L’Eurocambra dóna llum verda a l’Acord d’Associació entre Kossove i la UE

Dijous  21.01.2016  12:46

MÓN

Aquest tractat internacional és un dels passos previs perquè el país balcànic acabi integrant-se de manera gradual a la Unió Europea.

Els eurodiputats han donat suport a l’Acord d’Estabilització i Associació entre la Unió Europea i Kosseve, un dels passos previs perquè el país balcànic acabi integrant-se de manera gradual a la Unió Europea. El text ha estat aprovat per 468 vots a favor, 102 en contra i 81 abstencions.

Segons que informa el Parlament Europeu, aquest acord és un tractat internacional permet establir diàleg polític, relacions comercials i fomentar una cooperació en diversos sectors com l’energia, el medi ambient i la justícia.

Terricabras demana a la presidència holandesa de la UE comptar amb Catalunya

Dimecres  20.01.2016  16:30

PAÍS

L’eurodiputat d’ERC diu al primer ministre Mark Rutte que 'la incapacitat de respondre als nous reptes és la major debilitat' de la UE.

Josep Maria Terricabras al parlament europeu.

L’eurodiputat d’ERC, Josep Maria Terricabras, ha demanat a la presidència de torn holandesa que compti amb Catalunya per assolir ‘nous pactes de diàleg i coexistència’ a la Unió Europea. ‘La nostra incapacitat per respondre als nous reptes amb noves maneres institucionals, polítiques i culturals és probablement la nostra major debilitat’, ha dit el republicà al primer ministre holandès, Mark Rutte, durant un debat a l’Eurocambra.

Terricabras ha demanat ‘abandonar i no tornar a caure’ en les formes ‘rígides i velles’ del passat i apostar per una UE que no sigui ‘aparentment innovadora’ sinó que estigui realment ‘innovada’.

Brussel·les fixa com a prioritària la connexió de gas entre Catalunya i França

ESTHER HERRERA Brussel·les Actualitzada el 19/11/2015 00:00

El Midcat, aturat des de fa anys a Hostalric, rep l’aval europeu però falta saber com finançar-lo.

 

El vicepresident de la CE Maros Sefcovic presentant els plans energètics de la UE. / L.D. / EFE

El Midcat, el gasoducte que ha d’unir Espanya amb França a través de Catalunya, ja forma part de la llista de projectes d’interès comú per a la Comissió Europea. Això significa que les obres podran accedir a fons europeus i que tindran l’oportunitat d’accelerar-se perquè el projecte perquè pugui ser una realitat d’aquí al 2020, la data que ha marcat com a objectiu Brussel·les perquè el gasoducte entri en funcionament.

Brussel·les considera el Midcat una prioritat absoluta per qüestions fins i tot geopolítiques i de seguretat energètica. Europa depèn fortament del gas rus i vol evitar que cada vegada que hi hagi tensions els estats pateixin per si es queden sense energia en ple hivern. La crisi que va provocar la guerra a Ucraïna i la invasió russa de Crimea van tornar a recordar a la UE que sovint ha ajornat la recerca de noves maneres d’abastir-se d’energia. I una de les claus és el Midcat. A diferència de la majoria de països del centre i l’est del continent, Espanya no depèn del gas de Moscou. 

Croàcia obre un pas fronterer per permetre l'entrada de milers de refugiats des de Sèrbia

Societat

Zagreb / Ljubljana - 19 octubre 2015 19.02 h 

Els desplaçats comencen a creuar el pas de Bapska, on s'amuntegaven sota la pluja i el fred

Eslovènia assegura que aquest dilluns rebrà més de 6.000 demandants d'asil i es queixa que les autoritats croates ignorin les seves peticions per contenir el flux de persones.

 

 

Centenars de refugiats esperen per creuar cap a Croàcia a prop de la localitat de Berkasovo, a Sèrbia Foto: REUTERS.

Agències

 

Croàcia ha obert aquest dilluns un punt fronterer amb Sèrbia per deixar passar els milers de refugiats i immigrants que s'hi amuntegaven al davant enmig de la pluja i el fred, han informat mitjans locals.

Centenars de desplaçats han començat a creuar el pas de Bapska per continuar en territori croata el seu viatge cap al nord en direcció a Eslovènia, Àustria i Alemanya, segons el portal Index.

O'Reilly desautoritza les amenaces d'expulsió de Catalunya de la CE procedents d'Europa

Dilluns, 19 d'octubre de 2015 08:20 h

Advertir Catalunya amb l'expulsió de la UE "no és el posicionament oficial de la institució", assegura l aDefensora del Poble Europeu en una carta als eurodiputats

---

Brussel·les (ACN).- La Defensora del Poble Europeu, Emily O'Reilly, adverteix que "qualsevol declaració dels membres de les institucions comunitàries" sobre la independència de Catalunya només "reflecteix la seva opinió personal i no el posicionament oficial". En una carta a eurodiputats catalans a què ha tingut accés l'ACN, el cap de gabinet d'O'Really assegura que "els Tractats no preveuen cap procediment davant d'una potencial secessió de part d'un territori d'un estat membre" i que, per tant, les advertències de Brussel·les que una Catalunya independent quedaria fora de la UE i hauria de tornar a demanar l'ingrés són només una "opinió personal i no el posicionament oficial de la institució". 

 

La Defensora del Poble Europeu, Emily O'Reilly

La Comissió Europea no farà un dictamen jurídic analitzant les conseqüències d'una secessió mentre el govern espanyol no li ho demani oficialment. Però els seus portaveus avisen sovint que "si una part d'un estat membre deixa de formar-ne part perquè esdevé independent, els Tractats ja no s'aplicarien al seu territori, es convertiria en un país tercer i hauria de demanar l'ingrés a la UE". "Aquest és el posicionament que l'executiu comunitari ha mantingut des del 2004, des que el va establir l'aleshores president Romano Prodi ", va insistir en plena campanya electoral del 27-S Margaritis Schinas, portaveu de Jean-Claude Juncker. La Defensora del Poble Europeu, però, nega que es tracti del "posicionament oficial de la institució" i ho limita a una "opinió personal".

Amadeu Altafaj: "És urgent formar un Govern fort que posi cara i ulls al full de ruta per mostrar-lo al món"

per Gemma Aguilera 6 d' Octubre 2015

El representant permanent de la Generalitat davant de la UE creu que el nou executiu català ha de tenir al capdavant "persones amb experiència internacional i capacitat d'interlocució".

 

 

Amadeu Altafaj participa en un esmorzar de la FOCIR.   |   Gemma Aguilera

L'endemà del 27S, la línia oficial de la UE no ha canviat, continua defensant que el cas català és un afer intern d'un estat membre. Però més enllà de l'oficialitat, "la situació espanyola i catalana, en aquest ordre, és una qüestió que forma part i formarà part de l'agenda europea durant força mesos". Així ho ha assegurat el representant permanent de la Generalitat davant la UE, Amadeu Altafaj, en la seva intervenció en un esmorzar organitzat per la Federació d'organitzacions catalanes internacionalment reconegudes (FOCIR).

Les euroregions que aporten diners a la UE

per Redacció 5 d' Octubre 2015

Catalunya, el País Valencià, tota França, el Nord d'Itàlia, Anglaterra, Irlanda, Suècia i Finlàndia estan entre les àrees més competitives.

 

Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, tota França, el Nord d'Itàlia, Anglaterra, Irlanda, Suècia i Finlàndia són els Estats i euroregions que aporten diners a la Unió Europea (UE), segons una anàlisi dels fons estructurals europeus entre el 2007 i el 2013.

A l'Estat espanyol, a més de Catalunya i el País Valencià també són aportadors nets Aragó, Euskadi-Navarra, Madrid, La Rioja, Castella-Lleó i Cantàbria. En canvi són deficitaris Astúries, Galícia, Extremadura, Castella-La Manxa, Andalusia i Múrcia. Pràcticament tot Portugal és subsidiat, així com l'Est d'Europa, el sud d'Itàlia i la major part de Grècia.

El Regne Unit és pràcticament tot ell aportador net, excepte el país de Gal·les, Cornualla i les Terres Altres d'Escòcia. 

