L'exalcaldessa de València i senadora del PP
reitera que desconeix qualsevol mena de blanqueig
Després d'aixecar-se el secret del sumari,
subratlla que no ha donat “mai cap diner negre a ningú”.
Rita Barberá en un moment de la roda de premsa d'aquest dimarts. Foto: EFE.
Redacció-València
L'exalcaldessa de València i senadora, Rita
Barberá, ha anunciat aquest dimarts que accepta l'oferiment del jutge
que investiga el presumpte blanqueig de capitals en el grup municipal
popular de l'Ajuntament per anar a declarar voluntàriament davant seu i
que col·laborarà “incondicionalment amb la justícia i manifestaré tota
la veritat que conec”.
“Vull que sàpiguen tots els valencians i
espanyols que agraïsc de veritat a sa senyoria aquest oferiment, i com
no pot ser d'una altra manera, des del respecte i acatament a l'Estat de
Dret accepte aquest oferiment”, ha sentenciat. Barberà no ha detallat
si la declaració serà presencial o enviarà un escrit al jutge instructor
del cas Imelsa. “Tenim vint dies i estudiarem quina fórmula és millor”,
ha dit.
En una altra roda de premsa multitudinària, amb emissions
en directe de ràdios i televisions, Barberá ha comparegut l'endemà
d'aixecar-se el secret del sumari de la peça separada del cas, la de
Taula i
María José Alcón apunta a l'exalcaldessa Rita Barberá i la seva
secretària com les persones que li haurien donat els diners per
blanquejar.
María José Alcón, exregidora de Cultura a l'Ajuntament de València
ACN-València
L'exregidora de Cultura a l'Ajuntament de
València, María José Alcón, desvela en una conversa telefònica inclosa
al sumari del ‘cas Imelsa' les “trampes” que ha fet el partit i que
confirmarien el presumpte blanqueig de diners que investiga el jutge.
Segons les converses incloses al sumari, publicades per diversos
mitjans, Alcón manifesta per telèfon al seu fill, Vicente Burgos, que
està “preocupada” perquè al partit “han fet una trampa, m'han donat
1.000 euros en dos bitllets de 500, amb diners negres”.
En ser
preguntada pel seu fill sobre qui li ha donat els diners, l'exregidora
diu que ha estat la
Última actualització Divendres, 4 de març de 2016 05:00 h
El requeriment de saber la llengua als professors de la UV és equivalent al que demana la Complutense amb el castellà.
Claustre d'un dels edificis de la Universitat de València
La llengua valenciana està amenaçada. Si més no, a
la Universitat de València (UV), on gaudeix des de 2012 d’un tracte
preferent. Un grup de professors de centre ha engegat una recollida de
signatures mitjançant el web change.org per tal d’eliminar el requisit
de saber valencià al personal docent, excepte els professors associats.
En una setmana, els signants han aconseguit 1.500 rúbriques en contra de la legislació,
que titllen de "discriminatòria i possiblement il·legal", i part de la
premsa espanyolista ja se n’ha fet ressò, en una croada per fer
retrocedir encara més el valencià.
A la Complutense requereixen el castellà
La
Universitat requereix el nivell C1 de la llengua pròpia de la ciutat, és
a dir, del valencià, a tot el professorat que es contracti, excepte els
associats -cosa que els impulsors de la iniciativa 'obliden' en la seva
petició. Amb tot, l'exigència es repeteix per exemple a la Universidad
Complutense de Madrid amb la llengua pròpia de la capital de l’Estat, el
castellà (article 86.5 dels estatuts de la universitat).
Tot i això, els impulsors de la iniciativa consideren que amb la
mesura, s’impedeix contractar professors castellanoparlants o de
l’estranger per brillants que siguin.
Què passaria si la Universitat de València només oferís cursos en anglès?
Fou a València, abans de la final de Copa del 2014 entre el Barça i el Madrid.
Una família de Vic (el pare, la mare, la filla gran, el seu xicot i
els dos fills petits, de dotze anys i nou) fou envestida expressament
per un cotxe a València el dia 16 d’abril del 2014, poc abans de la
final de Copa que van jugar el Barça i el Madrid. Tots eren afeccionats
del Barça que anaven a veure el partit. Tres membres de la família van
resultar-ne ferits lleument.
L'ex-batllessa de
València serà suplent a la diputació permanent del senat espanyol i
continuarà aforada en cas de dissolució de la cambra alta.
Una imatge d'arxiu de Barberà amb Rajoy (Foto: ACN)
El PP ha col·locat la senadora Rita Barberà com a suplent de la
diputació permanent del senat espanyol i, per tant, continuarà aforada
en cas que la cambra altra es dissolgui per una nova convocatòria de les
eleccions espanyoles. Una decisió que arriba en plena polèmica pel cas
de presumpta corrupció que afecta el PP de València.
Per una altra banda, Barberà no presidirà ni serà portaveu de cap
comissió, després que el grup parlamentari popular hagi anunciat avui la
composició de la presidència de les diferents comissions
parlamentàries. Anteriorment va presidir la darrera comissió
constitucional del senat espanyol abans de la seva dissolució i apuntava
a la presidència d’alguna de les comissions, com altres destacats
dirigents del partit.
'Que s'hi vaja acostumant', li respon l'eurodiputada d'EUPV.
L’eurodiputada d’Esquerra Unida Marina Albiol ha irritat un eurodiputat
de la formació nazi grega Alba Daurada perquè duia una samarreta
d’Antifeixistes del País Valencià, amb la bandera vermella i negra.
Lampros Fontoulis ha dit, enutjat: ‘Duia una samarreta que deia “acció
antifeixista”, i això es troba a Twitter i als mitjans socials. És
prohibit, oi, al Parlament Europeu? Jo també podria dur una samarreta
amb algun símbol. Em sembla que algú ho ha de dir a l’eurodiputada.’
Albiol li ha respost a Twitter: ‘Que s’hi vaja acostumant.’
Era assessor de xarxes socials del grup municipal, i ha estat encausat amb la cúpula del PP per emblanquiment de diners.
Foto d'arxiu de Luis Salom amb Mariano Rajoy
El batlle de València, Joan Ribó, ha anunciat que demà l’ajuntament
suspendrà l’assessor del grup municipal del PP Luis Salom, encausat
juntament amb la cúpula del PP de València per presumpte emblanquiment
de diners. Ahir Ribó ja va avisar als populars que faria fora els
assessors del partit implicats en la investigació de l’operació Taula,
si el PP no ho feia abans. Ribó ha dit que ahir es va reunir amb
l’actual portaveu del PP, Maria Àngels Ramón-Llin, també investigada,
per parlar de la situació del grup arran dels encausaments. Però en cap
moment no li va dir res de la renúncia de Salom ni de la d’Alfonso Novo.
L'exvicealcalde de València, Alfonso Grau, en una imatge d'arxiu el passat mes de març. / EFE
L'exvicealcalde de València, Alfonso Grau, ha afirmat aquest dijous que " mai de la vida" ha blanquejat diners,
al mateix temps que ha assenyalat que si es demostra que va haver-hi
alguna irregularitat a l'Ajuntament de València i al grup municipal,
l'exalcaldessa de la ciutat i actual senadora del PP, Rita Barberá, havia saber-ho.
"Si es va demanar una quota extraordinària per ajudar en les despeses
de campanya, el més natural és que qui encapçala la llista sigui el
primer a posar-la", ha dit Grau en al·lusió a Barberá, preguntat sobre
el presumpte finançament irregular de la campanya del PP de València per a les eleccions autonòmiques i municipals del mes de maig passat.
Una sessió plenària de l'Ajuntament de València l'abril de l'any passat,
quan encara governava el PP, amb Rita Barberá com a alcaldessa.
El jutjat d'instrucció número 18 de València que investiga la presumpta trama de corrupció vinculada al PP valencià ha citat els regidors i assessors dels populars a l'Ajuntament de València –també hi ha citats exregidors i extreballadors del PP– per declarar en qualitat d' imputats –'investigats',
des de l'entrada en vigor de la nova llei d'enjudiciament criminal–,
segons han confirmat fonts de la investigació a l'ARA.
El jutge investiga si, com han reconegut diversos testimonis a la
Guàrdia Civil, els regidors i els treballadors del PP de València
haurien blanquejat, suposadament, la caixa B que el grup municipal que ha liderat, durant més de 20 anys, l'exalcaldessa i actual senadora Rita Barberá havia acumulat gràcies al cobrament de comissions procedents de l'adjudicació de contractes públics.
També posa en llibertat provisional sota fiança Medina, Llopis i Caturla.
El jutge ha decretat llibertat provisional per a Alfonso Rus, Juan
José Medina, Emilio Llopis i Máximo Caturla. Tanmateix, les fiances que
ha establert són milionàries. Dos milions d’euros en el cas de Rus i
Caturla, i un per a Medina.
A la sortida de la Ciutat de la Justícia de València en llibertat
condicional, després de seixanta hores de retenció, Rus davant els
periodistes aplegats va assegurar que era innocent: ‘Tot és un
muntatge i ja diré de qui.’ També hi havia ciutadans indignats amb Rus,
que van increpar-lo:
Per Rus, la seva detenció havia estat ‘radiada des de feia un any’ i
amb ‘una posada en escena de meravella’: ‘Des de feia molt de temps em
volien apartar del partit.’ Va dir també que confiava en la justícia
i en la seva innocència, tot assenyalant que es trobava molt cansat i
que algun dia explicaria els detalls del ‘muntatge’ que denunciava.
L’ex-dirigent del PP va confirmat que s’havia negat a declarar al
jutge perquè no sabia de què se l’acusaba ni els detalls obtinguts
durant la investigació de la Fiscalia Anticorrupció: ‘Quan sàpiga de què
m’acusa respondré. Vull saber com i per què, a banda els delictes de
què se m’acusa.’
El fiscal anticorrupció havia demanat l’entrada a la presó de
l’ex-president de la Diputació de València i ex-batlle de Xàtiva, però
el jutge va rebutjar la petició perquè consideraba que no hi havia risc
de fugida ni de destrucció de proves.
Entrevista a la diputada provincial de València per EUPV i impulsora de la denúncia que ha destapat el cas Imelsa.
‘Esperava aquest dia des de feia molt de temps’, confessava Rosa Pérez per telèfon després de saber-se la detenció d’ex-alts càrrecs del PP valencià,
entre els quals hi ha Alfonso Rus. Fou ella qui el 2014 va denunciar,
com a diputada a les Corts per Esquerra Unida, les irregularitats de
l’empresa pública Imelsa a la fiscalia anticorrupció. Divuit mesos més
tard veu com els seus esforços han tingut una recompensa i ha accedit a
parlar amb VilaWeb. Ens explica com va néixer el ‘cas Imelsa’, ens
parla dels enregistraments als quals ha tingut accés i pronostica més
detencions.
—El ‘cas Imelsa’ el comença la fiscalia anticorrupció, però a partir d’una denúncia vostra.
Repassem algunes de les atzagaiades i insults del dirigent del PP detingut avui.
La Fiscalia Anticorrupció i la Guàrdia Civil han fet avui una
operació que afecta directament ex-alts càrrecs del Partit Popular
valencià, entre els quals hi ha Alfonso Rus, Rita Barberá i María José
Alcón. Rus, ex-batlle de Xàtiva i ex-president de la Diputació de
València, que era a casa seva quan l’han detingut, és un dels polítics
més polèmics d’aquests últims anys. A banda els casos de corrupció que
ara el menen davant la justícia, ha acumulat molts escàndols per
declaracions extemporànies i amb sortides de to ben sonades. En repassem
unes quantes:
Utilitzar les regles electorals per alterar el resultat polític és una pràctica habitual.
Presa de possessió de Joan Lerma.
Aquesta setmana s’ha estrenat a les Corts Valencianes la ‘Comissió
especial d’estudi sobre la possibilitat d’una àmplia reforma de
l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana’, que, entre més
canvis, ha de portar a la reforma de l’actual llei electoral valenciana,
un sistema electoral històricament establert per perjudicar, sobretot,
els partits nacionalistes valencians.
Tots els partits, llevat del PP, proposaven en els programes
d’eliminar la barrera electoral del 5%. En el cas valencià, si un partit
no arriba a aquest percentatge de vots, queda automàticament exclòs en
el repartiment d’escons. Però la fórmula valenciana és especialment
peculiar, car és l’únic cas a tot l’estat espanyol (i segurament del
món) en què el càlcul per situar la barrera electoral inclou no solament
els vots a partits i els vots en blanc, sinó també els nuls. De manera
que s’invaliden els vots nuls com a vot de protesta i se situen
directament al servei dels partits grans. A més, la barrera del 5% és
sobre el conjunt del País Valencià, no pas de cada circumscripció, cosa
que perjudica encara més els partits amb possibilitats d’entrar. Per
exemple, l’any 2003 el Bloc Nacionalista Valencià va obtenir un 6% del
vots a Castelló, però com que no arribà al 5% global no va obtenir cap
escó.
Un vídeo enregistrat el dia de la Foguera ha fet reviure la controvèrsia.
L’exhibició dels retrats de Francisco Franco i José Antonio Primo de
Rivera al Casino Gran de Canals en l’acte del dia de la Foguera dissabte
passat ha fet reviure la polèmica al municipi de la Costera. Un vídeo
de la celebració ha posat al descobert els visques a Franco i els braços
alçats durant la interpretació de la Marxa Reial, l’himne d’Espanya.
En
el vídeo es pot arribar a escoltar una alusió al batlle Joan Carles
Pérez, de Compromís, que va posar fi a 20 anys de govern del PP.
La iniciativa surt endavant amb 51 vots a favor del PSPV, Compromís i Podem i l'abstenció de 42 diputats del PP i Ciutadans.
El síndic de Podem, Antonio Montiel, mostra un cartell de la ILP de recuperació del servei de ràdio i televisió públics.
El ple de les Corts Valencianes ha pres en consideració una
proposició de llei presentada de manera conjunta per PSPV, Compromís i
Podem per a recuperar el servei de ràdio i televisió públiques i
establir les bases per preparar un nou model de mitjans audiovisuals
públics. El text deroga la llei de tancament de Ràdio Televisió
Valenciana i la dissolució i liquidació de l’ens, així com la Llei
5/2015 de 2 d’abril que condiciona la reobertura a la situació
econòmica. La proposició de llei ha comptat amb 51 vots a favor (PSPV,
Compromís i Podem) i l’abstenció de 42 diputats PP i Ciutadans (C’s).
La policia ha actuat 'in extremis' i ha detingut un dels protagonistes dels incidents anticatalanistes.
Una cinquantena d'ultres ha provocat incidents aquest matí
durant la processó cívica de la Diada del 9 d'octubre a València, en el
passeig de la Reial Senyera. Ho han fet llançant objectes,
alhora que cridaven i insultaven el representants de Compromís i
l'alcalde de la ciutat, Joan Ribó. Alguns dels ultres han aconseguit
entrar a la comitiva, amb una actitud molt agressiva. Finalment, la
policia hi ha actuat in extremis i ha detingut un dels protagonistes dels incidents.
Catalunya, el País Valencià, tota França, el Nord d'Itàlia, Anglaterra,
Irlanda, Suècia i Finlàndia estan entre les àrees més competitives.
Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, tota França, el Nord d'Itàlia, Anglaterra, Irlanda, Suècia i Finlàndia són els Estats i euroregions que aporten diners a la Unió Europea (UE), segons una anàlisi dels fons estructurals europeus entre el 2007 i el 2013.
A
l'Estat espanyol, a més de Catalunya i el País Valencià també són
aportadors nets Aragó, Euskadi-Navarra, Madrid, La Rioja, Castella-Lleó i
Cantàbria. En canvi són deficitaris Astúries, Galícia, Extremadura,
Castella-La Manxa, Andalusia i Múrcia. Pràcticament tot Portugal és subsidiat, així com l'Est d'Europa, el sud d'Itàlia i la major part de Grècia.
El Regne Unit és pràcticament tot ell aportador net, excepte el país de Gal·les, Cornualla i les Terres Altres d'Escòcia.
El creixement del tràfic del port de Barcelona al mes de juliol va ser
d'un 5%, un altre indicador de l'augment d'activitat comercial. /
XAVIER BERTRAL
El sector exterior continua ampliant el rècord a Catalunya. Les darreres dades fetes públiques pel ministeri d'Economia i Ocupació manifesten que les exportacions van créixer un 7,4% el darrer mes de juliol fins arribar als 6.066,30 milions d'euros de facturació, una xifra que supera el llindar dels 6.000 milions per primera vegada des que comença el registre de dades l'any 2000.
En l'acumulat de gener a juliol, les exportacions catalanes van arribar
als 37.986,1 milions d'euros, un 7,2% més que els mateixos set mesos de
l'any 2014 i un 25,6% del total de l'Estat. Al mateix període de l'any
anterior les exportacions catalanes suposaven un 25,2% de les de tot
Espanya.
Per primera vegada Catalunya, País Valencià, País Vasc i Navarra voten en contra a l’uníson contra el Pla Hidrològic de l’Ebre
Ahir a la tarda, la revisió del Pla Hidrològic de l’Ebre va
superar el tràmit del Consell de l’aigua de la conca amb una
singularitat inèdita fins ara, l’oposició de quatre de les nou
comunitats autònomes afectades, totes elles nacions històriques
-Catalunya, Navarra, Euskadi i el País Valencià-. Una vegada més es va
fer evident la falta de consens al voltant d’un pla hidrològic que a
Catalunya ja acumula dècades de protesta i rebuig. Germà Bel, cap de
llista de Junts pel Sí a Tarragona va contestar a aquest fet assegurant
que “l’única garantia de supervivència del riu i el Delta és un Estat
propi”.
La independència és necessària per protegir els nostres rius
“No podem estar sempre amb l’ai al cor per l’amenaça constant que ens
fa l’Estat sobre el riu i el Delta, per això necessitem i volem tenir
totes les eines i reconeixements internacionals per tractar amb igualtat
de condicions aquesta questió”, assegura Germà Bel, que ha lamentat que
“una vegada més ens trobem davant d’un Estat que ens tracta com a
súbdits i no com a ciutadans, que imposa les seves decisions i no atén
ni les demandes de la ciutadania ni les diverses propostes científiques
que intenten evitar la mort del Delta de l’Ebre
El conseller de Justícia, Germà Gordó,
ha afirmat que els catalans saben ser "astuts, pacients i fer servir bé
les eines". "Aspirem a la victòria, no només al somni: aquest cop hem
de vèncer", ha assegurat el conseller en un acte sobre una eventual
Constitució catalana a la Universitat Catalana d'Estiu (UCE). "Ho tenim a
tocar", ha dit.
Durant el discurs, amb un cert to
èpic, Gordó ha assegurat que la futura Constitució catalana "ha de
reflectir el millor possible el nostre caràcter, societat i història".
Al seu parer, la Constitució hauria d'incloure set ingredients indispensables: la voluntat de ser; la identitat "indestructible", que no es pot combatre "ni amb artificis ni amb intents d'assimilació"; el sistema de relacions socials i administratives i el dret propi que s'ha mantingut tot i els intents de l'Estat d'anul·lar-los; la justícia social i les llibertats individuals; les institucions pròpies, amb una tradició d'autogovern que comença en l'època medieval; el respecte per la pluralitat, la diversitat i la diferència, perquè Catalunya "renuncia el fanatisme i la intolerància" i el sentit de la modernitat,
amb un caràcter "innovador, modernista i capdavanter". "Una Constitució
servirà de poc si no recull aquests aspectes bàsics", ha afirmat.
En resum, Gordó ha instat a "demostrar" que els catalans estan fets de
"grandesa, progrés, justícia social, llibertat nacional".
