Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sense DUI no hi ha Independència. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sense DUI no hi ha Independència. Mostrar tots els missatges

dilluns, 5 de setembre del 2016

Discrepàncies entre Puigdemont i Mas pel referèndum unilateral



El PDC arrenca el curs amb debat intern sobre el mecanisme que ha de servir per culminar el procés.





ORIOL MARCH Barcelona






El president Puigdemont i l’expresident Mas en el congrés de fundació del Partit Demòcrata. / PERE VIRGILI






A poc a poc el referèndum unilateral d'independència (RUI) ha anat guanyant posicions en l'escenari polític català. El resultat de les eleccions plebiscitàries del 27-S, en les quals un 48% dels catalans van votar a favor de la independència, sumat a la victòria a Catalunya d'En Comú Podem als comicis estatals del 20-D, va fer que els partits sobiranistes comencessin a recalibrar el full de ruta cap a la plena sobirania. Els pròxims mesos seran decisius per saber com es culmina el camí cap a l'estat propi, i un dels actors que té més debat intern sobre la qüestió és el Partit Demòcrata Català (PDC). Els seus dos màxims dirigents, Carles Puigdemont i Artur Mas, mantenen "discrepàncies" sobre la possibilitat de celebrar un RUI durant el 2017, segons fonts governamentals i del partit consultades per l'ARA.



"Puigdemont està més convençut de la idea del referèndum", assegura un dirigent consultat. "El sedueix la música associada al RUI", insisteix una altra veu. En el cas del

dimarts, 30 d’agost del 2016

Bel Olid: ‘Jo sóc de DUI, em sembla estèril continuar lluitant per preguntar’



PAÍS - PRINCIPAT




Parlem amb l'escriptora mataronina sobre el moment actual del procés quan falten pocs dies per a la Diada.





 



L'Escriptora Bel Olid








29.08.2016  22:00





Bel Olid es guanya la vida amb les paraules, o com diu al seu bloc, jugant-hi. És traductora, professora, escriptora i es defineix feminista radical. Parlem amb ella, en el marc de la sèrie ‘A punt per a la independència? (entrevistes Diada 2016)’ sobre el moment polític actual que passa per la mobilització de la Diada i la qüestió de confiança al president de la Generalitat. Ha tornat de Grècia i ha presenciat el drama dels refugiats des de primera línia, per això mostra certa recança a parlar del procés. Ho acaba fent i no dubta. És directa i va per feina, per això ella ja hauria fet una DUI: ‘Tenim majoria al parlament, tirem milles’. En canvi, la gent que ha pilotat el procés diu que és poc pràctica i ha badat amb qüestions estèrils que perdien de vista la independència. A curt termini és optimista i confia que la gent tornarà a respondre a la diada de l’Onze de Setembre.



—Nom: Bel Olid
—Edat: 38, cap a 39
—Independentista? Sí
—Des de quan? No m’he sentit mai una altra cosa que no fos catalana i Espanya no ha estat mai casa meva.
—La política és… La política hauria de ser apassionant.
—Com es defineix políticament? Feminista radical. 
—Teniu llibre de capçalera: No m’agrada triar. N’hi ha molts. Ara llegeixo Vertigo, de Joanna Wlash.
—El personatge històric que l’inspira: És que a les feministes ens ho posen molt difícil perquè ens parlen poc de dones històriques. Però més endavant he pogut admirar, per exemple, Hildegarda de Bingen.



—Quin objectiu ha de tenir aquesta Diada?

divendres, 19 d’agost del 2016

“Tenim la majoria democràtica i per això no calen més referèndums”



HÈCTOR LÓPEZ BOFILL

DOCTOR EN DRET I PROFESSOR DE DRET CONSTITUCIONAL.





Hèctor López Boflll Foto: JOSÉ CARLOS LEÓN.



No veig cap valor afegit que pugui proporcionar
el referèndum
mentre formem part
de l'Estat espanyol

Tu no pots començar a tenir reconeixement,
en tant que subjecte sobirà, fins que no t'has declarat independent


No es tracta de construir
la terra promesa sinó un estat tan bo o tan dolent com els altres 196 estats
de les Nacions Unides





Hèctor López Bofill (Badalona, 1973) col·labora en aquest diari i en altres mitjans de comunicació opinant sobre l'actualitat política. La seva formació l'ha convertit en una veu autoritzada: doctor en dret, jurista i professor de dret constitucional de la Universitat Pompeu Fabra. Va ser promotor de la plataforma Sobirania i Progrés, de la Crida Nacional i del Cercle d'Estudis Sobiranistes. Va militar a Esquerra Republicana de Catalunya i, posteriorment, a Solidaritat Catalana. Si amb tot això no n'hi ha prou, té un ampli vessant literari. Ha publicat sis novel·les i sis llibres de poemes, a més de participar en dos més de col·lectius. Ha escrit set assajos, dels quals tres amb altres autors. I ha guanyat set premis literaris. Però, a finals de juliol, vam parlar amb ell de política catalana i no de literatura.



Com veu l'actualitat política?
Després de la votació al Parlament del 28 de juliol passat, em fa una mica de por la feblesa catalana per crear estructures de poder, que ens porta a fer gestos grandiloqüents, sense efectivitat, com poden ser les nombroses declaracions de sobirania que hi ha hagut al Parlament. I també hi ha la feblesa espanyola, perquè no veig Espanya amb prou capacitat per reprimir un gest independentista català per la via dura, ni capacitada, per exemple, per mantenir una ocupació militar a Catalunya amb dos milions de persones en contra. Ni veig Espanya, que no tenen ni govern, preparada per a una reforma constitucional que admetés algun encaix cap a Catalunya. La situació està en un atzucac, tant per la banda catalana com per la banda espanyola, i em fa por que es perllongui indefinidament.
He llegit que es mostra força contrari a fer un referèndum unilateral d'independència (RUI)... És així?

Sànchez: “O acabem amb el procés o el procés acabarà amb nosaltres”



UNIVERSITAT CATALANA D'ESTIU



NEUS VIDAL Prada (conflent)





Sànchez: “O acabem amb el procés o el procés acabarà amb nosaltres” / UCE






Referèndum el 2017
El president de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez, va referir-se ahir a la necessitat de celebrar aviat un referèndum d’independència. “El procés s’ha d’acabar. O acabem amb el procés o el procés acabarà amb nosaltres”, va sentenciar. Així, va demanar ”determinació” al Govern perquè prepari una “ruptura democràtica” i concreti “com, què i quan” se celebrarà un referèndum vinculant.


Pel que fa al quan, va indicar que hauria de ser abans del final de l’any que ve, ja que s’esgotarien els 18 mesos marcats per l’executiu per culminar els preparatius per declarar la independència.



En un debat sobre el referèndum unilateral d’independència (RUI) organitzat per Demòcrates de

dijous, 18 d’agost del 2016

Jordi Fornas: “Prendrem el control de les estructures d’estat quan fem la DUI”



ENTREVISTA





Jordi Fornas, UPDIC
















Jordi Fornas i Prat (Barcelona, 22 de maig de 1952) és un polític independentista que el 2011 va assolir la batllia de Gallifa (Vallès Occidental) encapçalant una candidatura de la coalició Solidaritat Catalana per la Independència (SI). Algunes iniciatives seves van aconseguir ressò mediàtic i ara encapçala el partit UPDIC (Units per Declarar la Independència Catalana). L’entrevistem per saber què pensa del present i l’avenir de Catalunya.



Vau fundar UPDIC ja fa mesos. Quin és l’objectiu d’aquest partit?
Tal com el seu nom indica, l’objectiu principal és la declaració d’independència (DUI). Creiem que és l’única via possible per assolir l’alliberament nacional; tota la resta de propostes, com referèndums unilaterals (RUI), processos constituents i desobediències vàries, només són fugides d’estudi per evitar haver d’encarar el problema frontalment i fer creure a la gent que treballen per la

Turull veu ‘molts riscs’ al RUI per les possibles represàlies de l’estat espanyol



PAÍS > PRINCIPAT

'Examinem les alternatives a tot allò que és capaç de fer l'estat espanyol', ha assegurat el portaveu de Junts pel Sí.













18.08.2016  09:46



El portaveu del grup parlamentari de JxSí, Jordi Turull, ha explicat que veia ‘molts riscs’ al fet de convocar un referèndum unilateral d’independència (RUI) per les possibles represàlies de l’estat espanyol.



