Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Compromís. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Compromís. Mostrar tots els missatges

dissabte, 23 de gener del 2016

Rull es compromet a presentar l’informe pendent sobre la Xarxa Natura 2000 que qüestiona el Pla Hidrològic de l’Ebre

Dissabte  23.01.2016  17:49

SOCIETAT

El conseller mostra la sintonia del govern amb la Plataforma en Defensa de l'Ebre.





Els representants de la PDE, Joan Antoni Panisello i Manolo Tomàs, escolten el conseller Josep Rull.


El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, s’ha compromès a presentar imminentment els plans de gestió de la Xarxa Natura 2000, reclamats per la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) des de fa tres anys, per poder qüestionar de forma més efectiva el Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre davant les autoritats de la Unió Europea. Rull s’ha reunit aquest dissabte al migdia a Tortosa amb representants del moviment social antitransvasament, als quals ha volgut mostrar la sintonia del nou govern amb les seves reivindicacions.

Tot i això, ha evitat pronunciar-se sobre un dels punts espinosos del pla: la reserva d’aigua per a 150.000 noves hectàrees de regadiu a Catalunya sol·licitades per la Generalitat. La PDE ha volgut destacar les coincidències amb el nou govern i ha prioritzat la lluita conjunta per aconseguir cabals ambientals suficients per al tram final del riu.

dijous, 29 d’octubre del 2015

Les Corts Valencianes aproven iniciar el procés per recuperar la ràdio i televisió públiques

ACN- Dijous  29.10.2015  15:22

PAÍS

La iniciativa surt endavant amb 51 vots a favor del PSPV, Compromís i Podem i l'abstenció de 42 diputats del PP i Ciutadans.

 



El síndic de Podem, Antonio Montiel, mostra un cartell de la ILP de recuperació del servei de ràdio i televisió públics.


El ple de les Corts Valencianes ha pres en consideració una proposició de llei presentada de manera conjunta per PSPV, Compromís i Podem per a recuperar el servei de ràdio i televisió públiques i establir les bases per preparar un nou model de mitjans audiovisuals públics. El text deroga la llei de tancament de Ràdio Televisió Valenciana i la dissolució i liquidació de l’ens, així com la Llei 5/2015 de 2 d’abril que condiciona la reobertura a la situació econòmica. La proposició de llei ha comptat amb 51 vots a favor (PSPV, Compromís i Podem) i l’abstenció de 42 diputats PP i Ciutadans (C’s).

dimecres, 28 d’octubre del 2015

Les Corts tomben una declaració del PP i Ciutadans contra l’inici del procés d’independència

Dimecres  28.10.2015  17:27

PAÍS

PSPV, Compromís i Podem no s'han adherit a la iniciativa.

Imatge general del ple de les Corts


El PP ha presentat avui a les Corts una proposta de declaració institucional en defensa de la unitat d’Espanya i en contra de la declaració d’inici del procés d’independència subscrita per Junts pel Sí i la CUP al Parlament de Catalunya.

La declaració presentada pels populars compta amb l’únic suport de Ciutadans (C’s) i assenyala que les forces que han presentat la declaració independentista al parlament no representen la majoria del poble català.

divendres, 9 d’octubre del 2015

Un grup d'ultres intenta rebentar la Diada del 9 d'Octubre a València

per Jordi Borràs (València) 9 d' Octubre 2015


La policia ha actuat 'in extremis' i ha detingut un dels protagonistes dels incidents anticatalanistes.

 

 

 


Una cinquantena d'ultres ha provocat incidents aquest matí durant la processó cívica de la Diada del 9 d'octubre a València, en el passeig de la Reial Senyera. Ho han fet llançant objectes, alhora que cridaven i insultaven el representants de Compromís i l'alcalde de la ciutat, Joan Ribó. Alguns dels ultres han aconseguit entrar a la comitiva, amb una actitud molt agressiva. Finalment, la policia hi ha actuat in extremis i ha detingut un dels protagonistes dels incidents.

dimecres, 2 de setembre del 2015

El govern d'Aragó es compromet a derogar la llei del Lapao

dijous, 23 de juliol del 2015

L’onada de llibertat que prové de Catalunya desperta l’ànima valencianista de Compromís

Dijous, 23 de juliol de 2015 05:00 h

Compromís comença a veure el llautó a Podemos


Vuit alcaldes de Compromís s’han adherit a un manifest que ja suma mig centenar de suports en el que es reclama bàsicament a la direcció que gestiona Mònica Oltra que no negociï una candidatura conjunta amb Podemos a les generals, i la formació vagi a buscar el primer grup valencianista propi al Congrés, seguint l’estela de Joan Baldoví.



Oltra haurà de reflexionar sobre què pot ser millor pel País Valencià
© @acn

 Els càrrecs valencianistes de Compromís li veuen el llautó a Podemos, pensant en el País Valencià. Iniciativa per Catalunya prefereix mirar cap a Grècia

Amb els 40 diputats que les enquestes donen a Podemos, aquest partit ja no és alternativa de govern a Espanya, ni tampoc pot aixoplugar les sensibilitats catalanes o valencianes com a grup propi sense que el partit liderat des de Madrid per Pablo Iglesias quedi francament minvat. Si Podemos tragués 5 o més diputats de Catalunya a les eleccions general, i uns altres 5 o més del País Valencià, malgrat les afinitats, a Espanya només comptaria amb grup parlamentari amb gairebé només trenta diputats efectius.

El manifest, en to molt amable i valorant molt positivament el canvi que ha conduit el partit de Mònica Oltra, creu molt convenient presentar-se en solitari com a Compromís a les eleccions generals, per conformar per primera vegada a la història un grup parlamentari propi on es podrien canalitzar, sense passar per Madrid, les reivindicacions dels valencians pel que fa a l’autogovern i el dèficit fiscal. El País Valencià poc a poc comença a emprendre la Via Catalana, mentre al Principat, Iniciativa per Catalunya s’ha venut a Podemos per un plat de llenties, atiats per l’altíssim deute que tenen contret amb la banca.

El manifest

dimarts, 21 de juliol del 2015

Un centenar de militants de Compromís, contra l'acord amb Podem per a les eleccions espanyoles

Dimarts  21.07.2015  16:21

El músic i regidor Pau Alabajos és un dels signants del manifest 'Per una veu pròpia valenciana a les corts espanyoles'.




Antonio Montiel (Podem) i Mónica Oltra (Compromís).


Més d'un centenar de membres de Compromís, entre càrrecs orgànics, batlles, diputats, regidors, militants i simpatitzants, han signat un manifest en contra d'un pacte de la coalició amb Podem per a les eleccions espanyoles. Amb el títol 'Per una veu pròpia valenciana a les corts', el manifest defensa que hi hagi una candidatura valenciana encapçalada per Compromís a les eleccions espanyoles 'que aspire a ser una veu pròpia valenciana a les corts generals i que assumisca com a repte la constitució per primera vegada d'un grup parlamentari valencià'. 

Una de les cares visibles d'aquest manifest és el músic Pau Alabajos, regidor de Torrent per Compromís des del 24 de maig. 

L'executiva de Compromís ha aprovat d'obrir una negociació amb Podem per concórrer plegats a les eleccions espanyoles, però això ha generat un fort debat a la coalició, on hi ha un ampli sector contrari a una candidatura conjunta. De fet, el Bloc ha decidit, per unanimitat, que sotmetrà la decisió a referèndum de tota la militància. Concretament, segons un comunicat, el Bloc consultarà els militants sobre si volen que l'acord electoral al qual s'arribi garanteixi un grup parlamentari propi al congrés 'mitjançant la legalització d'una candidatura valenciana'; si la candidatura ha de recollir el lideratge de Compromís; i si l'hipotètic acord ha d'incloure una agenda política valenciana per a defensar al congrés.'

Heus ací el manifest íntegre 'Per una veu pròpia valenciana a les corts espanyoles': 

divendres, 26 de juny del 2015

Manuel de Pedrolo, 25 anys sense un escriptor compromès amb la llengua i els Països Catalans

26 de juny de 2015 10:00 h

L'Espai Pedrolo del Castell de Concabella exposa de forma permanent la vida, obra i pensament polític de l'autor segarrenc


Lleida (ACN).- Aquest divendres es compleixen 25 anys de la mort de Manuel de Pedrolo, un dels escriptors més prolífics de la literatura catalana del segle XX però que també va destacar pel seu compromís polític en defensa de la llengua i dels Països Catalans. La seva obra més llegida és 'Mecanoscrit del segon origen', de la qual a l'octubre se n'estrenarà l'adaptació cinematogràfica. L'autor va ser distingit amb diversos premis literaris i el 1979 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. L'Espai Pedrolo, inaugurat l'octubre del 2014 al Castell de Concabella (Segarra), exposa de forma permanent la vida, obra i pensament polític de l'autor segarrenc i també acull el fons documental de la Fundació Pedrolo. 
 