Enllaç noticia :

http://www.mon.cat/cat/notices/2015/10/les_euroregions_que_aporten_diners_a_la_ue_151689.php

A Rajoy se li desmunta l’amenaça de la UE en una sola pregunta a Onda Cero

Dimarts  22.09.2015  12:55

PAÍS

El president del govern espanyol ha estat incapaç d’argumentar per què els catalans deixarien de ser ciutadans europeus en cas d’independència de Catalunya. Una simple pregunta del periodista Carlos Alsina que l’entrevistava avui a Onda Cero l’ha deixat desarmat. Vegeu aquest fragment de vídeo:

L'exministre letó de Defensa i Afers Estrangers no veu cap norma que expulsi una Catalunya independent de la UE

Redacció | 20/09/2015 a les 18:25h

ELECCIONS 27-S

Artis Pabriks, actualment eurodiputat del Partit Popular Europeu, defensa la permanència de Catalunya a la Unió Europea.

 

L'exministre de Defensa i Afers Exteriors de Letònia i actual eurodiputat del Partit Popular, Artis Pabriks, no veu cap norma a la Unió Europea que pugui expulsar automàticament Catalunya de la UE, en cas que els catalans votin a favor de la independència.

Pabriks, a través d'una piulada a Twitter, ha reptat a la gent que li mostri la norma demanant, irònicament, si "algú té més informació". De fet, fins ara els principals suports internacionals a la causa catalans han provingut de les repúbliques bàltiques.  

Enllaç noticia :

http://www.naciodigital.cat/noticia/94798/exministre/leto/defensa/afers/estrangers/no/veu/cap/norma/expulsi/catalunya/independent/ue

Protest in the Swedish parliament for the use of the EU as a weapon against the yes to independence

Dijous  17.09.2015  19:54

he president of the Committee for Foreign Affairs of the Swedish parliament, Carl Schlyter, believes that the debate on how an independent Catalonia would fit into the EU ‘cannot be used as an argument or an ‘excuse’ in the electoral campaign. ‘Catalonia would meet all of the criteria’ for membership of the EU, he says, and he predicts that Spain ‘will see the benefits of having a good relationship with Catalonia’. In declarations to the ACN from the parliament in Stockholm, where this Thursday the Diplocat organised an event on the 27-S, Schlyter, a member of the Green party, said that if the Catalans ‘choose a different future’ the European governments will have to ‘react’.

Si Espanya veta Catalunya a l’UE pot perdre uns quants aliats

 Dimarts, 15 de setembre de 2015 18:40 h

Aquesta tesi és la que defensa Simon Heffer en un article al digital International Business Times, un web de notícies econòmiques i empresarials de gran influència internacional.

---

Heffer narra la inquietud catalana de portar el país cap a una Declaració Unilateral d’Independència, però assegura no tem que Espanya pugui treure els tancs, perquè considera que aquests temps ja han passat. Espanya, a més, és un Estat membre de la Unió Europea, i ningú no entendria aquesta reacció. A més, Heffer defensa que els estats que en la història recent s’han separat de la URSS podrien donar suport a la independència de Catalunya, conscients de la importància d’aconseguir la força d’un Estat”.

El digital anglès és un més dels que opinen sobre el conflicte que es viu a casa nostra

El prestigiós mitjà sí que adverteix de la possibilitat que Espanya pugui vetar una hipotètica Catalunya Independent en els organismes europeus, extrem que el president Mas recordava l’altre dia, amb l’afegitó que mentre no es prengui una decisió formal sobre l’accés de Catalunya a la UE o no, aquesta no estaria expulsada. El passaport espanyol, a més, impedeix l’expulsió dels 7,5 milions de catalans i, com recordava fa uns dies Oriol Junqueras, no hi ha cap tractat ni document oficial que parli d’expulsar ciutadans de la UE.

Kai-Olaf Lang: ‘La UE no voldrà girar-se d’esquena a una Catalunya independent’

Per: Núria Ventura

Dilluns  14.09.2015  06:00

Entrevista amb el cap de recerca de l’Institut Alemany de Política i Seguretat Internacional (SWP), un 'think tank' assessor del govern d’Angela Merkel.

Kai-Olaf Lang cap de recerca de l’Institut Alemany de Política i Seguretat Internacional (SWP), un ‘think tank’ assessor del govern d’Angela Merkel

Kai-Olaf Lang és el cap de recerca de l’Institut Alemany de Política i Seguretat Internacional (SWP), un ‘think tank’ assessor del govern d’Angela Merkel. Ha estudiat el cas català i és expert en política exterior i de seguretat de Polònia, la República Txeca i Eslovàquia, països de què coneix bé el procés d’independència. Sobre la permanència d’una Catalunya independent a la Unió Europea, insisteix en l’actitud pragmàtica de Brussel·les. Diu que el nou estat no en serà membre automàticament, però que creu que hi haurà acords per a mantenir la moneda i els mecanismes d’estabilitat econòmica. En aquesta entrevista, també li demanem que interpreti les paraules de Merkel de fa pocs dies sobre el procés i que ens expliqui com creu que llegirà el resultat de les eleccions el món. I ens respon: ‘La comunitat internacional veu que hi pot haver inestabilitat si no hi ha una solució constructiva.’

—Com interpreteu les paraules d’Angela Merkel de fa uns dies sobre el procés català? Diu que els tractats de la UE garanteixen la integritat i la sobirania dels estats membres.

Romeva a la BBC: ‘Espanya sap que si Catalunya és fora de la UE tindrà un problema’

Dimecres  9.09.2015  13:57

PAÍS

Raül Romeva amb el presentador de Hardtalk, Stephen Sackur, abans de començar l'entrevista.

Avui la cadena britànica BBC emet una entrevista a Raül Romeva, candidat de Junts pel Sí. És a ‘Hardtalk‘, un dels programes d’entrevistes més reconeguts entre les televisions internacionals. Romeva hi defensa que ningú no pot expulsar Catalunya de la UE i explica les raons que han portat a la situació actual. El candidat independentista exposa el sentit de la candidatura de Junts pel Sí : ‘Hi ha vegades en la història que t’has de posar d’acord amb persones que no pensen igual per tal d’aconseguir quelcom que és millor per a tots.’ A continuació us oferim una transcripció de l’entrevista sencera, facilitada per Junts pel Sí:

—Europa encara actualment grans desafiaments d’escala continental. Us veig obsessionat amb Catalunya, un assumpte local i parroquial, per què?

ERC i CDC denuncien a la UE "l'amenaça d'una intervenció militar" de Morenés

Dimecres, 9 de setembre de 2015 12:15 h

Terricabras, Tremosa i Maragall pregunten a la CE si les paraules del ministre de Defensa representen "un atac als principis i valors" dels tractats.

Tremosa, Maragall, Terricabras, Morenés, defensa, Comissió Europea, pregunta parlamentària

Estrasburg (ACN).- Els eurodiputats catalans Josep Maria Terricabras (ERC), Ramon Tremosa (CDC) i Ernest Maragall (MÉS) han denunciat aquest dimecres a la Comissió Europea les declaracions del ministre de Defensa espanyol, Pedro Morenés, descartant una intervenció militar a Catalunya "si tothom compleix el seu deure". Els tres eurodiputats asseguren en una pregunta parlamentària enviada a la CE que l'afirmació de Morenés "realitzada a tres setmanes de les eleccions catalanes del 27-S, constitueix una amenaça insinuada cap a la voluntat democràtica del poble català". Per això, els eurodiputats pregunten si la CE està preocupada i si no creu que el comentari és un "atac" a l'article 2 del Tractat de Lisboa.

Amadeu Altafaj: ‘L’adhesió a la UE coincidirà amb la proclamació d’independència’

Per: Assumpció Maresma i Pere Cardús Cardellach

Dimarts  8.09.2015  06:00

PAÍS

Amadeu Altafaj

Amadeu Altafaj és un home amb una missió difícil però apassionant. És el representant permanent del govern a la Unió Europea en el moment que Catalunya vol fer el salt més important de la seva història. I com que vol fer aquest salt sense trencar cap plat –o sense trencar-ne gaires– necessita gent com Altafaj que mirin d’assegurar que el procés de transició serà tan segur com sigui possible.

Europeista convençut, Altafaj considera que el pragmatisme del projecte comunitari assegura la permanència de Catalunya a la UE. Diu que la sortida de set milions i mig de ciutadans europeus, amb un 20% del PIB i un 25% de les exportacions de l’estat espanyol, no interessa a cap de les parts. Ni tan sols a Espanya!

En aquesta entrevista, Altafaj explica tot això i deixa entendre que Catalunya té alguns estats amics disposats a reconèixer-la com a futur estat independent. Veu un canvi en la manera d’encarar l’estratègia sobre Catalunya per part de l’estat espanyol i exposa com s’ha de fer l’adhesió a la UE quan es proclami la independència: ràpida, molt ràpida. El representant permanent a Brussel·les també emet una crítica contundent a la manera com la UE ha encarat la crisi dels refugiats que fugen de la guerra de Síria.

—Digueu-nos la veritat: Catalunya sortirà de la Unió Europea si proclama la independència?

DUI immediata i ruptura amb les polítiques socials de la UE, el programa de la CUP

Per: ACN

Dissabte  5.09.2015  15:43

PAÍS

Baños avisa Mas que no permetran allargar el procés i que no es podrà negociar amb l'estat espanyol amb 'mentalitat autonòmica'.

 

 

Antonio Baños, cap de llista de la CUP, intervé en l'acte de Ripollet.

La CUP-Crida Constituent ha presentat avui la Declaració de Ripollet, el seu full de ruta cap a la independència, on destaquen dues principals diferències amb Junts pel Sí: una aposta per una DUI ‘immediata’ si els partits pro independència aconsegueixen la majoria absoluta el 27-S i l’impuls d’un programa d’emergència social que impliqui una ruptura amb les polítiques socials de la UE.

Josep Maria Mainat: "Mai s'havia vist que es faci una llei per a una sola persona"

03/09/2015

PLEBISCITÀRIES

Raül Romeva apel·la a la voluntat catalana d’oferir garanties democràtiques a Europa.

 

Agències

Josep Maria Mainat a Rubí

El candidat de Junts pel Sí, Raül Romeva, ha apel·lat a la voluntat d'oferir garanties democràtiques a Europa des de Catalunya enfront dels "atacs" i a la "crispació". Romeva ho va dir ahir al vespre a Rubí, on va participar en un acte de la candidatura sobiranista en companyia de la vicepresidenta del Govern, Neus Munté (CDC), el president d'ERC, Oriol Junqueras, i l’empresari televisiu Josep Maria Mainat, que concorre com a número 77 en la llista unitària.

"Europa no demana amenaces, demana solucions, respostes, garanties i democràcia, i nosaltres ho oferim i fem bandera d'això", va assenyalar el número 1 de la candidatura. Romeva va afegir que des de l'Estat s'ha actuat en moltes ocasions "contra Catalunya", a risc d'afectar la resta de l'Estat espanyol amb actuacions com la "oposició" al corredor ferroviari del Mediterrani.

Baños: “l’expulsió tipus Gran Hermano d’Europa és ridícula”

Dijous, 27 d'agost de 2015 10:25 h

El periodista i candidat de la CUP ha assegurat a RAC1 que seria "molt paradoxal" pensar en una expulsió de Catalunya de la UE en cas de ruptura amb l’Estat espanyol

---

El candidat de la CUP, Antonio Baños, en una entrevista a RAC1 ha deixat clar que la seva formació no combrega amb les polítiques d’austeritat de la Unió Europea i ha considerat que l’Europa idíl·lica del 96 ha deixat lloc a una Europa que és “la cara més cruel i feudal del capitalisme global”. Dit això, Baños ha considerat ridícul que la Unió Europea expulsi Catalunya del club davant la ruptura amb l’estat espanyol, i en aquest sentit ha argumentat que tots els estats en comptes de fer fora Grècia “han acceptat tres rescats i abocat diners a cabassos per evitar-ne la sortida”. 

 

 

El periodista i candidat de la CUP ha assegurat a RAC1 que seria "molt paradoxal" pensar en una expulsió de Catalunya de la UE en cas de ruptura amb l’Estat espanyol

---

El candidat de la CUP, Antonio Baños, en una entrevista a RAC1 ha deixat clar que la seva formació no combrega amb les polítiques d’austeritat de la Unió Europea i ha considerat que l’Europa idíl·lica del 96 ha deixat lloc a una Europa que és “la cara més cruel i feudal del capitalisme global”. Dit això, Baños ha considerat ridícul que la Unió Europea expulsi Catalunya del club davant la ruptura amb l’estat espanyol, i en aquest sentit ha argumentat que tots els estats en comptes de fer fora Grècia “han acceptat tres rescats i abocat diners a cabassos per evitar-ne la sortida”. 

 

Baños ha fet aquestes consideracions preguntat per les declaracions del president de l’ANC a al Cadena Ser que va afirmar que "en un moment inicial és indiscutible” que l’estat català quedés fora de la Unió Europea. Sánchez però va rectificar poc després amb un seguit de piulades a Twitter.

Sánchez insisteix que els catalans som ciutadans europeus des del 1986 i no hi ha motiu per pensar que en una Catalunya independent ho deixem de ser. 

Un polític austríac demana més implicació de la UE amb Catalunya

Diumenge  9.08.2015  06:00

Franz Schausberger, del Partit Popular, diu que si Madrid continua actuant igual 'la independència serà inevitable'.

Franz Schausberger, del Partit Popular austríac

Franz Schausberger, del Partit Popular austríac, ha criticat el fet que la Unió Europea hagués estat massa passiva respecte a Catalunya i ha reclamat més implicació de les institucions europees en el cas català.

Segons Schausberger, la Unió Europea hauria de desenvolupar un ‘procés d’ampliació interior’ per a solucionar la qüestió catalana.

Schausberger, que va ser governador de Salzburg i ara dirigeix l’Institut der Regionen Europas, considera que la independència catalana no es podrà evitar si el govern espanyol continua amb aquesta actitud tan intransigent.

Schausberger ha fet aquestes declaracions després de reunir-se amb el delegat de la Generalitat a Viena, Àdam Casals. Segons el polític democristià austríac, la Unió Europea hauria de vetllar per tal que el procés d’independència de Catalunya es faci de forma democràtica i pacífica.

El Partit Popular austríac forma part ara del govern del país, en coalició amb el Partit Socialdemòcrata.


Enllaç noticia :

http://www.vilaweb.cat/noticies/un-politic-austriac-demana-mes-implicacio-de-la-ue-amb-catalunya/ 

La Unió Europea pot invocar l'article 7 si Espanya aplica el 155 de la constitució

Dijous  23.07.2015  20:00

La UE té l'obligació de defensar els drets i els valors democràtics si un estat membre amenaça de violar-los · Anteriorment, ja ha invocat algunes vegades aquest recurs.

En el debat desfermat a Espanya sobre l'aplicació extraordinària de l'article 155 de la constitució contra la Generalitat de Catalunya, no es té en compte que la Unió Europea podria aplicar una mesura semblant contra l'estat espanyol. 

La UE pot invocar l'article 7 del Tractat de la Unió Europea en el cas que consideri que l'aplicació de l'article 155 enclou una violació dels drets i les llibertats dels ciutadans catalans, per tal com són també ciutadans europeus.

L'article 7 del Tractat de la Unió Europea permet de suspendre els drets d'un estat membre si la Unió considera que amenaça els drets i els valors democràtics. 

L'any 2003 la Comissió Europea va lliurar al consell i al parlament aquest document marc, que especifica com es pot invocar l'article 7 del tractat i en quins casos es pot reclamar la intervenció de la Unió Europea sobre un estat membre.

El document aclareix que la intervenció europea es pot fer contra l'acció d'un estat membre en qualsevol cas i supòsit, no únicament en àmbits regulats per les institucions europees. Afirma rotundament que si els drets democràtics perillessin en una àrea de jurisdicció estrictament estatal --la constitució pròpia en fóra el cas paradigmàtic--, la Unió Europea tindria l'obligació d'intervenir-hi. També queda clar que ni tan sols és necessari que hi hagi una actuació de l'estat concernit, sinó que la Unió pot actuar fins i tot si considera que hi ha una amenaça important.

Per a activar aquest mecanisme cal que ho demani una tercera part dels estats membres, del Parlament Europeu o de la Comissió Europea.

Aplicacions anteriors