Revisió: Josep Maria Bellmunt
El govern i la classe política britànica tampoc perdonen.
Des de Catalunya hem estat observant atentament Escòcia des de fa mesos, esperant quasi amb tanta ànsia com els mateixos escocesos el seu referèndum, i compartint els anhels dels independentistes escocesos, a vegades sense massa reciprocitat, tot s’ha de dir.
Ens hem desfet en elogis cap al que hem anomenat un procés democràtic i un exemple per a tot el món de com fer les coses d’una forma ordenada, i hem qualificat a Cameron com un demòcrata acabat, però després del No, la nostra atenció cap a Escòcia ha disminuït moltíssim.
Però potser ens caldria seguir fixant i molt la mirada en el que està passant a Escòcia, una vegada els independentistes han estat derrotats, en com ho han estat, i en la reacció dels anglesos i la seva gestió de la victòria.
Indicis clars de frau massiu
A Dundee, la quarta ciutat d’Escòcia, una àrea netament independentista, on a les eleccions escoceses del 2012 el Partit Nacinalista Escocès (SNP) va obtenir la majoria absoluta amb 16 escons contra 13 de la resat de partits, el recompte va ser suspès dues vegades a causa d’alarmes d’incendi. Finalment la participació va ser de 78,8%, que és menor que l’índex de participació global d’Escòcia( 85%), molt estrany, però és que el Sí només va guanyar per un 56%, molt difícil d’explicar. També a Dundee, paperetes del ‘Sí’ van ser vists en un pila del “No”
A l’àrea del Gran Glasgow, una altra zona segura del Sí, i vital pels resultats finals, la participació va ser només d’un 75%, també per sota del 85% global. El Sí va guanyar, però només per un 53,5%.
Al comtat de Clackmannanshire, el comtat petit com se l’anomena, al centre d’Escòcia, on s’esperava una forta victòria del Sí, va guanyar el No amb un 54% (16.350 vots a favor del Sí i 19.036 vots al No, amb 24 nuls). A totes les darreres eleccions ( Parlament, locals i del Consell) s’havia imposat el SNP. Guardant les distàncies, és com si a Olot guanyés el No, difícil de creure.
Fins a quin punt pot haver estat manipulat el referèndum escocès, i quina influència pot haver tingut sobre la derrota de l’independentisme és una pregunta que a hores d’ara no es pot respondre, però realment s’obren interrogants.
El paper dels Serveis Secrets Britànics.
També es va descobrir que només dues setmanes abans del referèndum almenys 4 nens d’entre 3 i 11 anys havien rebut targetes de votació. Encara que en aquest cas la denúncia va venir d’activistes de les files laboristes, partidaris del No que ho van descobrir casualment, dóna una idea del que podia estar passant a tot Escòcia
El misteriós silenci dels nazis britànics a Escòcia fins a finalitzar la campanya
Però una vegada coneguts els resultats van tornar a sortir al carrer, i es van fer immediatament presents.
A Glasgow uns 500 simpatitzants unionistes que onejaven banderes del Regne Unit i pancartes de l’ordre unionista radical d’Orange, i amb un comportament típic de “hooligans”, amb molts d’ells fent salutacions nazis i corejant consignes del grup paramilitar d’Irlanda del Nord, The Ulster Volunteer Force (UVF), van atacar a activistes del ‘Sí’, que com cada nit s’havien reunit pacíficament, a la famosa plaça de George. Es van produir agressions i baralles cara a cara, i va haver d’intervenir la policia a cavall.
També hi va haver un incendi a les oficines del diari Sunday Herald, l’únic que clarament es va declarar a favor del “Sí”, encara que no s’ha pogut provar que fos obra dels unionistes.
Les promeses britàniques d’última hora per evitar el Sí sembla que no es compliran
Ara, una vegada aconseguida la victòria, les coses ja no estan tan clares. El President escocès Alex Salmond ja ha acusat al Parlament de Westminster d’enganyar” els votants escocesos amb una oferta de més competències per a Escòcia, dient: “Ho sento per aquells no ens van fer costat i que han estat enganyats per Westminster en la creença que hi hauria una oferta immediata de transferència. En 24 hores ja han començat a malbaratar els seus compromisos”
I és que Salmond no va tan errat, perquè Cameron ja ha començat a preparar una espècie de cafè per a tots, dient que no només Escòcia decidirà per separat em el tema dels impostos, també Anglaterra, Gales i Irlanda del Nord haurien de poder pronunciar-se sobre aquestes qüestions, i això requereix temps.
La promesa de David Cameron de donar més competències a Escòcia sense consultar amb la resta del Regne Unit, ja ha estat qualificada de “vergonyosa” pel seu ex rival en el lideratge dels Conservadors, David Davis, mentre que l’exministre del gabinet de Cameron, Owen Paterson, ja ha advertit que els diputats no havien estat degudament informats sobre el plans de Primer Ministre per donar més poders a Escòcia.
Però és que el líder del Partit Laborista britànic, Ed Miliband, ja ha dit que el debat constitucional no s’ha d’utilitzar “per treure profit polític partidista, i que si els diputats escocesos al Parlament britànic perden el seu poder en favor del Parlament d’Escòcia en temes com la salut, l’educació i alguns impostos, es podria soscavar un futur govern Laborista, ja que podrien perdre la votació sobre les lleis angleses davant els parlamentaris conservadors.
Conclusions
Tot plegat una història que a Catalunya coneixem molt bé, quan l’estat espanyol no vol desprendre’s de l’espoli a que sotmet el nostre 20% del PIB estatal, o el 26% d’exportacions. A Escòcia, com ja han dit diaris de prestigi com el Washington Post, el problema es diu petroli i gas, i és que una Escòcia independent hauria controlat més del 90% de les reserves del Mar del Nord.
Tot i la inversió del govern britànic a la zona, en cas de separació els recursos naturals es divideixen habitualment per la geografia. Un estudi va mostrar que “fins a un 90 per cent dels ingressos del petroli i gas anirien a una Escòcia independent “.
Perdre el 90 per cent dels ingressos del petroli i gas, sembla ser un motiu prou important per oblidar-se de la famosa democràcia britànica, i carregar-se el “modèlic “referèndum.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada