Puigdemont visitarà Finlàndia després de l'estada a Suïssa

EXILI







Albert Acín
Foto: EFE
Barcelona. Dilluns, 19 de març de 2018

La internacionalització de la qüestió catalana de Puigdemont sembla prendre embranzida. El president català, Carles Puigdemont, visitarà Finlàndia un cop culmini la seva estada a Suïssa. El president a l'exili farà un viatge a Helsinki del 22 al 24 de març just després de participar aquests dies a Ginebra en diversos actes en relació a l'estat dels drets humans.

Welcome to Finland Mr. President @KRLS. #Catalonia pic.twitter.com/1MJuGxQtfE

— Mikko Kärnä (@KarnaMikko) 19 de març de 2018

Si la setmana passada el president ja desafiava l'Estat anunciant un viatge a Suïssa de quatre dies —l'estada més llarga fora de Brussel·les fins al moment—, ara Puigdemont redobla la pressió sobre les institucions de l'Estat amb un nou viatge dins les fronteres europees.



Un diputat finlandès ha anunciat el nou viatge del president, que encadenarà la seva estada a Suïssa amb una altra a Finlàndia.

Puigdemont a Finlàndia

L'Oficina Federal de Justícia suïssa ho deixa clar: "Puigdemont no pot ser extradit"

SUÏSSA







Lluís Bou
Barcelona. Dijous, 15 de març de 2018

El portaveu de l'Oficina Federal de Justícia de Suïssa, Folco Galli, ha negat tota possibilitat que el president Carles Puigdemont pogués ser extradit a Espanya arran de la seva visita al país helvètic, segons informa el diari Le Temps.



Segons el rotatiu, a la pregunta de si la policia federal podria actuar contra Puigdemont si existís una petició improvisada d'Espanya en aquest sentit, el portaveu respon amb el mateix argument que va donar sobre l'estatus en territori suís de l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel: "Qualsevol extradició per delictes polítics està exclosa".



Galli ha insistit a més que qualsevol petició d'Espanya en aquest sentit hauria de ser "examinada en profunditat", donant a entendre que no seria automàtica.



Le Temps recorda que Espanya va suspendre una euroordre de detenció contra Puigdemont que

Suïssa autoritza Puigdemont a visitar el país i fer-hi discursos

COMUNICAT OFICIAL







Lluís Bou
Barcelona. Dimecres, 14 de març de 2018

El departament d'Exteriors de Suïssa ha fet públic un comunicat oficial acceptant la visita que hi realitzarà diumenge el president Carles Puigdemont i autoritzant-lo a pronunciar lliurement discursos polítics "tot respectant l'ordenament jurídic suís".



Suïssa ha indicat que Puigdemont "pot moure's lliurement per l'espai Schengen", i que la seva estada al país helvètic "es regeix per la legislació suïssa i per l'acord sobre la lliure circulació de persones". Del comunicat es desprèn en aquest sentit que Suïssa no contempla donar resposta a una ordre de detenció per part d'Espanya, en cas que es produís.



El país helvètic afegeix que la

La Fiscalia demana a la Interpol si es pot detenir Puigdemont, Gabriel i Serret a Suïssa

CAS 1-O







Barcelona. Dijous, 15 de març de 2018

La Fiscalia mou fitxa per aturar els moviments de Carles Puigdemont, Anna Gabriel i Meritxell Serret. Puigdemont i Serret es traslladen diumenge a Suïssa per assistir a diversos actes.



La fiscalia ha demanat que s'estudii si se'ls pot detenir i si es pot demanar l'extradició. I també si se'ls pot demanar la limitació del passaport.

Dirigents socialistes suïssos donen suport a Anna Gabriel

PAÍS - PRINCIPAT

El diputats Mathias Reynard i la regidora Amanda Gavilanes asseguren que cal defensar els drets de Gabriel.

Per: ACN 

20.02.2018  15:51

El copresident de l’Integrup sobre Catalunya al parlament de Suïssa, el diputat socialista Mathias Reynard, ha expressat tot el seu ‘suport’ a la diputada de la CUP Anna Gabriel, que és a Ginebra. En una piulada a Twitter, Reynard ha dit que ‘la Suïssa dels Drets de l’Home i la democràcia directa’ ha de ser ‘un lloc segur’ per Gabriel.

