La Universitat de Perpinyà
ja difon els seus estudis per al curs vinent, i ha decidit publicitar
els estudis de llengua catalana destacant que són una bona manera de
preparar-se per quan arribi la independència de Catalunya. ‘Estudiar
català a la Universitat de Perpinyà per preparar la independència del
sud’, anuncia en titular l’Institut Franco-català Transfronterer en un
comunicat. Diu així:
«Els estudis catalans
(llicenciatura, màsters, certificats de llengua) a la Universitat de
Perpinyà són particularment indicats amb els temps que corren per
preparar-se per a la independència de Catalunya Sud, que podria
produir-se en els mesos vinents (els candidats del sí l’anuncien entre
nou mesos i divuit). Estudiants amb batxillerat, llicenciats, actius o
persones interessades per l’actualitat i les evolucions de la societat
catalana tenen a Perpinyà una oferta de formacions i diplomes
apropriats.
El ministre d'Exteriors cubà, Bruno Rodríguez, ha presidit la reinauguració de l'ambaixada cubana a la capital nord-americana, una fita en la distensió diplomàtica que va començar amb l'anunci del president dels Estats Units, Barack Obama, i el president cubà, Raúl Castro, del restabliment de les relacions.
Amb el restabliment de les relacions des de fa més de cinc dècades, l'ambaixada dels Estats Units a l'Havana també ha tornat a obrir oficialment per qüestions comercials. Però la bandera nord-americana no serà hissada fins al 14 d'agost amb la visita del secretari d'estat, John Kerry.
La visita de Kerry, segons el departament d'Estat nord-americà, seria la primera d'un secretari d'estat a Cuba en els darrers 70 anys.
Sense cap mena d'ostentació durant les hores prèvies, els treballadors de l'ambaixada també han penjat la bandera cubana al vestíbul del departament d'Estat dels Estats Units, on s'ha sumat a les banderes d'altres països amb qui els Estats Units manté relacions diplomàtiques.
Declaracions conjuntes
Encara queden moltes diferències entre els Estats Units i Cuba, i
s'espera que els resultats dels esforços per una plena normalització de
les relacions no seran immediats. Però els passos que s'han fet fins ara
han estat oficialment visibles aquest dilluns amb un gran simbolisme
després de dos llargs anys de negociacions secretes entre els governs.
Més de 500 persones, entre les quals hi ha funcionaris de l'administració Obama, legisladors nord-americans i una delegació cubana, han assistit a la cerimònia en una mansió que s'ha tornat a convertir en l'ambaixada cubana.
Un convidat a la recepció de l'ambaixada reoberta fa una foto amb el seu mòbil a la bandera cubana. ANDREW HARNIK / REUTERS
En un altre acte simbòlic,
Kerry i Rodríguez, el primer ministre d'Exteriors cubà en visita
oficial a Washington des de la Revolució Cubana, s'han reunit al
departament d'Estat i més tard han parlat en una conferència de conjunta.
El ministre d'exteriors cubà també ha afirmat que Cuba respecta la proposició que Obama ha fet al Congrés dels Estats Units per aixecar l'embargament i la decisió d'utilitzar els seus poders executius per alleugerir l'embargament.
El ministre d'Exteriors cubà, Rodríguez, ha dit que l'històric restabliment de relacions entre Cuba i els Estats Units només tindrà sentit si els Estats Units aixequen l'embargament comercial i tornen a Cuba la base naval nord-americana a la badia de Guantánamo, a l'est de Cuba.
El resultat del referèndum grec s'interpreta des dels diaris de la
capital espanyola com un resultat del "populisme" i la "demagògia".
Redacció
La portada d'avui d'ABC
La premsa de Madrid coincideix, majoritàriament, en una interpretació molt agressiva del resultat del referèndum grec, que consideren un rebuig a Europa que ha de comportar represàlies per part de les institucions comunitàries. L'ABC
titula "Grècia venja la seva ruïna amb un no a Europa", i afegeix, en
el subtítol, que "el populisme aconsegueix desviar a l'exterior el
malestar ciutadà".
En l'editorial, el diari conservador dubta
fins i tot de la capacitat de decidir dels ciutadans d'aquell país:
"s'hauria de preguntar als grecs si saben exactament el que han votat".
No tan a la dreta, El País fa servir el mateix to combatiu. El
diari de Prisa qualifica els defensors del no com a una barreja de
"populisme nacionalista d'extrema esquerra i extrema dreta i defineix el
govern grec com a "un grup de demagogs".
El ministre de Finances grec deixa el càrrec després del 'No' del referèndum.
Redacció
Yanis Varufakis
El ministre d'Economia grec, Yanis Varufakis, ha anunciat a través del seu bloc que presenta la seva dimissió per "ajudar Alexis Tsipras" en la negociació amb la Troica.
"Considero que he d'ajudar Alexis Tsipras a treballar per la decisió
que el poble grec ens va atorgar ahir mitjançant referèndum", afirma
Varufakis.
En aquest sentit, Varufakis ha decidit que el millor que pot fer és marxar després que "fos conscient" que després del referèndum, hi havia certa "preferència" per part d’”alguns participants de l’Eurogrup", i "alguns altres", al fet que ell no estigués present en les properes reunions que se celebraran per aconseguir un acord.
Els grecs avalen el rebuig de Tsipras a
l'austeritat i reclamen un millor tracte a l'Eurozona, la dignitat ha
derrotat el poder de la Troika.
Contundent victòria del 'no' en
el referèndum de Grècia. Un 61,4% dels grecs han rebutjat les propostes
dels creditors i han avalat la política del seu primer ministre i líder
de Syriza, Alexis Tsipras. Com a conseqüència del 'no', els líders de
l'Eurozona han decidit convocar una cimera extraordinària de l'euro
dimarts a Brussel·les per tractar la situació grega. El president
francès, François Hollande, i la cancellera alemanya, Angela Merkel,
valoraran els resultats en una trobada a París dilluns al vespre.
Tsipras ha remarcat que té un mandat del poble per "trencar el cercle
viciós de l'austeritat" i retornar a la taula de negociacions per pactar
"una solució sostenible amb Europa".
Tsipras: "Ningú pot ignorar la voluntat d'un poble"
La participació, d'acord amb els resultats actuals, és del 57%.
Dilluns, el BCE haurà de decidir si obre de nou l'aixeta de la
liquiditat als bancs grecs, pràcticament sense diners.
"No m'heu donat un mandat contra Europa, sinó per trobar una solució sostenible amb Europa"
El primer ministre grec ha defensat aquest diumenge que els grecs li
han donat un mandat a les urnes per "trobar una solució sostenible amb
Europa" que tregui Grècia "del cercle viciós de l'austeritat". "El
mandat que m'heu donat no és un mandat contra Europa", ha remarcat
Tsipras dirigint-se als grecs, assenyalant que els ciutadans han dit
"quin tipus d'Europa volen". "Volem una Europa de la solidaritat i la
democràcia", ha defensat Tsipras. El líder de Syriza ha admès que "no hi
ha solucions fàcils" però sí "solucions justes i sostenibles". Tsipras
ha agraït el suport dels grecs pel 'no' en el referèndum, que ha arribat
tot i la "situació difícil de les últimes setmanes".
Una localitat turística celebra la "Festa del formatge i les tradicions" amb Catalunya com a país convidat.
Estelada gegant a Palherols
Palherols és una localitat turística del
departament francès del Cantal i situada a una trentena de quilòmetres
d'Aurillac (Orlhac). A la "Festa del formatge i les tradicions", que han
celebrat aquest cap de setmana, amb presència de més de 20.000
visitants, s'hi ha pogut veure una estelada gegant que ha obert la
comitiva d'inauguració.
Catalunya "és una nació mil·lenària que sense
complexos ni pors es projecta al futur", es podia llegir al programa
repartit per tot arreu. "És un país que se sent solidari amb tots els
altres i que no aspira a la independència per isolar-se, sinó per posar
la seva sobirania directament a les mans de la Unió Europea, com ho fan
actualment els estats constituïts de la unió". El programa també diu que
es tracta d'un país "que està orgullós de tenir una llengua pròpia i
diverses llengües vehiculars". El text acaba definint-la com una "nació
germana d'Occitània".
Aquestes mateixes idees les va expressar en
parlament públic el seu alcalde Claude Prunet, el qual va donar la
benvinguda a la delegació política i cultural catalana, formada per
l'alcalde de Ripoll, Jordi Munell, la colla castellera Xerrics d'Olot i
un grup gastronòmic de Santa Coloma de Queralt i Santa Coloma de
Farners. En el seu parlament públic, l'alcalde Jordi Munell va demanar
als occitans el seu suport al procés sobiranista que viu Catalunya, "un
procés que no va contra ningú i que es desenvolupa d'una manera
totalment pacífica i democràtica".
L'SNP canvia la política britànica en una nit històrica que obre la
porta a un segon referèndum · Cameron i els conservadors sorprenen amb
un bon resultat i podran continuar governant el Regne Unit.
Les nits electorals a la Gran Bretanya tenen un ritme cinematogràfic,
impossible de superar. Comencen lentes, durant hores no passa res més
que el comentari sobre les enquestes a peu de carrer, però quan
s'acceleren agafen un ritme trepidant i les televisions salten de ciutat
en ciutat. A tot arreu els candidats es posen a la vista del públic i
el cap del recompte llegeix públicament el resultat, normalment enmig de
grans crits.
Passaven pocs minuts de les tres de la matinada quan
es van proclamar els primers resultats escocesos, a Stornoway. A
l'empostissat hi havia tots els candidats, entre els quals es destacava
un pintoresc conservador, decorat amb una poc discreta corbata amb la
bandera britànica. La lectura es feia en gaèlic i en anglès. Quatre mil
vots per als laboristes, tradicionals guanyadors d'aquest escó. Cordials
aplaudiments. Vuit mil vots per als independentistes, el doble. Crits,
molts crits i banderes. Començava una nit per a la història.
En aquell mateix moment la primera ministra d'Escòcia, Nicola
Sturgeon, arribava a l'Emirates Stadium de Glasgow, on es feia el
recompte dels set escons de la ciutat. Mentre pujava les escales cap a
la sala de recomptes el rumor creixia i creixia: semblava que els
laboristes els havien perduts tots set a mans dels independentistes. 'Si
els laboristes perden tot Glasgow vol dir que han perdut tot Escòcia',
es va sentir que comentava clarament un acompanyant, amb somriure
d'orella a orella. I efectivament així fou. Per a entendre la dimensió
del canvi polític n'hi ha prou de dir que ningú, ni els experts que
sortien a la televisió, no sabia aclarir quina havia estat la darrera
vegada que Glasgow no havia enviat a Westminster almenys un parell de
diputats laboristes. 'Abans de la Gran Guerra, segur', era el màxim que
s'arribava a especular. I de la Gran Guerra, ara en fa cent anys.
Sorprenent victòria a Anglaterra i Gal·les dels conservadors, que podrien tenir 316 i els laboristes 239.
A les deu del vespre hora britànica s'ha fet pública l'enquesta a peu
d'urna sobre les eleccions d'avui al Regne Unit. Sorprenentment, el
Partit Conservador sembla que s'imposa amb un marge molt ampli sobre els
laboristes: 316 contra 239. Els liberal-demòcrates pot ser que
obtinguin només 10 escons, una derrota molt dura, i els antieuropeus
d'UKIP només 2.
Però els grans triomfadors de la jornada sembla que seran els
independentistes escocesos, amb un èxit sense precedents en la història
del Regne Unit. Poden haver obtingut 58 escons (i ara en tenen solament
6). Si això fos així, a tot Escòcia només hi hauria un escó que no seria
per a l'SNP. Els nacionalistes gal·lesos del Plaid Cymru sembla que han
aconseguit 4 escons.
Els independentistes escocesos opten a tenir la clau de la governabilitat
La jornada electoral d’avui al
Regne Unit està marcada per l’auge estratosfèric del SNP, del partit
dels independentistes escocesos, que els electors hauran de confirmar
als col·legis electorals. Segons els resultats del partit de Sturgeon
sumats amb els de laboristes i conservadors, el nou govern britànic
podria estar a mercè dels qui volen sortir del Regne Unit, així que la
incertesa sobre la governabilitat del país és a hores d’ara incerta.
Quins són els punts més d’interès en aquestes eleccions al Regne Unit?
La líder de l'SNP, Nicola Sturgeon té el líder laborista britànic Ed Miliband com un titella
1. El SNP podria arribar a treure 59 dels 59 escons que es juguen a Escòcia
El partit de Nicola Sturgeon ha experimentat un gran augment de
militants (de 25.000 han passat a 100.000) perquè molts escocesos han
vist com els tres grans partits de Westminster van prendre el pèl als
qui havien de votar sobre la independència els dies abans del
referèndum. La gent veu els laboristes, el partit que tradicionalment ha
arrasat al país, com el mateix que els conservadors. És per això que
tothom s’ha bolcat tant amb el SNP, que podria obtenir més de 50 escons,
fins a 59, la totalitat dels que es juguen a Escòcia.
2. Els laboristes podrien necessitar el SNP per governar
Tots els escons que aconsegueixi la formació de Sturgeon són seients
que perden els laboristes, que sempre arrasen a Escòcia. Si es confirmen
els 40-50 escons o més del SNP, els socialistes d’Ed Miliband no
tindran majoria absoluta. Excepte si hi ha un miracle i els conservadors
sumen sols o amb els liberals, els laboristes hauran d’acabar oferint
quelcom als escocesos perquè investeixin a Miliband nou primer ministre.
Sturgeon tindrà a les seves mans Westminster.
Sovint s’ha parlat d’Escòcia com a un
mirall del procés català. O se n’havia parlat en el moment del
referèndum. Però, evidentment i com ja s’ha dit molt, Catalunya no
és Escòcia. Entre d’altres coses perquè nosaltres no sabem anar a la
una, perquè mentre ells defensaven el SÍ, aquí alguns prefereixen
defensar les seves sigles de partit i després el SÍ.
Però el procés d’Escòcia sí que ens ensenya una cosa i és que allà
molts escocesos indecisos es van acabar creient les propostes del
Regne Unit, que sí que anava a la una defensant el NO com a l’Estat
Espanyol. Es van creure totes les propostes en millora d’autogovern i
finançament que els van fer. I el dia després del referèndum es va
veure que tot era mentida.
Els nacionalistes gal·lesos i irlandesos es mantindran però no creixeran.
Les eleccions britàniques de dijous passaran a la història pel gran
salt endavant del nacionalisme escocès. Totes les enquestes pronostiquen
una victòria insòlita de l'Scottish National Party que
podria guanyar absolutament tots els escons escocesos en joc. Això
voldria dir passar dels sis escons que té actualment al parlament
britànic a cinquanta-nou i decidir qui forma govern, perquè cap partit
no arribaria a la xifra necessària sense aquest suport. Si l'SNP no
arriba a aconseguir tots els escons, igualment ningú no dubta que
n'obtindrà la immensa majoria, mesos després d'haver fracassat en el
referèndum d'independència.
En l'actual
parlament britànic els sis diputats de l'SNP no són els únics
nacionalistes. Irlandesos i gal·lesos també hi tenen representació, una
representació que fins ara era bastant igualada, però que a partir de
dijous serà completament diferent. Per això tots es miren el salt
històric de l'SNP amb un gran interès.
Hi ha escrit les paraules 'Sóc català' perquè un document oficial indiqui la seva identitat.
El ciborg Neil Harbisson
Neil Harbisson, famós
a tot el món per ser el primer ciborg (organisme cibernètic) reconegut
oficialment per un govern, el de la Gran Bretanya, segueix amb passió el
procés sobiranista català. Té arrels irlandeses, britàniques i també
catalanes, una identitat que ara ha reivindicat una vegada més
amb una acció singular: ha utilitzat la signatura del seu passaport
britànic per a deixar escrit que és català en un document oficial.
Harbisson
ha explicat que voldria tenir un passaport que reflectís que és català,
igual com en té un d'irlandès i un de britànic. 'Com que Catalunya és
una de les moltes nacions que no és independent, no és possible tenir un
passaport. Ara per ara l'única manera de tenir un passaport que digui
que sóc català és canviant la meva signatura i escrivint-ho jo mateix.' I
així ho ha fet. En comptes de reproduir la seva signatura, al seu nou
passaport britànic hi ha escrit 'Sóc català'.
La primera ministra del país no tanca la porta a un altre plebiscit a partir de 2016
La cap de govern escocès, Nicola
Sturgeon, ja fa temps que ha deixat de banda la idea que un referèndum
d’independència només es pot celebrar una vegada cada generació. Des de
fa setmanes deixa escampar els rumors sobre un segon plebiscit més aviat
que tard, i ara ha dit que el programa electoral per les eleccions
escoceses encara no està escrit i que tot està a mans de la gent i no
dels polítics.
En una entrevista-debat a la televisió privada escocesa, Sturgeon ha
dit: “Votar el SNP en les eleccions generals del mes vinent no vol dir
que celebrarem un referèndum o que serem independents, però després de
[les eleccions escoceses] de 2016... Això ja és una altra cosa”. El
públic assistent al programa es va esvalotar lleument amb el misteriós
comentari de Sturgeon, cosa que alguns diaris britànics, com el The
Guardian, han interpretat de manera pretensiosa com a ‘escridassada’. Al
vídeo que acompanya aquesta notícia es pot veure la manipulació dels
rotatius unionistes (m. 0:40), ja que la reacció del públic no és, en
cap cas, irada.
El Front National no entrarà al Consell Departamental.
El Partit Socialista i els seus aliats del Partit Comunista revaliden
la majoria que detenen des de fa divuit anys a Catalunya Nord. En la
segona tanda de les eleccions
al Consell Departamental (nova denominació del Consell General, arran
de la reforma territorial impulsada pel govern francès), l'esquerra
unida ha aconseguit onze cantons dels disset en què es divideix el
territori i obté no pas menys de vint-i-dos consellers. La resta de
consellers fins a trenta-quatre corresponen a la dretana UMP i cap al
Front National, malgrat que a la primera tanda havia superat la resta de formacions en nombre de vot (31,76%).
Un sondeig d'ICM pronostica una caiguda en picat del suport pel partit laborista, que perdria 29 dels seus 41 escons.
El Partit Nacional Escocès (SNP) aconseguirà un 43% dels vots a Escòcia a les pròximes eleccions generals britàniques del 7 de maig, segons un sondeig d'ICM publicat aquest dilluns pel diari 'The Guardian'. El pronòstic confirma l'augment del suport pel partit que ara lidera la primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon. Tot i perdre el referèndum d'independència, l'SNP
podria obtenir 43 dels 59 escons en joc a Escòcia, en un augment
espectacular, tenint en compte que ara només en té 6.
L'increment de
suport pels independentistes es tradueix en una caiguda brusca dels
laboristes, que perdrien 29 dels seus 41 escons.
El partit d'extrema dreta pot obtenir entre el 23% i el 26% dels vots.
Un votant en un col•legi electoral de Perpinyà (fotografia: @Joan_LF).
Segons els sondatges a peu d'urna, el partit d'extrema dreta Front
National no guanya la primera volta de les eleccions departamentals al
conjunt de l'estat francès, sinó que hi obté entre el 23% i el 26%, uns
resultats que, d'altra banda, són històrics per la formació liderada per
Marine Le Pen.
Qui ha aconseguit una victòria àmplia és la dreta. La
UMP, UDI i més formacions de la dreta obtenen el 37% dels vots, segons
els primrs sondatges. Pel que fa al Partit Socialista, viu un descens
important de suport i es queda amb el 27% dels votants, uns números que
impliquen que perdi el poder en força departaments.
El sondatge d'Ipsos Mori també detecta una històrica davallada dels laboristes escocesos
L'empresa Ipsos Mori ha publicat una enquesta
segons la qual, si es fessin ara eleccions generals a la Gran Bretanya,
a Escòcia el partit guanyador seria clarament el Partit Nacional
Escocès (SNP), amb un 52% d'intenció de vot. Això significaria que
passaria dels sis diputats actuals que té a Westminster a
cinquanta-quatre. El sondatge també detecta una enorme punxada
del Partit Laborista escocès, amb un 23% d'intenció de vot i la pèrdua
de trenta-sis diputats dels quaranta-un que va obtenir a les últimes
eleccions a Escòcia, considerada fins ara un dels feus del laborisme
britànic.
Cal recordar que a les últimes
eleccions generals del 2010, els laboristes van aconseguir el 42% dels
vots i l'SNP va quedar per sota del 20%.
La viceprimera ministra escocesa confirma la seva candidatura per substituir Alex Salmond al capdavant del govern
Londres (ACN).- La viceprimera ministra escocesa, Nicola
Sturgeon, ha confirmat aquest dimecres la seva candidatura per
substituir Alex Salmond com a líder del Partit Nacional Escocès (SNP) i
cap del govern. En un discurs des de Glasgow, Sturgeon ha assegurat que
està "més convençuda que mai" que Escòcia assolirà la independència en
el futur. "Ser la primera ministra del meu país, especialment en aquests
moments tan emocionants i optimistes, seria un gran honor, sense dubte,
l'honor més gran, i també una immensa responsabilitat", ha dit la
deixeble política de Salmond. L'actual primer ministre va anunciar la
seva dimissió l'endemà de perdre el referèndum, i deixarà el càrrec el
novembre.
Alex Saldmond i Nicola Sturgeon
"Em presento per dues raons ben simples: vull servir el meu partit i el
meu país i crec que sóc la millor persona per fer-ho", ha assegurat
Nicola Sturgeon, que va ser l'encarregada de liderar les negociacions
amb Londres pel referèndum i va tenir un rol molt destacat en
l'elaboració del Llibre Blanc de la Independència d'Escòcia.
La número dos de l'SNP ha preuat el lideratge d'Alex Salmond, però ha
admès que a partir d'ara el partit necessita una nova estratègia.
Sturgeon s'ha mostrat disposada a treballar amb les altres formacions
escoceses per aconseguir que Londres compleixi amb les seves promeses de
més autogovern, tot i que sense renunciar a l'objectiu final de la
independència.
El govern i la classe política britànica tampoc perdonen.
Des de Catalunya hem estat observant atentament Escòcia des
de fa mesos, esperant quasi amb tanta ànsia com els mateixos escocesos
el seu referèndum, i compartint els anhels dels independentistes escocesos, a vegades sense massa reciprocitat, tot s’ha de dir.
Ens hem desfet en elogis cap al que hem anomenat un procés democràtic
i un exemple per a tot el món de com fer les coses d’una forma
ordenada, i hem qualificat a Cameron com un demòcrata acabat, però
després del No, la nostra atenció cap a Escòcia ha disminuït moltíssim.
Però potser ens caldria seguir fixant i molt la mirada en el
que està passant a Escòcia, una vegada els independentistes han estat
derrotats, en com ho han estat, i en la reacció dels anglesos i la seva gestió de la victòria.
Avui des d'aquest racó de la Mediterrània tanta i tanta gent saludem el poble escocès i li desitgem tota la sort del món.
A parer meu les fronteres són un dels productes intel·lectuals més
fascinants creats per la societat humana. Estudiar-les és una disciplina
complexa, però que aclareix com poques la realitat que trepitges. Ara,
les fronteres també són la font de molts dels patiments i de les
barbaritats més grans que mai haja vist la humanitat.
Les fronteres són, al final, les isòbares de la política.
Normalment naixen de la confluència de corrents forts (l'equivalent a
les depressions o el anticiclons) que solen reflectir guerres i
batalles, revolucions, insurreccions, opressions diverses. La major part
de les fronteres que tenim avui han estat parides amb violència,
dramàticament. I es mantenen des de la violència, sense permetre que
siguen objecte de l'exercici de la democràcia. Són un terreny prohibit,
un tabú per a l'opinió i el desig dels ciutadans.
