Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CULTURA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CULTURA. Mostrar tots els missatges

dijous, 10 de desembre del 2015

L’educació espanyola retrocedeix 50 anys en l’últim sospir de la legislatura

Dijous, 10 de desembre de 2015 10:55 h

Els ministeris d’Educació i Defensa acorden potenciar l’ensenyament de l’exèrcit i els símbols de l’Estat, com l’exèrcit, en els propers 5 anys


Són moltes les veus que demanen reforçar l’anglès o potenciar les polítiques d’igualtat i contra la discriminació per raó de sexualitat o religió entre els més petits als centres educatius. Com a reacció –paradoxal- al clam popular, el ministeri d’educació ha arribat a un acord amb el ministeri de defensa per potenciar a les escoles l’ensenyament de l’exèrcit i el dret i deure de defensar Espanya. Un pas més cap a la reinserció de l’escola franquista, que a més s’ha pactat a dues setmanes de les eleccions del 20D. 







Foment de la "cultura de la defensa"

L’acord entre els departaments de Pedro Morenés i Íñigo Méndez de Vigo també inclou promocionar entre els alumnes de primària i secundària els ‘símbols nacionals’, és a dir, de l’escut, la bandera i l’himne, potser a fi d’evitar xiulades en el futur. A més, també està previst que els professors rebin formació sobre aquestes matèries. Tot plegat, segons els dos ministeris, per fomentar "la cultura de la defensa".

Catalunya desobeirà 

dimarts, 3 de novembre del 2015

Nou revés judicial a Llanos de Luna

per Redacció 3 de Novembre 2015 a les 16.21 h 

El jutjat desestima un recurs contra l'Ajuntament d'Olot per haver pagat l'afiliació a l'AMI.





La delegada del govern espanyol, María de los llanos de Luna


El jutjat del contenciós administratiu de Girona ha desestimat una demanda que havia presentat la delegada del govern espanyol, María de los Llanos de Luna, contra l'Ajuntament d'Olot (Garrotxa) per haver pagat l'afiliació a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI).

divendres, 30 d’octubre del 2015

La Paeria de Lleida vota en contra de l'ús del català com a llengua preferent

, Lleida | 30/10/2015 a les 17:35h

PSC, C's i PP tomben la moció de les 13 entitats de la ciutat que ho demanaven

Ros evita fer una declaració institucional en suport als imputats pel 9-N

 

 

El botifler i traïdor del PSC, Àngel Ros, durant el ple Foto: Àlvar Llobet

La Paeria de Lleida ha votat en contra de l'ús del català com a llengua preferent al consistori, i s'ha negat a tirar endavant la moció presentada per 13 entitats de la ciutat que així ho demanaven. Els vots del PSC, C's i PP han sumat els 14 vots necessaris per rebutjar l'articulat que ha defensat el director general de l'Orfeó Lleidatà, Xavier Quintillà, que ha lamentat el pacte entre el PSC i C's per convertir la Paeria en un consistori bilingüe, una decisió que les entitats "no poden compartir" segons ha destacat el representant dels col·lectius. Quintillà ha demanat als regidors que no generin un "conflicte innecessari" en aquesta qüestió.

dimarts, 22 de setembre del 2015

Més de 200 persones vinculades al món de la cultura signen un manifest de suport a la CUP

Dimarts  22.09.2015  14:09

Cesk Freixas, Xavi Sarrià, Feliu Ventura, Biel Mesquida i Meritxell Gené donen suport a la CUP.






Més de 200 persones vinculades al món de la cultura han fet públic avui un manifest de suport a la CUP i a Antonio Baños. Entre els sotasignats s’hi troben escriptors, músics, poetes, productors, bibliotecaris, llibreters, il·lustradors, filòsofs, entre d’altres. Sota el títol ‘Per una política nostra‘, els signants del manifest asseguren que ‘després de dècades de pusil·lànimes i mesquins ara per fi tenim un partit i uns candidats que fan patxoca i tenen ganes d’arromangar-se’. Algunes de les persones que han donat suport al manifest són els músics Pau Alabajos, Cesc Freixas, Feliu Ventura i Xavi Sarrià; els escriptors Biel Mesquida i Martí Sales; o els actors Marc Martínez i Sergi López.

dimecres, 2 de setembre del 2015

El govern d'Aragó es compromet a derogar la llei del Lapao

divendres, 28 d’agost del 2015

L’11 de setembre institucional, a Sant Jaume i escrit per Sánchez Piñol

28/08/2015

11-S 2015 

Sànchez Piñol, Josep Maria Mestres i Franc Aleu, directors artístics de la Diada d’enguany que la Generalitat commemorarà el 9 de setembre.


Q.Sallés (Parlament)





L’acte institucional de la Diada d’enguany se celebrarà a les deu de la nit del 9 de setembre a la Plaça Sant Jaume. Un acte concelebrat pel Govern i pel Parlament que canvia d’ubicació i de format, amb un espectacle dirigit pel director de teatre Josep Maria Mestres, escrit per l’escriptor Albert Sánchez Piñol i formatejat per l’artista audiovisual Franc Aleu.

dijous, 13 d’agost del 2015

Mascarell: "Estem fent una veritable revolució de les classes mitjanes i populars"

13/08/2015

El conseller de Cultura diu que a Espanya "no hi ha hagut mai la voluntat d'admetre la pluralitat" i que "l'única solució és la independència".


Redacció / P. Ll.





Ferran Mascarell ha indicat avui que el procés sobiranista "és una veritable revolució de les classes mitjanes i populars". El conseller de Cultura, antic federalista i home de pes dins del PSC als anys 80 i 90, ha evidenciat que després de molts esforços a Espanya "no hi ha ni hi ha hagut mai la voluntat d'admetre la pluralitat".

Davant tot plegat, Mascarell aposta sense subterfugis ni pseudònims "per l'estat propi, per la independència". "És l'única solució. No s'ha pogut acordar cap model polític", ha apuntat.

En una entrevista a Catalunya Ràdio, el dirigent del govern ha assenyalat que no confia que un canvi de partit a l'executiu espanyol canviï les coses.

"El plantejament federalista és mimètic al que exposava Pasqual Maragall i no veig el PSOE amb cap voluntat d'impulsar-ho", ha incidit Mascarell, un dels teòrics del que ell mateix anomena el deucentisme i que supera el noucentisme de principis del segle XX per abraçar la independència.


Enllaç noticia :

http://www.elsingular.cat/cat/notices/2015/08/mascarell_estem_fent_una_veritable_revolucio_de_les_classes_mitjanes_i_populars_111577.php 

dimecres, 12 d’agost del 2015

El català a L'Alguer es polititza per sobreviure

30/07/2015

El Singular publica extractes del monogràfic de 'Divèrsia' sobre la sistuació de la llengua als Països Catalans.

 

Bernat Vilaró



L'Alguer


Esteve Campus, llicenciat en Ciències Polítiques a la Universitat dels Estudis de Sàsser, i Carla Valentino, experta en l'estudi del català i de la variant algueresa -i ambdos socis d'Òmnium-, expliquen en aquest assaig, publicat al monogràfic de la revista Divèrsia, quina és la situació de la llengua catalana a L'Alguer. L'estudi trenca el tòpic que l'alguerès, dins de l'Estat d'Itàlia, està gairebé mort i no gaudeix de bona salut. És una realitat força desconeguda, i menys pessimista del que a vegades s'afirma des de Catalunya.

A finals del segle XIX i a principis del XX la ciutat no arribava als 10.000 habitants, dels quals gairebé la totalitat parlen alguerès, la variant dialèctica catalana a la ciutat. La majoria són analfabets, i L'Alguer té una estructura socioeconòmica dèbil, lligada a les activitats tradicionals, com ara la pesca. Tancada dins les seves muralles, la ciutat té poc contacte amb la realitat catalana.

Després de la Segona Guerra Mundial, i sobretot cap a finals dels anys 60, L'Alguer conserva el català com a llengua de comunicació a la llar i en el món de l'oci. "El problema per mantenir i salvar el català és sobretot polític", afirmen Campus i Valentino, que afegeixen que el català a L'Alguer és vist en segons quins àmbits com una llengua folklòrica.

Als anys setanta el moviment algueresista evoluciona de ser cultural a ser també polític. Hi ha tot un canvi generacional. Aquí la realitat sarda i catalana és ja un punt de referència en les reivindicacions del territori. El català a L'Alguer passa de ser d'una comunitat tancada en si mateixa a formar part d'una societat que s'encamina cap a l'homologació amb altres realitats lingüístiques d'Itàlia.

Els Trabucaires de Cardedeu denuncien que el govern espanyol no els ha autoritzat les trabucades

Dimecres  12.08.2015  09:10

L'any passat un regidor del PP els va acusar d'haver simulat el seu 'afusellament' · La colla encara té pendent una sanció de 6.000 euros.

 






La colla de Trabucaires de Cardedeu denuncia que la subdelegació del govern espanyol no els ha autoritzat les trabucades previstes per a la festa major, la primera de les quals era prevista per a avui. Segons que expliquen en un comunicat i reprodueix

El 9 Nou, la subdelegació del govern espanyol els ha denegat els permisos que van demanar. Per a l’acte previst aquest vespre, els han substituït la trabucada per llançament de coets, que no requereix cap permís.

‘Ens deneguen el permís demanat per a les activitats de festa major que teníem previstes per una qüestió de terminis a l’hora de fer la sol·licitud.

divendres, 7 d’agost del 2015

La Universitat de Perpinyà anuncia els estudis de català ‘per preparar-se per a la independència del sud’

Divendres  7.08.2015  12:18

PAÍS

Per: Redacció








La Universitat de Perpinyà ja difon els seus estudis per al curs vinent, i ha decidit publicitar els estudis de llengua catalana destacant que són una bona manera de preparar-se per quan arribi la independència de Catalunya. ‘Estudiar català a la Universitat de Perpinyà per preparar la independència del sud’, anuncia en titular l’Institut Franco-català Transfronterer en un comunicat. Diu així:

«Els estudis catalans (llicenciatura, màsters, certificats de llengua) a la Universitat de Perpinyà són particularment indicats amb els temps que corren per preparar-se per a la independència de Catalunya Sud, que podria produir-se en els mesos vinents (els candidats del sí l’anuncien entre nou mesos i divuit). Estudiants amb batxillerat, llicenciats, actius o persones interessades per l’actualitat i les evolucions de la societat catalana tenen a Perpinyà una oferta de formacions i diplomes apropriats.

dimecres, 5 d’agost del 2015

Els pressupostos espanyols reflecteixen el fracàs de l’intent d’escolarització en castellà a Catalunya

Dimecres, 5 d'agost de 2015 05:00 h

La partida per ajudar a les famílies que no volen la immersió baixa de 5 milions a 1 milió d’euros en només un any


L’intent de l’exministre Wert d’“espanyolitzar els nens catalans” ha estat, de moment, un fracàs. El govern espanyol ha retallat en un 80% la partida pressupostària que correspon a les ajudes a les famílies catalanes que volen escapar de la immersió lingüística en català. Així, de cinc milions d’euros que destinava en els Pressupostos Generals de 2015, ara només es reserva un milió.





L'ajuda de 6.300 euros de Wert fa aigües

La llei d’educació de Wert intenta assegurar que els alumnes que ho vulguin, puguin estudiar en castellà a tot arreu, oferint 6.300 euros l’any a les famílies que ho desitgin, per sufragar els costos una escola totalment privada que estigui al marge de la immersió –que després cobraria a Catalunya. 

El ministre es pensava que la subvenció seria molt popular, i va apartar 5 milions del pressupost d’Educació d’enguany.

Xifra residual per cobrir les ajudes al castellà

divendres, 31 de juliol del 2015

El vi més antic de Catalunya es feia a la Terra Alta

31/07/2015

CULTURA

Arqueòlegs de la UB descobreixen un trull del segle III aC al poblat ibèric de Gandesa.


Eva Vicens Andrés










El treball d'un equip d'arqueòlegs de la Universitat de Barcelona i l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica demostraria que a la Terra Alta fa molts anys que s'hi fa vi, potser fins i tot que fou el primer punt de Catalunya en elaborar-ne. Després d'uns mesos d'investigació al poblat ibèric del Coll del Moro, s'hi ha localitzat les estructures d'un complex amb un cub que han documentat com el trull més antic de Catalunya, datat al segle III aC, segons informa Va de Vi. 
"Els treballs han recuperat una rampa per on baixava el raïm i el trull on hi feia la fermentació", explica orgullós l'alcalde de Gandesa, Carles Luz. "A més a més, també s'hi ha trobat llavors de raïm, de les quals se n'estudia l'ADN", segueix Luz. 
Aquest projecte de recuperació del poblat, que segons els estudiosos va estar ocupat fins al 200aC pels ibers i on s'hi ha documentat també un fortí romanorepublicà posterior, es va iniciar el 2014 i tindrà una durada de quatre anys. Enguany, l'actual fase del projecte els ha portat a excavar un metre per sota de les restes actuals en un perimetre d'uns 120m2 i ha estat en aquest punt que s'han fet les noves descobertes.

dijous, 30 de juliol del 2015

Solidaritat Catalana denúncia amb un escrit al Col·legi de Metges que obri expedient al metge pediatra de Torelló.

30/07/2015





Hem demanat per escrit al Col·legi de Metges que iniciï d'ofici, un expedient per vulneració flagrant del codi deontològic, al metge pediatra de Torelló que presumptament ha vexat una mare i fill per parlar en català. http://t.naciodigital.cat/osona/index.php?id=47314

Recolzem les accions iniciades per Plataforma per la Llengua, però a més creiem que el col·legi de metges hi ha de dir la seva. Prou impunitat. 

Demanem a tothom que es trobi en una situació semblant que sempre denunciï. De vegades hi pot haver recança per falta de testimonis que ho puguin corroborar, per les presses, etc. però habitualment els agressors reincideixen. 

Només si s'ha fet la denúncia se'n pot tenir constància oficialment. Prou silenci.


Enllaç article :

https://www.facebook.com/solidaritatcat/photos/a.186919431345821.35726.138436166194148/893891210648636/?type=1&theater 

dimarts, 14 de juliol del 2015

Lleida protesta contra el pacte municipal entre el PSC i C's

Dimarts  14.07.2015  19:4

Milers de persones han assistit a la manifestació en defensa del català.




Autor: @Cati:Lleida



La plaça de la Paeria de Lleida s'ha omplert aquest vespre per mostrar el rebuig al pacte entre el PSC i Ciutadans al govern municipal. Molts dels ciutadans han assistit a la manifestació amb senyeres i estelades per evidenciar el seu rebuig a l'acord, el qual inclou no impulsar, donar suport ni subscriure la incorporació de Lleida a l'Associació de Municipis per la Independència.

En el transcurs de l'acte hi han hagut crits de 'Ros dimissió'.

Els participants també han denunciat que el pacte entre el PSC i C's posa en perill la llibertat d'expressió i l'ús del català a les institucions.

A la concentració, convocada per l'ANC, Òmnium Cultural i la Plataforma per la Llengua, s'hi han sumat altres entitats així com partits polítics com ERC, La Crida per Lleida o CDC, entre més.


Enllaç noticia :

http://www.vilaweb.cat/noticia/4439912/20150714/lleida-protesta-pacte-municipal-psc-cs.html 

 

dimecres, 8 de juliol del 2015

Schulz en evidència per incomplir la promesa de permetre el català a l'Eurocambra(video)

Dimecres, 8 de juliol de 2015 10:00 h

"És una vergonya i un dèficit democràtic", ha etzibat l’eurodiputat flamenc Mark Demesmaeker al president de l'Eurocambra en un debat a Estrasburg.

 

 

 

(ACN).- L'eurodiputat flamenc de l'N-VA Mark Demesmaeker ha lamentat aquest dimecres que el president de l'Eurocambra, Martin Schulz, hagi incomplert la seva promesa de permetre el català al plenari. En una intervenció a Estrasburg, Demesmaeker ha dit que és "una vergonya i un dèficit democràtic" que el català, com a tretzena llengua més gran de la UE, i amb 10 milions de parlants, no es pugui fer servir en una cambra que "se suposa que és oberta i democràtica". "L'insto a pensar-ho de nou i complir la seva promesa", ha defensat Demesmaeker, que va ser un dels observadors del 9-N.

"Senyor president, potser no se'n recorda, però va dir que permetria als eurodiputats catalans parlar la llengua catalana aquí al plenari", ha assegurat Demesmaeker durant una intervenció en el debat a Estrasburg sobre la nova presidència de Luxemburg.

L'eurodiputat flamenc ha remarcat que els eurodiputats catalans "encara no tenen permès" utilitzar el català al plenari, tot i la promesa que Schulz els va fer el 2012 "quan va ser escollit president" per primera vegada.

"Això, senyor Schulz, és una vergonya i un dèficit democràtic", ha lamentat Demesmaeker, despertant els aplaudiments d'una part de la cambra.  

Video : 



Enllaç noticia :


divendres, 26 de juny del 2015

Wert fuig, el substitueix un ‘Grande de España’

Divendres, 26 de juny de 2015 10:15 h

El ministre d’Educació, Cultura i Esports més polèmic dels darrers temps, acaba marxant de mutu propi i no per cessament.






El ministre Wert ha abandonat el ministeri d’Educació, Cultura i Esports, segons ell per amor. La veritat és que el ministre que pretenia “espanyolitzar els alumnes catalans” i que afirmava que no tenia res en contra de la llengua catalana (després tolerava la ignomínia del LAPAO), ha estat l’artífex del retorn a l’educació franquista amb la LOMCE. 

També ha deixat a l’estacada la cultura del país, després de desballestar-la un cop va pujar l’IVA cultural al 21%, xifra encara vigent.


Un Grande de España. ‘Más España’ més nacionalisme espanyol

Manuel de Pedrolo, 25 anys sense un escriptor compromès amb la llengua i els Països Catalans

26 de juny de 2015 10:00 h

L'Espai Pedrolo del Castell de Concabella exposa de forma permanent la vida, obra i pensament polític de l'autor segarrenc


Lleida (ACN).- Aquest divendres es compleixen 25 anys de la mort de Manuel de Pedrolo, un dels escriptors més prolífics de la literatura catalana del segle XX però que també va destacar pel seu compromís polític en defensa de la llengua i dels Països Catalans. La seva obra més llegida és 'Mecanoscrit del segon origen', de la qual a l'octubre se n'estrenarà l'adaptació cinematogràfica. L'autor va ser distingit amb diversos premis literaris i el 1979 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. L'Espai Pedrolo, inaugurat l'octubre del 2014 al Castell de Concabella (Segarra), exposa de forma permanent la vida, obra i pensament polític de l'autor segarrenc i també acull el fons documental de la Fundació Pedrolo. 
 


Exposició de M.de Pedrolo al Castell de Concabella


El 26 de juny del 1990 moria a Barcelona als 72 anys com a conseqüència d'un càncer Manuel de Pedrolo. Novel·lista, dramaturg, poeta i traductor, està considerat com un dels escriptors més prolífics de la literatura catalana contemporània. Pedrolo, fill d'una família procedent de Cervera, va néixer l'any 1918 a l'Aranyó (Segarra). Va passar la seva infància a Tàrrega, on va estudiar batxillerat fins al 1935, quan es va traslladar a Barcelona per acabar el batxillerat i ampliar els seus estudis ja que volia ser psiquiatra, però aquests es van veure estroncats per la Guerra Civil espanyola quan va ser mobilitzat a Valladolid.

Durant la guerra es va afiliar a la CNT i va fer de mestre a la població de Fígols de les Mines, actualment Fígols (Berguedà). Va pertànyer a la branca d'artilleria de l'Exèrcit Popular i va anar als fronts de Falset, Figueres i Barcelona. L'any 1943 es va casar Josefina Fabregat, instal·lant-se definitivament a Barcelona, després de residir uns anys a Tàrrega després de la guerra. Durant tota la seva trajectòria, l'autor sempre va conservar una forta vinculació amb l'Urgell i la seva Segarra natal.

Pedrolo va mantenir fins a la seva mort les seves fermes conviccions ideològiques, convertint-se en un intel·lectual íntegre compromès amb el seu temps, la llengua i amb la realitat dels Països Catalans. Es va mostrar especialment crític amb els partits polítics catalans abans, durant i després de la transició espanyola, essent considerat sovint un referent i intel·lectual de l'Esquerra Independentista.

L'autor no es va encotillar en un tema concret i, ideològicament va estar al marge de la resta, parlant d'independentisme quan poca gent en parlava. Potser per això, va esdevenir l'autor de literatura catalana més censurat durant el franquisme, fet que condicionaria la seva trajectòria. L'alliberament de la dona també va ser una constant en els seus escrits.

Manuel de Pedrolo va començar a escriure molt jove i la seva obra l'ha convertit en una de les figures més importants de la literatura catalana del segle XX. Es va iniciar a la vida literària amb un llibre de poemes publicat el 1950. El 1953 va publicar la primera novel·la, 'Es vessa una sang fàcil'. El 1954 va guanyar el Premi Joanot Martorell i, des de llavors, va esdevenir un dels valors més ferms, alhora que el més prolífic, de la novel·lística catalana del segle XX. L'any 1979 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, a banda d'altres reconeixements que va recollir per la seva trajectòria literària com ara el Victor Català (1956), el Sant Jordi (1962) o el Prudenci Bertrana (1968).    

Va conrear tots els gèneres literaris i va col·laborar amb articles, contes i assaigs en la majoria de revistes catalanes de l'època com ara Ariel, Canigó, Oriflama o Serra d'Or. La seva producció creativa sobrepassa el centenar d'obres, sobretot en prosa, amb novel·les com ara 'Cendra per Martina' (1952 i publicada el 1966) i 'Totes les bèsties de càrrega' (1967) i amb el cicle novel·lístic 'Temps Obert' (iniciat el 1963), on va escriure onze novel·les. La seva novel·la 'Mecanoscrit del segon origen' (1974) ha esdevingut una de les més llegides de la literatura catalana.

Manuel de Pedrolo va assajar tota mena d'innovacions a les seves novel·les, en les quals, independentment del tema, dibuixava, sempre amb un fort realisme, l'aventura de l'home subjecte a la seva qualitat humana, amb totes les contradiccions que això implica. Fins i tot va fer alguna aproximació a la literatura de l'absurd.

També va destacar en la seva vessant de traductor d'obres d'autors com ara John Dos Passos, Jean-Paul Sartre i William Faulkner, entre altres, i per dirigir la col·lecció de novel·la negra, 'La cua de palla'.

L'Espai Pedrolo al Castell de Concabella

dimarts, 23 de juny del 2015

La Flama: del Canigó al Lluçanès

Dimarts  23.06.2015  10:19

 

La Flama arriba directa a 10 nuclis per encendre les fogueres de Sant Joan.



@isaacperaire



L’any passat la Unió Ciclista Lluçanès va anar a recollir la Flama al Coll d’Ares, la frontera entre el Principat i la Catalunya Nord, per portar-la fins al Lluçanès. Enguany, a més a més, l’equip Set de Córrer, ha acompanyat la flama des del cim del Canigó fins al Coll d’Ares, aquesta passada nit.
La Flama del Canigó arribarà durant el dia d’avui a 10 pobles de la comarca per encendre les fogueres de Sant Joan d’aquesta nit.

Set de Córrer ha realitzat un total de 32 quilòmetres nocturns, dividits amb tres trams, i amb un fort desnivell fins al Coll d’Ares. A més a més, a les 8 del matí, els ciclistes de la Unió Ciclista Lluçanès han marxat des de Cal Bach. Calculen que arribaran al Coll d’Ares a la una del migdia, després de fer 90 quilòmetres. Allà, agafaran al relleu als corredors de Set de Córrer.

Seguidament, emprendran el recorregut de tornada fins al Lluçanès. La primera parada serà a les 5 a l’Hostal del Vilar, on allà es farà el repartiment al Lluçanès Nord. A 2/4 de 6 es preveu arribar a Perafita, a les 6 a Olost, a ¾ de 7 a la Torre d’Oristà, a ¼ de 8 a Oristà, a ¾ de 8 a Sant Feliu Sasserra i finalment, a 2/4 de 9 a Prats.

En total, els ciclistes de la UCLL faran gairebé 180 quilòmetres per portar la Flama del Canigó des del Coll d’Ares. D’aquesta manera, la Flama del Canigó arribarà directament des del cim d’aquesta muntanya del Pirineu català fins a la comarca del Lluçanès.

La Flama del Canigó

dimecres, 20 de maig del 2015

Un professor de l'IES Terrassa fa mofa a un alumne per parlar català.

 Dimecres, 20 de maig de 2015 14:05 h

 

Plataforma per la llengua denuncia que altres membres de l'equip docent promouen l’adoctrinament dels alumnes vers partits contraris al català durant les seves classes.


L’ONG del català ha estat alertada d’una lamentable situació envers la llengua catalana i els seus parlants a l’IES Terrassa. La denuncia prové de l’entorn d'un alumne que durant la classe de mecanografia va ser objecte de mofa, quan el professor li va preguntar en veu alta i davant de tota la classe (majoritàriament castellanoparlant)  si era “catalanista” pel fet de parlar en català. El professor va afegir que atès que el català era la seva llengua materna, l'avaluaria amb major rigor en les llengües de castellà i anglès.  Això va provocar que la resta d'alumnes fes costat a l'alumne en qüestió. Tot i que segons afirmen, tenen por a les represàlies del professor en qüestió. 


 
L’entitat sospita que l’institut té greus dèficits en el tractament del català com a llengua de docència, especialment en el grau de formació en Gestió Administrativa

Segons hem pogut comprovar, de la llista de llibres per cursar Gestió Administrativa a l'IES Terrassa, d'aquest curs 2014-2015, només 2 són en català, (Llibres de text 2014-2015). Fet que, de tractar-se de la totalitat de llibres i materials del curs, incorreria en una il·legalitat ja que segons l'article 11 de la LLEI 12/2009, del 10 de juliol, d'educació, s'explicita que el català ha de ser la llengua vehicular i d'aprenentatge del sistema educatiu, inclosa la formació professional. 

Tanmateix, les activitats educatives, tant les orals com les escrites, el material didàctic i els llibres de text, i també les activitats d'avaluació de les àrees, les matèries i els mòduls del currículum, han d'ésser normalment en català, excepte en el cas de les matèries de llengua i literatura castellanes i de llengua estrangera, i sens perjudici del que estableixen els articles 12 i 14.

La Plataforma per la Llengua creu que l’actitud del ministre Wert envalenteix un sector de professors hostils al català

dijous, 7 de maig del 2015

Carme-Laura Gil : La llengua: infrastructura d’estat

07.05.2015

El combat lingüístic és indissoluble del combat nacional, perquè la llengua és l'estrat primordial on assentar l'estat català.

 



El combat contra la llengua catalana es dirimeix en dos camps: destruir la unitat de la llengua, relegant-la a la condició de peculiaritat històrica convertida en una raresa arqueològico-lingüística, i subordinar a Catalunya, el bastió no conquerit, la llengua catalana a la castellana en tots els àmbits, atacant-la en el lloc de transmissió universal, l'escola. La llengua és la nostra infrastructura i, com a tal, cal destruir-la: aquest és l'objectiu del govern espanyol.

Destruir la supremacia de la llengua catalana és destruir, diluir la nostra identitat; la llengua explica de manera indiscutible la nostra història pròpia, la nostra organització social, la nostra relació amb el món, la nostra cultura i la nostra persistent lluita a través dels segles per al manteniment de la nostra identitat col·lectiva.