Tout mon soutien à @AnnaGaSabate, qui se trouve actuellement à Genève. En Espagne, elle risque jusqu'à 30 ans de prison. Son crime? Avoir défendu le droit de voter en Catalogne.
La Suisse des Droits de l'Homme et de la démocratie directe doit être un lieu sûr pour toi!

— Mathias Reynard (@MathiasReynard) 20 de febrer de 2018

‘Tot el meu suport a Anna Gabriel, que està actualment a Ginebra. A Espanya, s’enfronta al risc de 30 anys de presó. El seu crim? Haver defensat el dret a votar a Catalunya’, ha explicat Reynard en la seva piulada. El diputat socialista ha viatjat a Catalunya en algunes ocasions per observar de primera mà la situació política al país.



Reynard no ha estat l’únic dirigent socialista que ha fet costat a l’ex-diputada de la CUP, Amanda Gavilanes, regidora a l’Ajuntament de Ginebra, també s’ha posicionat a favor: ‘Tot el meu suport a Anna Gabriel i a tots aquells que són

Anna Gabriel explica a la televisió suïssa que, si cal, demanarà l’asil polític

PAÍS - PRINCIPAT

L'ex-diputada té intenció d'instal·lar-se a Suïssa, on 'no accepten extradicions de gent perseguida políticament'.

Per: Redacció 

20.02.2018  10:39

L’ex-diputada de la CUP Anna Gabriel es queda a Suïssa i demà no pensa anar a declarar al Tribunal Suprem espanyol. Ho ha anunciat en aquesta entrevista al diari suís Le Temps. I en aquesta altra a la televisió RTS ha explicat els primers passos de la seva estratègia de defensa i de les seves intencions a Suïssa, on preveu d’instal·lar-se i treballar. Diu que si la justícia suïssa acceptés una petició d’extradició de la justícia espanyola, demanaria asil polític.



Vegeu-ho:

Censée passer devant la justice espagnole mercredi, l'indépendantiste catalane Anna Gabriel confirme à la RTS qu'elle a choisi de rester en Suisse. https://t.co/O2zz4XKecA pic.twitter.com/SSHxHJNToq

— RTSinfo (@RTSinfo) 20 de febrer de 2018

‘No cal que vagi davant el jutge, jo no he comès el delicte de rebel·lió, crec que

Anna Gabriel es queda a Suïssa i no anirà a declarar al Suprem espanyol

PAÍS - PRINCIPAT

Assegura en una entrevista a Le Temps que a l'estat espanyol no hi tindria un judici just.

Per: Redacció 

20.02.2018  07:18

L’ex-diputada de la CUP Anna Gabriel és a Suïssa i no acudirà al Tribunal Suprem espanyol a declarar. En una entrevista al diari suís Le Temps, Gabriel assegura que no anirà a Madrid perquè considera que no hi tindria un judici just.



‘Sóc processada per la meva activitat política i la premsa del govern ja m’ha condemnat’, ha declarat. Sobre el fet d’haver anat a Suïssa, diu que ha cercat un país on pugui defensar els seus drets. Anna Gabriel és a Ginebra, on prepara la seva defensa amb l’advocat suís Olivier Peter.



La CUP ha publicat aquest matí un comunicat en què es fa ressò d’aquesta entrevista i diu que ampliarà la informació sobre l’estratègia de defensa de Gabriel en una conferència de premsa avui a les 16.30.

En aquesta entrevista, Gabriel explica que és perseguida per la seva activitat política i que ‘la premsa governamental’ ja l’ha declarada culpable. L’ex-diputada de la CUP diu

Concentració contra la repressió policial davant la ONU a Suïssa

REPÚBLICA CATALANA







El Nacional
Foto: ANC Suïssa
Barcelona. Dimarts, 28 de novembre de 2017

Manifestació contra la repressió policial que pateix Catalunya i en favor de la democràcia davant la ONU a Suïssa.



Els manifestants, convocats per l'ANC de Suïssa, han envoltat d'espelmes la cadira trencada que hi ha davant Nacions Unides, una cadira que simbolitza la pau mundial, i hi han afegit un cartell amb la frase Help Catalonia acompanyada d'una estelada.

Onze diputats suïssos demanen a Rajoy que respecti el dret d’autodeterminació dels catalans

PAÍS - PRINCIPAT

Els diputats recomanen a Rajoy que 'recuperi el seny' i abandoni la via repressiva.

Per: Redacció 

28.09.2017  11:42

Onze diputats del parlament suís han enviat una carta oberta al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, per expressar la seva preocupació per la repressió de l’estat espanyol contra el referèndum. ‘Ens inquieten i ens fan témer una escalada de tensió’, diu la carta. Els diputats recorden que una part intrínseca de la democràcia suïssa és que els ciutadans puguin pronunciar-se sobre ‘qüestions polítiques essencials’, i per això asseguren que l’actitud del govern espanyol atempta contra els valors i els mètodes d’un estat modern i democràtic.



En aquest sentit, els diputats fan una crida a Mariano Rajoy perquè ‘recuperi el seny i emprengui el diàleg amb les autoritats elegides democràticament a Catalunya.’ A més, demanen que es respecti el dret dels catalans de decidir sobre el seu futur. ‘S’ha de fer un gran debat democràtic que condueixi al referèndum, com va succeir a Escòcia’, afegeixen.





Ací podeu llegir la carta sencera:

L'inspector Gago admet viatges a Suïssa per incriminar Trias

OPERACIÓ CATALUNYA







Estefania Molina
Foto: EFE
Madrid. Dimecres, 5 de juliol de 2017

L'inspector de la Policia, José Ángel Fuentes Gago, ha admès durant la comissió de l'Operació Catalunya que els seus superiors el van enviar a Suïssa per "verificar" les proves que tenien sobre l'existència d'un compte de l'exalcalde de Barcelona, Xavier Trias, després que ell ho desmentís. Ha negat, però, conèixer cap trama per incriminar polítics independentistes. Tanmateix, ha dit que ell va suggerir l'excap d'Antifrau, Daniel de Alfonso, la possibilitat de trobar-se amb el ministre d'Interior, Jorge Fernández, i va acompanyar de Alfonso fins al ministeri.



Gago ha reconegut les informacions de Público sobre que va tornar de Ginebra amb un avió policial, però ha denunciat que era "absolutament fals" que portés un maletí amb diners. "Jo mai he pagat per una informació", ha dit el cap de Gabinet del director adjunt operatiu, Eugenio Pino. No ha volgut aprofundir en detalls sobre aquests viatges per secret professional, però ha dit que acompanyava "l'autor de la informació i la font", sense citar els noms. La sospita sobre la veracitat de la captura de pantalla amb el compte provenia pel fet que hi ha una falta tipogràfica, "poc habitual en un banc suís", ha dit.



Aquí ha afegit que un dels altres destins habituals era Barcelona, dins de les seves tasques en la lluita contra el

Moutier corregeix en referèndum el tractat de Viena 202 anys després i vota incorporar-se al Jura

MÓN - EUROPA

El 'sí' ha guanyat amb el 51,72% dels vots i la participació ha estat del 88%

Per: Redacció 

18.06.2017  18:46

El ‘sí’ ha guanyat el referèndum del municipi suís de Moutier amb el 51,72% dels vots. Així doncs, Moutier deixarà de formar part del cantó de Berna i s’incorporarà al Jura. La votació corregeix la decisió del Tractat de Viena 202 anys després i modificarà les fronteres internes de Suïssa.



La participació ha estat molt alta, del 88% del cens. El ‘sí’ ha obtingut 2.067 vots, mentre que els partidaris del ‘no’ han estat 1.930 persones (48,3%). Per tant, la diferència entre ambdues opcions ha estat de només 137 vots.





Els vencedors han sortit als carrers de Moutier per a celebrar aquest resultat històric.

Quaranta anys autodeterminant-se: el Jura suís tornarà a votar diumenge

MÓN - EUROPA

Nova lliçó de democràcia directa a Suïssa, que estimula i regula l'autodeterminació dins el seu sistema polític 

Per: Redacció 

15.06.2017  22:00

Diumenge els veïns de la ciutat suïssa de Moutier decidiran en un referèndum si se separen del cantó de Berna i s’integren al Jura o si continuen com avui. El 1978 una part del cantó de Berna es va segregar i va formar la nova República i Cantó del Jura, integrada en la Confederació Suïssa, però una part del Jura històric, dins la qual hi ha Moutier, va romandre a Berna. Rematant un procés d’autodeterminació que ja fa quaranta anys que dura, diumenge els habitants de Moutier decidiran si canvien les fronteres internes de Suïssa i refan el mapa de la confederació. Serà amb un referèndum en què les autoritats confederals s’han declarat neutrals.



