La fiscalia d’Escòcia assumeix l’acusació de l’estat espanyol contra Clara Ponsatí

PAÍS -PRINCIPAT

L'acusa de 'conspiració per alterar la constitució amb mitjans criminals' i 'traïció' per executar l'euroordre contra ella.

Per: ACN 

04.07.2018  14:49

La fiscalia d’Escòcia, que actua en nom de l’estat espanyol, acusarà l’ex-consellera d’Ensenyament, Clara Ponsatí, de ‘conspiració per alterar la constitució amb mitjans criminals’ i ‘traïció’ per executar l’euroordre contra ella, segons han confirmat fonts de la defensa a l’ACN. Els dos crims són els que la ‘Crown Office’ escocesa considera equiparables al delicte espanyol de rebel·lió, i els que defensarà durant el judici per l’extradició, que està previst que comenci el 30 de juliol.



Demà la defensa de Ponsatí i la fiscalia aniran als jutjats d’Edimburg per una última vista preliminar del cas. Segons que han indicat des de la defensa, Ponsatí considera ‘surrealista’ l’acusació de traïció i els seus advocats defensaran que no se l’ha d’extradir perquè la justícia espanyola ‘criminalitza les opinions i els vots dels diputats’.





La fiscalia escocesa va notificar dilluns als advocats de Ponsatí que utilitzaria els càrrecs de conspiració i traïció per intentar extradir l’ex-consellera. Uns càrrecs que, segons indiquen des de la

’20-S’: Els moments més colpidors del documentari que desmunta l’acusació contra Sànchez, Cuixart i Trapero

PAÍS - PRINCIPAT

Us oferim un recull dels vídeos més destacats del documentari emès al 'Sense ficció' de TV3.

Per: Redacció 

28.06.2018  23:18

El programa ‘Sense ficció’ de TV3 ha estrenat  20-S, el documentari produït per Mediapro que reconstrueix, minut a minut, l’operació en què el 20 de setembre de l’any passat la policia i la Guàrdia Civil espanyoles van escorcollar el Departament d’Economia de Generalitat de Catalunya i van envoltar, sense ordre judicial, la seu de la CUP. Aquell dia van detenir càrrecs del govern català acusats d’haver organitzat el referèndum, i la gent, indignada, es va manifestar davant la seu de la conselleria. El documentari explica la protesta pacífica per mitjà d’un seguiment constant de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. És una peça important perquè desmunta la versió oficial dels fets, que els acusa de sedició i violència. Al vídeo es demostra la contrària: tos dos van captenir-se com a homes de pau i van mitjançar entre la Guàrdia Civil, els manifestants i els Mossos.



Ací podeu veure els fragments més impactants d’aquest documentari que retrata una jornada històrica:

“Us demanem màxima tranquil·litat, us demanem sempre actitud no violenta. Ens volen provocar. Hem de demostrar que anem a defensar les institucions d’aquest país amb democràcia”. Jordi Sànchez.

El Suprem respon al rebuig a les extradicions acusant Bèlgica "d'absència de compromís"

CAS 1-O







El Nacional
Foto: ACN
Barcelona. Dimecres, 16 de maig de 2018

 



La Sala Penal del Tribunal Suprem -de la que és membre el jutge Pablo Llarena- ha reaccionat a la decisió de la justícia belga que ha rebutjat l'euroordre d'extradició contra els consellers Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig, després de considerar que la petició d'extradició emesa pel Tribunal Suprem té "irregularitats".



Fonts d'aquesta sala han reconegut que encara no han rebut la resolució de la justícia belga però que, pel que coneixen pels mitjans de comunicació, "no comparteixen la motivació" per la qual es denega l'entrega i ho interpreten com una "absència de compromís amb prestar la col·laboració judicial demandada".



Les mateixes fonts recorden que el 21 de març del 2018 es va dictar una

Amnistia acusa la fiscalia i Zoido d'obstruir la investigació dels abusos policials de l’1-O

CAS 1-O







Jordi Palmer
Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Dijous, 10 de maig de 2018

Amnistia Internacional ha denunciat públicament, per mitjà d’un informe presentat aquest dijous, l’”obstrucció" de la fiscalia i del Ministeri de l'Interior per aclarir els "abusos" comesos per la policia espanyola i la Guàrdia Civil durant la celebració del referèndum de l'1-O, quan agents dels dos cossos van assaltar els col·legis electorals davant la resistència passiva de la ciutadania.




Així, l'entitat, que té documentats casos amb un "ús excessiu de la força", recrimina a la fiscalia el seu "desinterès i manca de col·laboració" per aclarir els fets, cosa que "incompleix el seu paper d'impulsar les investigacions" tot i els esforços de diversos jutjats catalans.

En l'informe '1-O a Catalunya: Obstacles per a la investigació de l'ús excessiu de

Boye acusa Llarena de ‘frau de llei’ per demanar la declaració a Bèlgica de Serret i Comín

PAÍS - PRINCIPAT

L'advocat dels consellers recorda al Suprem que fa sis mesos que demana la declaració per videoconferència i que ell és el lletrat defensor dels dos polítics d'ERC a Brussel·les.

Per: ACN

 

27.04.2018  17:46

 

 

 

 

 

L’advocat dels consellers Toni Comín i Meritxell Serret, Gonzalo Boye, ha acusat el magistrat instructor del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena d”abús de dret’ i ‘frau de llei’ per instar Bèlgica a prendre declaració dels dos polítics exiliats. Llarena vol que Bèlgica interrogui Comín i Serret per tal que designin advocat a l’estat espanyol, però també va oferir la possibilitat que siguin traslladats a l’estat espanyol per assignar-los un advocat i un procurador d’ofici.



Boye recorda que ell és l’advocat de tots dos, que fa més de sis mesos que van demanar declarar per videoconferència i que sempre se’ls ha denegat aquesta opció.



En un dur escrit de vuit pàgines, Boye demana la nul·litat de la providència de Llarena i que el procés judicial contra ells comenci de nou perquè des del

Allarguen 24 hores més la detenció de la integrant del CDR de Viladecans

PAÍS - PRINCIPAT

És acusada de presumptes delictes de rebel·lió i terrorisme · Demà passarà a disposició de l'Audiència espanyola.

Per: Redacció 

11.04.2018  01:50

La Guàrdia Civil va traslladar, ahir, a Madrid T. C., la dona detinguda a Viladecans (Baix Llobregat), membre del CDR d’aquesta població, per ordre del jutjat número 6 de l’Audiència espanyola. La Guàrdia Civil diu que és la ‘coordinadora’ del grup i l’acusa de presumptes delictes de rebel·lió i terrorisme.



Abans de ser detinguda, El Confidencial la va assenyalar publicant un àudio en què, presumptament, es podia sentir T. C. explicant quines vies es volien tallar. La dona és a la comandància de Tres Cantos, de Madrid, i demà passarà a disposició judicial. El jutge Diego de Egea serà l’encarregat de prendre-li declaració i decidirà sobre la seva situació personal.



L’operació de la Guàrdia Civil es manté oberta perquè continuen cercant un home d’Esplugues de Llobregat, que no han localitzat. La detenció de la dona de Viladecans ha causat indignació i milers de persones s’han manifestat arreu del país. També nombrosos juristes vn expressar ahir malestar a la xarxa perquè les

‘Arbitrarietat i indefensió’: l’independentisme és perseguit ara per terrorisme

PAÍS - PRINCIPAT

La reforma del codi penal espanyol del 2015, promoguda pel PP i el PSOE, manté la definició interpretativa de 'terrorisme' i aprofundeix la situació d'indefensió dels encausats.

Per: Roger Graells Font

10.04.2018  22:00





La detenció d’una integrant del CDR de Viladecans, acusada de delictes de rebel·lió, sedició i terrorisme, ha obert un nou front repressiu contra l’independentisme. El relat criminalitzador contra els CDR que han començat el PP, el PSOE i Ciutadans, amb la col·laboració d’alguns mitjans de comunicació i de la fiscalia, ja ha originat les primeres detencions i encausaments per un delicte que fins ara encara no s’havia atribuït a cap persona vinculada al moviment independentista: el delicte de terrorisme.



No han servit de res les reivindicacions del pacifisme i el civisme amb què sempre han actuat les entitats, els partits i, ara, els CDR. El marc mental que s’ha construït per a imputar fets violents a l’independentisme ha acabat amb un primer encausament per terrorisme que obre una nova escletxa repressiva. El delicte de terrorisme també s’ha fet servir per a encausar els tres joves d’Altsasu, que ja acumulen 513 dies de presó provisional tot esperant un judici –que comença dilluns–, per haver-se barallat amb uns guàrdies civils de paisà en un bar.



El periodista Pedro Vallín ha desgranat l’estratègia de l’estat espanyol en un fil de piulets. Tot prové de la reforma del codi penal espanyol del febrer del 2015, impulsada pel PP i el PSOE per perseguir el gihadisme –malgrat que els conservadors tenien majoria absoluta–, que convertia el concepte ‘terrorisme’ en una cosa ambigua, subjecta a la interpretació del dret que faci cadascun dels

Escàndol a la sala de premsa de Brussel·les per les acusacions de terrorisme als CDR

MÓN - EUROPA

Margaritas Schinas evita de pronunciar-se sobre els fets, tot i la insistència de diversos periodistes.

Per: Redacció 

10.04.2018  14:09

El portaveu de la Comissió Europea, Margaritis Schinas, ha evitat valorar les detencions a membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) en l’operació de la Guàrdia Civil. Preguntat sobre si la CE considera que les acusacions de rebel·lió i terrorisme són proporcionades, Schinas ha rebutjat comentar-ho al·legant que desconeix els fets i que ‘en qualsevol cas’ són processos judicials en marxa en un estat membre i que, per tant, ‘no entren’ en les seves competències.



Davant la insistència dels periodistes, que han preguntat fins a quatre ocasions sobre què opina la Comissió del fet que s’acusi els CDR de terrorisme, el grec ha dit: ‘La CE pot tenir una opinió en molts temes però tenim dret a fer-ho quan són àrees en les quals la UE té competències’.



Un corresponsal italià ha retret al portaveu que, per exemple, a Turquia se li demani no fer ús de l’acusació de terrorisme per fets que no ho són i que, per contra, no s’entri a valorar acusacions ‘similars’ a Espanya.



‘S’utilitza l’acusació de terrorisme per coses que no hi tenen res a veure però la CE diu que no té ni opinió ni competències’, ha lamentat el periodista italià. ‘No puc dir res més, si em demanes avaluar el sistema judicial espanyol puc dir que

El relator especial de l’ONU per a la llibertat d’expressió insta l’estat espanyol a retirar les acusacions de rebel·lió

MÓN - EUROPA

David Kaye es mostra 'preocupat' per l’ús d’aquests càrrecs quan no involucren violència.

Per: ACN 

06.04.2018  17:42

El relator especial de les Nacions Unides sobre llibertat d’opinió i expressió, David Kaye, insta les autoritats espanyoles a ‘abstenir-se de perseguir per rebel·lió figures polítiques i manifestants’ a Catalunya, segons recull un comunicat del Comitè de Drets Humans de l’ONU.






‘Les persecucions per rebel·lió que poden conduir a llargues condemnes a presó plantegen greus riscos de dissuadir el discurs totalment legítim, fins i tot si és controvertit’, ha assenyalat Kaye. Segons defensa, la llibertat d’expressió és ‘la pedra angular’ de tota societat ‘lliure i democràtica’ i continuarà així fins que desapareguin les controvèrsies polítiques actuals. En aquest sentit, el relator de l’ONU es mostra ‘preocupat’ que els càrrecs de rebel·lió per actes que no involucren violència contra alguns dels membres del govern, com Carles Puigdemont, puguin ‘interferir amb els drets de protesta pública i dissidència’.






L’expert recorda que la llei internacional de drets humans adverteix que ‘les restriccions només han d’imposar-se quan siguin estrictament necessàries i proporcionades per

El prestigiós Süddeutsche Zeitung critica amb duresa tota l’acusació de la justícia espanyola contra Puigdemont

MÓN - EUROPA

'El veredicte dels jutges alemanys és el començament d'una solució política', escriu el cap de política interna del diari.

Per: Redacció 

06.04.2018  10:04

El diari Süddeutsche Zeitung tracta de la decisió de la justícia alemanya sobre Puigdemont mirant cap al govern de Merkel, de qui diu que ara té un problema.



En una anàlisi publicada avui, el cap de la secció de política interna del diari, Heribert Prantl, elogia el paper del tribunal de Slesvig, que, segons que diu, sospita de l’euroordre de detenció demanada per Espanya, i apunta que la decisió pot significar el començament de les negociacions polítiques sobre la qüestió catalana. ‘És d’una claredat sorprenent que l’acusació de rebel·lió no pot sostenir l’ordre d’extradició.’



Segons el periodista, amb la decisió de Slesvig es fa miques l’acusació construïda contra Puigdemont. ‘És molt clar: els jutges de l’alt tribunal regional de Slesvig tenen enormes dubtes de tota l’acusació’, diu. I afegeix que l’acusació de rebel·lió pot ser vàlida a Espanya, però no a Alemanya.



L’articulista insisteix a dir que la decisió del tribunal de Slesvig-Holstein de refusar l’acusació de rebel·lió és un cop dur per a Espanya. ‘Encara que no és una crítica profunda a l’estat de dret espanyol, és un missatge clar. Un estat de la

El document que El Periódico diu que els Mossos volien destruir no és autèntic

PAÍS - PRINCIPAT

Experts consultats per VilaWeb asseguren que ni el format ni la manera com es va trobar no són creïbles.

Per: Redacció 

31.01.2018  22:00

El Periódico va publicar el dia 22 de gener proppassat un altre article sobre la famosa nota feta pública el mes d’agost, arran dels atemptats, que segons el diari havia estat enviada per la CIA als Mossos per advertir-los de la possibilitat d’un atemptat a la Rambla. En l’article d’ara, el diari diu que en una de les caixes que havien de ser incinerades pels Mossos el 26 d’octubre i que foren confiscades per la policia espanyola hi ha dos documents vinculats a aquest cos. Segons el diari, va tenir accés a aquests documents i els va publicar.



VilaWeb ha consultat alguns experts sobre la credibilitat d’aquests documents i les circumstàncies en què han aparegut. Un dels documents és suposadament la nota original i l’altre, en el qual se centra la informació, un document secret que parla d’aquesta nota. Els experts coincideixen a negar que l’informe pugui ser un document real dels Mossos, tant per la manera com se suposa que fou aconseguit com pel contingut.



Un document secret no pot sortir, íntegre, de la comissaria en paper 


La raó principal per a negar cap validesa al document és precisament la manera com ha aparegut.



Segons els protocols de seguretat dels Mossos, un document classificat com a

JuntsxCat acusa els lletrats d'extralimitar-se amb l'informe sobre la investidura de Puigdemont

NOVA LEGISLATURA







El Nacional
Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Dimarts, 16 de gener de 2018

Junts per Catalunya considera que els lletrats del Parlament s’han extralimitat amb l’informe que ahir van elaborar en què consideren inviable una investidura a distància del president, Carles Puigdemont.



Aquest grup recorda que la presidenta, Carme Forcadell, va acordar amb el secretari general del Parlament, Xavier Muro, deixar els temes relatius a la investidura en mans de la Mesa que s’haurà de constituir dimecres.



Així mateix retreuen contradiccions als lletrats atès que havien conclòs que la Mesa d’edat no podia resoldre ni interpretar res, i ara en canvi deixen en les

El Suprem retira la petició d’extradició de Puigdemont i els consellers perquè la justícia belga no li limiti les acusacions

PAÍS - PRINCIPAT

El dia 14 el jutge belga s'havia de pronunciar sobre la petició d'extradició.

Per: Redacció 

05.12.2017  11:13

El jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena ha acordat de retirar les ordres de detenció que la jutgessa de l’Audiència Carmen Lamela va emetre contra el president Carles Puigdemont i els consellers Toni Comín, Meritxell Serret i Clara Ponsatí. 

I ha dit que es comuniqui aquesta decisió a la justícia belga, que

La defensa de Cuixart aporta imatges de vídeo que desmunten l’acusació de la jutgessa

PAÍS - PRINCIPAT

El recurs de la defensa no veu 'justificat' el risc de fuga i sosté que la jutgessa 'no pot al·legar' destrucció de proves.

Per: Redacció 

22.10.2017  13:03

El recurs de la defensa del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, per demanar-ne la llibertat aporta material videogràfic que demostra que el 20 de setembre, en la concentració davant la Conselleria d’Economia, ‘en tot moment’ va fer ‘crides a la mobilització pacífica’, que va demanar ‘expressament respecte pels mossos i membres dels cossos de seguretat de l’estat’ i que s’aïllés qualsevol persona violenta.



També demostra, segons l’advocada, Marina Roig, que ‘va intervenir’ per aconseguir que la Guàrdia Civil sortís de la Conselleria. L’escrit de la defensa presentat a l’Audiència Nacional també considera que ‘no està justificat’ el risc de fuga perquè Cuixart ‘té feina i domicili conegut’; assegura que la jutgessa Lamela ‘no pot al·legar’ risc de destrucció de proves perquè el fiscal no ho va fer en la seva demanda ni tampoc de reiterar el delicte perquè la jutgessa ‘no concreta a què es refereix’



L’advocada Marina Roig va presentar aquest dissabte al vespre el recurs a la sala penal de l’Audiència espanyola. Pel que fa als fets arran dels quals la jutgessa justifica el delicte de sedició, a banda del material vídeo gràfic també s’aporten proves que demostren que la mobilització a la

L’audiència espanyola cita a declarar Trapero, Sànchez i Cuixart acusant-los de sedició

PAÍS - PRINCIPAT

Una de les subordinades del major dels Mossos d'Esquadra també ha estat citada.

Per: Redacció 

04.10.2017  08:59

La magistrada de l’Audiència espanyola Carmen Lamela ha citat a declarar divendres, en qualitat d’investigats, el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, una de les seves subordinades i els presidents de l’ANC i Òmnium, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, acusant-los de sedició per les concentracions multitudinàries de protesta del 20 i el 21 de setembre contra l’assalt a la Generalitat per part de la Guàrdia Civil.



La titular del jutjat central d’instrucció número 3 de l’audiència ha decidit d’emprendre aquestes diligències una setmana després d’admetre a tràmit la denúncia presentada per la fiscalia contra els qui va considerar implicats en aquestes protestes, que es van originar arran del cop d’estat contra la Generalitat, en què foren detinguts catorze alts càrrecs i funcionaris.



Sànchez explica que la citació li va arribar després del discurs de Felipe VI, ahir a la nit: ‘L’estat espanyol ha embogit’, ha dit en declaracions  a Catalunya Ràdio.



El text de la denúncia

El Govern acusa l'Estat de voler aplicar el 155 "per la porta del darrere"

PROCÉS

Assegura que presentaran "batalla jurídica" i que traslladaran la decisió acordada pel Consell de Ministres a les institucions europees.

per ACN 15/09/2017

 

 

 

 

 

 

 

 

El secretari d'Economia, Pere Aragonès, en una atenció als mitjans | EP

 

 

 

 

 

El secretari d'Economia, Pere Aragonès, considera que el sistema de control financer al Govern aprovat aquest divendres pel Consell de Ministres és una "il·legalitat", que "no té l'empara en la pròpia llei de l'Estat" i ha acusat l'Estat d'utilitzar la llei d'estabilitat pressupostària per aplicar l'article 155 de la Constitució "per la porta del darrere".






Aragonès ha assegurat que presentaran "batalla jurídica" amb els recursos que el Govern "té a l'abast" i ha indicat que

Junqueras acusa Montoro de "liquidar les institucions de manera encoberta”

PROCÉS

per ACN 15/09/2017 

 

 

 

 

 

 

 

 

El vicepresident de la Generalitat i líder d'ERC, Oriol Junqueras, en un acte al Poblenou | ACN

  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, ha carregat aquest divendres al vespre contra el govern espanyol i el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, per voler aplicar un control de les finances i els pagaments de Catalunya. Durant un acte d’ERC pel ‘sí’ al referèndum de l’1-O, Junqueras ha considerat que fer-ho és “una manera encoberta de liquidar les institucions del país i d’aplicar l’article 155 –de la Constitució-, que ja van dissenyar per liquidar el que ells han construït amb l’estat de les autonomies”.




I és que el vicepresident creu que aquesta ofensiva es posa en marxa per impedir l’1-O, però ha volgut avisar als socialistes i a Cs que, quan ells demanen que no es participi al referèndum, estan posant-se al seu costat. “El principal objectiu del PP és impedir el referèndum i evitar la participació dels ciutadans. Tots els que criden a no votar han de saber que són els aliats, els còmplices i els col·laboradors del govern de l PP”, ha sentenciat.

Davant les mesures anunciades per Montoro i amb toes les accions que està impulsant la Fiscalia, Junqueras ha avisat que “el repte de l’1-O ja no és triar entre els que volen canviar les coses a millor i els immobilistes; és triar entre

Entitats del «No tinc por» acusen el govern espanyol i la monarquia de «promoure guerres»

ATEMPTAT BARCELONA - CAMBRILS

Desenes d'associacions que participaran a la manifestació de dissabte denuncien en un manifest el comerç d'armes a països com Aràbia Saudita i els incompliments en les polítiques d'acollida

La manifestació de dissabte acabarà amb un acte a la plaça de Catalunya sense parlaments institucionals

Sara González | 24/08/2017 a les 18:57h

Membres de la comunitat musulmana manifestant-se contra els atemptats | ACN

La manifestació que dissabte ocuparà el centre de Barcelona sota el lema No tinc por serà un acte unitari de rebuig als atemptats reivindicats per Estat Islàmic, un gest d'escalf de tota la societat a les víctimes i els seus familiars i un homenatge a la resposta solidària que es va produir per part dels cossos policials, d'emergències i de la ciutadania. La marxa, però, també tindrà un caràcter crític.

Desenes d'entitats que promouen la manifestació han subscrit un manifest al qual ha tingut accés NacióDigital en el qual denuncien "la hipocresia de líders i representants polítics, del govern espanyol i de la monarquia", als quals acusen de "promoure guerres i alimentar conflictes armats". A hores d'ara, encara no està confirmada l'assistència del president espanyol, Mariano Rajoy, i del rei Felip VI.

 

El text, obert a adhesions de més entitats, recorda que a Síria han mort mig milió de persones "a mans d'actors governamentals i no governamentals" tant de caràcter "local com internacional" i que moltes altres, sense arribar a morir, es

Arrufat acusa l’Estat espanyol d’iniciar “un cop d’estat”

1 - O







El Nacional
Foto: ACN
Barcelona. Dijous, 27 de juliol de 2017

El portaveu del secretariat nacional de la CUP, Quim Arrufat, ha carregat aquest dijous al matí contra l’Estat espanyol arran dels interrogatoris que en els darrers dies està duent a terme la Guàrdia Civil a membres relacionats amb l'1-O.



Aquest dijous qui s'ha dirigit a la comissaria de Travessera de Gràcia a prestar declaració han estat l’exportaveu del Pacte Nacional pel Referèndum, Joan Ignasi Elena, i el director general de comunicació del Govern, Jaume Clotet. Dos interrogatoris que es sumen als de dimecres del secretari general de Presidència, Joaquim Nin i el director general d’Atenció Ciutadana, Jordi Graells.



Davant d’aquests interrogatoris, Arrufat ha carregat durament a les xarxes socials contra l’Estat espanyol, que ha qualificat de “cop d’estat en marxa” aquests interrogatoris. En una de les piulades, Arrufat ha ironitzat: “Aquí l’Estat espanyol, el Règim del 78 pletòric, dialogant molt fort”, acompanyat d’una

El secretari de la Presidència no ha estat encausat, contràriament al que diu El Mundo

PAÍS - PRINCIPAT

Joaquim Nin i el director d'Atenció Ciutadana, Jordi Graells, interrogats pels preparatius del referèndum.

Comandància de la Guàrdia Civil a la Travessera de Gràcia

Per: Redacció 

26.07.2017  14:19

 

El jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona investiga els preparatius del referèndum de l’1-O. I en el marc d’aquesta investigació la guàrdia civil ha cridat a declarar avui el secretari de Presidència, Joaquim Nin, i el director general d’Atenció Ciutadana, Jordi Graells. Els ha fet anar a la comandància de la Guàrdia Civil a la Travessera de Gràcia de Barcelona, on, al final de l’interrogatori, els agents han elaborat un informe en què indiquen que hi ha ‘indicis de criminalitat’ en la gestió de Nin sobre l’1-O. 

Així n’informa El Mundo, que titulava en un principi que ‘imputaven’ a Nin pel referèndum; el text de la notícia també diu que la guàrdia civil ha informat Nin ‘de la seva imputació’ al final de l’interrogatori. Però ni Nin ni Graells no estan ‘imputats’, és a dir, no tenen la condició d’encausats, o d’investigats’, en la nova terminologia de la llei d’enjudiciament criminal.

La informació d’El Mundo ha generat confusió, i alguns altres diaris s’han fet