30/07/2015
El Singular publica extractes del monogràfic de 'Divèrsia' sobre la sistuació de la llengua als Països Catalans.
Bernat Vilaró
 |
| L'Alguer |
Esteve Campus, llicenciat en Ciències Polítiques a la Universitat dels
Estudis de Sàsser, i Carla Valentino, experta en l'estudi del català i
de la variant algueresa -i ambdos socis d'Òmnium-, expliquen
en aquest assaig, publicat al monogràfic de la revista
Divèrsia,
quina és la situació de la llengua catalana a L'Alguer.
L'estudi trenca el tòpic que l'alguerès, dins de l'Estat d'Itàlia, està
gairebé mort i no gaudeix de bona salut. És una realitat força
desconeguda, i menys pessimista del que a vegades s'afirma des de
Catalunya.
A finals del segle XIX i a principis del XX la ciutat no arribava als
10.000 habitants, dels quals gairebé la totalitat parlen alguerès, la
variant dialèctica catalana a la ciutat. La majoria són analfabets, i
L'Alguer té una estructura socioeconòmica dèbil, lligada a les
activitats tradicionals, com ara la pesca.
Tancada dins les seves muralles, la ciutat té poc contacte amb la realitat catalana.
Després de la Segona Guerra Mundial, i sobretot cap a finals dels anys
60, L'Alguer conserva el català com a llengua de comunicació a la llar i
en el món de l'oci.
"El problema per mantenir i salvar el català és sobretot polític", afirmen Campus i Valentino, que afegeixen que el català a L'Alguer és vist en segons quins àmbits com una llengua folklòrica.
Als anys setanta el moviment algueresista evoluciona de ser cultural a ser també polític.
Hi ha tot un canvi generacional.
Aquí la realitat sarda i catalana és ja un punt de referència en les
reivindicacions del territori. El català a L'Alguer passa de ser d'una
comunitat tancada en si mateixa a formar part d'una societat que
s'encamina cap a l'homologació amb altres realitats lingüístiques
d'Itàlia.
