Superar els complexos. Per Hèctor López Bofill

OPINIÓ

Professor de Dret UPF - 9 juliol 2016 2.00 h 

“La implicació internacional sols arribarà davant la política de fets consumats que segueixi a una declaració d'independència en la qual els fets generin la nova legalitat".

 

Hèctor López Bofill - Professor de Dret UPF

Mai cap força política independentista d'una nació sense estat en el món occidental amb posterioritat a la II Guerra Mundial havia obtingut els resultats aclaparadors en vots i en escons que van obtenir Junts pel Sí i la CUP a les eleccions del 27 de setembre de 2015. No obstant això, ja en la mateixa nit electoral, alguns d'aquests actors van assumir el relat de l'unionisme pel qual no s'havia superat el llindar del cinquanta per cent de vots emesos.


Segons aquesta versió, doncs, no importava que l'Estat espanyol hagués emprat tots els dispositius de poder per impedir que s'assolís la citada majoria, com va succeir amb les maniobres per limitar el vot dels catalans residents a l'exterior, o que es comptés el resultat de les forces extraparlamentàries en el grup del no a la independència (en el mateix sentit que es va comptar el nou per cent dels vots obtinguts per Catalunya Sí que es Pot) o que, en definitiva, la base electoral de les eleccions en un

Herois de 1714 ( Hèctor López Bofill )

16/10/13 02:00 - Hèctor López Bofill

Una més de les desgràcies que imposa la LOMQE tot just aprovada pel Congrés dels Diputats consisteix en la capacitat que s'atorga al govern espanyol de fixar el 100% dels continguts en matèria de geografia i història a l'ESO. Sembla previsible, doncs, i sempre que no es consumi la ruptura amb Espanya aviat, que retornarem al sinistre període en el qual la història de Catalunya va desaparèixer de les aules i es va difuminar bona part de l'imaginari col·lectiu.

Sortosament, això es va mitigar en el cas d'alguns alumnes de la meva generació, la que ara està impulsant el procés sobiranista (cosa que, com és sabut, denuncien amb vehemència els adversaris de la independència quan al·leguen, com ha insinuat el mateix ministre Wert, que alguns de nosaltres vam ser “adoctrinats” pel radicalisme nacionalista en la nostra tendra infantesa).

Per a les fornades d'alumnes educats sota el franquisme i durant els anys de l'anomenada transició, en canvi, no hi ha cap notícia ni de la Catalunya medieval, ni del 1640, i pel que fa a la guerra de Successió, la versió consistia a agrair a Felip V que destruís les nostres llibertats perquè així es va posar la primera pedra de la modernització d'Espanya associada, com no podia ser altrament, al centralisme i a l'aniquilació dels localismes rancis.

Bestieses com aquesta encara es podien escoltar fins fa ben

López Bofill contra l'enemic interior

En el procés cap a la independència del nostre país un professor de dret constitucional jove de la Universitat Pompeu Fabra ha teoritzat aquests darrers anys, amb valentia i quan alguns no s'hi atrevien, sobre la necessitat que Catalunya assoleixi la independència. Héctor López Bofill és dels pocs que ha fet un plantejament seriós d'estructures d'Estat.

Barcelona � Com tota persona que s'avança en el tempo polític, López Bofill té molts enemics i certs sectors l'han colocat en el món dels irreductibles o dels frikis. Però Hèctor López Bofill és valent, corre riscos, i per això s'ha atrevit a escriure el llibre La trama contra Catalunya, amb el subtítol Poders catalans que frenen la independència.

Aquesta obra d'investigació política coloca López Bofill al marge de l'status quo polític, econòmic i financer del nostre país, que no perdona: un llibre com La trama contra Catalunya s'atreveix a parlar clar sobre La Caixa i les seves grans empreses, sobre l'Opus Dei i sobre els Godó i el poder mediàtic que tenen.

Tot això fa que aquest llibre sigui de gran interès per a l'independentisme i per a totes aquelles persones interessades en la transició nacional i en el procés cap a la independència. Tenim, doncs, un Estat en contra, això ha quedat clar, amb les seves clavegueres i estructures. Però l'enemic principal el tenim a casa, i aquest llibre els desenmascara.

http://www.tribuna.cat/noticies//lopez-bofill-contra-lenemic-interior-11-06-2013.html

Hèctor López Bofill: 'Els principals obstacles per a assolir la independència són dins de Catalunya'

Entrevista a l'autor de 'La trama contra Catalunya' · Posa noms i cognoms a aquells catalans més poderosos que s'oposen al procés d'independència

Al nostre país hi ha un grup d'empresaris i d'organismes que malden per frenar el procés d'independència. Però qui són? Quina estratègia tenen? Els sortirà bé l'escomesa? L'escriptor i professor de dret constitucional Hèctor López Bofill (@lopezbofill) els posa noms i cognoms al llibre 'La trama contra Catalunya' (Angle). Parla sense embuts i explica els motius i interessos espanyolistes de noms tan coneguts i notoris com José Manuel Lara, Leopoldo Rodés, el comte de Godó, els presidents de grans companyies com ara Mercadona, Repsol, Abertis... Allò que López Bofill anomena 'trama unionista', a més, viu interconnectada, s'intercanvia favors, i és transversal, amb membres del moviment del 15-M i fins i tot infiltrats en l'independentisme. En aquesta entrevista fa una primera radiografia d'aquest teixit de catalans que treballa contra la independència i també analitza el moment actual del procés.

—Una de les idees principals que plana durant tot el llibre és que, d'enemics, també en tenim a dins...
—L'enemic principal és a fora. Però en canvi els principals obstacles per assolir la independència són dins de Catalunya. Sovint els discursos es profereixen cap enfora, però cal tenir present que si no hi hagués aquests obstacles interns la societat catalana estaria més cohesionada i molt probablement a hores d'ara ja tindríem un estat propi.

—Aquests obstacles els creen els que anomeneu, al llibre, 'vigilants del gueto' o membres de la 'trama unionista'...
—Els 'vigilants del gueto' em sembla una expressió prou il·lustrativa, que s'ha fet servir alguna vegada en el discurs polític. És metafòrica, perquè és evident que no som al gueto de Varsòvia. Al llibre acabo utilitzant més el terme 'trama unionista'. Tot plegat es refereix a la mateixa cosa: aquest col·lectiu que prefereix autodestruir la identitat en canvi de beneficis personals, en comptes de liderar la seva comunitat. Sí, ells són els qui posen obstacles.

—Quina mena d'obstacles?
—Fins fa no gaire, la seva tècnica preferida consistia a emmordassar el discurs independentista. Feien negacionisme. Però ara que el procés independentista s'ha precipitat per la via democràtica i per l'emergència d'una majoria sobiranista, aquest negacionisme els ha esclatat a la cara. Han estat víctimes de la pròpia ficció. De cop i volta, es troben amb un milió i mig de persones al carrer per la diada. I ara posen obstacles fonamentats en el discurs de la por. Parlen de la inviabilitat econòmica d'un estat català, de l'amenaça de la fractura social, de portar les seus de les empreses a Espanya... Tot això, amb bones connexions amb el poder espanyol i els mercats espanyols.

—Qui són i a què es dediquen?
—Es dediquen, essencialment, als negocis amb Espanya. Són elits que tenen organitzats els negocis en àmbits espanyols i que entenen que la independència els faria perdre els privilegis personals. Jo tinc la tesi que la 'trama unionista' és arrelada essencialment en el franquisme i en el buit econòmic i social que es produí després de la desfeta de l'anomenada guerra civil. Els representants de la 'trama unionista' són hereus dels qui van ocupar aquest buit. S'hi combinen personatges que provenen d'una identitat nacional espanyola amb uns altres d'identitat catalana que han centrat els negocis a Espanya.