En declaracions a Rac 1, ha dit que era una mesura complicada de prendre per  la mena d’estat que Catalunya tenia davant, i ha apuntat: ‘Examinem les alternatives a tot allò que és capaç de fer l’estat espanyol’. A més, ha afegit que ‘no era menor’ saber si Barcelona, com a capital del Principat de

dimecres, 17 d’agost del 2016

Turull: ‘L’any que ve, per les festes de Gràcia, ja haurem proclamat la independència’



PAÍS > PRINCIPAT



Considera que el full de ruta és vigent i es compliran els terminis de la legislatura de 18 mesos.













Per: Redacció 

17.08.2016  12:22




‘L’any que ve per aquestes dates, a la festa major de Gràcia, i si la gent de Catalunya ho vol, ja haurem proclamat la independència’, va dir ahir al vespre el portaveu del grup parlamentari de Junts pel Sí, Jordi Turull, en un acte de l’ANC. El diputat va assegurar que el full de ruta era vigent, atès que el partit de govern mantenia el compromís amb els ciutadans i els terminis acordats per a aquesta legislatura excepcional de divuit mesos.



Per Turull el referèndum és ‘la manera més neta’ per a acreditar que ‘la majoria d’aquest país vol la independència’ i va considerar política ficció el referèndum acordat amb l’estat espanyol. Exhaurida la via pactada —‘L‘hem intentat molts cops’—, el diputat va afirmar que JxSí no descartava el RUI, però sempre que tingués l’aval internacional.

dijous, 11 d’agost del 2016

Puigdemont demanarà reunir-se amb Rajoy si és investit per abordar les demandes catalanes



INVESTIDURA



Neus Munté explica que el president català sempre ha expressat la seva voluntat de parlar amb tothom

Critica que els compromisos de l'última trobada entre els dos mandataris "segueixen absolutament paralitzats"

Considera "light" les condicions de C's per donar suport al popular

Rajoy insisteix en la necessitat d'una gran coalició per evitar terceres eleccions






| 11/08/2016 a les 12:15h
Carles Puigdemont i Mariano Rajoy, a la trobada que van fer a la Moncloa a l'abril | Govern
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, trucarà a Mariano Rajoy si és investit un altre cop president del govern espanyol, o al candidat que es proclami, per felicitar-lo i demanar-li una reunió per tractar les demandes catalanes. Així ho ha explicat la portaveu del Govern i consellera de Presidència, Neus Munté, en una entrevista a Europa Press. En aquest sentit, ha fet públic que Puigdemont farà aquesta trucada de cortesia quan hi hagi un president del govern espanyol per sol·licitar-li l'esmentada trobada i poder "dialogar i plantejar, sense intermediaris, el que passa a Catalunya i el que es planteja".


 
Segons Munté, Puigdemont sempre ha expressat la seva voluntat de parlar amb tothom i així ho ha demostrat reunint-se, des que està al capdavant de la Generalitat, amb els líders de C's, Albert Rivera, del PSOE, Pedro Sánchez, i de Podem, Pablo Iglesias.

dilluns, 8 d’agost del 2016

Gabriel acusa el TC d'impulsar un «cop d'estat»



GOVERN CATALÀ



La diputada de la CUP considera "ridícul" fer entrar en raó "als colpistes" amb al·legacions

Vaticina que "les amenaces penals aniran a més" si el procés avança i s'intenta convocar un RUI

​Gabriel avisa que si s'inclou el pressupost en la qüestió de confiança, decidiran les bases de la CUP




| 08/08/2016 a les 08:55h
 
 
 
 
 
Anna Gabriel, durant l'entrevista a l'ACN | ACN
 
 
 
 

La diputada de la CUP Anna Gabriel té una visió molt clara del que l'Estat i sobretot el Tribunal Constitucional estan fent amb les institucions catalanes, després de les darreres actuacions per la votació al Parlament de les conclusions de la comissió del Procés Constituent. En una entrevista a l'ACN, Gabriel assegura que "ens hauríem de remetre a molts anys enrere i a episodis de cops d'estat militar per veure altes institucions del país amenaçades per la via penal".


 

Això li fa pensar que Catalunya està "en un estat similar" ara i considera que és "ridícul intentar fer entrar en raó als colpistes" presentant al·legacions i consideracions a les decisions del TC. "Jo demanaria no recórrer-les", assegura, tot optant per respondre "omplint els carrers per contestar aquest cop d'estat judicial". Amb tot, la diputada vaticina que l'Estat no s'aturarà aquí i vaticina que

Jordi Sànchez president de L'ANC vincula la qüestió de confiança als pressupostos: "El Govern necessita estabilitat"



El president de l'entitat, Jordi Sànchez, avisa que si Puigdemont perd la qüestió de confiança el procés sobiranista "ensopegarà". El líder d'ERC al Congrés, Joan Tardà, opta perquè Junts pel Sí i la CUP tanquin un acord per la qüestió de confiança abans de la Diada.




AGÈNCIES Barcelona





Jordi Sànchez, president de l'ANC.






El president de l'ANC, Jordi Sànchez, vincula la qüestió de confiança que afrontarà el 28 de setembre el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, a l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat.



Sànchez ho ha dit en una entrevista d'Europa Press, en la qual ha assegurat que " el Govern necessita estabilitat" i ha remarcat que "sense pressupostos no hi ha estabilitat i sense estabilitat és molt difícil fer tot el treball que cal fer" per desplegar el full de ruta independentista.



Puigdemont va plantejar la seva qüestió de confiança al juny quan la CUP va tombar els

dijous, 4 d’agost del 2016

Perquè una DUI i no un RUI. Per Carles Santacruz i Ruiz



OPINIÓ



Carles Santacruz i Ruiz

dilluns, 1 d’agost del 2016

Autodeterminació, referèndum i legitimitat. Per Josep Costa



OPINIÓ



Josep Costa

dimecres, 27 de juliol del 2016

Puigdemont se sotmetrà a la qüestió de confiança el proper 28 de setembre



QÜESTIÓ DE CONFIANÇA



El president de la Generalitat defensa que és la data que pertoca "per tenir un debat serè".






| 27/07/2016 a les 11:49h
Carles Puigdemont, durant la sessió de control al Govern al Parlament | ACN



El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha anunciat aquest dimecres que se sotmetrà a la qüestió de confiança el proper 28 de setembre. Serà aquell dia, ha dit, quan es comprovarà si "el Parlament ratifica o retira el suport indispensable perquè aquest govern porti el país a les portes de la independència" després que el Govern perdés la votació dels pressupostos. Durant la sessió de control al Parlament, Puigdemont ha defensat que aquesta data és la que pertoca "per tenir un debat serè", i ha volgut així acabar amb les especulacions després que ERC proposés el passat dilluns que la qüestió tingués lloc abans de la Diada.


Puigdemont ha aprofitat la pregunta en sessió de control del seu grup parlamentari, Junts pel Sí, per

El Parlament avala la via unilateral



Junts pel Sí i la CUP escenifiquen la primera gran desobediència oberta al TC votant en ple les conclusions de la Comissió del Procés Constituent. CSQP, PP, C's i el PSC han intervingut en el debat, però només han votat 11 diputats de CSQP.







El Parlament ha votat les conclusions de la Comissió Constituent malgrat l'avís del TC.   |   E.P





per Gemma Aguilera Parlament de Catalunya  

27 de Juliol 2016 a les 17.45 h  





Junts pel Sí i la CUP han escenificat la unitat de l'independentisme en el dia en què el Parlament de Catalunya ha avalat la via unilateral en el full de ruta, després que hagin votat i aprovat les conlcusions de la comissió d'Estudi del Procés Constituent, i per tant, que s'hagi materialitzat el primer gran acte de desobediència oberta al Tribunal Constitucional. Mai abans el Parlament de Catalunya havia fet un acte de desobediència tenint a l'avançada la resolució de l'alt tribunal. Però això no ha aturart els 72 diputats independentistes. "Advertiments fets, amenaces fetes, nosaltres cap problema, cap a la independència sense por", ha dit la diputada de la CUP Anna Gabriel. Per la seva banda, el diputat de JxSí Jordi Turull ha llegit l'article 55.1 de l'Estatut  i el 57.1, que diu que els diputats són inviolables en els vots i les opinions que emeten, i per tant, les amenaces no ens aturaran".  


En primer lloc s'ha votat per decidir si s'alterava l'ordre del dia o no per a dur a terme la votació proposada pels dos grups parlamentaris. Ha estat aprovada per 72 vots a favor i 52 vots en contra.


Finalment, les conclusions, que defensen "un mecanisme de participació unilateral", per concloure el procés d'independència, han obtingut el sí dels 72 diputats de JxSí i la CUP, mentre que la resta de formacions han fet ús dels 10 minuts de torn de paraula en el debat, però s'han negat a participar en la votació, tret d'11 vots negatius de CSQP. De fet, el PP i Ciudadanos han abandonat l'hemicicle just abans que es produís la votació. 















En el debat de les conclusions, l'encarregada de defensar-les ha estat la diputada republicana Marta Rovira. "Ens ha quedat clara la importància del procés constituent, que ha de ser d'alta qualitat democràtica per tal que el text constitucional ho sigui també", ha dit Rovira, que ha assenyalat que "pel procés de mobilització social que ha viscut el nostre país, és evident que el procés constituent ha de ser ciutadà, de baix a dalt, amb els suport de les institucions, i de caràcter vinculant, i naturalment, ha de donar cabuda a les diferents sensibilitats i ideologies". Ara bé, Rovira ha lamentat que no han pogut donar suport a les tesis de CSQP perquè "neguen que tinguem legitimitat per tirar endavant, perquè demanen l'aval del poder constituït a Espanya, sabem que no tindrem mai el permís d'aquest poder".


 
La primera a intervenir ha estat la portaveu de Ciudadanos, Inés Arrimadas, que ha dit que "avui és un dia trist per a la democràcia", perquè "els polítics han de complir amb l'ordenament jurídic". Arrimadas ha lamentat que al Parlament es torni a parlar "de la separació de Catalunya de la resta d'Espanya", i ha deixat clar que no participa en la votació perquè "és un cop a la democràcia".  


El líder del PSC, Miquel Iceta, ha explicat que "cap majoria política té dret a situar les institucion catalanes fora de la llei", i ha deixar clar que "rebutgem de forma radical les conclusions de la comissió d'estudi". Per la seva banda, el diputat de CSQP Joan Coscubiela ha denunciat que "això d'avui és una fase més de la qüestió de confiança perquè la CUP pugui votar-la, i si el preu que ha de pagar Convergència per seguir a la Generalitat és fer una declaració cada tres mesos, és un preu molt baix pel rèdit que vostè obté, senyor Puigdemont".



Quan era el torn del PP, Ciudadanos ha demanat la paraula per anunciar que el grup parlamentari abandonaria immediatament l'hemicicle, encara que no hagués acabat el debat. Però finalment s'han esperat que acabés el debat. Albiol ha ha pres la paraula per assenyalar que "al Parlament s'està trencant l'ordre democràtic legalment constituït, i per tant, es produirà un acte que és antidemocràtic. Senyors independentistes, estan duent a terme un acte antidemocràtic", ha insistit. El líder del PP ha tornat a llançar una amenaça, i ha dit: "senyors Puigdemont i Junqueras, que em miren amb aquesta careta, això no els sortirà de franc, i tinc la intuïció que la llei actuarà més aviat que tard". 





Després ha estat el torn de la diputada de la CUP Gabriela Serra, que s'ha presentat com "una radical independentista" que reconeix que no hi ha cap marge de maniobra per exercir el dret a decidir, motiu pel qual "partim de la decisió d'unilateralitat, conscients que tota desobediència és unilateral". "Desobeïm com a única alternativa possible per recuperar les llibertats". En aquest sentit, Gabriela Serra ha avisat que "el poble català té la legitimitat" per tirar endavant el procés. "Dissenyem el nou país, parlem-ne, discutim-ho tot des de la societat civil organitzada", ha reclamat la diputada independentista.














Davant de les protestes dels grups contraris a la votació, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha argumentat que la votació es podia dur a terme perquè "el Parlament és sobirà". 


El ple és l'òrgan superior de la cambra i està per sobre de la Mesa del Parlament, que simplement ordena el debat, ha recordat la presidenta. Des que s'ha sol·licitat la votació, a les 11.32h, just acabada la comissió de control al Govern, fins que els diputats han pogut votar, s'han produït diverses intervencions dels grups parlamentaris, que han demanat conèixer quina era la "posició col·legiada de la Mesa sobre aquesta qüestió" i que han sol·licitat sense èxit la suspensió de la votació.






Panell de votació al Parlament de Catalunya.









Enllaç noticia :

http://www.mon.cat/cat/notices/2016/07/el_parlament_avala_la_via_unilateral_166992.php 

dimarts, 26 de juliol del 2016

Obertes les inscripcions als 44 trams de la mobilització de la diada d’enguany



PAÍS > PRINCIPAT



ANC i Òmnium anuncien que les cinc concentracions descentralitzades es faran a Salt, Lleida, Tarragona, Berga i Barcelona.















Per: Redacció 

26.07.2016  02:00




Falten quaranta-vuit dies per a la gran mobilització anual de l’independentisme. La diada de l’Onze de Setembre és cada any, des del 2012, una demostració de força del moviment sobiranista.


L’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural han presentat aquest migdia els detalls d’una mobilització que serà descentralitzada, en cinc punts diferents del Principat: Lleida, Salt, Berga, Tarragona i Barcelona. Ja s’ha activat el mecanisme per a inscriure’s als 44 trams de la mobilització.


A Berga, la concentració es farà al passeig de la Pau; a Tarragona, a la Rambla Nova; a Lleida, a la llera del Segre; a Salt, al passeig dels Països Catalans; i a Barcelona, al passeig Lluís Companys i al

dilluns, 25 de juliol del 2016

Això no té marxa enrere. Per Germà Capdevila



OPINIÓ



«Si després d'haver-ho fet tan malament com era possible, l'independentisme no només aguanta, sinó que creix, és evident que ja hem superat el punt de no retorn».








Després d'una gran campanya electoral, l'independentisme va guanyar les eleccions del 27, i va obtenir un mandat democràtic majoritari per fer de Catalunya un país independent. Tanmateix, el que es guanyà a les urnes es perdé en el camp dialèctic. Es va imposar el relat d'una victòria no suficient, la fal·làcia del 48%.


El plebiscit en forma d'eleccions parlamentàries va ser una necessitat imposada per la impossibilitat fàctica de celebrar un referèndum d'autodeterminació com els d'Escòcia o Quebec. Davant la negativa a deixar-nos comptar vots, vam haver de comptar escons. I vam guanyar. Parlar del 48% és voler aplicar les regles dels referèndums a unes eleccions parlamentàries. És fer trampes.


És evident que si apliquem les regles de puntuació del rugbi a un partit de futbol, el resultat serà molt diferent. Com hauria estat diferent el resultat del 27S sense haver impedit el vot de desenes de

JxSí i la CUP alteraran l'ordre del dia per votar les conclusions del Procés Constituent



PROCÉS CONSTITUENT



La CUP havia insistit en no canviar el funcionament del Parlament per no fer cas al Tribunal Constitucional.











per ACN 25 de Juliol 2016 a les 18.09 h 




JxSí i la CUP portaran al ple que comença aquest dimarts les conclusions de la comissió d'estudi del Procés Constituent. Els dos grups han estat parlant i acordant com i quan ho fan, però que tenen clar que reclamaran en algun moment del ple una alteració de l'odre del dia per incloure un punt per debatre i votar les conclusions. Aquest mateix dilluns a la tarda, la direcció de JxSí s'ha reunit i ha refermat aquesta voluntat, ja manifestada també per la CUP la setmana passada. A hores d'ara, però, encara es desconeix quin dia i a quina hora tenen previst reclamar que es faci aquesta votació.



JxSí i la CUP, ja havien avisat dels seus plans, i la setmana passada avançaven que forçaran així la inclusió de les conclusions de la comissió d'estudi del Procés Constituent en l'ordre del dia del ple, donat que segons l'article 81.3 del reglament del Parlament, pot ser alterat si el ple ho acorda a

dissabte, 23 de juliol del 2016

Jordi Fornas: “Fem el pas següent: la declaració d’independència”

ENTREVISTES



No ens podem fer trampes al solitari, hi ha una majoria social expressada en vots i una majoria política expressada en escons i per tant és hora de declarar la independència al Parlament amb total legitimitat.




Jordi Fornas i Prat




Jordi Fornas, (Barcelona, 1952), patriota català, polític independentista, periodista i pilot de motocicletes. Polifacètic, innovador. Sempre cercant l’escletxa per tal de posar sobre la taula l’alliberament i la reivindicació de la nació catalana. Secretari General de les JERC als anys 70. Elaborà el primer diccionari català-italià (1981). Ha estat nomenat batlle honorari de la ciutat de Venècia (pels independentistes venecians). Ha competit durant 16 anys i guanyat diverses curses internacionals de motos clàssiques, amb una motocicleta de marca catalana (Montesa). Fou batlle de Gallifa (2011-2013) per Solidaritat Catalana per la Independència, primera població en exercir la Sobirania Fiscal i ingressar els diners a l’Agència Tributària Catalana, des d’on també va burlar la imposició de símbols franquistes tot penjant una bandera espanyola d’un pam a la façana de l’ajuntament en plena “guerra de banderes”. Promotor de la moció a l’AMI, per a la declaració de territori lliure i sobirà i sobirania fiscal. En l’actualitat president de UPDIC: Units per declarar la independència catalana. (www.updic.cat)


Comencem amb una anècdota…
Vaig participar en la refundació d’Esquerra Republicana a la mort del dictador Franco, amb Heribert Barrera i vaig ser secretari general de les Joventuts d’ERC i representant de les JERC a l’Assemblea de Catalunya (1977-79). D’aquí va sortir l’aliança que va permetre que Esquerra Republicana subsistís, ja que en aquell moment era un dels pocs partits que no estaven legalitzats, però ens vam poder presentar a les eleccions fent una coalició. Aquesta coalició es va formar a partir del contacte que teníem els representants de la JERC, amb unes noies de la Jove Guàrdia Roja (les joventuts del Partit del Treball d’Espanya) que seien just darrera nostre quan ens trobàvem a l’Assemblea. El PTE era un partit comunista i maoista, a l’època de la gran revolució del llibre roig i quan ningú sabia que la gent s’estava morint de gana allà a la Xina. A través d’elles, vam plantejar l’aliança i va sortir Esquerra de Catalunya (ERC i PTE) que a les eleccions del 78 va treure un representant, Heribert Barrera. Esquerra Republicana existeix avui i el PTE no, perquè els que no van aconseguir representació en aquelles eleccions van desaparèixer del mapa.


Què és UPDIC?

divendres, 22 de juliol del 2016

El sí a la independència s’imposaria amb claredat en un referèndum, segons el CEO



PAÍS > PRINCIPAT

És la primera vegada en dos anys que el sí s'imposa al no en el baròmetre del CEO.













El sí a la independència s’imposaria amb claredat en un referèndum a Catalunya si es fes ara, segons les dades del baròmetre (pdf) del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) que s’han publicat avui. Un 47,7% dels catalans votaria que sí, i un 42,2% que no. Un 8,3% no ho sap. És la primera vegada en dos anys que el sí supera el no en intenció de vot en el baròmetre del CEO: el desembre del 2014, després d’uns anys en què el sí s’imposava en les enquestes que formulaven aquesta pregunta (aleshores amb uns percentatges d’indecisos molt alts), el no va guanyar per primer cop, amb el 45,3% de suport, contra el 44,5% del sí. A la pràctica, era un empat tècnic, però el suport al no va anar pujant en les enquestes posteriors, a mesura que disminuïa el percentatge d’indecisos. I just ara fa un any, el baròmetre indicava que en cas de referèndum hi hauria una victòria clara del no, amb el 50% dels vots, contra un 42,9% del sí. Després del 27-S el sí va remuntar, i el mes de març proppassat es va restablir l’empat tècnic entre totes dues opcions. Ara el sí guanyaria amb claredat, segons les dades del CEO.


Per partits, el 90,4% dels votants de Junts pel Sí i el 89,3% dels de la CUP votarien sí en un

dimecres, 20 de juliol del 2016

Tardà considera un «error tàctic» el préstec de diputats de CDC al PP



CONGRÉS DELS DIPUTATS



"Qualsevol grup parlamentari pot fer mans i mànigues per guanyar una posició, però ho ha d'explicar", diu el diputat republicà.






| 20/07/2016 a les 10:23h
 
 
 
 
Joan Tardà, en una imatge d'axriu Foto: ACN
 
 
 
 


El portaveu d'ERC al Congrés, Joan Tardà, creu que la suposada maniobra de CDC de cedir vots al PP a la votació de la vicepresidència tercera del Congrés és "legítima" en la mesura que respon a la necessitat de la formació de Francesc Homs de "buscar-se la vida" al Congrés, però considera que tot plegat constitueix un "error tàctic". "Qualsevol grup parlamentari pot fer mans i mànigues per guanyar una posició, però ho ha d'explicar", ha dit Tardà en una entrevista a Catalunya Ràdio. Segons el portaveu d'ERC, ell no hagués adoptat aquesta decisió i en tot cas haurà de ser la ciutadania qui jutgi si l'actuació va ser encertada o no.


Tardà –que va ser taxatiu aquest dimarts a la hora de negar que els vots de més que va rebre el PP provinguessin dels escons d'ERC- ha recordat que a vegades la dinàmica parlamentària "dóna joc per poder fer cabrioles d'aquesta mena", però considera que exercicis com el d'aquest dimarts no són "la