Moutier és a la frontera entre tots dos cantons. Durant dècades la ciutat ha estat governada per partidaris de la reunificació amb el Jura, que finalment han aconseguit el referèndum per a decidir el seu futur. El 1978 Suïssa ja va donar una lliçó de democràcia quan va permetre un referèndum d’autodeterminació del Jura que va tenir per conseqüència la modificació de les fronteres entre els

Irlanda, el nou amic de Catalunya al món

POLÍTICA - PROCÉS






Última actualització Dijous, 25 de maig de 2017 12:35 h

Amb la inauguració de l'intergrup d'amistat a la cambra de representants de Dublín, ja són cinc els països europeus que en tenen un

Catalunya continua teixint una xarxa de potencials aliats al món per un possible moment de xoc entre el Principat i l’Estat espanyol i aquesta setmana és el moment d’Irlanda. El conseller d’Exteriors, Raül Romeva, ha assistit a la sessió inaugural de l’intergrup d’amistat que s’ha posat en marxa al Parlament irlandès, on ha afirmat a l’ACN: “Aquesta és una prova que la situació política actual a Catalunya desperta un gran interès a l’estranger”. De fet, representants dels tres grans partits del país –Fine Gael, Fianna Fáil i el Sinn Féin, que sumen uns dos terços de la cambra– formen part del nou organisme, en el qual també formen partit diputats independents. Un dels grans diaris irlandesos, The Irish Times, també ha mostrat interès pel procés en diverses ocasions.  

Raül Romeva, al parlament d'Irlanda

 "Ningú hauria de tenir por al debat"

Puigdemont es reuneix amb quatre diputats suïssos per a tractar la situació política catalana

PAÍS - PRINCIPAT

La delegació s'ha reunit també amb la presidenta del parlament, Carme Forcadell, i han visitat l'hemicicle amb diversos diputats 

Per: Redacció 

20.04.2017  15:08

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, s’ha reunit al Palau de la Generalitat amb quatre diputats suïssos per a abordar la situació política catalana i el referèndum. El govern ha detallat que la delegació suïssa ha estat convidada pel Diplocat i per la delegació del govern a França i a Suïssa.



Puigdemont ha explicat als diputats el compromís de l’executiu amb la convocatòria del referèndum i el passos que es duen a terme per a fer-lo efectiu. Els quatre diputats s’han reunit també amb la

Nou gol català a la diplomàcia espanyola... a l’ONU

Política Última actualització Dimarts, 18 d'abril de 2017 15:10 h

El delegat del Govern a Ginebra rebrà una denominació similar a la dels representants de molts estats independents a la ciutat

Els dos viatges de Carles Puigdemont als EUA l’últim mes van sacsejar la diplomàcia espanyola i fins i tot van provocar un comunicat de l’ambaixada nord-americana a Madrid –amb la incògnita de saber si responen a ‘favors’ com els que explicava l’exministre Margallo fa unes setmanes–. Un ‘gol’ català que precedeix un altre de ben discret que s’ha oficialitzat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya: el nomenament de Manuel Manonelles com a “representant del Govern davant les organitzacions internacionals amb seu a Ginebra, Estrasburg, París i Viena”. Un nom similar a les figures que tenen molts estats davant l’ONU i altres ens supranacionals a la ciutat de Ginebra. 

 

 

 

 

Un detall que no és una anècdota

El Govern va anunciar fa unes setmanes que incorporava tres nous delegats a Varsòvia, Copenhagen i Ginebra, però no va explicar que el tercer rebrà una altra denominació, tal com reflecteix el DOGC de l’11 d’abril. Un detall que pot semblar anecdòtic, però que no ho és, tenint en compte que diversos estats, com l’espanyol o el britànic, tenen figures amb noms similars, tot i que centrades només a Ginebra i amb l’adjectiu ‘permanent’ al costat de ‘representant’.

La Generalitat ja desobeeix una suspensió de la denominació del representant permanent del Govern davant la UE

Martí Anglada: ‘Suïssa ens acompanya, però no tot són flors i violes’

MÓN - EUROPA

Entrevista al delegat de la Generalitat de Catalunya a França i Suïssa.

Marti Anglada, en una imatge d'arxiu (fotografia: ACN)

Per: Andreu Barnils

21.12.2016  22:00

Martí Anglada (1949) és el delegat del govern català a França i Suïssa. Després de quaranta anys de carrera periodística, aquest gironí és un dels homes que representa Catalunya al món en ple procés cap a la independència. VilaWeb s’hi ha posat en contacte telefònic per a saber com veuen el procés català els governs amb els quals ell treballa, quines reaccions ha suscitat el procés a Carme Forcadell i com s’ha rebut a França la declaració del parlament català que citava Catalunya Nord, actualment sota sobirania francesa.



