La Catalunya Nord no és França. Per @unilateralcat

Per

Redacció Unilateral

-

25 d'abril de 2017

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 La primera volta de les eleccions presidencials franceses han donat un resultat revelador a la Catalunya Nord. Tant que fins i tot, podríem parlar d’una especificitat nord-catalana. Però no, no ens referim a una victòria catalanista, com segurament desitjaríem, sinó més aviat al fet que la correlació de forces pròpia difereix de forma més que notable de la correlació de forces a nivell del conjunt de França. I és que no és cap novetat que, en els territoris que per raons diverses, són incapaços de crear un sistema de partits propi, sovint recorren a demostrar la seva especificitat a través dels partits d’àmbit estatal, en aquest cas, francesos, però amb un comportament ben diferenciat del que es dóna a nivell general.



Els resultats
Concretament, els resultats han estat els següents. La candidata Marine Le Pen (FN) ha obtingut el 30,05% dels vots en aquesta primera volta. En segon lloc ha quedat el candidat de La França Insubmisa, Jean-Luc Mélanchon, amb el 21,14%. El segueixen Emmanuel Macron (En marche), 18, 46%, François Fillon (Les Républicains), amb el 17, 19%, i en darrera posició d’entre les grans candidatures, el socialista Benoit Hamon, amb un escàs 5,04%. L’abstenció a la Catalunya Nord, ha assolit el 21,27%.



Com dèiem, aquests resultats contrasten amb els del conjunt de França, on el primer candidat ha estat

La Catalunya Nord es decanta per Marine Le Pen

PRESIDENCIALS FRANCESES

El Nacional
Foto: EFE
Barcelona. Dilluns, 24 d'abril de 2017






La candidata del Front Nacional, Marine Le Pen, s'ha imposat aquest diumenge en la primera volta de les eleccions franceses a la Catalunya Nord. Le Pen ha guanyat amb el 30% dels vots, per davant del candidat de l'esquerra, Jean Luc Melenchon, que ha aconseguit el 21% del suport.



En tercera posició ha quedat el candidat que disputarà a Le Pen la segona volta, el liberal Emmanuel Macron, que ha rebut el suport del 18'46% dels electors.



El quart aspirant amb opcions a la presidència francesa, François Fillon, ha obtingut el 17,49% dels

La Unió Europea s'il·lusiona amb Macron

PRESIDENCIALS FRANCESES

Albert Naya
Foto: EFE
Barcelona. Dilluns, 24 d'abril de 2017







La victòria d'Emmanuel Macron a la primera volta de les presidencials franceses ha estat ben rebuda a Brussel·les, on l'ombra del Front Nacional amenaça el projecte europeu. Tot i així encara no es respira plena tranquil·litat: Marine Le Pen, tot i no poder batre en aquest primer assalt el candidat centrista, ha aconseguit el suport de fins el 21% dels electors, xifra que el seu rival d'En Marche! ha superat per dos punts.



Tots dos candidats representen posicions totalment oposades en diverses matèries, tot i que la gran qüestió que tindran tots els francesos el dia 7 de maig, data en què se celebrarà la segona volta, és si continuen creient en el projecte europeu o prefereixen seguir el camí del ja anomenat frexit.



La Unió Europea no amaga la seva voluntat de trobar en Macron el suport que es necessita ara mateix per consolidar la unitat davant dels fronts que hi ha oberts a Europa. De fet, el mateix Juncker ha sortit al pas felicitant el candidat centrista i donant tot el seu suport "pel que segueix". D'aquesta manera, el president de la Comissió Europea, sense ser cap sorpresa, pren partit en unes eleccions clau de cara al futur de la Unió.



La responsable d'Afers Exteriors de la UE, Federica Mogherini, s'ha congratulat de veure banderes franceses i europees amb la victòria d'En Marche! i també ha felicitat el líder del moviment.
Per la seva part, el portaveu del PP al Parlament Europeu, Esteban González Pons, ha confiat en la victòria del candidat tot i que s'ha mostrat prudent afirmant que "no es pot dir blat fins que és al sac i ben lligat".

L'eix alemany celebra el resultat

Macron disputarà amb Le Pen la segona volta

PRESIDENCIALS FRANCESES







Alba Solé
Foto: Efe
Barcelona. Diumenge, 23 d'abril de 2017

Emmanuel Macron es diputarà amb Marine Le Pen la segona volta de les eleccions franceses. El candidat d'En Marche! i la candidata del Front Nacional s'han imposat aquest diumenge en la primera volta de les presidencials.



La tercera posició ha sigut per al republicà François Fillon i la quarta per a Jean-Luc Mélenchon, candidat de l'esquerra radical. Els socialistes, encapçalats per Benoît Hamon, han quedat relegats a la cinquena plaça. Fillon i Hamon han demanat el vot per a Macron en la segona volta.



Macron encapçala l'escrutini oficial de vots amb un 23,86%, seguit de la candidata Marine Le Pen, amb un 21,43% dels vots. En tercera posició ha quedat François Fillon amb un 19,4%, el segueix molt d'aprop Jean-Luc Mélenchon amb 19,62%. A la cinquena plaça s'hi poden trobar als socialistes amb només un 6,35% dels vots.

Mélenchon no recomana el vot a la segona volta

Què votaran diumenge els sobiranistes nord-catalans?

PAÍS - CATALUNYA NORD

Parlem amb Dolors Serra, Hervé Pi, Alícia Ey i Pere Manzanares sobre la primera tanda d'aquest diumenge i més enllà 

Per: Pere Cardús

19.04.2017  22:00





Les opcions dels independentistes nord-catalans són ben magres, en les eleccions presidencials de diumenge. O magres o, ben mirat, inexistents. Tan sols resta el vot estratègic per a afavorir candidats que puguin ser un mal menor. Tot plegat, és clar, des d’una perspectiva sobiranista. L’única opció seria votar tan sols en clau ideològica en un eix dreta-esquerra, modernització-estancament o canvi-conservació i prescindir d’una mirada catalana. Però l’independentisme nord-català no és pas diferent del de la resta de Països Catalans i, per tant, recela dels paranys i de les trampes dels vots útils i dels candidats menys dolents. N’hem parlat amb Dolors Serra, del Casal de Perpinyà; Hervé Pi, coordinador de l’ANC a Catalunya Nord; Alícia Ey, consellera municipal de Banyuls dels Aspres i membre d’ERC; i Pere Manzanares, d’Òmnium Cultural.



Quatre candidats amb possibilitats

El candidat pro-referèndum català ‘incendia’ les eleccions presidencials de França

POLÍTICA - FRANÇA







Última actualització Dimarts, 18 d'abril de 2017 10:40 h

 

Jean-Luc Mélenchon continua creixent en intenció de vot i algunes enquestes ja el situen a dos punts dels favorits per passar a la segona ronda, Macron i Le Pen

El candidat de l’esquerra alternativa a les eleccions presidencials franceses, Jean-Luc Mélenchon, està ‘incendiant’ la recta final de la campanya electoral ja que continua creixent en intenció de vot. El veterà dirigent, que dóna suport a un referèndum d’autodeterminació per a Catalunya, fa unes setmanes no tenia cap opció de passar a la segona ronda dels comicis, que enfrontarà els dos més votats. Ara, però, algunes enquestes ja el posen per sobre de François Fillon i el posen a 2-3 punts dels dos candidats amb més opcions de passar a la fase final, el centrista Emmanuel Macron i la ultradretana Marine Le Pen.  

 

 

 

 

Ratllant el 20%, a dos punts de Le Pen i Macron, els favorits per la 'final'

La televisió privada BFM TV posa a disposició una aproximació sortint de la mitjana de les principals enquestes publicades que situava divendres passat Mélenchon amb un 20% de sufragis, 3 punts més que fa dues setmanes i vuit punts més que fa tot just un mes. Macron i Le Pen anaven a la baixa des del març passat i, del 26%, tots dos se passaven divendres en el 22%, mentre que Fillon es quedaria en el 19%. En l’actualització d’ahir Mélenchon veia el seu ascens truncat i es quedava en el 18%, però en qualsevol cas és evident que la lluita per passar a la segona ronda ja no és cosa de dos, Macron i Le Pen, ni de tres, comptant el conservador François Fillon.

 

 

 

 

Mélenchon, el candidat més a l'alça

François Fillon, sobre el referèndum: «Em xoca que es negui el dret a decidir»

PROCÉS CATALÀ

El candidat de la dreta francesa a les presidencials assegura que és un principi defensat des de la Il·lustració i que no té sentit posar per davant el respecte a les fronteres: "És el món al revés"

Un eurodiputat britànic declina el referèndum unilateral a Escòcia perquè «no és el mateix cas que Catalunya»

Redacció | 07/04/2017 a les 20:15h

El candidat de la dreta francesa a les eleccions presidencials, François Fillon

El candidat de la dreta francesa a les eleccions presidencials, François Fillon, ha assegurat aquest divendres en una entrevista a Radio France que li "xoca" que es negui "totalment" el dret a decidir "a un poble".

Preguntat sobre la possibilitat d'un referèndum a Catalunya, l'exprimer ministre francès ha indicat que es tracta d'una qüestió interna, però al mateix temps ha indicat que el dret a decidir és una qüestió reconeguda des del temps de la Il·lustració.

El candidat de la dreta francesa a les eleccions presidencials, François Fillon, ha assegurat aquest

El túnel transfronterer de l'AVE va a liquidació i queda en mans dels estats espanyol i francès

INFRAESTRUCTURES

La concessionària no ha aconseguit tancar l'acord amb els bancs per reestructurar el seu deute de 557 milions d'euros

Els treballadors actuals no seran acomiadats i continuaran a la infraestructura

El túnel transfronterer de l'AVE lluitarà «fins al final» per evitar la fallida

 

 

 

ACN | 15/09/2016 a les 12:09h

 

 

 

 

 

 

 

El túnel transfronterer de l'AVE, a vista d'ocell. Foto: Europa Press

 

 

 

 

El túnel transfronterer que connecta Espanya i França per AVE quedarà en mans dels estats espanyols i francès, tenint en compte que TP Ferro, l'empresa privada que ho gestiona, participada per ACS i Eiffage, no ha superat el concurs de creditors i anirà a la liquidació en no aconseguir acord amb els bancs per reestructurar el seu deute de 557 milions d'euros.

 

Així ho han anunciat aquest dijous les dues constructores després de constatar el rebuig de la banca al pla de rescat que van proposar per a la infraestructura durant la junta de creditors celebrada a primera hora del matí.

 

En no aconseguir el suport dels bancs, el Jutjat Mercantil de Girona declararà la liquidació de la

Daeix reivindica l'atac en què dos homes han degollat un mossèn en una església de Normandia

INTERNACIONAL

La policia abat els atacants armats amb ganivets que havien retingut cinc persones a Saint-Étienne-du-Rouvray i deté una persona relacionada amb l'atac.

ARA Barcelona Actualitzada el 26/07/2016 16:39

Efectius dels bombers i policia francesa a les proximitats de l'església on s'han pres els ostatges / CHARLY TRIBALLEAU / AFP

Un mossèn de 84 anys ha estat degollat aquest dimarts al matí durant una presa d'ostatges en una església de Saint-Etienne-du-Rouvray, a la regió de l'Alta Normandia (nord de França). La policia francesa ha abatut els dos homes armats amb ganivets que havien retingut fins a cinc persones, segons ha confirmat el portaveu del ministeri francès de l'Interior. La policia també ha detingut una persona que estaria relacionada amb l'atac.

El president francès ha assegurat que els segrestadors eren dos " terroristes que han reivindicat pertànyer a l'Estat Islàmic (EI)" i, poc després, el grup terrorista ha dit que els dos homes eren "soldats" seus a través de la seva agència afí, Amaq. D'acord amb testimonis citats per mitjans francesos, els dos assaltants van cridar "Al·là és gran" durant el seu atac abans de ser abatuts per trets de la policia.

La identitat dels dos atacants encara no ha estat revelada però, segons ha informat l'emissora France Info, un dels dos individus estava identificat per la policia francesa. Havia estat en presó preventiva des de l'any 2015 després de ser detingut a Turquia, quan intentava unir-se a l'Estat Islàmic. El març d'aquest any va quedar en llibertat, però la policia el tenia controlat mitjançant un braçalet electrònic.

A més del mossèn, identificat com a Jacques Hamel i que treballava des de feia 10 anys a l'església, entre els ostatges hi havia dues monges i dos fidels. Una d'aquestes persones està ferida de gravetat, "entre la vida i la mort", ha assenyalat el portaveu d'Interior. Els fets han començat entre les 09.00 i les 09.30 h (hora local), quan s'estava celebrant una missa, segons ha confirmat BFMTV, i s'haurien disparat una dotzena de trets, segons France 3.

Hollande i el ministre de l'Interior, Bernard Cazeneuve, s'han dirigit ràpidament al lloc dels fets i la secció antiterrorista de la Fiscalia de París n'ha assumit la investigació. El president francès ha recordat que l'amenaça del jihadisme "continua sent molt elevada", perquè el seu país està davant d'una organització que li ha declarat una " guerra que cal lliurar per tots els mitjans, però respectant les lleis". Hollande ha demanat unitat al país perquè "el que volen fer aquests terroristes és dividir-nos", ha dit.

Horreur face à l'attaque barbare d'une église de Seine-Maritime. La France entière et tous les catholiques sont meurtris. Nous ferons bloc.

— Manuel Valls (@manuelvalls) 26 de juliol de 2016

"Horror davant l'atac bàrbar en una església del Sena Marítim", ha reaccionat en un missatge a Twitter el primer ministre francès, Manuel Valls, que ha expressat el suport de tot el país a la comunitat catòlica.

El papa Francesc ha expressat el seu "dolor" i "horror" per l'"absurda violència" després dels fets a França, segons un comunicat del portaveu del Vaticà, Federico Lombardi, que ha parlat d'immens "dolor i preocupació" de la Santa Seu pel que ha passat.

Hollande rebrà aquesta tarda al Palau de l'Elisi l'arquebisbe de Rouen, Dominique Lebrun –que abandonarà la Jornada Mundial de la Joventut de Cracòvia per tornar a la seva diòcesi–, i dimarts reunirà la Conferència de Representants de Cultes a França.

Enllaç noticia :

 http://www.ara.cat/internacional/presa-ostatges-esglesia-rouen-nord-franca_0_1620438027.html

Puigdemont: "El dolor de França és també el dolor de Catalunya"

MASSACRE A NIÇA

Dirigents catalans de tots els colors polítics lamenten la massacre i fan costat a les víctimes a través de les xarxes socials.

EFE / ARA Barcelona Actualitzada el 15/07/2016 11:51


 

Carles Puigdemont, en una compareixença recent / CRISTINA CALDERER

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha pronunciat una breu declaració institucional per expressar "la més absoluta condemna" del Govern als atemptats de Niça i per traslladar al poble francès la "solidaritat" per la tragèdia de la passada nit, que ha definit com la "urpa criminal i sanguinària del terrorisme". " El dolor de França és també el dolor de Catalunya", ha dit Puigdemont, que ha repetit la declaració en francès. "No ens guanyaran, no ens trencaran la cohesió i no ens allunyaran del nostre compromís amb els pobles que són víctimes del terrorisme", ha afirmat.

Puigdemont ha comparegut just després de presidir el gabinet de coordinació antiterrorista. Ha destacat la "fermesa i el compromís" dels Mossos per "neutralitzar i combatre" les amenaces terroristes. Així, ha mostrat la seva voluntat de col·laborar amb les autoritats franceses com a poble "veí, germà i amic". 

La resta de partits lamenten també la massacre

‘La nit de l’horror’: l’impressionant article d’un periodista del Nice-Matin, testimoni directe de la matança

MÓN-FRANÇA

Us l'oferim traduït al català.

Per: Redacció 

15.07.2016  04:44

Poc després de l’atemptat, Damien Allemand, periodista del diari Nice-Matin que ha estat testimoni de la matança, ha explicat en aquest article com allò que era un vespre d’estiu agradable s’ha convertit en la nit de l’horror.


Era un vespre cool. Bon ambient, focs artificials bonics, nens tirant pedres a l’aigua… El passeig de ‘la Prom’, atapeït de gent com cada 14 de juliol. Per veure l’espectacle he escollit el High-Club, un bon lloc, just allà on ‘la Prom’ es converteix en una zona de vianants. Al final dels focs artificials, tots ens hem aixecat alhora, com passa en aquestes ocasions. Tots hem anat cap a la mateixa direcció, cap a les escales, topant els uns amb els altres, caminant com si fóssim dins una llauna de sardines.


He mirat d’avançar passant enmig de la gent per agafar el meu scooter, que havia aparcat a pocs metres. He sentit un soroll de lluny. Crits. He pensat que algun espavilat maliciós havia volgut fer els seus petits focs artificials. Però no. Una fracció de segon més tard, he vist com un enorme camió blanc envestia la gentada que caminava, mentre donava cops de volant per a poder-ne esclafar com més millor. El camió de la mort ha passat a pocs metres de mi i gairebé ni me n’he adonat. He vist cossos volant com bitlles. He sentit sorolls i crits que no oblidaré mai. He restat paralitzat. No m’he pogut moure. He seguit amb els ulls aquest cotxe fúnebre. He vist el pànic i gent corrent, cridant, plorant. Llavors m’he adonat del que passava i també m’he posat a córrer com tothom, cap a la Cocodille, per a cercar recer. Tot ha passat en pocs minuts, que m’han semblat una eternitat. ‘On és el meu fill? On és el meu fill?’ ‘No es quedi aquí. Fugim del perill.’ Són algunes de les paraules que he sentit al meu voltant.


Un cop fora del perill, he volgut saber què havia passat. He vist que ‘la Prom’, pocs minuts abans atapeïda, era deserta. Cap soroll. Cap sirena. Cap cotxe. He anat cap on, pocs abans, havia passat el camió. M’hi he trobat en Raymond, d’uns cinquanta anys, que, amb llàgrimes als ulls, m’ha dit: ‘Hi ha morts pertot arreu.’ Tenia raó. Just darrere seu, he vist el primer cos sense vida. Després més.

Sang, gemecs… Els encarregats de les gandules de la platja han estat els primers d’arribar per ajudar els ferits. Duien aigua i tovalloles per mirar de posar esperança on no n’hi havia. M’he sentit abatut, sense forces. Volia ajudar, ser útil, fer alguna cosa, però no me n’he sortit. M’he tornat a quedar quiet. Una segona onada de pànic m’ha fet tornar a Cocodile. ‘Que torna, que torna…’, he sentit que cridaven. Era fals. El camió assassí s’havia aturat una desena de metres més enllà, cosit de bales. No he sentit el soroll de trets. Només crits i plors.

He anat cap a la meva moto per sortir de l’infern. He travessat ‘la Prom’ i he pres consciència de la magnitud de la tragèdia. Els cossos dels morts i dels ferits omplien la vorera fins al nivell de Lenval. Les primeres ambulàncies han començat a arribar. Aquesta nit ha estat la nit de l’horror.

(El meu condol a totes les famílies. E.P.D.)

Enllaç article :

http://www.vilaweb.cat/noticies/la-nit-de-lhorror-limpressionant-article-dun-periodista-del-nicematin-testimoni-directe-de-la-matanca/ 

 

Un jihadista assassina un policia i una funcionària d'Interior a França

INTERNACIONAL

L'home havia jurat lleialtat a l'Estat Islàmic fa tres setmanes i va reivindicar l'atac en un vídeo de 12 minuts a Facebook.

 

AGÈNCIES París Actualitzada el 14/06/2016 16:53

La policia en arribar a la vivenda dels agents assassinats, ahir. / REUTERS

La policia francesa ha abatut aquesta matinada de dimarts un home que va  matar  un agent de policia francès i la seva dona a uns 50 quilòmetres al nord-oest de París. El fill de la parella, de tres anys, que era a dins de la casa, ha pogut ser rescatat sa i estalvi per les forces especials. L'Estat Islàmic (EI) ha reivindicat l'atac, a través de la seva agència Amaq.

L'autor dels crims ha estat identificat com a Larossi Abballa, nascut en una població prop de París fa 25 anys, que regentava un establiment de menjar ràpid i que el 2013 havia estat condemnat a tres anys de presó per haver reclutat combatents per a l'Afganistan i el Pakistan i va sortir en llibertat el

França i Alemanya, en estat d'alerta per les inundacions, que ja han deixat 11 morts

Els museus del Louvre i  d'Orsay tanquen per protegir les obres situades en zones inundables, així com una línia de tren de rodalia i algunes parades de metro.

Redacció 03 Jun 2016 - 15.28

 

França i Alemanya continuen en estat d'alerta per les inundacions, que de moment ja han deixat 11 morts. París vigila de prop el cabal del Sena. A causa de la crescuda del riu, algunes estacions de metro i dels trens de rodalia estaran tancades preventivament, i també els museus del Louvre i d'Orsay, situats a la riba del Sena, que han de moure a plantes superiors obres d'art emmagatzemades als soterranis per evitar que puguin resultar afectades si el nivell de l'aigua continua pujant.


A França, on s'ha declarat l'estat d'emergència, els aiguats han deixat dos morts i prop 20.000 persones han estat evacuades.

Romeva explica "la derrota del projecte federalista espanyol" al "think tank" progressista francès IRIS

Recalca que molts federalistes han passat a considerar que "la independència és l'única via per construir alguna cosa diferent".

POLÍTICA-FRANÇA

per Bernat Ferrer 31 de Maig 2016 a les 13.53 h



El conseller d'Exteriors del Govern, Raül Romeva, va participar recentment en una sessió sobre el procés català organitzat a París pel "think tank" Institut de Relations Internationales et Stratégiques (IRIS), proper al Partit Socialista (PS) de François Hollande i Manuel Valls. Ara, aquest organisme n'ha fet públic una entrevista que li van realitzar, en què el presenten com a "responsable" d'Exteriors. "La independència és l'única possibilitat de construir alguna cosa diferent", hi explica Romeva.


El conseller exposa als seus interlocutors com s'ha arribat fins la situació actual, en què

Crida a respondre els atacs de França contra el català

Dimecres, 10 de febrer de 2016 14:05 h

En marxa una recollida de signatures per “salvar” la llengua a les escoles de la Catalunya Nord

---

La reforma de la Llei d’Educació Nacional que està promovent el govern de França pot suposar un retrocés del català a les escoles de la Catalunya Nord, segons l’APLEC, l’associació de referència en la defensa de la llengua catalana al territori nord-català. És per aquest motiu que l’entitat ha engegat una recollida de signatures per “salvar” l’ensenyament en català davant l’aparent atac de l’Estat francès als idiomes regionals. 

Reducció del català a les escoles nord-catalanes d'entre un 30% i un 75%

L’APLEC denuncia que tot i que segons els textos de la nova legislació el català no s’hauria de veure afectat, “constatem disparitats en la interpretació entre establiments educatius”. De fet, l’entitat diu que han comprovat “una reducció d’hores de llengua d’entre un 30% i un 75%”. A més, APLEC alerta que el Rectorat de Montpeller, del qual depenen els col·legis públics de la Catalunya Nord, “no dóna la partida pressupostària necessària als establiments nord-catalans perquè puguin mantenir el nombre d’hores”.

Inici de la defensa del català davant la nova llei

Crisi al govern francès amb la dimissió de la ministra Taubira

Dimecres  27.01.2016  09:46

MÓN

S'oposa a la modificació de la constitució defensada pel primer ministre Manuel Valls per a privar de la nacionalitat francesa els gihadistes.

La ministra de Justícia francesa, Christiane Taubira, ha dimitit el càrrec i serà substituïda pel diputat i president de la Comissió de Lleis, Jean-Jacques Urvoas, pròxim al primer ministre Manuel Valls.

La dimissió té lloc justament el mateix dia en què Valls ha de defensar a l’Assemblea francesa el manteniment al projecte de reforma de la constitució de la privació de la nacionalitat a persones implicades en el gihadisme, un text al qual Taubira s’havia oposat fermament.

El govern francès sí que rep l'independentisme cors

per B.F./AFP 15 de Gener 2016 a les 00.15 h

MÓN

Manuel Valls es reunirà amb els presidents de l'executiu i del parlament de l'illa, amb el reconeixement nacional i la situació dels presos polítics sobre la taula.

Jean-Guy Talamoni, en un míting electoral.   |   Pè a Corsica

El primer ministre francès, Manuel Valls, rebrà dilluns els dos nous presidents de Còrsega dilluns vinent a Matignon. El president del consell executiu, l'autonomista Gilles Simeoni, i el de l'Assemblea de Còrsega, l'independentista Jean-Guy Talamoni, es desplaçaran a París i mantindran una trobada amb el primer ministre de la República, en el marc del conjunt de trobades que està mantenint amb el conjunt de nous presidents regionals.

Simeoni i Talamoni, escollits presidents després de les eleccions regionals de desembre, tenen audiència per a dos quarts de sis de la tarda. Valls ja ha a rebutjat frontalment el concepte de "nació corsa" que defensen Simeoni i Talamoni, assegurant que "només hi ha una nació, la nació francesa". Simeoni, per contra, ja li ha respost: "Pretendre obviar que Còrsega va ser un Estat independent al segle XVIII, que hi ha un poble cors que és una realitat objectiva, crec que és donar l'esquena a una obvietat."

Zazie rend hommage à la Catalogne dans son nouveau clip

Par Leslie Singla le 13 janvier 2016 

La chanteuse Zazie vient de sortir un nouveau clip « Pise », dans lequel figurent des Castellers.

Le nouveau clip de Zazie « Pise » affiche les couleurs de la Catalogne. Pour illustrer sa chanson, l’artiste a choisi des Castellers. Il s’agit de traditionnelles tours de pyramides humaines qui sont réalisées en Catalogne durant des manifestations culturelles. Un choix qui n’a pas été fait au hasard, puisque « Zazie connaît la Catalogne » explique son label Mercury au journal L’Indépendant. Il précise « qu’elle a voulu dans ce clip y faire un clin d’oeil ». 

Et pour des paroles telles que « Si ça tient toujours debout, c’est que le temps n’a pas d’emprise », quoi de plus approprié que les impressionnantes Castellers qui s’élèvent à plusieurs mètres de hauteur ? Les images du clip sont extraites du documentaire de Yann-Artus Bertrand, Human, on y découvre des Castellers sous tous les plans. On y aperçoit même une banderole de l’organisation tarragonaise de Castellers Colla Vella dels Xiquets de Valls.

El Front National no guanya a cap regió i roman fora del poder

Diumenge  13.12.2015  20:07

MÓN

Victòria històrica dels sobiranistes corsos i dels socialistes a la regió catalano-occitana.

Les dades de l’escrutini indiquen que finalment el Front National no ha guanyat a cap de les regions on aspirava a fer-ho i torna a restar fora del poder.

Al Llenguadoc-Rosselló-Migdia Pirineus, la regió catalano-occitana, la victòria és dels socialistes, amb un 44,8% dels vots, seguits del Front National amb un 33%. La llista de dretes de Dominique Reynié obté, segons aquestes estimacions, el 22,2% dels vots. En conjunt, l’esquerra s’imposa a cinc regions i la dreta a set.

Allà on el FN tenia més opcions de guanyar era a la regió de Nord – Pas de Calais, on Marine Le Pen era la candidata. Però hi ha vençut el candidat de la dreta, Xavier Bertrand, amb un 57,2% dels sufragis i Le Pen hi ha obtingut el 42,8%.

Front d’esquerres a Llenguadoc-Rosselló i Migdia Pirineus per a aturar el FN

Dilluns  7.12.2015  19:01

Els conservadors del LR es resisteixen a retirar-se de les regions on no tenen opcions.

Els dirigents dels Republicans (ex-UMP) han acordat gairebé per unanimitat que no pensen ni retirar-se ni fusionar-se amb ningú altre per a la segona tanda de les eleccions regionals diumenge vinent, després de la victòria obtinguda pel Front National en la majoria de les macro-regions de l’estat francès. En els casos en què han quedat en tercera posició no pensen retirar-se de la cursa electoral, tampoc a la macro-regió de Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus, on el conservador Dominique Reynié va quedar tercer amb un 18,84% dels vots, per darrere de Louis Aliot, del FN, que va quedar primer amb un 31,83% dels vots, i la socialista Carole Delga, amb un 24,41% dels vots.
Delga ha acabat acordant un pacte electoral amb el candidat d’Europa Ecologia-Els Verds, Gerard Onesta, per a fer front comú i superar Aliot. La llista portarà el nom de ‘El nostre sud en comú’, i integrarà candidats d’altres formacions d’esquerres i de gent de la societat civil.