El passat 28 de juny, el President de
l’Assemblea Nacional Catalana, durant una entrevista al programa
l’Oracle de Catalunya Ràdio, afirmà solemnement que “ … cap formació
independentista (que es van presentar a les passades eleccions del
Parlament de Catalunya) portava la DUI (al seu programa), cap!!…”
Una afirmació d’aquest abast mereixeria
ser rebatuda, però no és l’objecte d’aquest escrit. L’Estat espanyol,
malgrat l’afirmació del Sr. Sánchez, no ho va entendre de la mateixa i,
prova d’això, va encarregar al cap de l’assessoria jurídica del
Ministeri d’Exteriors, durant els dies previs a la celebració de les
eleccions del 27 de setembre de 2015, una argumentació jurídica de la
inviabilitat d’una hipotètica DUI “como consecuencia directa del
planteamiento realizado por la candidatura que aboga por iniciar un
proceso hacia la Independencia”.
El Sr. José Martín y Pérez de Nanclares,
cap de l’assessoria jurídica internacional del Ministeri d’Afers
exteriors i Cooperació del Govern del Regne d’Espanya i catedràtic de
Dret internacional Públic de la Universitat de Salamanca, va elaborar
unes “reflexions” jurídiques al voltant d’una eventual DUI per defensar
la tesi de la seva il·legalitat.
Prova evident de la manca de
credibilitat argumental d’algunes de les afirmacions recollides al
document, el cap de l’assessoria jurídica del Ministeri, en el seu
primer paràgraf, es veia en la necessitat d’indicar que “Las opiniones
vertidas en este trabajo se realizan a título personal del autor y, en
modo alguno, pueden ser atribuidas a la institución para la cual trabaja
en este momento”. Tot i això, ara com ara, aquest escrit, està
disponible des de la web del Ministeri d’Exteriors espanyol.
Arguments jurídics contra la DUI i contraarguments:
-
No existeix el “ Dret a la secessió” dintre de l’ordenament jurídic espanyol.
Aquest argument queda refutat per les
desenes de nous estats independents, reconeguts internacionalment
malgrat que l’estat del qual es van independitzar no els reconeixia el
dret a la secessió.
-
El principi de “Integritat territorial” reconegut en dret espanyol i internacional fa impossible una DUI.
Aquest argument queda refutat clarament
al dictamen de la Cort internacional de Justícia (CIJ) referent a
Kosove, on indica clarament que aquest principi “es limita a l’esfera de
les relacions entre estats” per evitar l’intent d’ocupació violenta de
territoris pertanyents a altres estats.
-
Inaplicabilitat del principi de
“Lliure determinació dels pobles” a Catalunya per no tractar-se d’un
procés descolonitzador o “annexionat per conquesta, dominació estrangera
o ocupació; i pobles oprimits per violació massiva i flagrant dels seus
drets”.
Aquest argument queda clarament rebatut
en el document elaborat l’any 2014 per l’Institut d’Estudis autonòmics
sota el títol “Fòrum sobre el dret a decidir”. Aquest argument, és,
però, irrellevant a l’efecte de rebatre la legitimitat d’una DUI, ja que
la CIJ no l’esmenta com a requisit legitimador per a la Declaració
Unilateral d’Independència.
-
Prohibició general de reconeixement internacional d’un Estat nascut de forma contrària a Dret.
Aquest argument queda clarament rebatut
quan la CIJ, en el seu dictamen consultiu de 2008 va dictaminar que les
DUI no eren contràries al Dret internacional. Com a conseqüència de no
ser contraris a Dret, Kosovo ja ha pogut ser acceptat com a membre de la
FIFA, la UEFA, reconegut per 111 països, i, inclús Sèrbia, el passat
mes d’agost de 2015, va signar un acord de reconeixement inicial mutu en
aspectes sectorials.
-
El dictamen de la Cort internacional de Justícia no és aplicable a contextos democràtics i pacífics.
Les “reflexions” del Sr. Martín,
consideren que la declaració d’Independència de Kosovo no és contrària a
dret internacional perquè havia estat objecte “d’atrocitats contràries
als més elementals postulats de dret internacional”. Això, afirmat pel
sr. Martín en una nota a peu de pàgina i no en el document en si ja
predefineix la seva consciència que aquest argument no només era fals.
Era un argument que no podia sostenir en el text de les seves
“reflexions” per ser una total i matussera invenció.
El cap de l’assessoria jurídica del
Ministeri, malgrat afirmar que amb aquests arguments n’hi hauria prou
per afirmar que una DUI seria totalment inviable, veu necessari entrar a
valorar les conseqüències d’un succés impossible. Seria el que es
podria definir com a ciència-ficció política.
Reconeix, curiosament de nou, que allò
que és impossible ha estat abordat per la jurisprudència internacional i
reconeix que no s’ha eliminat la “gran incertesa i casuisme” respecte
de la vigència d’alguns Tractats internacionals signats per l’estat
predecessor. En canvi, considera clar que, a falta d’acord, el dret
internacional preveu la transmissió del deute i dels actius en una
“proporció equitativa” i esmenta l’article 17 de la Convenció de 1983
per concloure que caldria assignar els actius de l’estat situats a
Catalunya, a la nova hipotètica República catalana.
Curiós, em permeto la insistència, que
reconegui, entri en el fons i en la forma de com s’ha de repartir el
deute d’una situació que considera inviable i il·legal.
-
Impossibilitat de permanència automàtica a la UE en cas d’Independència.
L’anàlisi directa i realista per rebatre
aquest argument el va aportar Alfons López Tena, notari, vocal del CGPJ
i diputat al Parlament de Catalunya de 2010 al 2012, quan al setembre
de 2013 va escriure l’article
“Catalunya Independent i UE”.
Hi distingeix tres àmbits:
-
Euro. L’autor recorda que l’ús d’una
moneda no va lligada amb la pertinença al territori. Així, Andorra
utilitza els euros, en pot emetre, i no forma part de la UE.
-
Lliure circulació de mercaderies,
capitals, serveis i persones. En ser un dret que ja tenen els ciutadans
de Catalunya, en tant que espanyols, només podríem perdre aquests drets
en cas d’unanimitat de la totalitat d’estats membres de la UE.
-
Institucions europees. L’autor sosté que
Catalunya no formaria part, en una fase inicial, de les institucions
pròpies de la UE. És en aquest punt en què el cap de l’assessoria
jurídica del Ministeri faria l’única afirmació no tendenciosa.
-
Una DUI faria perdre la nacionalitat espanyola i, per tant, l’europea.
En aquest apartat, el sr. Martín
aprofita per insinuar que una eventual declaració d’independència
implicaria la pèrdua de la nacionalitat espanyola i, per tant, “… la
ciudadanía europea existe como consecuencia directa de ostentar la
nacionalidad de un Estado miembro de la Unión. Así, si se pierde la
nacionalidad, se pierde el vínculo con la ciudadanía europea.”
Aquest article, potser, va generar en
Mariano Rajoy el famós error conegut com a “ Y la europea??”, en
oblidar, com el seu cap de l’assessoria jurídica del Ministeri
d’Exteriors que l’article 11 de la seva constitució afirma solemnement
que: “ Ningún español de orígen podrá ser privado de su nacionalidad”.
El president espanyol en funcions devia
llegir les reflexions del cap de l’assessoria del Ministeri sense
adonar-se que no era un informe seriós, amb membret oficial. Era un
document propagandista redactat en període electoral i amb voluntat de
generar dubtes i incerteses.
Siguem rigorosos a l’hora de rebatre
propaganda i no dubtem de les nostres pròpies capacitats. Part de la
nostra fortalesa està a saber que la unilateralitat pot ser legítima,
democràtica i legal.
Enllaç article :