—Diputats suïssos de tots els partits han demanat al seu govern que es queixi a l’estat espanyol per la persecució de Carme Forcadell. Com és què tenim Suïssa tant de cara?
—No la tenim tant de cara. La tenim força de cara. Totes les coses són millorables, en aquest món. Fins i tot això. De tota manera, sí que és veritat que el món polític suís, que engloba el parlament, però també think tanks i universitats, la ciutadania, és un món que té un gran patrimoni: la democràcia directa i el consens. Penseu que al govern suís no mana qui hi té majoria. És un govern de consens. Tots els grans partits federals són al govern. Tots. I ocupen la presidència per torn.



—Guanyi qui guanyi?

Un mapa que es comença a dibuixar: quins països té Catalunya més a favor?

PAÍS - PRINCIPAT

OPINIÓ

La solidaritat amb la presidenta Carme Forcadell impulsa iniciatives polítiques de solidaritat a tot d'Europa.

Per: Vicent Partal

17.12.2016  22:00





Del diputat conservador anglès Ian Duncan al diputat centrista italià Paolo Tancredi. De la presidenta de l’Assemblea Nacional de Gal·les, Elin Jones, a catorze diputats suïssos, membres de tots els partits representats a la cambra nacional. Del dirigent del Sinn Feinn irlandès Gerry Adams al diputat socialdemòcrata alemany Bernhard von Grünberg. Del diputat anticapitalista danès Nikollaj Villumsen a l’eurodiputat i ex-ministre d’Afers Estrangers eslovè Ivo Vajgl.



Aquests noms són només una mostra, plural, de polítics de tot d’Europa que darrerament hores han expressat preocupació pel procés judicial contra la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell. En dos estats, Dinamarca i Suïssa, els parlaments debatran el cas. A Irlanda han demanant al parlament al seu president que porte la preocupació fins al Consell Europeu. A la Cambra dels Comuns britànica diputats de sis partits diferents, inclosos laboristes i liberal-demòcrates, han signat una moció conjunta de suport a Forcadell.



L’atac judicial espanyol contra el Parlament de Catalunya ha fet saltar les alarmes a Europa, des d’on s’observa amb preocupació la deriva autoritària contra el Principat. Malgrat els grans esforços esmerçats aquests darrers anys per la diplomàcia espanyola, ja és evident que no és cert aquella tesi que diu que Catalunya es quedaria sola i sense suport si continuàs el procés independentista. La consolidació d’iniciatives de llarg abast, com ara els grups de suport parlamentari, i la resposta a la

Quatre familiars del rei espanyol van recórrer a l’amnistia fiscal per uns diners amagats a Suïssa

MÓN-ESPANYA

Segons una informació feta pública pels diaris ElDiario.es, La Marea i Diagonal.

Per: Redacció 

07.06.2016  09:48

Quatre familiars de Juan Carlos de Borbó es van acollir el 2012 a l’amnistia fiscal aprovada pel govern de Mariano Rajoy, segons que revela una informació publicada conjuntament per ElDiario.es, La Marea i Diagonal, que han etiquetat amb el nom de ‘Los papeles de la Castellana’, fent referència a l’avinguda de negocis madrilenya. Segons aquesta informació, la infanta d’Espanya Alicia de Borbó-Parma, el seu fill Carlos de Borbó-Dos Sicilias i dos dels seus néts van regularitzar quatre milions d’euros que amagaven al banc suís Lombard Odier. Amb la regularització, van pagar 73.437 euros a la hisenda espanyola, un 1,84% dels fons que havien ingressat en el compte suís.

Una part dels diners que tenien a Suïssa provenia de l’herència de María Cristina de Borbó-Parma Habsburg, que es va morir el 2009 i que era neboda d’Alfons XIII i tia del rei emèrit actual, Juan Carlos. Tres anys després de la mort de María Cristina, la seva germana Alicia de Borbó-Parma Habsburg, vídua de l’antic hereu a la corona espanyola, Alfons de Borbó, va acollir-se a l’amnistia per a regularitzar 2.363.946 euros de comptes a Suïssa. En canvi de fer aflorar aquests diners, va pagar poc més de 50.000 euros a la hisenda espanyola, un 2,2%, tal com es pot veure en la documentació filtrada per aquests diaris. La documentació feta pública ara ha estat enviada a la bústia Filtrala.org:

El vicepresident del Reial Madrid, als papers de Panamà.

per Redacció 22 d' Abril 2016 a les 08.55 h 

ECONOMIA

És la mà dreta de Florentino.