Exposició de M.de Pedrolo al Castell de Concabella


El 26 de juny del 1990 moria a Barcelona als 72 anys com a conseqüència d'un càncer Manuel de Pedrolo. Novel·lista, dramaturg, poeta i traductor, està considerat com un dels escriptors més prolífics de la literatura catalana contemporània. Pedrolo, fill d'una família procedent de Cervera, va néixer l'any 1918 a l'Aranyó (Segarra). Va passar la seva infància a Tàrrega, on va estudiar batxillerat fins al 1935, quan es va traslladar a Barcelona per acabar el batxillerat i ampliar els seus estudis ja que volia ser psiquiatra, però aquests es van veure estroncats per la Guerra Civil espanyola quan va ser mobilitzat a Valladolid.

Durant la guerra es va afiliar a la CNT i va fer de mestre a la població de Fígols de les Mines, actualment Fígols (Berguedà). Va pertànyer a la branca d'artilleria de l'Exèrcit Popular i va anar als fronts de Falset, Figueres i Barcelona. L'any 1943 es va casar Josefina Fabregat, instal·lant-se definitivament a Barcelona, després de residir uns anys a Tàrrega després de la guerra. Durant tota la seva trajectòria, l'autor sempre va conservar una forta vinculació amb l'Urgell i la seva Segarra natal.

Pedrolo va mantenir fins a la seva mort les seves fermes conviccions ideològiques, convertint-se en un intel·lectual íntegre compromès amb el seu temps, la llengua i amb la realitat dels Països Catalans. Es va mostrar especialment crític amb els partits polítics catalans abans, durant i després de la transició espanyola, essent considerat sovint un referent i intel·lectual de l'Esquerra Independentista.

L'autor no es va encotillar en un tema concret i, ideològicament va estar al marge de la resta, parlant d'independentisme quan poca gent en parlava. Potser per això, va esdevenir l'autor de literatura catalana més censurat durant el franquisme, fet que condicionaria la seva trajectòria. L'alliberament de la dona també va ser una constant en els seus escrits.

Manuel de Pedrolo va començar a escriure molt jove i la seva obra l'ha convertit en una de les figures més importants de la literatura catalana del segle XX. Es va iniciar a la vida literària amb un llibre de poemes publicat el 1950. El 1953 va publicar la primera novel·la, 'Es vessa una sang fàcil'. El 1954 va guanyar el Premi Joanot Martorell i, des de llavors, va esdevenir un dels valors més ferms, alhora que el més prolífic, de la novel·lística catalana del segle XX. L'any 1979 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, a banda d'altres reconeixements que va recollir per la seva trajectòria literària com ara el Victor Català (1956), el Sant Jordi (1962) o el Prudenci Bertrana (1968).    

Va conrear tots els gèneres literaris i va col·laborar amb articles, contes i assaigs en la majoria de revistes catalanes de l'època com ara Ariel, Canigó, Oriflama o Serra d'Or. La seva producció creativa sobrepassa el centenar d'obres, sobretot en prosa, amb novel·les com ara 'Cendra per Martina' (1952 i publicada el 1966) i 'Totes les bèsties de càrrega' (1967) i amb el cicle novel·lístic 'Temps Obert' (iniciat el 1963), on va escriure onze novel·les. La seva novel·la 'Mecanoscrit del segon origen' (1974) ha esdevingut una de les més llegides de la literatura catalana.

Manuel de Pedrolo va assajar tota mena d'innovacions a les seves novel·les, en les quals, independentment del tema, dibuixava, sempre amb un fort realisme, l'aventura de l'home subjecte a la seva qualitat humana, amb totes les contradiccions que això implica. Fins i tot va fer alguna aproximació a la literatura de l'absurd.

També va destacar en la seva vessant de traductor d'obres d'autors com ara John Dos Passos, Jean-Paul Sartre i William Faulkner, entre altres, i per dirigir la col·lecció de novel·la negra, 'La cua de palla'.

L'Espai Pedrolo al Castell de Concabella

dimecres, 10 de juny del 2015

L'AMI demana als nous regidors que es comprometin amb la Independència

Alliberament Nacional 

10/06/2015 Política  


L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) ha llançat avui una campanya entre tots els regidors i regidores electes perquè el pròxim 13 de juny, en l’acte de presa de possessió del seu càrrec, incorporin un compromís amb el procés cap a la independència de Catalunya, a continuació de la fórmula de jurament o promesa del càrrec. 

L’AMI ha distribuït la campanya a tots els ajuntaments associats i mitjançant les formacions polítiques a favor del procés perquè la difonguin entre els seus regidors. Es tracta d’uns targetons en forma de postal on hi ha escrita la següent formula:

“Per expressió democràtica de la voluntat ciutadana, anuncio que resto a disposició del nou Parlament, del president i del Govern de la Generalitat de Catalunya que sorgeixin de les eleccions del 27 de setembre de 2015, per exercir l’autodeterminació del nostre poble i proclamar, juntament amb totes les institucions, L’ESTAT CATALÀ, LLIURE I SOBIRÀ”.

dilluns, 1 de juny del 2015

PSPV, Compromís i Podem consensuen cinc eixos bàsics programàtics per al nou govern valencià

Dilluns  01.06.2015  13:51

Autor/s: ACN

Els tres partits acorden que totes les forces polítiques estiguin representades a la mesa de les Corts i s'emplacen a una nova reunió aquest dimecres.

 



El candidat per Podemos, Antonio Montiel (esquerra), el candidat del PSPV-PSOE Ximo Puig i la candidata de Compromís, Mónica Oltra.



Els candidats a la Generalitat Valenciana del PSPV-PSOE, Compromís i Podem, acompanyats dels seus respectius equips, han fet aquest matí una primera presa de contacte després de les eleccions del 24 de maig per mirar d'arribar acords per a un nou govern.

A la sortida de la mateixa, tant Ximo Puig (PSPV-PSOE), Mónica Oltra (Compromís) i Antonio Montiel (Podem) han remarcat la sintonia entre les tres forces i han anunciat que han arribat a un acord sobre cinc eixos bàsics programàtics: un pla de xoc contra la pobresa i a favor del 'rescat de persones', la lluita contra la corrupció, el canvi del model productiu, auditoria i finançament autonòmic, i reflotar els serveis públics.

dilluns, 25 de maig del 2015

Compromís té la clau per expulsar el PP del País Valencià

Dilluns, 25 de maig de 2015 12:40 h

El Partit popular guanyes les eleccions però perd les opcions de seguir governant. El català podria tornar a les escoles i a la televisió


Les eleccions al País Valencià han deixat el Partit Popular com a primera força (31), però la suma de PSPV (23), Compromís (19), i Podemos (13), supera la possible aliança de PP amb Ciudadanos (13).
 
 
Així queda el Parlament del País Valencià
 

Al País Valencià, Ximo Puig posarà fi a “vint anys del PP”

El PSPV podrà governar si arriba a pactes amb Compromís i Podemos. La voluntat, en paraules de Puig, hi és: “Avui s'acaben vint anys del PP al País Valencià i aquest canvi l'encapçala el partit socialista”. El 2011, el mapa polític no permetia cap maniobra. El PP s’imposava amb una incomprensible majoria absoluta (55 diputats). PSPV (33), Compromís (6), i EUPV (5), no sumaven majoria. El 2015 ha capgirat la situació a favor del segon grup, malgrat la desaparició d’EUPV que dóna el relleu a Podemos, i l’entrada testimonial de Ciudadanos, que no suma amb el Partit Popular.

Compromís, amb Mònica Oltra i Mireia Mollà al capdavant, han “desbordat les expectatives”. Oltra ha aconseguit dur Compromís de 6 diputats a 19, i és força decisiva de canvi. Oltra ha assenyalat que “Els valencians no es mereixien uns governants corruptes. És el moment de la responsabilitat, un moment històric. Hem triplicat els nostres resultats i hem trobat una complicitat enorme en el poble valencià”. El president sortint, Alberto Fabra, del PP, ja ha assenyalat que molt probablement no governaran i hauran de reflexionar. És la tònica de les declaracions d’un PP que ha guanyat les eleccions a gairebé tot Espanya, i no acabarà governant gairebé enlloc.

Compromís expulsa Rita Barberá de l’alcaldia

Vicent Partal : Una nit històrica... i tres reflexions

24.05.2015

Es torna a obrir la batalla de Barcelona, emergeix un nou País Valencià i la nova política marca un abans i un després. Tot mirant al setembre.


1) L'independentisme manté la seua força però reobre la batalla per Barcelona

Després de la consulta popular sobre la independència i sobretot després del 9-N, Barcelona havia esdevingut la capital de l'independentisme. Guanyar a Barcelona era i és imprescindible per a guanyar al país el 27-S. I en aquest sentit aquestes eleccions han significat una frenada en sec, preocupant. Els partits independentistes segurament s'han cobrat la decepció per uns mesos incomprensibles de picabaralles i això ha estat molt ben aprofitat per Ada Colau, que ha substituït la voluntat de canvi que l'independentisme havia enarborat aquests darrers anys.

Amb això hem tornat a obrir la batalla per Barcelona. Quatre mesos abans de les eleccions més importants de la història. Els qui s'han esforçat tant a presentar Ada Colau com una enemiga del procés haurien de repensar-s'hi, haurien de valorar què han fet i de què ha servit. I els partits independentistes també haurien de fer un pensament. Junts. Perquè en el moment més delicat de tots, quan s'hauran de prendre mesures fortes des de les institucions del país, és possible que Barcelona, la capital, es despenge i no acompanye la Generalitat. I això seria un entrebanc greu tot i que encara cal veure quines seran les posicions que pren Barcelona en Comú, que en la qüestió nacional tampoc no és cap bloc monolític.

El 27 de setembre Barcelona serà la clau per a guanyar les eleccions que han d'obrir pas a la secessió. Però l'espectacular tomb provocat a Barcelona no hauria de fer perdre de vista que a la resta del país els resultats són, amb alguna excepció que caldrà comentar, bons, molt sòlids. Projectats al parlament donarien majoria absoluta a la suma dels tres partits independentistes, que en conjunt guanyen 300.000 vots respecte als de fa quatre anys. Del 33 per cent de vot al conjunt del Principat a CiU-ERC-CUP s'ha passat ara al 44, que no és poc. Que Barcelona en Comú haja guanyat les eleccions a la capital no vol dir res més que això, que la ciutat té ganes de canviar de debò i que ICV, Podem i Procés Constituent han sabut oferir una alternativa sòlida als barcelonins, més sòlida que no la que hem proposat els independentistes. No cal, doncs, dramatitzar res però sí pensar a fons si estem fent el que cal o no.

Un detall rellevant i molt important és el gir a l'esquerra que es produeix dins el camp independentista i que pot tenir conseqüències importants al setembre. Esquerra i la CUP han aconseguit bons resultats. Convergència i Unió torna a ser el primer partit, després de les europees que va guanyar Esquerra, però l'impuls cap a l'esquerra del país és ben visible i podria configurar majories noves i inesperades d'ací a quatre mesos.

2) Un nou País Valencià, amb Compromís

Una de les notícies més grandioses, i emocionants, de la nit és l'emergència de Compromís com a força clau del canvi al País Valencià. Els resultats de la formació valencianista són certament històrics. Ho són al conjunt del país i molt especialment a la ciutat de València, on Joan Ribó ha esdevingut clarament l'alternativa a Rita Barberà.

Amb aquest resultat s'obre una nova època al País Valencià, que supera definitivament l'anomalia històrica que ha estat durant dècades la infrarepresentació política del nacionalisme. Perquè el nacionalisme ja feia anys que era la principal alternativa social, però no sabia transformar-ho en resultats a les urnes. Compromís ha treballat molt bé. El Bloc Nacionalista ha estat molt generós cedint la candidatura a presidenta a Mònica Oltra, una política singularment brillant que ha sabut connectar amb la societat valenciana com poca gent ho ha fet mai. I ara l'esquerra valencianista podrà marcar de prop el Partit Socialista i dignificar la política valenciana en la major part de les institucions, fent ús d'una oportunitat que serà única.

