Matas assumeix la "culpa" d'autoritzar la contractació de Nóos i reconeix una "comissió" de 300.000 euros a Urdangarin

Jaume Vinyas Palma Actualitzada el 11/02/2016 09:36

BALEARS

L'expresident ha descarregat en els seus alts càrrecs la responsabilitat de la tramitació irregular de la contractació, però assumeix que l'ordre va partir d'ell.

L'expresident, Jaume Matas, declarant davant el tribunal del cas Nóos. / ISAAC BUJ

L’expresident balear, Jaume Matas, ha confirmat que els 300.000 euros que va pagar a Iñaki Urdangarin per la gestió de l’Oficina de Seguiment del patrocini de l’equip ciclista Illes Balears es poden considerar una “comissió” o un “peatge”. Matas ha reconegut que el gendre del rei Joan Carles va actuar com a “aconseguidor, intermediari o facilitador” en les negociacions pel patrocini de l’equip ciclista, que es va tancar per una quantitat de 18 milions d’euros en 3 anys.

Matas ha assegurat que va preguntar a l’exdirector general d’Esports, José Luís ' Pepote' Ballester, si la quantitat (un 1,7% del cost total del patrocini) era l’habitual en aquest tipus de casos i ha afegit que Urdangarin va reclamar cobrar la “comissió” a través d’un contracte de prestació de serveis. 

L'Audiència de Palma acorda que la infanta Cristina ha de continuar al banc dels acusats del "cas Nóos"

Redacció 29 Gen 2016 - 15.21

PALMA

Se la jutjarà com a cooperadora necessària de dos delictes fiscals en el "cas Nóos".

 

La infanta Cristina continuarà al banc dels acusats. Així ho ha decidit l'Audiència de Palma en la resolució de les qüestions prèvies del "cas Nóos", legitimant així el pseudosindicat "Manos Limpias" per exercir l'acusació popular contra la infanta. D'aquesta manera, en els pròxims mesos se la jutjarà com a cooperadora necessària per dos delictes fiscals.

L’exèrcit espanyol omple el centre de Palma de banderes espanyoles pels 300 anys del decret de Nova Planta

Divendres  27.11.2015  14:59

Amb motiu de la celebració dels tres-cents anys de la implantació del decret de Nova Planta a les Illes Balears, l’exèrcit espanyol ha engalanat els carrers del centre amb banderes espanyoles.

Concretament, els voltants del palau de l’Almudaina i el carrer del Palau Reial, segons que informa dBalears. És previst que demà la guàrdia d’honor desfili per aquests trams.

Vegeu una imatge dels carrers del centre en aquests moments:

Vicent Partal : Toqueu-li el bombo a un altre!

Divendres  28.08.2015  06:00

OPINIÓ

Molta gent va celebrar ahir el gest del batlle de Manacor, Miquel Oliver, que va denegar a l’exèrcit espanyol el permís per a fer un concert amb el qual pretenien de commemorar la victòria borbònica de fa tres-cents anys. La seua.

Oliver, de la coalició Més, es va limitar a dir que no a una demanda del cap de l’estat major de l’exèrcit. El batlle no va haver de fer cap acte heroic fora de lloc i es va limitar a respondre educadament i en català. Cosa a la qual, en tot cas, no crec que estiga gaire acostumat el militar en qüestió.

El gest d’Oliver, però, ens recorda que la dignitat col·lectiva es basa en la dignitat dels individus, de tots els qui formem aquest país. És cert que Oliver va respondre en nom d’un poble que havia aprovat una moció local per honorar els defensors de les llibertats, és a dir els qui van ser reprimits durament per la capitania la fundació de la qual pretenien celebrar ara.

El batlle de Manacor denega a l’exèrcit espanyol un permís per a celebrar l’ocupació borbònica de Mallorca

Dijous  27.08.2015  10:57

La comandància les Illes Balears volia fer un concert per commemorar els tres-cents anys de la creació, arran de la implantació del Decret de Nova Planta.