Fernández de Blas, a la dreta de Florentino.

Eduardo Fernández de Blas, un dels vicepresidents del Reial Madrid, apareix als papers de Panamà, segons avança aquest divendres "El Confidencial". 


En concret, els papers el vinculen a dues corporacions amb comptes a Suïssa. Es tracta de Durian Development Corporation i Artland Associates Corp i el seu origen es remunta a l'any 2005.


Fernández de Blas és la mà dreta de Florentino Pérez i sovint se'l pot veure, a més dels partits, als actes que el club organitza acompanyant l'actual president. Fins i tot, ha arribat a sonar com a delfí per a substituir-lo.  



Enllaç noticia : 

http://www.mon.cat/cat/notices/2016/04/la_ma_dreta_del_president_del_162835.php 

G

M

T

Detect languageAfrikaansAlbanianArabicArmenianAzerbaijaniBasqueBelarusianBengaliBosnianBulgarianCatalanCebuanoChichewaChinese (Simplified)Chinese (Traditional)CroatianCzechDanishDutchEnglishEsperantoEstonianFilipinoFinnishFrenchGalicianGeorgianGermanGreekGujaratiHaitian CreoleHausaHebrewHindiHmongHungarianIcelandicIgboIndonesianIrishItalianJapaneseJavaneseKannadaKazakhKhmerKoreanLaoLatinLatvianLithuanianMacedonianMalagasyMalayMalayalamMalteseMaoriMarathiMongolianMyanmar (Burmese)NepaliNorwegianPersianPolishPortuguesePunjabiRomanianRussianSerbianSesothoSinhalaSlovakSlovenianSomaliSpanishSundaneseSwahiliSwedishTajikTamilTeluguThaiTurkishUkrainianUrduUzbekVietnameseWelshYiddishYorubaZulu

AfrikaansAlbanianArabicArmenianAzerbaijaniBasqueBelarusianBengaliBosnianBulgarianCatalanCebuanoChichewaChinese (Simplified)Chinese (Traditional)CroatianCzechDanishDutchEnglishEsperantoEstonianFilipinoFinnishFrenchGalicianGeorgianGermanGreekGujaratiHaitian CreoleHausaHebrewHindiHmongHungarianIcelandicIgboIndonesianIrishItalianJapaneseJavaneseKannadaKazakhKhmerKoreanLaoLatinLatvianLithuanianMacedonianMalagasyMalayMalayalamMalteseMaoriMarathiMongolianMyanmar (Burmese)NepaliNorwegianPersianPolishPortuguesePunjabiRomanianRussianSerbianSesothoSinhalaSlovakSlovenianSomaliSpanishSundaneseSwahiliSwedishTajikTamilTeluguThaiTurkishUkrainianUrduUzbekVietnameseWelshYiddishYorubaZulu

Text-to-speech function is limited to 100 characters

Options : History : Help : FeedbackClose

El parlament suís crearà un "grup d'amistat" per seguir el procés català

per Bernat Ferrer 19 d' Abril 2016 a les 22.10 h 

MÓN-SUÏSSA

Un diputat socialista i un democristià impulsen la constitució d'un espai per "captar l'atenció del govern sobre la qüestió catalana".

 

El Consell Nacional suís, amb l'antena posada a Catalunya.   |   Schweizer Parlament/Flickr

Un grup de diputats del parlament suís constituirà al juny un "grup d'amistat Suïssa-Catalunya" per seguir de prop l'evolució del procés independentista. Així ho avança a El Món el conseller nacional -diputat- del Partit Socialista (PS) Mathias Reynard, que conjuntament amb el democristià Yannick Buttet està impulsant la creació d'aquest espai. Reynard i Buttet ja van endegar una iniciativa al setembre, en plena campanya electoral per al 27-S, per sol·licitar al seu govern que s'oferís per fer de mitjancer entre Catalunya i Espanya.

Reynard, en una entrevista amb El Món, explica que tant ell com Buttet volen "captar l'atenció d'altres parlamentaris i del govern sobre la qüestió catalana". Per aquest motiu, consideren que la