No els serà pas senzill. El PP s'ha enfonsat i ara n'hem d'esperar una reacció rabiosa. Fins i tot en podem veure reaccions molt violentes, especialment a València contra el nou batlle, Joan Ribó. Caldrà, doncs, defensar les institucions democràtiques i netejar-les per dins de dues dècades llarguíssimes de balafiament, corrupció i desvergonyiment polític. Insistisc: no serà una tasca senzilla. Però des d'anit tot és possible, gràcies als magnífics resultats aconseguits. L'única nota trista de la nit és que Esquerra Unida haja quedat fora de les Corts, quan tant i tant havia treballat contra la corrupció.

A les Illes també el terrible govern de Bauzá és ja un malson remot. L'esquerra i el nacionalisme podran governar també la majoria de les institucions amb una participació brillant de Més, que ha fet un gran resultat i amb una sorprenent i prometedora irrupció d'El Pi.

El canvi al País Valencià i les Illes era absolutament necessari i ha estat durament treballat. Caldria que des del Principat s'entengués també el valor que té i les oportunitats que obre, precisament en un moment tan especial de la nostra història.

3) La nova política és un factor determinant

Barcelona en Comú ha fet història. Però també la CUP ha aconseguit uns resultats extraordinaris. Allà on s'ha presentat, ha tingut un creixement molt més que notable. Podem preveure, doncs, un gran creixement dels anticapitalistes en les eleccions del setembre i amb això una reordenació també de l'esquerra catalana i de l'independentisme en general. Cosa que podem interpretar com que en aquestes eleccions als dos eixos tradicionals (dreta-esquerra i catalanisme-espanyolisme) s'ha afegit de forma definitiva i amb una força enorme l'eix nou-vell. Nova política contra vella política.

Aquest és l'eix sobre el qual ha pivotat Barcelona en Comú, és l'eix sobre el qual ha pivotat també amb èxit Compromís al País Valencià i és l'eix sobre el qual pivota la CUP. Atenció, doncs, al setembre, a la importància que tindran els nous partits i la nova forma de fer política. Que és molt possible que allà hi haja també una de les claus, per a aconseguir la independència.

dissabte, 9 de maig del 2015

Junqueras signa en nom dels candidats d'ERC el compromís independentista de l'ANC

Dissabte  09.05.2015  13:30

Autor/s: ACN

En un acte de campanya a Terrassa .





El president d'ERC, Oriol Junqueras, i el candidat republicà a Terrassa, Isaac Albert, han signat aquest dissabte al migdia, en nom de tots els alcaldables de la formació, el compromís de l'ANC per impulsar la independència des dels consistoris municipals. Ho veu com un 'símbol' per arrencar amb força un 24-M 'constituent' Junqueras ha reivindicat el paper 'hegemònic' d'Esquerra per aglutinar els moviments polítics i socials amb 'voluntat de transformació i modernització del país', igual que el PSUC o el socialisme ho van fer en altres moments històrics, ha dit. A més, s'ha mostrat 'convençut' que el 24 de maig hi haurà 'grans majories' a favor de la independència a les capitals metropolitanes.

Des d'un dels bastions socialistes per excel·lència, Terrassa, el líder republicà ha volgut escenificar l'aposta per la independència amb la signatura simbòlica dels manifestos de l'ANC i l'AMI, que pretenen impulsar el procés des del poder municipal. Junqueras ha estat acompanyat del candidat Isaac Albert, amb qui Esquerra confia refer-se de la desfeta que va patir a la ciutat en les darreres eleccions municipals, quan va quedar-se sense cap regidor a l'Ajuntament.

dimarts, 5 de maig del 2015

Solidaritat signa un compromís amb l'ANC per impulsar el procés sobiranista (video)

Pablo Vázquez | Noticia publicada avui, a les 12:53



Moment de la signatura, aquest dilluns al Xalet Negre / Foto: Solidaritat Catalana


Solidaritat Catalana per la Independència (SI) ha signat un compromís amb l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) per donar impuls al procés sobiranista des de l'Ajuntament. En el document, la candidatura encapçalada per Maria Rosa Comellas formalitza la seva voluntat per donar suport al camí cap a la independència si entra al consistori.
El document inclou quatre punts clau: el compromís a mantenir l'adhesió a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), dotar el 27S de caràcter plebiscitari, garantir el suport al govern per tirar endavant el procés i donar impuls a una assembla de càrrecs electes que treballin a favor de la independència.