L’Ajuntament de Manacor va rebre fa una setmana una carta de la comandància general de les Illes Balears, que depèn del Ministeri d’Interior espanyol, en la qual, el cap d’estat major, el militar Rafael Baena, demanava formalment de fer un concert per a homenatjar els tres-cents anys de la creació de la Capitania General de Balears. Miquel Oliver, batlle de Manacor, ha contestat amb una altra carta en la qual explica els motius històrics pels quals no deixarà que es faci aquest concert el pròxim 25 de setembre.

Oliver diu de forma directa i concisa que la creació d’aquesta capitania és fruit de la implantació del Decret de Nova planta, el qual va implicar la fi de les institucions centenàries de les Illes Balears. També recorda que l’Ajuntament de Manacor va aprovar per unanimitat els actes del Tricentenari 1715-2015, que rememora la pèrdua de les llibertats del poble balear. En cap cas, diu, no és oportú que l’ajuntament deixi organitzar un concert d’aquestes característiques.

Llegiu la carta a continuació:

Gordó: "Aspirem a la victòria, no només al somni: aquest cop hem de vèncer"

LAIA VICENS Prada (Conflent) Actualitzada el 22/08/2015 13:09

El conseller de Justícia demana que la independència de Catalunya "no faci oblidar la nació completa".

 

Germà Gordó, en una imatge d'arxiu

El conseller de Justícia, Germà Gordó, ha afirmat que els catalans saben ser "astuts, pacients i fer servir bé les eines". "Aspirem a la victòria, no només al somni: aquest cop hem de vèncer", ha assegurat el conseller en un acte sobre una eventual Constitució catalana a la Universitat Catalana d'Estiu (UCE). "Ho tenim a tocar", ha dit. 

Durant el discurs, amb un cert to èpic, Gordó ha assegurat que la futura Constitució catalana "ha de reflectir el millor possible el nostre caràcter, societat i història". Al seu parer, la Constitució hauria d'incloure set ingredients indispensables: la voluntat de ser; la identitat "indestructible", que no es pot combatre "ni amb artificis ni amb intents d'assimilació"; el sistema de relacions socials i administratives i el dret propi que s'ha mantingut tot i els intents de l'Estat d'anul·lar-los; la justícia social i les llibertats individuals; les institucions pròpies, amb una tradició d'autogovern que comença en l'època medieval; el respecte per la pluralitat, la diversitat i la diferència, perquè Catalunya "renuncia el fanatisme i la intolerància" i el sentit de la modernitat, amb un caràcter "innovador, modernista i capdavanter". "Una Constitució servirà de poc si no recull aquests aspectes bàsics", ha afirmat.

En resum, Gordó ha instat a "demostrar" que els catalans estan fets de "grandesa, progrés, justícia social, llibertat nacional". 

L’exèrcit espanyol comença demà la celebració dels 300 anys d’ocupació de les Balears

Dilluns, 29 de juny de 2015 12:15 h

La Capitania General de les illes ha editat un llibre i ha organitzat un cicle de conferències i actes.

Demà dimarts 30, la Capitania General de Balears farà la conferència inaugural del cicle commemoratiu del tricentenari de l’ocupació militar de les Illes Balears. Se’n preveu una altra pel 20 d’octubre i una pel 10 de novembre. 

S’ha publicat un llibre, un monogràfic, un concert i diversos concursos, un sobre temàtica militar a les aules d’educació primària.

Espanya consuma l’escarni

Guillem Balboa futur batlle d'Alaró (Mallorca): 'Em consider més independentista que no nacionalista'

Dimecres  17.06.2015  06:00

Autor/s: Andreu Barnils

Entrevista al futur batlle d'Alaró (Mallorca).

Guillem Balboa, futur batlle d'Alaró (Mallorca).

Després d'anys de govern del PP, al poble mallorquí d'Alaró s'ha aconseguit un pacte entre PSIB-PSOE i Més. Durant aquest mandat, els dos primers anys la batllia serà per a la socialista Aina Munar i els altres dos per a Guillem Balboa (Més). Balboa treballa al departament de premsa de la Universitat de les Illes Balears. És pare de tres fills, nascut a Guinea Equatorial i educat a Mallorca. I quan li arribi el torn esdevindrà el primer batlle negre de la història de Mallorca. VilaWeb l'ha entrevistat telefònicament.

—Vau néixer a la Guinea Equatorial i heu estat educat a Mallorca.

—Vaig néixer a la Guinea Equatorial i a quatre anys vaig arribar aquí per la situació política que es vivia a Guinea. La història ens va caure a sobre i ens va deixar ben penjats. A casa som fills de la història colonial espanyola i de la dècada de la Primavera Africana. El meu pare estava molt ficat en aquest moviment polític. Eren els anys en què es vivia amb molta intensitat la lluita per la independència. I per la implicació política del meu pare vam recalar a Mallorca, cap als anys setanta.

—Com es deia el vostre pare?

—Juan Balboa. Nosaltres reclamàvem la independència de l'illa respecte del continent, perquè eren territoris culturalment i socialment diferents. Som de la part illenca, i no teníem res a veure amb la continental fins a l'arribada d'Espanya. I per motius administratius en va fer un únic país. Hi havia el compromís tàcit que quan guanyàs la independència efectivament se solucionaria. I no va passar. Els meus pares van ser educats en aquesta mentalitat colonial: valorar l'extern, i rebutjar el fet propi. Per exemple, mon pare prohibia a ma mare de parlar en la nostra llengua materna, el bubi, i volia que parlàssim espanyol, tot i que la família de la meva mare això de l'espanyol no ho dominava gaire, ha ha! Però quan vaig arribar aquí, a només quatre anys,  vaig acabar perdent el bubi. Ara l'entenc, però el parl poc.

—Curiós també, el vostre pare. Neix en una illa i se'n va a una altra illa.

El País Valencià, Balears i Catalunya van ser els puntals del creixement a l'Estat el primer trimestre

Segons el càlculs de l'autoritat fiscal independent (AIReF), el creixement interanual del PIB ha estat del 3,1% al Principat. El Govern ha estimat que va ser del 2,4%.

MARIONA FERRER I FORNELLS Madrid | Actualitzada el 01/06/2015 11:12

Creixement interanual del PIB per comunitats autònomes durant el primer trimestre del 2015, segons els càlculs de l'autoritat fiscal / AIReF

 

Si l'economia espanyola va créixer fins a un 2,7% interanual durant el primer trimestre va ser, en gran mesura, gràcies al l'impuls de les economies de l'arc mediterrani. D'acord amb els càlculs de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIRef), un òrgan creat a instàncies de Brussel·les per vetllar pel compliment del dèficit a l'Estat, el País Valencià, les Balears i Catalunya van créixer per sobre d'un 3,1% interanual entre gener i març. 

Les que ho van fer amb més força van ser el País Valencià i Balears, amb una estimació del creixement del PIB interanual del 3,4%, mentre que a Catalunya va ser del 3,1%.

Es tracta d'uns percentatges que disten dels càlculs del Govern. D'acord amb l'estimació de la conselleria d'Economia, el creixement interanual de Catalunya el primer trimestre va ser del 2,4%.

Els electors retornen la dignitat a les Illes Balears

Dilluns, 25 de maig de 2015 12:35 h

Una aliança de progrés podria acabar amb la política anticatalanista de Bauzá

---

A les Illes balears, la fotografia és similar a la del País Valencià, malgrat que la majoria és més ajustada car el Parlament queda més fragmentat. El PP s’imposa amb 20 diputats, però aquests són insuficients davant la majoria de PSIB (14), Podemos (10) i MES (6). El Pi (3), MpM (3), C’s (2) i GxF+PSIB (1) completen el Parlament insular.

El Parlament de les Illes Balears

El decret del trilingüisme de Bauzá té els dies comptats

El president de les illes, José Ramón Bauzá, no entenia ahir què era el que havia passat perquè la gent desitgés un canvi. “Alguna cosa devem haver fet malament, perquè molts ciutadans ens han retirat la confiança. Ha estat un resultat dur i difícil”. De veritat que no ho sabia? Segurament que aquesta nit, si ha dormit, la consciència li ha recordat el decret del trilingüisme i les vagues a les escoles, la vaga de fam de Jaume Sastre, la desaparició progressiva de TV3... l’aliança de progrés que es podria formar per governar les illes té molta feina a fer per retornar la identitat manllevada a aquest territori de parla catalana.

Malgrat la victòria, Bauzá no governarà, si ens atenem a les paraules de Francina Armengol, del PSIB que ja ha avançat que “s'obre un nou temps de canvi, de major pluralitat i en el qual els socialistes hi tenim una important responsabilitat i l'exercirem”. Per pactar haurà de gestionar una aliança amb Podemos (10), i amb MÉS (6), a la que també es podria sumar Gent per Formentera (1). L’esperança i la perseverança de la ciutadania mobilització rere mobilització ha acabat amb una majoria absolutíssima popular el 2011, que superava la barrera dels 30 escons amb 35. El PSIB quedava amb 14, i un ampli ventall de quatre formacions més sumaven un total de 10 escons més insuficients.

A Palma, victòria amarga del PP

L'ex-president balear del PP Cristòfol Soler es posa al capdavant de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca

Dissabte  18.04.2015  16:13

Va donar-se de baixa del PP l'estiu passat, fart dels atacs de Bauzá a la cultura, la llengua i la identitat del país.

 

L'ex-president balear del PP Cristòfol Soler agafa des d'avui les regnes de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM). En l'assemblea general d'aquest dissabte a Can Alcover, s'ha elegit el també ex-president del parlament com a president de l'entitat i s'ha destacat el dret de decidir com a element vertebrador de les Illes i com a sortida de la crisi.

Cristòfol Soler s'ha destacat sempre per la seva defensa de la llengua i la cultura i ha estat molt crític amb la política de José Ramon Bauzá i amb els casos de corrupció que han esquitxat el PP. 

Centenars de persones es manifesten contra l'apagada de les emissions del 3/24 i el 33/Super3 a les Balears

Redacció 02 Abr 2015 - 15.14

L'Obra Cultural Balear considera que la reubicació de la TDT no és incompatible amb el fet de mantenir de les emissions. 

Protesta per l'apagada de les emissions dels canals  3/24 i 33/Super3 a les Illes Balears. Centenars de persones s'han concentrat davant la seu del govern de les Illes a Palma per reclamar la represa de les emissions i criticar la decisió del govern del PP. Els manifestants critiquen que s'hagi volgut reduir la mesura a "una conseqüència tècnica". Per ells, tot plegat suposa una mostra més de l'actitud de l'executiu de José Ramón Bauzá en contra de la llengua i la cultura pròpies.

El president de l'Obra Cultural Balear (OCB), Jaume Mateu, considera que la reubicació de la TDT no és incompatible amb el manteniment de les emissions perquè "es resoldria el problema activant els múltiplexs insulars". Així ho ha assegurat en la lectura del seu manifest davant del Consolat del Mar. Segons ha dit també, l'executiu balear té sobre la taula des del 2014 una proposta de la seva entitat "tècnicament possible" que consisteix a passar "els dos canals d'IB3 als múltiplexs insulars per no prescindir dels canals de TV3".

Denuncien noves irregularitats en els sondejos a la costa catalana

PROSPECCIONS

21/03/2015 Territori  

L'Aliança Mar Blava denuncia noves irregularitats en la tramitació del projecte de sondejos acústics de Seabird Exploration, la campanya sísmica que es realitza en àrees lliures del Golf de Lleó davant de les costes de Catalunya i Balears, segons informa dBalears

Segons ha assegurat l’agrupació, el Govern no ha consultat a França ni Itàlia sobre els efectes transfronterers de l'esmentat projecte, tal com estableix la legislació vigent. Per això, l'Aliança ha presentat unes al·legacions complementàries davant la Subdirecció General d'Hidrocarburs del Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme (MINETUR) per deixar constància d'aquest fet.

El PP, Matas i Florentino Pérez enfangats amb les comissions del 3% del PP balear

25 de febrer de 2015 11:25 h

Un exregidor del PP confessa al jutge Castro que el PP de Matas, amb la connivència del PP a nivell nacional, exigia un 3% en comissions amb cada adjudicació pública

---

L'ex regidor d'Urbanisme de l’Ajuntament de Palma, Rodrigo de Santos, condemnat per dues causes de corrupció ha confirmat davant el jutge del cas Palma Arena que el PP de Jaume Matas (2003-2007) exigia un 3% en comissions amb cada adjudicació pública i que l'empresari Antonio Pinal li va confessar que havia finançat il·legalment al PP amb el pagament de la nova seu a Palma a canvi de la concessió de contractes públics. Santos també ha assenyalat que el PP va reclamar nou milions d'euros a canvi de la concessió de les obres per a la construcció del centre hospitalari de So n’Espases, que va recaure en mans de Florentino Pérez (Dragados).

 

 Matas, Florentino i el tresorer cunyat de Matas

Santos ha explicat que sabia per tercers que Matas li va demanar una "quantitat important" de diners al president d'ACS -de la qual és filial Dragados-, Florentino Pérez, a canvi d’adjudicar la construcció i explotació de So n’Espases, aprovada el 2006. No obstant això, Florentino Pérez va assegurar en la comissió d'investigació impulsada pel Parlament desconèixer el tema i “aquest tema ni haver parlat amb Matas "ni d'obres, ni adjudicacions". Santos ha declarat que  va ser el delegat de l'àrea de Construcció de Dragados a Balears, Juan Antonio Esteban, qui li va dir que Matas havia demanat nou milions d'euros a l’empresari i ha apuntat, a més, que el tresorer del PP i cunyat de Matas, Fernando Areal, era qui intervenia en el cobrament de les comissions.

Finançament de la seu del PP balear

A cent dies de les eleccions municipals, a les Corts i al parlament balear

Dissabte  14.02.2015  06:00

Repassem els punts més calents de les eleccions del 24 de maig

Els partits enllesteixen llistes, candidats, programes i propostes per les eleccions municipals als Països Catalans —llevat de Catalunya Nord—, així com per les eleccions a les Corts Valencianes i al Parlament de les Illes Balears. Som a cent dies de la jornada de votació. El panorama polític que resulti d’aquestes eleccions pot capgirar com un mitjó el dibuix actual. Al País Valencià i a les Illes pot haver arribat l’hora del canvi que deixi el Partit Popular sense els governs més importants —autonòmics i locals. Al Principat hi ha algunes incògnites a una bona colla de municipis, començant per la capital, Barcelona. Repassem els punts més calents de les eleccions del 24 de maig.

Corts Valencianes. Tot indica que el PP perdrà la majoria absoluta al País Valencià. Alberto Fabra encara no ha estat designat candidat per Rajoy. Si fos el cas, seria la primera vegada que passaria per les urnes, perquè va arribar al govern succeint a Francisco Camps quan ja havia començat la legislatura. En canvi, sí que es coneixen les cares de PSPV, de Compromís i d'EUPV: Ximo Puig, Mònica Oltra i Ignacio Blanco. Les enquestes dibuixen una majoria d’esquerres al parlament, però caldrà veure quines posicions i volums decideixen els ciutadans. També és una incògnita l’abast de la irrupció de Podem, que aquest cap de setmana tot just decideix la seva direcció autonòmica.

Parlament de les Illes. A les Illes, la legislatura de José Ramón Bauzá, marcada per les

Mallorca pren el relleu del Tricentenari

Dijous  01.01.2015  06:00

TRICENTENARI 1715 

L'illa recordarà tot al llarg 2015 l'ocupació borbònica i la pèrdua de les llibertats

Aquest 2015 l'illa de Mallorca pren el relleu de les commemoracions de la fi de la Guerra de Successió. Després de les capitulacions del Regne de València el 1707 i del Principat el 1714 el 1715, exàctament el 28 de novembre, Mallorca va caure també sota l'ocupació borbònica i es va promulgar el corresponent Decret de Nova Planta. La Comissió organitzadora del tricentenari aposta per una visió de futur que es plasma en el lema 'Del decret de Nova Planta al Dret a decidir'.

Les tropes felipistes van entrar a Ciutat l'11 de juliol de 1714, completant la conquesta de l'illa de Mallorca, les Pitiüses s'havien rendit tot just una setmana abans. Des del 1708 Menorca era controlada pels anglesos i no s'incorporaria a la corona d'Espanya fins el 1802.

Actes tot al llarg de l'any

Els efectes de la Guerra de Successió sobre les Illes Balears

Dijous, 27 de novembre de 2014 15:35 h

Presentada la Comissió Cívica del Tricentenari 1715-2015 que organitzarà tot un seguit d’activitats durant el 2015, “Del decret de Nova Planta al Dret a Decidir.”

Comissió del Tricentenari a les Illes

S’ha presentat a Can Alcover-Espai de Cultura, la Comissió Cívica “Tricentenari 1715-2015. Del Decret de Nova Planta al dret a decidir”. Hi han pres part alguns dels seus membres, Jaume Mateu, Bartomeu Mestre, Carles Amengual, Pere Morey, Gabriel Janer, Josep Valero, Jaume Corbera i Josep Muncunill. 

La Comissió, formada per coneixedors de la matèria, té com a finalitat recordar i divulgar el coneixement d’un fet transcendental que va capgirar, de manera traumàtica, el curs de la nostra història i del que, a nivell popular, se’n saben i se’n recorden ben poques fites. Amb aquest objectiu la Comissió organitzarà una sèrie d’activitats durant l’any 2015 per recordar els efectes de la Guerra de Successió a Mallorca. 

Donar a conèixer a nivell popular els fets que varen dur a la Guerra de Secessió i els efectes a les Illes Balears

Multa de 30.000 euros a l'Assemblea Sobiranista de Mallorca per defensar el 9-N

22/10/2014

CONSULTA 9-N

El govern espanyol obre un expedient sancionador a l'entitat independentista per una concentració davant l'Ajuntament de Palma

Bernat Vilaró

Manifestació de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca

L'Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM) s'exposa a una sanció de 30.050,61 euros per defensar la consulta del proper 9 de novembre a la plaça de Cort a Palma, davant l'Ajuntament de la capital de Mallorca. El 30 de setembre unes 200 persones s'hi van reunir per la crida que van fer l'ANC i Òmnium, després de la suspensió del Tribunal Constitucional, el dia abans, d'alguns articles de la llei de consultes i de la convocatòria del 9-N.

La Prefectura Superior de Policia va presentar una denúncia a la Delegació del govern espanyol, que ha obert un expedient sancionador. La Delegació va notificar al president de l'ASM, Josep Planas, que la justificació de la multa és que la concentració independentista "no es va comunicar a l'autoritat governativa".

L'entitat mallorquina es va constituir la setmana passada a la sala de plens de la Casa de la Vila de

El TSJIB suspèn cautelarment l'aplicació del decret de trilingüisme

Dimecres, 24 de setembre de 2014 15:15 h

L'alt tribunal de les Illes Balears va declarar ahir nul el decret del govern Bauzá que regula el Tractament Integrat de Llengües (TIC)

---

Barcelona (ACN).- El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) ha suspès aquest dimecres de manera cautelar l'ordre de la Conselleria d'Educació del govern balear del passat 9 de maig que concretava la implantació del decret de Tractament Integral de Llengües (TIC) pera aquest curs 2014/2015 en els centres no universitaris. Les actes de la sala del contenciós administratiu del TSJIB considera que "l'excepcional mesura cautelar de suspensió procedeix després de les sentències dictades ahir en què el decret es va declarar nul", tenint en compte que l'ordre desenvolupa el decret.  

Bauzá contra les cordes

Aquest dimecres, el govern de José Ramón Bauzá, va assegurar que continuarà aplicant el decret.

Comunicat de l'STEI Intersindical:

El TSJIB torna a anular la normativa TIL. El Govern, acorralat.

Avui migdia, el TSJIB ha suspès cautelarment l’Ordre de desplegament del Decret TIL (alhora anulat ahir mateix pel propi TSJIB).

Garrotada a Bauzá: El tribunal superior anul.la el decret que regula el TIL

Dimarts, 23 de setembre de 2014 11:55 h

El decret que liquidava la vehicularitat del català a l’escola es va implantar el passat curs escolar i ha estat rebutjat per gran part de la comunitat educativa.

Segons informa el Diari de Balears, el Tribunal Superior Justícia de les Illes Balears (TSJIB) ha anul•lat avui el decret del Govern que regula l'aplicació del TIL i ha dictat tres sentències en les quals estima els recursos presentats per CCOO, STEI i UGT i declara nul el Decret del Govern que regula el Tractament Integrat de les Llengües (TIL) als centres docents no universitaris de les Balears. 

Les tres decisions han estat avalades pels cinc magistrats de la sala contenciosa i no s’ha emès cap