HÈCTOR LÓPEZ BOFILL
DOCTOR EN DRET I PROFESSOR DE DRET CONSTITUCIONAL.
 |
| Hèctor López Boflll Foto: JOSÉ CARLOS LEÓN. |
No veig cap valor afegit que pugui proporcionar
el referèndum
mentre formem part
de l'Estat espanyol
Tu no pots començar a tenir reconeixement,
en tant que subjecte sobirà, fins que no t'has declarat independent
No es tracta de construir
la terra promesa sinó un estat tan bo o tan dolent com els altres 196 estats
de les Nacions Unides
Com veu l'actualitat política?
Després de la votació al Parlament del 28 de
juliol passat, em fa una mica de por la feblesa catalana per crear
estructures de poder, que ens porta a fer gestos grandiloqüents, sense
efectivitat, com poden ser les nombroses declaracions de sobirania que
hi ha hagut al Parlament. I també hi ha la feblesa espanyola, perquè no
veig Espanya amb prou capacitat per reprimir un gest independentista
català per la via dura, ni capacitada, per exemple, per mantenir una
ocupació militar a Catalunya amb dos milions de persones en contra. Ni
veig Espanya, que no tenen ni govern, preparada per a una reforma
constitucional que admetés algun encaix cap a Catalunya. La situació
està en un atzucac, tant per la banda catalana com per la banda
espanyola, i em fa por que es perllongui indefinidament.
He llegit que es mostra força contrari a fer un referèndum unilateral d'independència (RUI)... És així?
Mentre formem part de l'Estat espanyol, i deixar
de formar part de l'Estat espanyol només es pot fer amb una declaració
d'independència, estem subjectes al dret constitucional espanyol i per
tant un referèndum és il·legal d'acord amb el sistema constitucional
espanyol, tret que es faci una reforma que crec que no es produirà mai.
Per tant, un RUI no té gaire legitimitat des de la perspectiva
internacional i pot ser ben bé que, en el millor dels supòsits, hi
hagués una participació alta i un vot a favor de la independència
nombrós i, tot i això, podria ser que les potències internacionals
miressin cap a una altra banda.
No fa bona pinta, no...
Aquest RUI té els mateixos problemes que va tenir
el del 9 de novembre del 2014, que no hi ha manera de saber com
s'impediria el boicot dels unionistes i, per tant, amb una baixa
participació i un resultat no gaire contundent, encara hi hauria una
menor legitimitat de la que podria proporcionar una declaració
d'independència.
Millor no fer-lo, doncs.
No veig cap valor afegit que pugui proporcionar
el referèndum mentre formem part de l'Estat espanyol. Una altra cosa
seria que es produís la ruptura, que hi hagués una declaració
d'independència i després hi hagués un referèndum de ratificació. I això
només ho veuria si a conseqüència de la declaració d'independència
s'impliquen alguns actors internacionals i forcen un referèndum. I no
s'implicaran en la disputa catalanoespanyola si no hi ha una ruptura.
La millor opció seria seguir el full de ruta i proclamar la independència, doncs?
Sempre que s'entengui que ha de ser una
proclamació d'independència d'acord amb la figura del dret internacional
públic, que és la que entenen els actors internacionals i la que
bàsicament obre les portes al reconeixement. Tu no pots començar a tenir
reconeixement, en tant que subjecte sobirà, fins que no t'has declarat
independent.
I de què depèn?
La declaració d'independència, i això és una
altra qüestió que no s'acaba d'entendre des de Catalunya, no depèn de la
voluntat majoritària democràticament expressada, depèn del fet que les
autoritats locals controlin el territori, que el dret que generen sigui
obeït per la majoria i que tinguin unes relacions diplomàtiques directes
amb els actors internacionals, per tant, que se'ls reconegui com a
subjectes de dret internacional públic.
I això serà factible?
Crec que el sobiranisme participa d'unes
recreacions sobre el que significa esdevenir estat que no són
compartides en el conjunt de la dinàmica política internacional i que
forma més part de la fantasia que de la realitat. No es tracta de
construir la terra promesa sinó un estat tan bo o tan dolent com els
altres 196 estats que formen part de les Nacions Unides.
Però no sembla que l'Estat espanyol mai accepti pactar un referèndum vinculant.
El que no convé, ni des de la perspectiva
jurídica ni des de la perspectiva política, és celebrar un RUI mentre
continuem formant part de l'Estat espanyol.
I com es pot fer, doncs?
Com s'han fet la majoria d'independències, amb
una declaració d'independència i assegurant-te el control del territori,
el control dels recursos, que la gent pagui els impostos a la hisenda
catalana i que s'obeeixin les lleis que emanen del Parlament de
Catalunya. I això implica un període d'incertesa, fins que es produeixi
el reconeixement internacional per part d'un nombre significatiu
d'estats.
Com valora l'enquesta del CEO de finals de
juliol, en què per primer cop els independentistes (47,7%) estaven per
davant dels unionistes (42,4%)?
La lectura que faig, ja des del 27 de setembre
passat, és que l'independentisme català és el moviment que obté un
suport més majoritari entre les nacions sense estat del món Occidental.
Des de la Segona Guerra Mundial, cap moviment independentista en el món
Occidental havia obtingut mai el suport que van obtenir Junts pel Sí i
la CUP en les eleccions.
Per tant, és una majoria consolidada?
La majoria independentista ja fa molt temps que
estava consolidada i l'enquesta del CEO no fa res més que confirmar-ho.
El que no està consolidat, però, és la consciència en el lideratge
polític, i també en la majoria de la societat, que la construcció d'un
estat va més enllà d'aquesta majoria, i depèn de factors de poder que
estan al marge d'aquesta majoria. La majoria ja la tenim, però hem de
creure-hi per activar els mecanismes de poder que, em sembla, produeixen
un cert respecte, tant en la classe política com en la majoria de la
ciutadania.
Quins són, aquests mecanismes?
Unes forces de seguretat i defensa que s'ocupin
de controlar el territori. Un mecanisme coactiu de recaptació
d'impostos. I un mecanisme diplomàtic.
Necessitem més poder.
Tenim la majoria democràtica i per això no calen
més referèndums unilaterals ni cap d'aquests aquelarres col·lectius. El
que cal és que hi hagi poder. Que dels dos milions i escaig de ciutadans
favorables a la independència n'hi hagi cent mil que estiguin disposats
a desobeir l'Estat espanyol i a articular mecanismes de coacció al
marge de l'Estat espanyol. Ja sé que això no és gaire bonic pel relat
messiànic que s'ha plantejat sovint des de l'independentisme, però és el
que cal si es vol assumir la condició d'estat. Hem de tenir clar que
això no serà fàcil, ni per a l'Estat espanyol ni per al català, i crec
que de vegades l'independentisme peca d'una certa ingenuïtat.
El president Puigdemont sortirà enfortit o debilitat de la qüestió de confiança?
Es veurà condicionat a acceptar aquesta proposta
de referèndum per part de la CUP si vol continuar exercint com a tal.
Per tant, hi ha moltes possibilitats que el president superi la qüestió
de confiança.
I vostè, tornarà a la política activa?
No, ara mateix no ho crec. Estic més interessat
en la vida acadèmica i familiar, i en aspectes de l'àmbit jurídic i de
la teoria política, que no pas de la praxi. Però no es pot dir que mai
més... El nostre país està en una situació que pot exigir la
participació política d'alguns dels seus ciutadans. Si ens trobem en un
canvi estructural o en un nou estat, crec que tornar a la política serà
inevitable.
Enllaç article :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada