Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pais Valencià. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pais Valencià. Mostrar tots els missatges

dijous, 23 de juliol del 2015

L’onada de llibertat que prové de Catalunya desperta l’ànima valencianista de Compromís

Dijous, 23 de juliol de 2015 05:00 h

Compromís comença a veure el llautó a Podemos


Vuit alcaldes de Compromís s’han adherit a un manifest que ja suma mig centenar de suports en el que es reclama bàsicament a la direcció que gestiona Mònica Oltra que no negociï una candidatura conjunta amb Podemos a les generals, i la formació vagi a buscar el primer grup valencianista propi al Congrés, seguint l’estela de Joan Baldoví.



Oltra haurà de reflexionar sobre què pot ser millor pel País Valencià
© @acn

 Els càrrecs valencianistes de Compromís li veuen el llautó a Podemos, pensant en el País Valencià. Iniciativa per Catalunya prefereix mirar cap a Grècia

Amb els 40 diputats que les enquestes donen a Podemos, aquest partit ja no és alternativa de govern a Espanya, ni tampoc pot aixoplugar les sensibilitats catalanes o valencianes com a grup propi sense que el partit liderat des de Madrid per Pablo Iglesias quedi francament minvat. Si Podemos tragués 5 o més diputats de Catalunya a les eleccions general, i uns altres 5 o més del País Valencià, malgrat les afinitats, a Espanya només comptaria amb grup parlamentari amb gairebé només trenta diputats efectius.

El manifest, en to molt amable i valorant molt positivament el canvi que ha conduit el partit de Mònica Oltra, creu molt convenient presentar-se en solitari com a Compromís a les eleccions generals, per conformar per primera vegada a la història un grup parlamentari propi on es podrien canalitzar, sense passar per Madrid, les reivindicacions dels valencians pel que fa a l’autogovern i el dèficit fiscal. El País Valencià poc a poc comença a emprendre la Via Catalana, mentre al Principat, Iniciativa per Catalunya s’ha venut a Podemos per un plat de llenties, atiats per l’altíssim deute que tenen contret amb la banca.

El manifest

dimarts, 21 de juliol del 2015

Un centenar de militants de Compromís, contra l'acord amb Podem per a les eleccions espanyoles

Dimarts  21.07.2015  16:21

El músic i regidor Pau Alabajos és un dels signants del manifest 'Per una veu pròpia valenciana a les corts espanyoles'.




Antonio Montiel (Podem) i Mónica Oltra (Compromís).


Més d'un centenar de membres de Compromís, entre càrrecs orgànics, batlles, diputats, regidors, militants i simpatitzants, han signat un manifest en contra d'un pacte de la coalició amb Podem per a les eleccions espanyoles. Amb el títol 'Per una veu pròpia valenciana a les corts', el manifest defensa que hi hagi una candidatura valenciana encapçalada per Compromís a les eleccions espanyoles 'que aspire a ser una veu pròpia valenciana a les corts generals i que assumisca com a repte la constitució per primera vegada d'un grup parlamentari valencià'. 

Una de les cares visibles d'aquest manifest és el músic Pau Alabajos, regidor de Torrent per Compromís des del 24 de maig. 

L'executiva de Compromís ha aprovat d'obrir una negociació amb Podem per concórrer plegats a les eleccions espanyoles, però això ha generat un fort debat a la coalició, on hi ha un ampli sector contrari a una candidatura conjunta. De fet, el Bloc ha decidit, per unanimitat, que sotmetrà la decisió a referèndum de tota la militància. Concretament, segons un comunicat, el Bloc consultarà els militants sobre si volen que l'acord electoral al qual s'arribi garanteixi un grup parlamentari propi al congrés 'mitjançant la legalització d'una candidatura valenciana'; si la candidatura ha de recollir el lideratge de Compromís; i si l'hipotètic acord ha d'incloure una agenda política valenciana per a defensar al congrés.'

Heus ací el manifest íntegre 'Per una veu pròpia valenciana a les corts espanyoles': 

divendres, 19 de juny del 2015

Crida a penjar crespons negres als balcons de Xàtiva en commemoració dels 308 anys de la crema de la ciutat

19/06/2015 Història 

SOCARRATS


El 19 de juny de 1707 les tropes borbòniques de Felip V comandades per Berwick i D’Asfeld saquejaren i incendiaren la ciutat de Xàtiva amb una ordre signada pel mateix rei. 







Amb motiu d’aquesta commemoració l’Ateneu Popular de Xàtiva ha convidat al veïnat de Xàtiva a col·locar, en finestres o balcons, banderes de Xàtiva amb un crespó negre el dia 19 de juny en senyal de dol i en memòria de les persones que van participar en l’heroica defensa de la ciutat. En cas de no tenir banderes de Xàtiva es podran adquirir per 5€ a l’Ecotenda Pura Vida (c/Gregorio Molina) o simplement penjar un drap o llençol roig.

A més, l’Ateneu Popular de Xàtiva ha organitzat dos actes per a commemorar aquesta data. El divendres 12 de juny es va realitzar una ruta guiada per Agustí Ventura, cronista oficial de la ciutat i avui 19 de Juny, coincidint amb la penjada de banderes de Xàtiva amb crespó, es realitzarà una ofrena als Maulets. L’acte tindrà lloc a les 20:00 davant de la pedra dels Maulets.

dilluns, 15 de juny del 2015

L'exconseller valencià Rafael Blasco ingressa a la presó de Picassent

Rafael Blasco, en una imatge d'arxiu / EFE
L'exconseller de Solidaritat i Ciutadania del País Valencià Rafael Blasco ha ingressat aquest dilluns al centre penitenciari de Picassent, a la comarca de l'Horta, per complir una condemna de sis anys i mig de presó pel desviament de fons públics dirigits a projectes de cooperació internacional. Segons ha confirmat a Efe la direcció d'aquest centre penitenciari valencià, Rafael Blasco ha ingressat minuts abans de les nou del matí.

L'exdiputat autonòmic i exportaveu parlamentari del PP ha estat condemnat per delictes de malversació en concurs de prevaricació i falsedat pel cas Cooperació i té pendents dues causes pel suposat desviament d'altres partides destinades també a iniciatives solidàries.

Blasco havia estat citat per a avui per la secretaria de la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià perquè informés sobre el centre triat i iniciés el compliment de la seva condemna, però hi va acudir el divendres a última hora, tres dies abans del previst, i fins avui no ha transcendit el nom del centre penitenciari que havia triat per complir condemna.

dimecres, 10 de juny del 2015

El PSPV busca ara en el PP i C’s el suport per ser investit president de la Generalitat Valenciana

 Dimecres, 10 de juny de 2015 13:55 h

 

Ximo Puig va anar-se’n a sopar amb Alberto Fabra (PP) la nit que va trencar contactes amb Mònica Oltra de Compromís


Les exigències de Compromís, de formar govern amb Podemos i els vots del PSPV, però excloent-lo de la presidència per no estar en sintonia amb el projecte de renovació de la força encapçalada per Mònica Oltra van provocar el trencament de negociacions entre PSPV i Compromís. Ximo Puig, que vol ser investit president al preu que sigui s’escolta ara les ofertes de C’s i PP.



Fabra i Barberá somriuen després de la trencadissa que ha ocasionat el PSPV


Els fets

Compromís només va treure 19 escons. Tant sols quatre per sota del PSPV (23), però la formació liderada per Mònica Oltra i Mireia Mollà considera que el PSPV no representa el canvi que simbolitza el seu projecte, que el PSPV és “casta”, vaja, i demanen que Puig cedeixi la presidència a la cap de llista de Compromís. Els socialistes, han utilitzat també amb raó l’argument que tenen més suport en escons que Compromís i que els pertocaria a ells governar en un acord entre aquestes forces.

El concert necessari amb Podemos, per sumar una majoria de govern desequilibra però, la balança. Podemos ja ha dit que prefereix cedir la presidència a Oltra, formació amb la qual també es podrien entendre de cara a les generals, amb els mateixos arguments que Oltra per no cedir el comandament a Puig. En aquest cas, Compromís (19) i Podemos (13), sumen un total de 32 diputats, una xifra superior en nou diputats a la del PSPV. L’atzucac del pacte és que Compromís i Podemos actuen com si s’haguessin presentat en una coalició (els 32 diputats que queden per sobre del PSPV), i el PSPV no vol entendre que, malgrat això, Compromís i Podemos, en aquesta qüestió, actuen com una sola força.

