Unilateralitat o extinció. Per Maiol Sanaüja

Per Maiol Sanaüja - 

 

4 de juliol de 2016

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A l llarg de la Història hi ha hagut moltes modificacions territorials, successions d’Estats, i noves estatalitats; per conseqüent, el naixement, l’hegemonia, i l’extinció de Pobles, Nacions, i Estats, és una constant històrica; i siguin casos d’unificació, dissolució, o separació, la majoria social de torn té el que el vol, mitjançant el vot o l’aixecament popular.

 

 Fet aquest aclariment introductori, cenyim-nos a les eleccions del 27 de setembre de 2015 del Parlament de Catalunya, un dels territoris de la Nació catalana. Si ets una persona racional, i després que JxS et prometessin el vot de la teva vida o que CUP t’entonés governem-nos, les innombrables controvèrsies, l’escàs patriotisme entre les parts, i la nul·la seriositat per afrontar el debat independentista des d’aleshores, et faran pensar que no has votat res que atenyi la «independència»; sigui perquè no la portaven en llurs programes electorals de manera factible, viable, i real, o bé perquè dels mesos transcorreguts no saps dir-me què han fet empíricament que ens hi apropi. Mentrestant, el Regne d’Espanya segueix impertèrrit, continua assimilant tot residu de catalanitat, i

Unilateralitat no és il·legalitat. Per Ferran Armengol Ferrer

OPINIÓ

Per Ferran Armengol Ferrer - 

30 de maig de 2016

Ferran Armengol Ferrer,Doctor en Dret (UPF), és professor associat de Dret Internacional Públic (Departament de Dret i Economia Internacionals de la Universitat de Barcelona).

La consciència que la definitiva solució del procés independentista català passa per un referèndum unilateral d’independència va prenent força en un espectre cada cop més ampli. El principal escull es troba, però, a l’hora de determinar el “com” es fa aquest referèndum. La doctrina constitucionalista majoritària considera aquesta hipòtesi pràcticament impossible, ja que la Constitució espanyola de 1978 preveu el referèndum en uns casos taxats i n’atribueix la iniciativa exclusivament al Govern de l’Estat. Per altra banda, es parla d’unes accions unilaterals de “desobediència” per trencar amb l’Estat. En el meu entendre, un plantejament i l’altre parteixen d’una premissa equivocada, pensar que el text de la Constitució espanyola incorpora la totalitat de la legalitat i per tant, només es pot sortir d’ella d’una forma il·legal.


D’entrada, cal tenir en compte que, tant la Constitució espanyola com també l’Estatut d’Autonomia de Catalunya no són textos jurídics aïllats, sinó que s’integren en un conjunt de normes que regulen els drets humans fonamentals. L’article 10 de la Constitució obliga a interpretar els drets fonamentals d’acord amb els convenis internacionals sobre drets humans, i l’article 4 de l’Estatut sotmet els