L'alcaldable de SI, Maria Rosa Comellas, creu que s'ha d'incrementar l'acció independentista des del consistori, amb accions que vagin més enllà de la voluntat.


Maria Rosa Comellas

Volem estar al full de ruta i acceptem aquests punts per tirar endavant el procés. Ara està encallat i s'ha de tirar endavant.

video :




La signatura del document ha tingut lloc aquest dilluns al Xalet Negre.


Enllaç noticia :



dimarts, 3 de març del 2015

SI accepta els compromisos de l'ANC i els incorpora al programa municipal per promoure governs de majoria independentista

03/03/2015





Solidaritat Catalana accepta els compromisos explícits per a l'impuls del procés d'emancipació nacional des dels consistoris de l'Assemblea Nacional Catalana i els incorpora als programes per a les eleccions municipals.

El partit es compromet a votar a favor per promoure governs de majoria independentista als municipis d'arreu de Catalunya o facilitar l’elecció com alcalde o alcaldessa del cap d’una de les llistes que incloguin aquests punts.

Els punts acceptats:

1) Declaració de suport als acords i accions que el nou Parlament resultant de les eleccions del 27 de setembre decideixi prendre i desenvolupar per posar en marxa el procés constituent de la República catalana com a nou Estat independent.

Lídia Heredia posa contra les cordes Espinosa de los Monteros

03/03/2015

La periodista pregunta a l’alt comissionat per a la 'Marca España' per quin motiu la seva marca desembarca a Barcelona sense comptar amb la Generalitat i l’Ajuntament.


Nerea Rodríguez



Lídia Heredia i Carlos Espinosa de los Monteros


La periodista de TV3 Lídia Heredia ha posat avui contra les cordes l’alt comissionat per a la ‘Marca España’, Carlos Espinosa de los Monteros. Durant una entrevista al programa ‘Els Matins’, Heredia ha preguntat per quin motiu aquesta marca desembarca a Barcelona aprofitant el Mobile World Congress amb un espectacle visual que incorpora la lletra ‘ñ’ com a símbol, una lletra que no existeix en l’abecedari català. A més, li ha preguntat perquè aquest acte s’ha organitzat sense comptar amb la Generalitat i amb l’Ajuntament de Barcelona.

Espinosa de los Monteros ha argumentat que la ‘ñ’ fa referència a l’evolució positiva de l’economia i al fet que l’espanyol és la tercera llengua més parlada al món, a més ha afegit que “estem presentant com a primícia a Barcelona el que serà la campanya de promoció d’Espanya a l’exterior”, i ha exclamat: “No és per sentir-se ofès, sinó tot el contrari” Alhora, ha assegurat que va convidar al president de la Generalitat, Artur Mas, i a l’alcalde Xavier Trias, tot i que “pensàvem fer un acte de societat civil, sense polítics, per no polititzar els actes”.

dissabte, 14 de febrer del 2015

A cent dies de les eleccions municipals, a les Corts i al parlament balear

Dissabte  14.02.2015  06:00

Repassem els punts més calents de les eleccions del 24 de maig







Els partits enllesteixen llistes, candidats, programes i propostes per les eleccions municipals als Països Catalans —llevat de Catalunya Nord—, així com per les eleccions a les Corts Valencianes i al Parlament de les Illes Balears. Som a cent dies de la jornada de votació. El panorama polític que resulti d’aquestes eleccions pot capgirar com un mitjó el dibuix actual. Al País Valencià i a les Illes pot haver arribat l’hora del canvi que deixi el Partit Popular sense els governs més importants —autonòmics i locals. Al Principat hi ha algunes incògnites a una bona colla de municipis, començant per la capital, Barcelona. Repassem els punts més calents de les eleccions del 24 de maig.

Corts Valencianes. Tot indica que el PP perdrà la majoria absoluta al País Valencià. Alberto Fabra encara no ha estat designat candidat per Rajoy. Si fos el cas, seria la primera vegada que passaria per les urnes, perquè va arribar al govern succeint a Francisco Camps quan ja havia començat la legislatura. En canvi, sí que es coneixen les cares de PSPV, de Compromís i d'EUPV: Ximo Puig, Mònica Oltra i Ignacio Blanco. Les enquestes dibuixen una majoria d’esquerres al parlament, però caldrà veure quines posicions i volums decideixen els ciutadans. També és una incògnita l’abast de la irrupció de Podem, que aquest cap de setmana tot just decideix la seva direcció autonòmica.

Parlament de les Illes. A les Illes, la legislatura de José Ramón Bauzá, marcada per les

dimarts, 10 de febrer del 2015

Homs afirma que el president va donar “totes les explicacions”

10/02/15 15:33 - Barcelona -

El portaveu del govern constata que a alguns líders polítics no els interessa ni les explicacions de Mas ni les accions en transparència del govern

Recorda que “qui acusa ha de provar” i “ahir, de proves de les acusacions, ni una”






El govern es mostra convençut que el del president de la Generalitat, Artur Mas, va donar “totes les explicacions” que calia davant la comissió d'investigació del frau fiscal del Parlament, però creu que a alguns dirigents polítics no els interessen aquestes explicacions ni les accions del govern per la transparència.

El conseller de la Presidència, Francesc Homs, ha assegurat aquest dimarts que l'“important” és que en la compareixença del president “les explicacions van ser totes elles absolutament donades”.
En resposta a les preguntes dels periodistes durant la roda de premsa posterior al Consell Executiu, ha afirmat que Mas va posar de manifest que l'executiu ha pres més mesures que mai sobre la transparència i que està totalment al marge de les qüestions que es tracten en la comissió.

divendres, 17 d’octubre del 2014

Junqueras: “fem el que la majoria de la gent vol fer: la independència"

Divendres, 17 d'octubre de 2014 10:00 h

El republicà adverteix que la reconstrucció de la confiança en el president ha de ser sobre la base de la independència






Barcelona (ACN).- El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha avisat Artur Mas que no donarà suport a uns altres pressupostos autonòmics, perquè ara toca aprovar els d'una Catalunya independent. En declaracions a Catalunya Ràdio, ha considerat que "és impossible i que no té cap sentit" aprovar uns comptes "de comunitat autònoma" perquè "condemnen" els catalans. 

Junqueras ha advertit que qualsevol nou acord amb Mas o sobre una llista conjunta ha de ser sobre la base de la independència. "Anem a reconstruir les confiances que calguin en la independència de Catalunya", ha dit sobre Mas, tot afegint que "la construcció d'unitats que no serveixen per resoldre els problemes ja l'hem viscuda moltes vegades".

divendres, 19 de setembre del 2014

Cameron: 'Hauríem pogut impedir el referèndum, però havíem d'escoltar els escocesos'

Divendres  19.09.2014  09:01

'Procurarem que el parlament escocès tingui més autonomia', diu el primer ministre britànic





El primer ministre britànic, David Cameron

El primer ministre britànic, David Cameron, ha comparegut després de la victòria del no a Escòcia per felicitar-se pel resultat del procés que ha culminat amb el referèndum sobre la independència, i ha remarcat l'alta participació i la qualitat democràtica que ha tingut. Cameron ha recordat què havia fet que s'arribés a la votació d'ahir: 'L'SNP va ser elegit a Escòcia el 2011 i havia promès un referèndum sobre la independència. No podíem blocar aquesta decisió. Ho havíem d'entomar. Hauríem pogut impedir el referèndum, però havíem d'escoltar la veu dels escocesos. Sóc un defensor del Regne Unit, però sóc un demòcrata. I per això pensàvem que s'havia de respectar la majoria del parlament escocès i s'havia de proposar una resposta clara: sí o no. Ara ja s'ha tancat el debat per a aquesta generació.'

Heus ací el discurs íntegre de Cameron:





Cameron ha afegit que tenia per objectiu 'millorar el Regne Unit' i que compliria totalment els seus compromisos: 'És hora que el Regne Unit s'uneixi i vagi endavant.' Així mateix, ha dit que a partir del gener treballaria per un nou autogovern escocès i ha promès també de revisar el sistema per donar més poder als diputats anglesos, gal·lesos i nord-irlandesos.


http://www.vilaweb.cat/noticia/4211340/20140919/cameron-hauriem-pogut-impedir-referendum-haviem-descoltar-escocesos.html