Una trajectòria que no avala el PSPV com a motor del canvi

El Suprem condemna a sis anys i mig de presó l'exconseller valencià Rafael Blasco

El tribunal rebaixa la pena imposada pel TSJCV pel cas del frau en ajudes a la cooperació.


Rafael Blasco, exconseller de Solidaritat i exdiputat popular a les Corts Valencianes
Rafael Blasco, exconseller de Solidaritat i exdiputat popular a les Corts Valencianes, anirà finalment a presó. El Tribunal Suprem (TS) l'ha condemnat a sis anys i mig de presó pel frau d'ajudes al Tercer Món. Es tracta d'una condemna en el marc del conegut com a cas Cooperació, relatiu a irregularitats en la concessió d'ajudes per part de Solidaritat a la Fundació Cyes per a projectes a Nicaragua.

D'aquesta manera, el TS rebaixa en un any i mig la condemna imposada pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) a l'exconseller, a qui va condemnar al maig de 2014 a vuit anys de presó, juntament amb vuit persones més, pel frau en les subvencions. El tribunal valencià va considerar que l'exconseller dirigia el desviament d'ajudes i va evitar que arribessin a Nicaragua una mica més de 1,5 milions d'euros per a treballs d'aigua potable i canalitzacions.

dimarts, 2 de juny del 2015

El País Valencià, Balears i Catalunya van ser els puntals del creixement a l'Estat el primer trimestre

Segons el càlculs de l'autoritat fiscal independent (AIReF), el creixement interanual del PIB ha estat del 3,1% al Principat. El Govern ha estimat que va ser del 2,4%.


Creixement interanual del PIB per comunitats autònomes durant el primer trimestre del 2015, segons els càlculs de l'autoritat fiscal / AIReF

Si l'economia espanyola va créixer fins a un 2,7% interanual durant el primer trimestre va ser, en gran mesura, gràcies al l'impuls de les economies de l'arc mediterrani. D'acord amb els càlculs de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIRef), un òrgan creat a instàncies de Brussel·les per vetllar pel compliment del dèficit a l'Estat, el País Valencià, les Balears i Catalunya van créixer per sobre d'un 3,1% interanual entre gener i març. 

Les que ho van fer amb més força van ser el País Valencià i Balears, amb una estimació del creixement del PIB interanual del 3,4%, mentre que a Catalunya va ser del 3,1%.

Es tracta d'uns percentatges que disten dels càlculs del Govern. D'acord amb l'estimació de la conselleria d'Economia, el creixement interanual de Catalunya el primer trimestre va ser del 2,4%.

dilluns, 1 de juny del 2015

PSPV, Compromís i Podem consensuen cinc eixos bàsics programàtics per al nou govern valencià

Dilluns  01.06.2015  13:51

Autor/s: ACN

Els tres partits acorden que totes les forces polítiques estiguin representades a la mesa de les Corts i s'emplacen a una nova reunió aquest dimecres.

 



El candidat per Podemos, Antonio Montiel (esquerra), el candidat del PSPV-PSOE Ximo Puig i la candidata de Compromís, Mónica Oltra.



Els candidats a la Generalitat Valenciana del PSPV-PSOE, Compromís i Podem, acompanyats dels seus respectius equips, han fet aquest matí una primera presa de contacte després de les eleccions del 24 de maig per mirar d'arribar acords per a un nou govern.

A la sortida de la mateixa, tant Ximo Puig (PSPV-PSOE), Mónica Oltra (Compromís) i Antonio Montiel (Podem) han remarcat la sintonia entre les tres forces i han anunciat que han arribat a un acord sobre cinc eixos bàsics programàtics: un pla de xoc contra la pobresa i a favor del 'rescat de persones', la lluita contra la corrupció, el canvi del model productiu, auditoria i finançament autonòmic, i reflotar els serveis públics.

divendres, 29 de maig del 2015

TV3 i Catalunya Ràdio s'ofereixen per fer informatius al País Valencià

Divendres  29.05.2015  12:30

Es faran si la Generalitat Valenciana ho demana i mentre no es posin en funcionament les emissions del Canal 9.







El president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), Brauli Duart, ha ofert a la Generalitat Valenciana d'elaborar uns informatius a TV3 i Catalunya Ràdio 'específics i desconnectats' per al País Valencià. Això, si la Generalitat Valenciana aixi ho demana i mentre no es posin en funcionament les emissions de Canal 9.

Així ho ha anunciat Duart durant la sessió de control parlementària que s'ha fet aquest matí. Duart ha dit que si la CCMA rep la petició, 'podem donar'hi resposta de forma automàtica'.

També ha remarcat la importància de TV3 com a transmissor cultural i 'així reforçarem la llengua i la cultura comuna i compartida. A més, podríem millorar la nostra capacitat comercial amb més espectadors i oients.

Així podríem recuperar una TV3 i una Catalunya Ràdio que, als anys 80 i fins l'any 2011, i gràcies a les aportacions de milers de valencians, van permetre comprar un repetidor des del qual emetre el senyal de la televisió d'aquest país al país germà'.


 Enllaç noticia :

http://www.vilaweb.cat/noticia/4339902/20150529/tv3-catalunya-radio-sofereixen-informatius-pais-valencia.html


Serafín Castellano, detingut per corrupció

Divendres  29.05.2015  10:07

L'acusen de tractes de favor a una empresa quan era conseller de Governació · El govern espanyol l'ha cessat com a delegat a València.








La policia espanyola ha detingut avui el delegat del govern espanyol al País Valencià, Serafín Castellano, en la investigació oberta per presumptes tractes de favor a una empresa a la qual va adjudicar, quan era conseller de Governació, contractes per a l'extinció d'incendis. Els agents duen a terme una operació a València en què hi ha diversos escorcolls.

La policia ha anat a les dependències de la conselleria de Governació i també al domicili de Castellano. Aquesta actuació arriba després de la denúncia presentada per la fiscalia especial contra la corrupció i el crim organitzat contra l'ex-conseller. La fiscalia va actuar perquè un contractista havia denunciat que Castellano havia acceptat un rifle com a regal d'un empresari a canvi de contractes, segons que informa El Mundo.

dilluns, 25 de maig del 2015

Compromís té la clau per expulsar el PP del País Valencià

Dilluns, 25 de maig de 2015 12:40 h

El Partit popular guanyes les eleccions però perd les opcions de seguir governant. El català podria tornar a les escoles i a la televisió


Les eleccions al País Valencià han deixat el Partit Popular com a primera força (31), però la suma de PSPV (23), Compromís (19), i Podemos (13), supera la possible aliança de PP amb Ciudadanos (13).
 
 
Així queda el Parlament del País Valencià
 

Al País Valencià, Ximo Puig posarà fi a “vint anys del PP”

El PSPV podrà governar si arriba a pactes amb Compromís i Podemos. La voluntat, en paraules de Puig, hi és: “Avui s'acaben vint anys del PP al País Valencià i aquest canvi l'encapçala el partit socialista”. El 2011, el mapa polític no permetia cap maniobra. El PP s’imposava amb una incomprensible majoria absoluta (55 diputats). PSPV (33), Compromís (6), i EUPV (5), no sumaven majoria. El 2015 ha capgirat la situació a favor del segon grup, malgrat la desaparició d’EUPV que dóna el relleu a Podemos, i l’entrada testimonial de Ciudadanos, que no suma amb el Partit Popular.

Compromís, amb Mònica Oltra i Mireia Mollà al capdavant, han “desbordat les expectatives”. Oltra ha aconseguit dur Compromís de 6 diputats a 19, i és força decisiva de canvi. Oltra ha assenyalat que “Els valencians no es mereixien uns governants corruptes. És el moment de la responsabilitat, un moment històric. Hem triplicat els nostres resultats i hem trobat una complicitat enorme en el poble valencià”. El president sortint, Alberto Fabra, del PP, ja ha assenyalat que molt probablement no governaran i hauran de reflexionar. És la tònica de les declaracions d’un PP que ha guanyat les eleccions a gairebé tot Espanya, i no acabarà governant gairebé enlloc.

Compromís expulsa Rita Barberá de l’alcaldia

Vicent Partal : Una nit històrica... i tres reflexions

24.05.2015

Es torna a obrir la batalla de Barcelona, emergeix un nou País Valencià i la nova política marca un abans i un després. Tot mirant al setembre.


1) L'independentisme manté la seua força però reobre la batalla per Barcelona

Després de la consulta popular sobre la independència i sobretot després del 9-N, Barcelona havia esdevingut la capital de l'independentisme. Guanyar a Barcelona era i és imprescindible per a guanyar al país el 27-S. I en aquest sentit aquestes eleccions han significat una frenada en sec, preocupant. Els partits independentistes segurament s'han cobrat la decepció per uns mesos incomprensibles de picabaralles i això ha estat molt ben aprofitat per Ada Colau, que ha substituït la voluntat de canvi que l'independentisme havia enarborat aquests darrers anys.

Amb això hem tornat a obrir la batalla per Barcelona. Quatre mesos abans de les eleccions més importants de la història. Els qui s'han esforçat tant a presentar Ada Colau com una enemiga del procés haurien de repensar-s'hi, haurien de valorar què han fet i de què ha servit. I els partits independentistes també haurien de fer un pensament. Junts. Perquè en el moment més delicat de tots, quan s'hauran de prendre mesures fortes des de les institucions del país, és possible que Barcelona, la capital, es despenge i no acompanye la Generalitat. I això seria un entrebanc greu tot i que encara cal veure quines seran les posicions que pren Barcelona en Comú, que en la qüestió nacional tampoc no és cap bloc monolític.

El 27 de setembre Barcelona serà la clau per a guanyar les eleccions que han d'obrir pas a la secessió. Però l'espectacular tomb provocat a Barcelona no hauria de fer perdre de vista que a la resta del país els resultats són, amb alguna excepció que caldrà comentar, bons, molt sòlids. Projectats al parlament donarien majoria absoluta a la suma dels tres partits independentistes, que en conjunt guanyen 300.000 vots respecte als de fa quatre anys. Del 33 per cent de vot al conjunt del Principat a CiU-ERC-CUP s'ha passat ara al 44, que no és poc. Que Barcelona en Comú haja guanyat les eleccions a la capital no vol dir res més que això, que la ciutat té ganes de canviar de debò i que ICV, Podem i Procés Constituent han sabut oferir una alternativa sòlida als barcelonins, més sòlida que no la que hem proposat els independentistes. No cal, doncs, dramatitzar res però sí pensar a fons si estem fent el que cal o no.

Un detall rellevant i molt important és el gir a l'esquerra que es produeix dins el camp independentista i que pot tenir conseqüències importants al setembre. Esquerra i la CUP han aconseguit bons resultats. Convergència i Unió torna a ser el primer partit, després de les europees que va guanyar Esquerra, però l'impuls cap a l'esquerra del país és ben visible i podria configurar majories noves i inesperades d'ací a quatre mesos.

2) Un nou País Valencià, amb Compromís

Una de les notícies més grandioses, i emocionants, de la nit és l'emergència de Compromís com a força clau del canvi al País Valencià. Els resultats de la formació valencianista són certament històrics. Ho són al conjunt del país i molt especialment a la ciutat de València, on Joan Ribó ha esdevingut clarament l'alternativa a Rita Barberà.

Amb aquest resultat s'obre una nova època al País Valencià, que supera definitivament l'anomalia històrica que ha estat durant dècades la infrarepresentació política del nacionalisme. Perquè el nacionalisme ja feia anys que era la principal alternativa social, però no sabia transformar-ho en resultats a les urnes. Compromís ha treballat molt bé. El Bloc Nacionalista ha estat molt generós cedint la candidatura a presidenta a Mònica Oltra, una política singularment brillant que ha sabut connectar amb la societat valenciana com poca gent ho ha fet mai. I ara l'esquerra valencianista podrà marcar de prop el Partit Socialista i dignificar la política valenciana en la major part de les institucions, fent ús d'una oportunitat que serà única.

No els serà pas senzill. El PP s'ha enfonsat i ara n'hem d'esperar una reacció rabiosa. Fins i tot en podem veure reaccions molt violentes, especialment a València contra el nou batlle, Joan Ribó. Caldrà, doncs, defensar les institucions democràtiques i netejar-les per dins de dues dècades llarguíssimes de balafiament, corrupció i desvergonyiment polític. Insistisc: no serà una tasca senzilla. Però des d'anit tot és possible, gràcies als magnífics resultats aconseguits. L'única nota trista de la nit és que Esquerra Unida haja quedat fora de les Corts, quan tant i tant havia treballat contra la corrupció.

A les Illes també el terrible govern de Bauzá és ja un malson remot. L'esquerra i el nacionalisme podran governar també la majoria de les institucions amb una participació brillant de Més, que ha fet un gran resultat i amb una sorprenent i prometedora irrupció d'El Pi.

El canvi al País Valencià i les Illes era absolutament necessari i ha estat durament treballat. Caldria que des del Principat s'entengués també el valor que té i les oportunitats que obre, precisament en un moment tan especial de la nostra història.

3) La nova política és un factor determinant

Barcelona en Comú ha fet història. Però també la CUP ha aconseguit uns resultats extraordinaris. Allà on s'ha presentat, ha tingut un creixement molt més que notable. Podem preveure, doncs, un gran creixement dels anticapitalistes en les eleccions del setembre i amb això una reordenació també de l'esquerra catalana i de l'independentisme en general. Cosa que podem interpretar com que en aquestes eleccions als dos eixos tradicionals (dreta-esquerra i catalanisme-espanyolisme) s'ha afegit de forma definitiva i amb una força enorme l'eix nou-vell. Nova política contra vella política.

Aquest és l'eix sobre el qual ha pivotat Barcelona en Comú, és l'eix sobre el qual ha pivotat també amb èxit Compromís al País Valencià i és l'eix sobre el qual pivota la CUP. Atenció, doncs, al setembre, a la importància que tindran els nous partits i la nova forma de fer política. Que és molt possible que allà hi haja també una de les claus, per a aconseguir la independència.

dijous, 7 de maig del 2015

Brussel·les confirma la sanció a l'estat espanyol per falsejar el dèficit valencià

07/05/15 13:07 - valèncoa -

Haurà de pagar 18,93 milions d'euros per la manipulació de les estadístiques de dèficit i deute, amagant de forma sistemàtica una part de la despesa sanitària

La Comissió Europea subratlla que es tracta d'una infracció greu, però apunta que no hi hagué intencionalitat

Responsabilitza a l'Intervenció de la Generalitat Valenciana per actuar pel seu compte.



El president Fabra amb el ministre d'Economia, Luis de Guindos. Foto: AGÈNCIES.


La Comissió Europea ha aprovat formalment la seua proposta d'imposar a l'estat espanyol una multa de 18,93 milions d'euros per la manipulació de les estadístiques de dèficit i deute del País Valencià mitjançant l'ocultació sistemàtica d'una part de la despesa sanitària. La proposta de sanció haurà de ser ratificada a continuació pels ministres d'Economia de la UE en l'Ecofin. El seu import és pràcticament simbòlic, ja que se situa molt per sota del màxim previst en la legislació de la UE, que ascendiria a 2.000 milions d'euros en el cas espanyol (el 0,2% del PIB).

No obstant això, es tracta de la primera vegada que Brussel·les sanciona a un Estat membre per manipulació de les estadístiques basant-se en la nova legislació que es va aprovar en 2011 arran del falsejament de les estadístiques a Grècia, el descobriment de les quals va marcar l'origen de la crisi de deute.

“La nostra investigació ha conclós que la comunitat autònoma de València va cometre una negligència greu al no registrar despeses sanitàries”, ha dit la comissària responsable d'Eurostat, Marianne Thyssen. “València ha informat incorrectament sobre la despesa sanitària i ha enviat dades incorrectes sobre la despesa pública a les autoritats estadístiques espanyoles. Com a resultat d'això, durant molt temps, les dades enviades per Espanya a Eurostat en el context del procediment per dèficit excessiu no eren plenament correctes”, ha afegit

L'executiu comunitari ha responsabilitzat de la negligència a la Intervenció General de la Generalitat Valenciana, que “va actuar en solitari”, segons Thyssen.

Atenuats

dimarts, 5 de maig del 2015

Rajoy arriba a València en ple escàndol Rus

Dimarts  05.05.2015  06:00

El batlle de Xàtiva i president de la Diputació de València desafia el PP i es nega a plegar.







El president del govern espanyol i del PP, Mariano Rajoy, va començar fa uns dies el periple electoral que el durà a fer campanya per tot l'estat aquestes tres setmanes vinents. Avui s'atura a València en el moment més baix i tens de la història recent del PP del País Valencià. L'esclat del cas Imelsa, una presumpta trama de comissions, desviament de fons i emblanquiment de diners, que esquitxa de ple Alfonso Rus, ha portat a una situació ben incòmoda els dirigents del partit, que se n'han volgut distanciar a corre-cuita. 

El PP i, especialment, el president Alberto Fabra, ha pressionat perquè Rus deixi els càrrecs institucionals, com el de president de la Diputació de València i el de batlle de Xàtiva. Però Rus no en té cap intenció, i atribueix tot l'escàndol a una conxorxa en contra seu. De moment, el PP s'ha apressat a suspendre'l de militància i amb això Rus ha perdut automàticament la presidència provincial del partit. 

Josep Albinyana : Rus: un ignorant perdonavides

05.05.2015

Rus era un espill per a la gent que desertava dels estudis per a treballar en la construcció o per a dedicar-se als negocis de guanys ràpids i ostentació immediata.

 



Quan ja era president de la Diputació de València, Alfonso Rus va participar en un acte de campanya electoral al meu poble. Jo hi vaig anar a veure què proposava el PP per a l'ajuntament, i si no fóra que ja el coneixia, m'hauria sobtat que l'home ens prometera una piscina coberta si guanyava la llista que ens presentava. Venia a dir que, si en volíem una, havíem de votar el PP. Si no, la Diputació no la faria. No és que la corporació que ell presidia trobara que calia, o que la necessitàrem. No: és que si ells guanyaven ens la 'regalava'.

És el seu estil, una manera de fer política pròpia d'un caciquisme sense cabuda en partits seriosament democràtics, i que amb el temps ha anat esmolant amb més intervencions estel·lars de tan insultants. Les seues actituds de perdonavides de bar li han permès de limitar el debat a la burla i al menyspreu, a la desqualificació de l'adversari polític, fugint d'argumentacions o opinions formades que no se li coneixen.

diumenge, 26 d’abril del 2015

Un futur amb dignitat per al País Valencià

Dissabte, 25 d'abril de 2015 22:10 h

Milers de persones participen a la manifestació del 25 d’abril amb l’esperança de foragitar el PP del govern. La proximitat de les eleccions marca la diada reivindicativa dels drets nacionals del poble valencià


València (ACN).- Milers de persones han participat aquest dissabte a València en la marxa convocada per Acció Cultural (ACPV) pel 25 d'abril, commemoració de la Batalla d'Almansa de 1707, que va suposar la pèrdua de l'autogovern amb la implantació del Decret de Nova Planta per part de Felip V. Entitats, plataformes socials, sindicats i partits de l'esquerra i el nacionalisme han donat suport a la tradicional manifestació reivindicativa dels drets nacionals del País Valencià. El lema d'enguany, 'Comença el futur', crida a passar pàgina després de les eleccions i iniciar una nova etapa per sortir de la crisi econòmica i social, posar fi a la discriminació lingüística i cultural i recuperar la dignitat com a poble.





"La i·lusió, l'esperança i l'alegria" i ha convidat els valencians a "oblidar 25 anys de fracàs"

En aquest sentit, el secretari general d'ACPV, Toni Gisbert, ha dit moments abans de començar la manifestació que aquesta diada ve marcada per "la i·lusió, l'esperança i l'alegria" i ha convidat els valencians a "oblidar 25 anys de fracàs". Gisbert ha demanat reflexionar de cara a les pròximes eleccions i "treure la lliçó del que ha passat", pensant quin ha de ser el model polític del futur. El portaveu de l'entitat ha fet una crida a la responsabilitat, per fer possible el canvi polític.

"El canvi social ja s'ha produït", ha dit, afegint que "ara cal que es faci el canvi polític i no tornem a caure en un projecte fracassat"

La manifestació l'ha obert una representació de la junta directiva d'Acció Cultural del País Valencià (ACPV), la Federació de Bandes de Música i de Salvem el Cabanyal, els presidents d'Escola Valenciana i de la Societat Coral El Micalet, i els portaveus de Ca Revolta, i l'Associació Ciutadania i Comunicació (ACICOM). Segons que ha explicat ACPV aquesta representació és símbol de la unió de l'associacionisme valencià al voltant del 25 d'abril i de la nova etapa de diàleg, consens i treball positiu que s'obre al País Valencià.

Per la llengua i la cultura

dimecres, 22 d’abril del 2015

Expulsen un candidat de Podemos perquè era militant del PP

22/04/2015

El número quatre de la llista per a Alacant es defensa dient que algú l'havia inscrit com a afiliat sense que ell ho sabés.


Xavier Lladó



Julio Alejandro Vicente


Un candidat de Podemos ha estat expulsat perquè han descobert que era militant del PP. La Comissió de Garanties Democràtiques de Podem a la Comunitat Valenciana ha exclòs de la seva candidatura a Les Corts per Alacant el número 4, Julio Alejandro Vicente, en "no haver pogut aportar la baixa dels partits -PP i Participació Ciutadana Oriola (PACO)- als quals es va dir que estava afiliat".

Fonts de la formació han destacat que la resolució d'aquest cas "demostra que Podemos ha creat uns mecanismes de control del compliment del nostre codi ètic que funcionen".

Vicente, advocat de professió, va assegurar fa uns dies que "mai" havia militat al PP d'Oriola, i que va ser algun "amic o conegut" -de qui en desconeix el nom- qui el "va apuntar com afiliat fa uns deu anys".

El jutge obre judici oral a l'ex-secretari general de RTVV acusat d'abusos sexuals

Dimecres  22.04.2015  12:13

Autor/s: ACN

La instrucció del cas queda tancada després de més de cinc anys . 





La secció quarta de l'Audiència de València ha ordenat l'obertura de judici oral contra l'ex-secretari general de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) Vicente Sanz, acusat per tres treballadores d'abusos sexuals. 

Segons que ha informat Intersindical Valenciana, personada en el cas, el tribunal ha notificat a les parts la conclusió del sumari i ha establert un termini de cinc dies perquè el fiscal qualifiqui el cas. A continuació seran les altres parts les que procediran a la qualificació dels delictes que se li imputen i l'Audiència fixarà la data de la vista.

dilluns, 20 d’abril del 2015

L'Ajuntament de València retira finalment la medalla d'or de la ciutat a Franco

Dilluns  20.04.2015  15:15

Autor/s: ACN

L'oposició expressa la seva satisfacció però remarca les dilacions i 'entrebancs' que pateixen les propostes per fer complir la Llei de la Memòria Històrica.



Retirada de l'estàtua eqüestre del general Francisco Franco del quarter de Capitania General de València en el marc de les actuacions de la coneguda com Llei de la Memòria Històrica l'any 2010. L'estàtua ha estat traslladada a un magatzem militar en aplicació de l'article 15 de la Llei que prohibeix la presència de símbols franquistes en espais públics.



La comissió de Cultura i Educació de l'Ajuntament de València ha aprovat aquest dilluns la retirada de la medalla d'or de la ciutat al dictador Francisco Franco, concedida l'any 1942. Segons que han informat els grups de l'oposició, la comissió ha aprovat la retirada després d'una moció alternativa presentada pel PP al ple municipal instant la comissió a prendre la decisió. La proposta de retirada venia en primera instància de tota l'oposició en conjunt (PSPV-PSOE, Compromís i Esquerra Unida), que ha remarcat les dilacions i 'entrebancs' que ha patit la proposta.

En aquest sentit, el regidor socialista Salvador Broseta s'ha mostrat satisfet que després de 4 anys s'hagi aprovat la proposta atès que la medalla és il·legal d'ençà de l'aprovació de la Llei de la memòria històrica. 'Finalment en la darrera comissió de cultura de la legislatura s'ha aprovat la proposta', ha remarcat Broseta. 

dijous, 19 de març del 2015

Margallo era als bous a València quan feia quatre hores de l'atemptat de Tunis

Dijous  19.03.2015  08:55

'Me'n vaig, és que hi ha hagut un atemptat a Tunísia', va dir a les 17.15.






Feia quatre hores que hi havia hagut l'atemptat a Tunis, amb dos catalans entre la vintena de morts, i el ministre d'Afers Estrangers espanyol, José Manuel García-Margallo, encara era a la plaça de bous de València, assegut a la llotja presidencial de la fira de falles. La notícia es va saber a migdia, però Margallo no se n'anà de la plaça fins a un quart de sis de la vesprada. Llavors va dir que havia rebut una trucada i va comentar als seus acompanyants: 'Me'n vaig. És que hi ha hagut un atemptat a Tunísia', segons que informa OfficialPress.net. I no fou fins a quarts de set que va comparèixer per oferir per primera vegada la informació de què disposava el ministeri sobre els morts. Ho va fer des de la delegació del govern espanyol a València.