Ampli ressò al 'NY Times' de la sentència del TC contra el 9-N

26/02/2015

CONSULTA

El diari nord-americà assegura que, malgrat la decisió del tribunal, "Catalunya continua endavant".

 

Bernat Vilaró

'NY Times', 25 febrer 2015

La notícia que ha publicat el 'New York Times' sobre la sentència del Tribunal Constitucional (TC) contra el 9-N és dels articles que ha tingut més ressò al prestigiós diari nord-americà. Concretament, ha sigut la desena notícia que més s'ha compartit a través del correu electrònic, segons es pot veure en el gràfic de més avall.

L'article del 'New York Times' explica que el TC espanyol ha declarat per unanimitat que la votació "de la poderosa regió de Catalunya és inconstitucional", "però Catalunya continua endavant, amb un referèndum informal amb l'objectiu d'esquivar l'ordre de suspensió".

Amnistia Internacional remarca en el seu informe anual la suspensió del 9-N

25/02/2015

DRETS HUMANS

L'apartat dedicat a Espanya inclou la consulta, i que un 80% dels votants van donar suport a la independència.

Xavier Lladó

Amnistia Internacional remarca en el seu informe anual la suspensió del 9-N. L'apartat dedicat a Espanya inclou la consulta, i que un 80% dels votants van donar suport a la independència.

L'entitat cita el cas català a la pàgina 167 on detalla que el 9 de novembre, el govern català va celebrar una consulta no oficial sobre el futur polític de Catalunya, "desafiant una disposició del Tribunal Constitucional que n'ordenava la suspensió". "Dels participants a la consulta, el 80 per cent van expressar el seu suport a la independència", precisa.

Coscubiela: “El TC no podrà anul·lar mai la impressionant mobilització ciutadana que es va produir el 9-N”

El portaveu d'ICV al Congrés dels Diputats creu que la decisió del Constitucional demostra que aquest “és un problema polític que només pot tenir solució política”

Avisa que el dret a decidir “més aviat o més tard” trobarà el seu curs per poder desenvolupar-se

25/02/15 14:09 - Madrid - Agències

Joan Coscubiela, portaveu d'ICV al Congrés dels Diputats Foto: EFE.

 

El portaveu d'ICV al Congrés dels Diputats, Joan Coscubiela, ha reaccionat aquest dimecres a les sentències del Tribunal Constitucional contra la llei de consultes i la convocatòria original del 9-N.

Segons Coscubiela, independentment de l'anàlisi en profunditat de la sentència, “que segur que té molts matisos”, amb la decisió del TC ja queda clar es confirma allò que ICV “ha anat dient des de fa molt de temps” que és que aquest “és un problema polític que només pot tenir solució política”.

[Vídeo] Aplaudiments al Congrés per l’anul·lació del 9-N

25/02/2015

CONSULTA

Alfred Bosch es queixa: "A vostès això els agrada, ho aplaudeixen, doncs anem bé!".

Nerea Rodríguez

El Congrés dels Diputats

Diputats del Congrés han aplaudit avui la decisió del Tribunal Constitucional d’anul·lar el decret de convocatòria del 9-N i la llei de consultes catalana.

Els aplaudiments s’han produït quan el diputat d’ERC, Alfred Bosch, ha anunciat, des de la tribuna de la cambra espanyola durant el debat de política general, que “acabem de saber que el TC ha declarat inconstitucional la consulta del 9-N i la llei de consultes”.

Per Mas, la decisió del TC deixa el 27-S com a únic camí per consultar els catalans

Dimecres  25.02.2015  14:42

El president considera 'impossible dirigir la política catalana de manera solvent' si no es resol la qüestió de conèixer l'opinió sobre la independència.

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha aprofitat l'inici de la seva conferència al Cercle d'Economia per reaccionar a la sentència del Tribunal Constitucional (TC) espanyol que tomba parcialment la Llei de consultes i el decret de convocatòria per a la consulta inicial del 9-N. Per al president, la decisió del TC demostra que 'només ens deixen un camí per poder consultar el poble: en forma de eleccions', defensant així la necessitat del caràcter plebiscitari del 27-S. A més, Artur Mas creu que conèixer l'opinió dels catalans sobre la independència aviat és bàsic. Tant, ha dit, que veu 'gairebé impossible dirigir la política catalana de manera solvent' si no es 'resol' aquesta qüestió.

'Si, com avui hem sabut, el Tribunal Constitucional ens diu parcialment no a la Llei de consultes i ens diu no al decret de convocatòria de la consulta del 9-N, vol dir que només ens deixen un camí per poder consultar el poble de Catalunya: en forma d'eleccions'. D'aquesta manera ha reaccionat Artur Mas després de conèixer la decisió del TC de declarar inconstitucionals aquestes dues qüestions. I és que, tal i com ha dit, el govern 'hauria preferit consultat el poble d'una altra manera, amb diàleg i consens'. Però, segons Mas, 'no hi ha voluntat a l'altre costat', en referència a l'estat, a qui ha acusat de 'no voler trobar una via intermitja, sinó intentar que claudiquem' oblidant 'les voluntats del poble'.

El TC ara vol anul•lar la consulta del 9N

Dimecres, 25 de febrer de 2015 10:15 h

El Tribunal Constitucional anul•larà en un ple extraordinari programat per aquest matí la consulta sobiranista del 9N i la llei de Consultes. 

Els magistrats del TC haurien arribat a un acord per anul·lar la llei de Consultes i la consulta del 9-N pel que ja no serà necessari perllongar la suspensió cautelar de les dues mesures acordada pel TC quan va admetre a tràmit els recursos del Govern espanyol.

Els ponents de les dues sentències es basen en que les convocatòries les convocatòries de referèndums estan reservades al govern espanyol s recull la constitució. 

El TC recull així els plantejaments del govern espanyol, ara caldrà esperar  si el TC obrirà la porta a alguna mena de consulta pactada amb l’estat. La llei de Consultes estava suspesa de forma cautelar i per unanimitat des del passat 30 de setembre.   


Enllaç noticia :

http://www.directe.cat/noticia/388577/el-tc-ara-vol-anullar-la-consulta-del-9n

Rajoy, a Mas: "Mai no acceptaré que es qüestioni la unitat d’Espanya"

24/02/2015

CONSULTA

El president espanyol es contradiu al dir que el 9-N va ser un exercici propagandístic sense conseqüències després de presentar-hi una querella.

Nerea Rodríguez

El president del govern espanyol i ultradretà del PP, Mariano Rajoy

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, s’ha dirigit avui implícitament al president de la Generalitat, Artur Mas, durant el debat de política general al Congrés dels Diputats. Rajoy ha estat contundent a l’afirmar que “mai no acceptaré que es posi en qüestió la unitat d’Espanya, la sobirania nacional, la igualtat dels espanyols i els seus drets fonamentals”, i ha afegit: “Tampoc permetré que es vulgui violar el que diu la Constitució o que es vulgui modificar per procediments diferents del que està establert”.

Alhora, el president espanyol ha aprofitat per recordar a Mas que “Espanya és un país democràtic i de dret, i tots estem sotmesos a la llei”. En relació a la consulta del 9-N, Rajoy ha insistit que va ser una “iniciativa il·legal que no es va celebrar, i que va ser substituït per un esdeveniment propagandístic sense efecte polític”. Aquestes són unes declaracions contradictòries amb el fet que el fiscal superior de Catalunya presentés una querella contra Mas, la vicepresidenta Joana Ortega i la consellera Irene Rigau per haver organitzat la consulta.

La fiscalia endureix la investigació per haver posat urnes el 9-N

18/02/2015

QUERELLA

El ministeri públic demana que les indagacions no se centrin només en els sis dies anteriors a la consulta

Artur Mas vota envoltat d'una forta expectació mediàtica

Xavier Lladó

La fiscalia endureix la investigació per haver posat urnes el 9-N. Vol ampliar la investigació contra Artur Mas per desobediència a la consulta del 9-N als actes acordats pel govern català abans del 4 de novembre, quan el Tribunal Constitucional va suspendre el procés participatiu.

El ministeri públic ha enviat un escrit al TSJC en què s'adhereix a la petició formulada per UPyD en un recurs perquè no es limiti la investigació als fets esdevinguts entre els dies 4 i 9 de novembre passats. En els actes en què va admetre a tràmit les querelles pel 9-N, el TSJC va acordar investigar només els actes de govern català posteriors al 4 de novembre, data en què el Tribunal Constitucional va suspendre la consulta alternativa sobre la independència.

Com ha quedat l'ANC després del terratrèmol independentista?

Divendres  13.02.2015  06:00

Autor/s: Pere Cardús i Cardellach

Prenem la temperatura de l'entitat després del període difícil del sobiranisme, del 9-N ençà · Carme Forcadell prepara el relleu 

Carme Forcadell, presidenta de l'ANC.

El terratrèmol que va viure el sobiranisme entre el 9-N i l'acord Mas-Junqueras pel 27-S va tenir una rèplica a l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). La discrepància també es va instal·lar en l'entitat que fa de punta de llança del procés independentista. Contràriament a allò que hom podria pensar, la discòrdia no va crear una línia divisòria entre els partidaris de la proposta del president Mas i els de l'opció Junqueras, sinó que es va dibuixar un mapa de sectors més complex, amb eixos de debat diversos. Si bé és cert que hi havia diferències quant a les fórmules electorals, també hi ha un debat més de fons sobre el paper de l'entitat en els afers polítics que tradicionalment s'han reservat als partits.

Demà hi haurà una reunió del secretariat de l'ANC per a parlar de l'estratègia per a les eleccions municipals i les línies mestres per a encarar l'Onze de Setembre i el 27-S. El relleu d'una part significativa de la direcció és a tocar. Volem saber quin és el paisatge després de la tempesta. De calma? La discrepància hi és viva? Quins són els nous debats i desafiaments de l'entitat en aquests mesos que s'acosten? N'hem parlat amb alguns dels principals dirigents i els hem posat el termòmetre.

La discrepància esporàdica i el debat de fons

Ian Duncan: 'No hi ha cap correlació entre el cas català i Ucraïna'

Divendres  13.02.2015  06:00

Entrevista amb l'eurodiputat britànic al Parlament Europeu

Ian Duncan (fotografia d'arxiu: ACN).

Ian Duncan és eurodiputat britànic al Parlament Europeu pel partit conservador. Unionista convençut, també va ser un ferm partidari del referèndum a Escòcia i per això va venir el 9-N a Catalunya a fer-hi d'observador internacional. Duncan va defensar els drets dels catalans a decidir el seu futur i des de Brussel·les i Londres segueix el cas català i fins i tot n'escriu articles. VilaWeb hi ha parlat telefònicament.

—Del 9 de novembre ençà hi ha hagut cap canvi de posició a la UE sobre Catalunya?
—Crec que hi ha una certa preocupació, no solament per la situació de Catalunya, sinó per la de més regions espanyoles, on els moviments nacionals tenen un gran nombre d'obstacles i dificultats. He parlat amb alguns col·legues del parlament i estan preocupats per això, certament.

—Teniu cap relació amb eurodiputats espanyols? Què us diuen?

Altafaj: "A Europa hi ha interès per saber què passarà el 27-S"

11/02/2015

INDEPENDÈNCIA

El representant del govern davant la UE explica que a Brussel·les "no entenen que es prohibís el 9-N"

Bernat Vilaró

El representant de la Generalitat davant la Unió Europea (UE), Amadeu Altafaj, ha assegurat avui que a Europa "hi ha interès per saber què expressarà el poble de Catalunya el 27-S. Els costa d'entendre per què no s'ha pogut votar abans. No entenen que es prohibís la consulta del 9-N, que no tenia ni caràcter vinculant. Són fets que xoquen molt i demostren la manca de política i de diàleg", ha afegit en una entrevista a 'El matí de Catalunya Ràdio'.

Sobre les ambaixades catalanes, Altafaj ha dit que "de delegacions ja n'hi ha des de fa molts anys, i de representació catalana a Brussel·les n'hi ha des del 1986, i abans ja existia el Patronat català. Sempre hi ha hagut projecció exterior de Catalunya. El fet que ara el govern català vulgui fer un esforç és normal, el que no és normal és la manca de diàleg i de capacitat de parlar de les coses de forma correcta", ha dit en referència al govern espanyol.

Vicent Partal : Deixeu-nos estar de pactes

11.02.2015

Ens hem d'anar fent a la idea que ja no és indispensable una bona relació entre CiU i ERC, sortosament.

Si us plau, estalvieu-nos reunions i reunionetes que ara ja sabem que acabaran en no res.

Arran de la compareixença de Mas davant la comissió sobre el cas Pujol al parlament, he tornat a sentir veus molt preocupades perquè la relació entre CiU i ERC, en compte de millorar, empitjora. Compartesc la diagnosi: està pitjor que mai. Però no compartesc la preocupació: ara tant hi fa, crec.

I ho crec perquè la situació ha canviat de dalt a baix després del 9-N. Tot i que un bon ambient sempre seria recomanable, em sembla que ens hem d'anar fent a la idea que ja no és indispensable, sortosament. Ara hi ha una data fixada en el calendari per a fer les eleccions i tothom veu que seran unes eleccions sobre la independència. CiU, ERC i CUP, si més no, hi aniran amb un programa que detallarà com aconseguir-la. Amb diferències entre ells, de segur, però amb l'objectiu definit. I si és així --que serà així--, doncs, sincerament, em sembla que ja no cal fer res més ni complicar-se la vida.

El TC vol consensos per jutjar el procés català

08/02/2015

CONSULTA

L’alt tribunal espanyol pretén resoldre abans de l’1 de març el recursos de l’Estat al 9-N, segons l’ARA

 

Nerea Rodríguez

El president del TC, Francisco Pérez de los Cobos

El Tribunal Constitucional està buscant consens per jutjar el procés. La intenció de l’alt tribunal espanyol es resoldre abans de l’1 de març els tres recursos que va interposar el govern espanyol pel 9-N i el que té pendent des del 2010 per la llei de consultes del tripartit, segons publica el diari ‘ARA’. A més, vol fer-ho amb el màxim consens dels seus 12 membres per intentar sortir enfortit, o si més no indemne, del nou embat que li arriba des de Catalunya.

L’1 de març el TC s’ha de pronunciar sobre la suspensió que va decretar al mes de setembre per a la llei de consultes i el decret de convocatòria del primer 9-N. Segons el mateix diari, tot i que podria pronunciar-se sense entrar en el fons de l’assumpte, com ha fet altres vegades, en aquesta ocasió el TC no vol que sigui així.

La policia espanyola s'instal·la al Maresme

05/02/2015

9-N

Agents i vehicles estan a Pineda de Mar de forma estable des del passat mes d'octubre

 

Xavier Lladó

Antiavalots de la Policia Nacional concentrats a Calella, en imatge d'arxiu - Joan Emili Roig

La policia espanyola s'ha instal·lat al Maresme. Agents i vehicles estan a Pineda de Mar de forma estable des del passat mes d'octubre. Aleshores es van mobilitzar uns 500 antiavalots. Eren efectius provinents d'altres zones de l'Estat que es van convocar a Catalunya per qualsevol eventualitat amb motiu del 9-N. D'aquell contingent al mes novembre en quedaven uns 100. Fonts de la policia a Catalunya declinen informar quants n'hi ha encara exactament.

El 9-N és terrorisme, segons l'acord PP-PSOE?

03/02/2015

PROCÉS

El text considera a partir d'ara terrorisme subvertir "l'ordre constitucional", i desferma les suspicàcies

Bernat Vilaró

Urnes del 9-N

El pacte que van signar ahir el PP i PSOE a la Moncloa contra el terrorisme jihadista inclou un paràgraf que desferma les suspicàcies per la seva relació amb el procés català i, en concret, amb el 9-N: "Subvertir l'ordre constitucional, o suprimir o desestabilitzar greument el funcionament de les institucions polítiques o de les estructures econòmiques o socials de l'Estat o obligar als poders públics a realizar un acte o a abstenir-se a fer-ho".

La justícia espanyola avança cap a la inhabilitació de Mas

Dijous  08.01.2015  16:20

Autor/s: ACN

El TSJC veu indicis que Mas, Ortega i Rigau no van acatar l'ordre del TC de suspendre el 9-N

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) veu indicis que el president de la Generalitat, Artur Mas, la vice-presidenta, Joana Ortega, i la consellera d'Educació, Irene Rigau, no van acatar la resolució del Tribunal Constitucional (TC) del 4 de novembre passat que prohibia celebrar el procés participatiu del 9-N.

El PP amenaça Mas: "Qui desafia la llei i les sentències sempre perd"

23/12/2014

CONSULTA

José Antonio Bermúdez insisteix que el 9 de novembre no es va celebrar el referèndum "il·legal"

Nerea Rodríguez

El secretari general del PP al Congrés, José Antonio Bermúdez de Castro

El secretari general del PP al Congrés, José Antonio Bermúdez de Castro, ha amenaçat avui al president de la Generalitat, Artur Mas, que "en un Estat de Dret qui desafia la llei i les sentències dels tribunals sempre perd". Bermúdez s'ha expressat així en una entrevista a RNE, preguntat per la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) d'admetre a tràmit la querella de la Fiscalia contra el govern per haver organitzat la consulta del 9-N.

Última hora : El TSJC admet a tràmit les querelles contra Mas, Ortega i Rigau pel 9-N

La decisió s'ha pres per majoria

 

LAURA DÍAZ-ROIG Barcelona | Actualitzada el 22/12/2014 14:48

El ple de la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha decidit admetre a tràmit les querelles i denúncies vinculades a la presumpta desobediència de la resolució del Tribunal Constitucional del 4 de novembre. Admet, per tant, les querelles contra el president Artur Mas, la vicepresidenta del Govern Joana Ortega i la consellera Irene Rigau pel 9-N.

http://www.ara.cat/politica/TSJC-denuncies-contra-MasOrtega-Rigau_0_1271273042.html 

Última hora:La querella pel 9-N precipita la dimissió de Torres-Dulce

Dijous  18.12.2014  11:14

Presenta la dimissió com a fiscal general de l'estat unes setmanes després de la querella contra Mas, Ortega i Rigau

El fiscal general de l'estat espanyol, Eduardo Torres-Dulce

El fiscal general de l'estat espanyol, Eduardo Torres-Dulce, ha dimitit. Així n'informa el diari El Mundo, que diu que ja ho ha fet saber al govern espanyol, que el va nomenar fa tres anys. Segons el diari, Torres-Dulce considera que l'executiu de Rajoy no ha donat el tracte adequat a la fiscalia. El comunicat oficial de la fiscalia diu que ho fa per raons personals.

El cas és que la dimissió arriba unes setmanes després de la polèmica querella presentada contra el president de la Generalitat, Artur Mas, la vice-presidenta de la Generalitat, Joana Ortega, i la consellera Irene Rigau per l'organització del 9-N.

Mas coincidirà dilluns en un acte amb el fiscal en cap de Catalunya

28/11/2014

QUERELLA

Romero de Tejada va signar la querella contra el president de la Generalitat que li van remetre des de la Fiscalia General de l'Estat

Nerea Rodríguez

El president de la Generalitat, Artur Mas, intervindrà dilluns que ve en un acte sobre justícia davant el fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, que va signar la querella en contra seu pel 9-N, i el president del TSJC, Miguel Ángel Gimeno, un dels tres magistrats que ha de decidir si l'accepta a tràmit.

Segons ha informat avui el Parlament, l'acte se celebrarà a les 13.00 hores al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat i servirà perquè el govern català lliuri la medalla d'honor pels serveis excepcionals a la justícia duts a terme per tots els consellers de Justícia de la Generalitat des de 1980. A la taula presidencial de l'acte, Mas estarà secundat per l'actual conseller de Justícia, Germà Gordó; el president del TSJC, Miguel Ángel Gimeno, i el fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada.