punt i, en
cas de recurs per part dels convocants, serà la comissió de control -un
òrgan que la llei preveu crear pel seguiment de les consultes- la que
tindrà la última paraula.
Només podran impulsar la iniciativa popular les
entitats sense afany de lucre o un mínim de tres ciutadans que es
constitueixin com a comissió promotora. Els mateixos requisits tindran
si, enlloc d'una consulta volen convocar un fòrum, una audiència pública
o una enquesta pública -tres figures recollides per la llei. L'únic
canvi es troba en el nombre de signatures necessàries. Per a aquestes
tres modalitats en seran necessàries 20.000.
Aprovació definitiva al setembre
L'11 de juliol la ponència de la llei de consultes
es reunirà previsiblement per última vegada. Ho farà immediatament
després que el Ple monogràfic sobre agricultura hagi acabat. Un cop
tancat el dictamen de la ponència, s'enviarà a la Comissió d'Afers
Institucionals (CAI) i allà es votarà el text definitiu i les esmenes
que hagin presentat els diferents grups parlamentaris. CiU i ERC
coincideixen pràcticament en la totalitat del text, mentre que ICV-EUiA,
CUP i PSC tenen algunes reserves. El PPC votarà en contra perquè, tot i
que pugui arribar a ser una llei interessant per fomentar la
participació ciutadana, serà la que farà servir el Govern per convocar
la consulta del 9-N. C's ni tan sols ha participat en les reunions de la
ponència pel mateix motiu.
La votació a la CAI es farà el 16 de juliol i la
proposició de llei resultant encara haurà de superar un tràmit més abans
de ser debatuda pel Ple del Parlament. Tots els grups pretenen demanar
el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries perquè determini la
seva adequació a l'Estatut i a la Constitució. Previsiblement l'informe
del Consell de Garanties arribarà a finals d'agost o a principis de
setembre i, a partir d'aquí es tornarà a obrir un període perquè els
grups puguin fer retocs a la llei. A finals de setembre -després del
Debat de Política General- o, com a molt tard, a principis d'octubre la
llei estarà llesta per superar l'última etapa abans de ser publicada pel
Butlletí Oficial del Parlament: la votació a l'hemicicle.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada