L'expresident del TC suspèn amb un zero l'examen del Tribunal d'Estrasburg

JUSTÍCIA







El Nacional
Foto: EFE
Barcelona. Diumenge, 21 de gener de 2018

L'expresident del Tribunal Constitucional Francisco Pérez de los Cobos es va postular el 12 de gener passat per magistrat del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), a proposta del govern espanyol. I, segons informa el mitjà especialitzat Confilegal, va rebre zero vots (dels deu en joc) de la Comissió de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa. El motiu: no saber ni anglès ni francès parlat, un requisit imprescindible per formar part d'aquest tribunal.



Pérez de los Cobos va passar una entrevista oral el 12 de gener a París amb 10 components d'aquesta comissió, juntament amb els altres dos candidats del govern espanyol. Aquests són José Martín y Pérez de Nanclares, director de l'Assessoria Jurídica Internacional del Ministeri d'Exteriors, i María Elósegui, catedràtica de Filosofia del Dret a la Universitat de Saragossa. Van rebre set i cinc vots, respectivament.



Sempre segons Confilegal, quan va començar l'entrevista oral en anglès i francès, Pérez de los Cobos va respondre: "Poden preguntar-me en espanyol?". Fonts del seu entorn assenyalen que "es va sorprendre" perquè esperava que fos en

[VÍDEO] Una persona es passeja sobre un tanc de l’exèrcit espanyol amenaçant Puigdemont i Pablo Iglesias

MÓN - ESPANYA

No se sap qui és la persona que apareix, però l'estructura dels edificis correspon a la típica d'un camp militar espanyol.

Per: Redacció 

12.12.2017  19:43

El periodista Miquel Ramos ha fet corre per Twitter un vídeo en el qual es veu un home sobre un tanc de l’exèrcit espanyol que amenaça el president Carles Puigdemont i el líder de la direcció espanyola de Podem, Pablo Iglesias.



No se sap qui és la persona que apareix, però l’estructura dels edificis correspon a la típica d’un camp militar espanyol. El vídeo és recent perquè identifica que el president Carles Puigdemont és a Brussel·les.



‘Aquí estem cercant la solució als problemes d’Espanya. Anem a donar una sorpresa a Puigdemont a Brussel·les. Setanta tones de pur amor i pura democràcia. “Coletas”, el següent ets tu, cabró’, diu l’individu.

El jutge de l’Audiència espanyola es riu de Santiago Espot perquè respon en català

PAÍS - PRINCIPAT

És jutjat per haver impulsat la xiulada contra l'himne espanyol i el rei Felipe VI a la final de copa del 2015.

Per: Redacció 

12.12.2017  13:47

Santiago Espot, promotor de la xiulada a l’himne espanyol i a Felipe VI durant la final de la copa del 2015 al Camp Nou, ha segut avui al banc dels acusats de l’Audiència espanyola, acusat d’injúries a la corona i d’ultratge a la bandera. 

Espot s’ha negat a respondre al fiscal, i ha respost les preguntes de l’advocat en català, cosa que ha fet gràcia al jutge, José María Vázquez Honrubia, que ha trobat absurd que les respostes fossin en català. Finalment ha calgut fer venir un intèrpret a la sala.

Video :

Carta d’Oriol Junqueras: La vida des d’Estremera

OPINIÓ - OPINIÓ CONTUNDENT

El vice-president del govern i candidat d'ERC explica en aquesta carta a VilaWeb la rutina a la presó i encoratja a omplir les urnes el 21-D.

Per: Oriol Junqueras

12.12.2017  19:00

Els dies van passant en aquesta presó. Portes metàl·liques que s’obren i es tanquen, fred intens, inquilins amb els que convius condemnats per tot tipus de delictes, des d’assassinats a agressions sexuals, des d’estafes bancàries a multitud de casos de tràfic d’estupefaents. El que no hi ha és ni un individu de cap dels partits que tenen centenars d’imputats -o condemnats- per casos de corrupció. Almenys aquí no hi són. Deuen ser en algun altre lloc perquè diuen que la justícia, a l’estat espanyol, és igual per a tots.

Mantinc una bona relació amb molts presos, hi comparteixo hores d’esbarjo, hi xerro i atenc preguntes de tota mena. A la presó, com arreu, hi ha gent de tot. Però sobretot hi ha persones, també aquí. Hi ha gent disposada a ajudar si et cal res, hi ha presos que t’aconsellen, que t’aconsellen fins i tot amb qui has de tenir una bona relació, qui és de fiar i amb qui és millor que no et relacionis. I molt sovint t’aconsellen amb criteri.

La major part del dia, però, vius en un petit espai, el de la cel·la. Són setze hores del dia que ets a la cel·la, tancat a pany i forrellat. Durant un mes el meu company de cel.la va ser

TVE haurà de compensar la CUP per la censura de l’espot en favor dels presos

PAÍS - PRINCIPAT

La televisió espanyola haurà haurà d'emetre, de manera addicional, la propaganda electoral vetada en el mateix canal i a la mateixa franja horària.

Per: Redacció 

12.12.2017  16:01

La Junta Electoral obliga TVE a compensar la CUP per no haver emès a TVE1 l’espot electoral de trenta segons de silenci televisiu en solidaritat amb els presos el passat 5 de desembre.



TVE haurà d’emetre, de manera addicional, la propaganda electoral de la formació anticapitalista, al mateix canal a la mateixa franja horària o en una d’equivalent i de la mateixa durada que l’espot censurat.



La Junta Electoral també obliga RTVE a respectar els principis recollits a la llei electoral, amb especial èmfasi a la neutralitat. La formació anticapitalista se n’ha fet ressò a través de Twitter:

Mundó afirma que ERC investirà Junqueras encara que continuï a la presó

PAÍS - PRINCIPAT

El candidat d'ERC diu que el cas de Junqueras no es pot comparar amb el del president Carles Puigdemont.

Per: Redacció 

12.12.2017  13:10

ERC investirà Oriol Junqueras com a president de la Generalitat, si guanya les eleccions del 21-D i té majoria per a governar. En una entrevista al diari Ara, Carles Mundó, número cinc per Barcelona, ha insistit que el partit procedirà amb la investidura encara que l’actual vice-president continuï a la presó d’Estremera.



Segons ell, la justícia espanyola li podria concedir un permís penitenciari per permetre-li assistir a la sessió d’investidura. A més, ha demanat el seu alliberament perquè ‘no hi ha raons jurídiques’ per mantenir-lo a la presó.



Mundó ha dit que

El Tribunal de Comptes espanyol accepta l’aval de Mas i els ex-consellers per pagar la fiança del 9-N

PAÍS - PRINCIPAT

Mas, Ortega, Homs, Rigau i Vilajoana hauran d'acabar la fiança.

Per: Redacció 

12.12.2017  17:57

El Tribunal de Comptes espanyol ha acceptat l’aval que van presentar l’ex-president de la Generalitat Artur Mas i els ex-consellers Francesc Homs, Joana Ortega i Irene Rigau, a més de l’ex-conseller Jordi Vilajoana, per acabar de pagar la fiança en el procés judicial contra el 9-N. En total, han avalat 2,33 milions d’euros.



El tribunal ha estimat que els immobles que han presentat els ex-dirigents cobreixen els 5,27 milions d’euros de la fiança, dels quals ja s’han pagat 2,9 milions gràcies als diners recollits per la caixa de solidaritat de l’ANC. Un cop hagin acabat de pagar la fiança, se’ls retirarà l’embargament de les propietats.



Aquesta fiança és preventiva per les presumptes despeses públiques que va fer el

Puigdemont, disposat a córrer el risc de la detenció per a ser investit president (Video)

PAÍS - PRINCIPAT

El candidat de Junts per Catalunya demana al bloc del 155 que respecti el resultat.

Per: Redacció 

12.12.2017  12:59

El president Carles Puigdemont, cap de llista de Junts per Catalunya, ha declarat avui que estava disposat a venir al Palau de la Generalitat ’si la voluntat dels catalans el 21-D és que torni a ser president’. 

En una conferència de premsa organitzada per l’agència ACN, Puigdemont ha demanat al bloc unionista que respecti el resultat de les eleccions i, malgrat l’amenaça d’empresonament, ha dit: ‘Demano que tothom respecti els resultats. I si la voluntat dels catalans és que torni a ser el president, jo seré al Palau. Què pesa més? Les manilles o els vots? En una democràcia, els vots. No poden emmanillar la polítia, és una indecència’.

Puigdemont s’ha declarat disposat a córrer el risc de la detenció. ‘Pot implicar una detenció unes idees que et poden portar a la presidència de la Generalitat? Potser sí, potser val la pena córrer aquest risc, de sortir investit del parlament i automàticament ser detingut per les mateixes idees que t’han portat a tenir la

Aprofitar la via ampla del 155 per espoliar el Museu de Lleida i fer perillar el patrimoni de Sixena

PAÍS - PRINCIPAT

Tensió a Lleida per la possible intervenció de la Guàrdia Civil amb l'objectiu d'endur-se les obres de Sixena del Museu de Lleida.

Un dels tres sarcòfags de les monges de Sixena exposats al Museu de Lleida.

Per: Redacció 

10.12.2017  22:00

Tot fa pensar que avui, dia 11 de desembre de 2017, passarà a la història del nostre país com el dia en què les peces d’art de Sixena que hi ha al Museu de Lleida no seran tractades com a tals sinó com un botí polític. La via ampla de l’article 155 s’haurà aprofitat per resoldre un litigi que, amb raonaments culturals, no hauria hagut de començar mai.  El cap de setmana s’acabava amb la mateixa sensació de l’1 d’octubre, és a dir, amb el convenciment que el poder es volia imposar amb la força física. Ahir a migdia es van descarregar desenes de tanques metàl·liques a les portes del Museu de Lleida, a requeriment dels Mossos d’Esquadra, que també deixaren una parella d’agents permanentment davant el centre. Segons fonts de la policia, han de garantir la seguretat arran de l’imminent operatiu de trasllat de les obres en litigi, que el jutge d’Osca ha ordenat que es faci avui.



La providència que dijous va emetre el jutge autoritzava la Guàrdia Civil a recollir els béns a partir de la mitjanit, fins i tot fent ús de la força si calia. Ningú no sap del cert en quin moment es presentarà la comitiva de la policia judicial amb els tècnics de l’Aragó. Però els responsables del museu recorden que el pla de treball presentat per l’executiu aragonès preveu que l’operació comenci a les vuit del matí.



‘Fer un cafè’ a dos quarts de vuit del matí a ‘tu ja saps on’

Un observador internacional contraposa la transparència de l’1-O amb l’opacitat del govern espanyol el 21-D

PAÍS - PRINCIPAT

'Què pot perdre el govern espanyol demostrant obertura i transparència?', s'ha preguntat un dels observadors internacionals del primer d'octubre.

Per: Redacció 

06.12.2017  13:59

La Junta Electoral va prendre ahir una altra decisió polèmica: va refusar la participació d’observadors internacionals el 21-D. Segons l’organisme, ‘no resulta procedent’ perquè la legislació electoral espanyola no preveu l’existència d’aquests observadors.



En aquest sentit, la junta diu que tan sols s’ha autoritzat la participació d’observadors en supòsits especials.



Paul Monaghan, diputat de l’SNP al parlament escocès i observador internacional durant l’1-O, ha expressat el seu enuig després de conèixer la

La trampa de Llarena, espantat pel rigor de la justícia belga

OPINIÓ - ANÀLISI

Analitzem les raons de la decisió de retirar l'ordre internacional de detenció contra Puigdemont i els quatre consellers que hi ha a Brussel·les.

Fotografia: Pere Cardús.

Per: Pere Cardús 

05.12.2017  13:15

El magistrat del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena ha retirat l’ordre internacional de detenció contra el president Puigdemont i els consellers Comín, Ponsatí, Serret i Puig. Actualment, la justícia belga estudiava la petició d’extradició després d’haver analitzat els delictes que Espanya imputa als acusats i els fets que es pretenen jutjar. De fet, ahir, el jutge belga que porta el cas va anunciar que el dia 14 d’aquest mes resoldria la petició d’extradició en un sentit o en un altre. Vegem a continuació les raons que han dut Llarena a retirar l’ordre que havia cursat l’Audiència espanyola quan, després de la declaració d’independència al parlament del 27 d’octubre, una part del govern se n’anà a Brussel·les a cercar l’empara d’una justícia més eficient i democràtica que no l’espanyola.



Cal tenir en compte que Llarena tan sols ha retirat l’ordre internacional de detenció i no pas l’ordre de detenció dins l’estat espanyol. És a dir que si Puigdemont o qualsevol dels quatre consellers que l’acompanyen trepitgen Catalunya, seran detinguts automàticament. Per tant, encara que algun titular de premsa pugui fer pensar que els governants a l’exili tindran llibertat de

La Moncloa demanarà una reflexió a la UE sobre les euroordres d’extradició perquè són ‘massa garantistes’

PAÍS - PRINCIPAT

Esperaven que la justícia belga lliurés Puigdemont i els quatre consellers de manera immediata.

Per: ACN 

06.12.2017  14:24

La Moncloa reconeix que el sistema per a detenir i entregar davant la justícia espanyola Carles Puigdemont i els quatre consellers destituïts a Bèlgica ‘no ha funcionat’. Fonts del govern espanyol admeten que l’ordre europea de detenció ‘no és eficaç’ i que no s’ha obtingut el resultat esperat ‘ni en temps ni en el fons de la qüestió’.



El govern de Mariano Rajoy esperava, doncs, que tant el president com la resta de consellers fossin lliurats a la justícia espanyola més aviat però han comprovat que el sistema és ‘molt garantista’ i que els terminis són massa llargs. Una crítica que centren en el sistema però no en la justícia belga, que consideren que ha seguit els passos adequats.



En aquest sentit, el ministre de Justícia, Rafael Catalá, plantejarà divendres una reflexió sobre el funcionament de les ordres europees de detenció (en vigor des del 2002) en el si d’una reunió dels ministres europeus de justícia. Les mateixes fonts apunten que no es tracta d’apuntar en quina línia ha d’anar una

Puigdemont sobre la retirada de l’euroordre: ‘Quan el món els mira ja no són tan valents’

PAÍS - PRINCIPAT

El president de la Generalitat critica amb duresa l'actuació de la justícia espanyola.

Per: Redacció 

06.12.2017  13:26

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha comparegut avui des de Brussel·les per analitzar la retirada de l’euroordre d’extradició per part de la justícia espanyola. ‘Quan el món els mira ja no són tan valents. Quan no poden controlar tota la cadena, quan no tenen jutges amics, ni fiscals que afinen, i tenen tot el món mirant, ja no són tan valents’, ha declarat.



Acompanyat dels consellers exiliats a Brussel·les, Lluís Puig, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Toni Comín, el president s’ha preguntat perquè l’estat espanyol no retirava els càrrecs contra la resta del govern. Puigdemont ha afirmat que eren víctimes d’una persecució política per haver donat sortida al mandat democràtic del poble de Catalunya. ‘Això no és un crim, això es diu democràcia’, ha afegit.



‘L’estat sap que les acusacions de rebel·lió i sedició no són acceptables per les bones pràctiques europees. Retirar el mandat indica que no tenen bases sòlides per fer les acusacions o bé que era un bunyol jurídic’, ha dit. A més ha recordat que

El Suprem retira la petició d’extradició de Puigdemont i els consellers perquè la justícia belga no li limiti les acusacions

PAÍS - PRINCIPAT

El dia 14 el jutge belga s'havia de pronunciar sobre la petició d'extradició.

Per: Redacció 

05.12.2017  11:13

El jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena ha acordat de retirar les ordres de detenció que la jutgessa de l’Audiència Carmen Lamela va emetre contra el president Carles Puigdemont i els consellers Toni Comín, Meritxell Serret i Clara Ponsatí. 

I ha dit que es comuniqui aquesta decisió a la justícia belga, que

Fachin creu que ''no hi ha més opcions'' que votar un partit independentista

Política Última actualització Dilluns, 4 de desembre de 2017 17:30 h

Afirma que "la societat catalana va canviar l'1-O"

Redacció| "No hi ha gaires més opcions. Crec que ho he dit bastant clar". Així de contundent ha respost l'exsecretari general de Podem a Catalunya, Albano Dante Fachín, a la pregunta si votaria un partit independentista el 21-D. En una entrevista a 'El Temps', Fachín ha dit que el sobiranisme és la única via als comicis "ja no per l'independentisme, sinó per tot aquell que vulgui deixar enrere aquest malson"

 

 

 

 

 

 

 

Primer pla del secretari general de Podem Catalunya, Albano Dante Fachín, abans de participar en un acte de campanya per l'1-O al barri de Torreforta de Tarragona

© Roger Segura

En aquest sentit, reconeix sentir-se "més a prop d'ERC o de la CUP que de Catalunya en Comú". "Per mi, que no tinc com a objectiu la independència de Catalunya, el que més content em faria és que hi hagués una majoria independentista que digués a l'Estat i a tot el món que han perdut un altre cop.

Ells, els repressors, els antidemòcrates, els violents, han perdut a les urnes", confessa Fachin.

D' altra banda, Fachin ha criticat durament la direcció general de Podemos: "ha quedat molt explícita aquesta intervenció, no perquè hagin canviat el secretari general, sinó perquè han interferit en les decisions preses des de Catalunya i això és el més greu", sentencia.






Fractura a CSQP

Surten les conselleres Bassa i Borràs de la presó d'Alcalá Meco

INDEPENDÈNCIA







Estefania Molina
Foto: E.M. | Vídeo: Estefanía Molina
Alcalá de Henares. Dilluns, 4 de desembre de 2017

La sortida de la presó de dones d’Alcalá Meco de Meritxell Borràs i Dolors Bassa arribava aquest dilluns als volts de les 15.50, després de pagar la fiança, i 32 dies exactament després de ser internades de forma cautelar per la jutgessa de l’Audiència Nacional Carmen Lamela el passat 2 de novembre. Borràs i Bassa marxaven en una furgoneta color gris platejat i han exhibit immediatament un somriure de felicitat a les famílies, que els esperaven a les portes del penitenciari, juntament amb una munió de diputats i senadors d’ERC i el PDeCAT, que han esclatat en un aplaudiment.

Els fills de Bassa han pujat al furgó, així com la mare de Borràs i ràpidament han marxat de la presó, direcció casa seva. A l’altre cotxe hi havia la comitiva dels demòcrates, entre ells, el coordinador general David Bonvehí i el diputat Carles Campuzano. Per la banda dels republicans, hi havia el portaveu al Congrés, Joan Tardà, els diputats Joan Capdevila i Jordi Salvador, la senadora Mirella Cortès, així com Elisenda Pérez i Teresa Vallverdú. També hi assistia la membre de la

El jutge deixa en llibertat tots els consellers menys Junqueras, Forn i els Jordis

INDEPENDÈNCIA







Gemma Liñán
Barcelona. Dilluns, 4 de desembre de 2017

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena acaba de comunicar a les defenses que aixeca la mesura de presó provisional per a tots els consellers excepte per al vicepresident, Oriol Junqueras; Joaquim Forn, i els presidents de l'ANC i Òmnium Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.



Llarena ho justifica així en la seva providència: "No passa el mateix respecte a algun dels investigats que avui es contemplen, concretament respecte del Sr. Oriol Junqueras i Vies, el Sr. Joaquim Forn, el Sr. Jordi Sànchez Picanyol i el Sr. Jordi Cuixart Navarro; les aportacions estan directament vinculades a una explosió violenta que, si es reitera, no deixa marge de correcció o de satisfacció als que s'hi vegin afectats".



La decisió no és ferma i per tant ara els quatre acusats poden presentar un recurs. De fet, l'advocat de Junqueras té clar que presentarà un recurs d'apel·lació. Es preveu que Forn, Sànchez i Cuixart facin el mateix.



El jutge Pablo Llarena acorda que manté la presó provisional sense fiança per a l'exvicepresident del Govern de Catalunya, Oriol Junqueras; per l'exconseller d'Interior Joaquim Forn, i per als líders de l'ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i

El vídeo d’Òmnium que explica el que no pot dir TV3

ARTICLE 155







Jordi Palmer
Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Dimecres, 29 de novembre de 2017

“Mig Govern és a l’exili i l’altre mig és a la presó”. Aquesta és una de les frases que la Junta Electoral Central no permetria dir a TV3 però que sí que es pot sentir al vídeo que Òmnium Cultural ha fet públic aquest dimecres en el marc de Crida per la Democràcia per posar de manifest el “cop a l’autogovern català” que ha portat l’aplicació de l’article 155 per part del govern espanyol i que demostra que actualment tot depèn de Madrid: qualsevol decisió de pes ha de passar pel ministeri corresponent.



“El PP, amb el 8% dels vots, controla Catalunya, —explica el vídeo—, ha fet fora el Govern legítim de Catalunya escollit per la ciutadania i n’ha usurpat les competències amb la complicitat i el suport del PSOE i Ciutadans”, per afegir que

El Suprem crida a declarar divendres tots els presos polítics

PAÍS - PRINCIPAT

Aquesta citació es produeix l'endemà que tots ells presentessin un recurs en el qual demanaven que Llarena els convoqués per anar a declarar.

Rull, Mundó, Romeva, Turull, Bassa, Forn i Borràs arriben a l'Audiència espanyola, el dia que van ser empresonats.

Per: Redacció 

29.11.2017  14:26

El jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, ha citat a declarar divendres els ex-consellers empresonats i els presidents d’Òmnium i l’ANC, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, perquè vagin a declarar divendres vinent a les 9.30.



Aquesta citació es produeix l’endemà que tots ells presentessin un recurs en el qual demanaven que Llarena els convoqués per anar a declarar, un cop el Suprem ha unificat les causes.



Aquests escrits presentats argumenten que no

Sixena, el botí artístic del 155

ART SACRE : CRÒNICA

El govern de Madrid fa cas a les reclamacions d'Aragó i obre la porta a la sortida de l'art de Sixena del Museu de Lleida

L'executiu espanyol aprofita la suspensió de l'autonomia per acabar amb el litigi obert per Osca, que va declarar nul·les les tres operacions de compra fetes del 1983 al 1994

El ministre Méndez de Vigo ordena tornar a l'Aragó les obres de Sixena

Àlvar Llobet | 28/11/2017 a les 20:00h

Íñigo Méndez de Vigo, ministre de Cultura | Arxiu

Les obres d'art del Monestir de Sixena que estan al Museu de Lleida podrien acabar a l'Aragó en pocs dies. L'ordre que ha emès aquest dimarts el ministre de Cultura, Íñigo Méndez de Vigo, que després de l'aplicació de l'article 155 actua també com a conseller de Cultura, podria acabar essent l'estocada final a un litigi judicial que han mantingut des de fa dos anys els governs d'Aragó i Catalunya i que ha acanat emmetzinant les relacions entre els dos executius.

 

La suspensió de facto de l'autonomia catalana per part de Madrid després de la proclamació de la República ha estat l'excusa perfecta pels aragonesos, que han vist la via per poder-se saltar l'interlocutor català i anar a reclamar el que diuen que és seu directament a l'executiu espanyol, més procliu a les seves reivindicacions. Méndez de Vigo va assegurar la setmana passada que estudiaria les sol·licituds d'Aragó amb deteniment i amb la consciència que la qüestió que tenia entre les mans era delicada, un fet que ja va alertar l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, que va demanar prudència a l'hora de prendre decisions tot recordant els recursos que estaven interposats en aquest cas.

No obstant, Madrid no ha volgut conservar damunt la taula patata calenta i ha decidit que les obres han de ser traslladades a l'Aragó, una operació que es faria en coordinació amb la Guàrdia Civil si s'atén que el jutge d'Osca va demanar al cos policial que preparés un pla per garantir la seguretat del trasllat de les obres​.



La imatge de la policia enduent-se les peces del Museu de Lleida mai no s'havia vist tan propera com aquest dimarts. El director del Museu de Lleida, Josep Giralt, assegurava fa mesos que això no passaria mentre que el conservador, Albert Velasco, indicava en una entrevista a Nació Digital que no hi ha precedents d'un fe com aquest.  Madrid vol acabar amb el conflicte ara que la política catalana només pot gesticular i clamar en contra d'aquesta decisió.





Osca obre el litigi en considerar nul·la la compra de les obres