Joseba Egibar: ‘El govern espanyol ja pot anar preparant la carpeta dels indults abans de parlar amb el PNB’

MÓN - EUROPA

'És obscè que Rajoy vulgui parlar de pressupostos. Que els aprovi amb els partits del 155 !'.

Per: Pere Martí

28.03.2018  22:00

Joseba Egibar porta aquests dies un llaç groc a la solapa en solidaritat amb els presos polítics catalans. Aquest dirigent històric del PNB coneix bé la política catalana i ha alçat la veu per dir prou. És l’actual portaveu del partit al parlament basc i membre de l’Euskadi Buru Batzar, el seu consell nacional, que observa amb preocupació què passa a Catalunya, perquè saben que el País Basc hi va darrera. El PNB té la clau del pressupost de Mariano Rajoy, i la pressió perquè els recolzi és molt alta. Egibar explica en aquesta entrevista amb VilaWeb quines condicions li posen, que van més enllà d’una simple votació, que veu difícil si Rajoy no atura la repressió:



—Quina anàlisi fa el PNB de la situació que viu Catalunya?



—Veiem l’execució d’un full de ruta d’un estat autoritari i venjatiu que no ha respectat el resultat de les eleccions catalanes després d’haver expropiat il·legítimament l’autogovern amb l’article 155. Les va convocar el mateix Rajoy i Puigdemont ja es demanava durant la campanya si en respectaria el resultat. És evident que no només no ha estat el cas, sinó que han dissenyat una estratègia per liquidar els representants legítims del poble català. Empresonen tot una generació de dirigents independentistes. L’objectiu és aquest, i ja va el explicar la vice-presidenta Soraya Sáenz de Santamaria quan va dir que volien decapitar l’independentisme.



—El PNB té a les seves mans que el pressupost estatal de Mariano Rajoy tiri endavant o no.

El Suprem manté a la presó Joaquim Forn i Jordi Sànchez

PAÍS - PRINCIPAT

El tribunal rebutja la petició de la fiscalia de llibertat sota fiança de 100.000 euros per a Forn.

Per: Redacció

22.03.2018  13:59





La sala d’apel·lació del Tribunal Suprem espanyol ha decidit mantenir a la presó l’ex-conseller d’Interior Joaquim Forn i l’ex-diputat de JxCat Jordi Sànchez.



Considera que l’alliberament d’ambdós pot comportar que hi hagi perill de reiteració delictiva. En el cas de Forn, el tribunal ha rebutjat la petició de la fiscalia que va demanar-ne la llibertat sota fiança de 100.000 euros.



El ministeri públic al·legava que no hi havia cap perill de reiteració delictiva perquè Forn s’ha allunyat de la política i també esgrimia ‘raons humanitàries’, ja que ha donat positiu en la prova de la tuberculina. Sànchez, en la seva declaració de dimarts, també va anunciar que renunciava a l’acte de diputat, tanmateix, la

Jordi Sànchez deixarà l’acta de diputat i renunciarà a la investidura

PAÍS - PRINCIPAT

Segons que han confirmat fonts de Junts per Catalunya a VilaWeb, Sànchez ha fet aquest anunci al Suprem espanyol.

Per: Redacció 

20.03.2018  13:08

El diputat de Junts per Catalunya Jordi Sànchez deixarà l’escó al parlament durant les setmanes vinents i renunciarà, doncs, a la possibilitat de ser investit com a president de la Generalitat.



Junts per Catalunya l’havia proposat com a candidat, però el vet del jutge del Tribunal Suprem espanyol, Pablo Llarena, que li impedia de sortir de la presó per defensar la seva candidatura al ple del parlament, havia dificultat les seves opcions.



Segons que han confirmat fonts de Junts per Catalunya a VilaWeb, Sànchez ha fet aquest anunci al Suprem.



Avui s’hi ha personat per a saber la decisió de la sala d’apel·lacions sobre el recurs que ha presentat la seva defensa, arran de la decisió del jutge de no

La fiscalia demana presó per a Sànchez i una fiança de 100.000 euros per a Forn

PAÍS - PRINCIPAT

La sala d'apel·lacions del Suprem haurà de decidir ara si accepta ambdues peticions.

Per: Redacció 

20.03.2018  11:15

La fiscalia espanyola ha demanat avui una fiança de 100.000 euros per deixar en llibertat Joaquim Forn, que actualment es troba sota presó preventiva a Estremera per ordre del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena. Ara la sala d’apel·lacions del Tribunal Suprem haurà de decidir si accepta aquesta petició de la fiscalia. En el cas de Jordi Sànchez, la fiscalia es decanta per a mantenir-lo empresonat.



La fiscalia ha fet aquestes peticions durant la vista que hi ha hagut avui davant la sala d’apel·lacions. La defensa de Forn havia sol·licitat l’alliberament al·legant que no hi ha risc de reiteració delictiva de les acusacions de rebel·lió, sedició i malversació de diner públic. Vox, com a acusació popular, ha demanat que Forn continuï en presó preventiva.



Aquestes hores vinents els tres magistrats de la sala hauran de prendre una decisió sobre ambdós casos. Fins ara, tots els intents de la defensa de Forn s’havien fet davant el jutge instructor, Pablo Llarena, que s’havia negat a deixar-lo en llibertat. Ara, la decisió és a mans de la

Nicolas Levrat: ‘Spain has violated its human rights commitments’

IN ENGLISH

The international law expert hopes for a change in Europe and the European institutions regarding the Catalan case.

Per: Andreu Barnils

20.03.2018  14:00





The offices of the United Nations in Geneva have become the capital of Catalonia’s human and civil rights for some days this week. After the screening of the documentary “Catalogne: l’Espagne au bord de la crise de nerfs” (“Catalonia: Spain at the edge of a nervous crisis”) and before the debate on Catalonia’s current political situation organised by the Human Rights Film Festival (FIFDH), VilaWeb interviewed Nicolas Levrat, professor at the Faculty of Law of the University of Geneva and director of the Global Studies Institute. He will be the doctoral thesis tutor of Anna Gabriel, a Catalan politician recently exiled in Switzerland.











-Have you seen the documentary? What do you think about it?
 
-I think it’s a very neutral movie. It criticises both positions, which is partly correct as I think there have been mistakes on both sides. It doesn’t really take side, it’s quite accurate and it allows everyone to form their own opinion, also those who did not know much about the situation. It’s quite factual.



-I understand that you have followed the Catalan case for a while. How do you think that we have come to the present situation?

VÍDEO: Les esgarrifoses imatges de l'1-O que han arribat a l’ONU

DRETS HUMANS







Carlota Camps (enviada especial)
Ginebra. Dilluns, 19 de març de 2018

Imatges de la violència policial de l'1-O han arribat aquest dilluns a l'ONU. Es tracta de les imatges de violència extrema que es van patir a l'Institut Pau Claris de Barcelona durant la jornada del referèndum. 



Ho han fet gràcies al Centre de Defensa dels Drets Humans que ha participat en les jornades sobre la regressió dels drets humans a Espanya que tenen lloc aquesta setmana a l'ONU. 



Les imatges han sorprès alguns dels assistents del públic per la seva duresa.

L'exalcalde socialista de Terrassa deixa retratat Iceta per fer-se amb SCC, VOX i la Falange

POLÍTICA  -  Última actualització Dilluns, 19 de març de 2018 17:15 h

El líder del PSC va acudir aquest diumenge a la manifestació espanyolista convocada a Barcelona.

Redacció| El socialisme català retreu a Miquel Iceta el seu evident apropament a la dreta espanyolista. "Ni PP. Ni Cs. Ni SCC. Ni VOX. Ni la Falange. Cap d'ells proposa solucions. Les teves rialles al seu costat són una ofensa per molts socialistes que van patir la repressió i van lluitar per la democràcia", escrivia ahir a Twitter l'exalcalde socialista de Terrassa, Jordi Ballart.   

 

 

 

Iceta, en una imatge d'arxiu

© Maria Belmez 

Ballart -que va deixar el PSC i l'alcaldia de Terrassa en no estar d'acord amb el rumb agafat darrerament per la direcció del partit- va denunciar així la presència del líder socialista a la manifestació convocada aquest diumenge per Societat Civil Catalana a Barcelona i va penjar una fotografia on apareix rient juntament amb dirigents del PP (com la ministra de Sanitat del Gobierno, Dolors Montserrat) i C's (Albert Rivera i Carlos Carrizosa hi van assistir, entre altres) en una concentració on no va faltar tampoc la presència de l'extrema dreta amb VOX o membres de la Falange. 

Iceta ja va ser durament criticat per una imatge similar on se'l veia fent-se un 'selfie' amb els que suposadament són els seus adversaris polítics, en una manifestació del mateix estil el passat 29 d'octubre. Sembla -doncs- que el

Rajoy intenta apartar la crisi catalana per por de perdre la legislatura

GOVERN ESPANYOL







Estefania Molina
Foto: Efe
Madrid. Dilluns, 19 de març de 2018

"El respecte de la llei és l'inici de la normalitat", deia la vicepresidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaría el dia que la Moncloa presentava el recurs per vetar la candidatura a president de Carles Puigdemont. "La gent vol un govern ja, vol normalitat", deia exasperant-se Mariano Rajoy, després que el Tribunal Suprem impedís Jordi Sànchez d'acudir al Parlament. Tanmateix, la "normalitat" no acaba d'arribar amb el bloqueig de la investidura —enmig del plet judicial contra el procés— i a la Moncloa maniobren per evitar l'efecte bumerang, que amenaça de fer fracassar la legislatura.



La constatació va emergir divendres, quan en la roda de premsa del Consell de Ministres, el portaveu Íñigo Méndez de Vigo no va fer cap al·lusió a la crisi catalana. No era per manca d'actualitat: hores abans Rajoy s'agafava a l'article 155 per destituir Antoni Molons, secretari de Difusió i Atenció Ciutadana de la Generalitat, investigat per l'1-O. La decisió, però, no es va exposar públicament i fonts del govern espanyol s'excusaven que en ocasions anàlogues tampoc no havien anunciat la destitució d'un càrrec de segona fila, com seria Molons.



Lluny de l'anècdota, el gir d'intensitat es fa notar, després de dos anys marcats per l'operació Diàleg —ja extingida—, les visites habituals dels ministres de l'executiu espanyol a Catalunya —reduïdes en l'actualitat a viatges concrets—, les declaracions elevades de to sobre els dirigents independentistes —limitades ara a l'exigència que es formi un Govern—, o la reducció en la

Suïssa autoritza Puigdemont a visitar el país i fer-hi discursos

COMUNICAT OFICIAL







Lluís Bou
Barcelona. Dimecres, 14 de març de 2018

El departament d'Exteriors de Suïssa ha fet públic un comunicat oficial acceptant la visita que hi realitzarà diumenge el president Carles Puigdemont i autoritzant-lo a pronunciar lliurement discursos polítics "tot respectant l'ordenament jurídic suís".



Suïssa ha indicat que Puigdemont "pot moure's lliurement per l'espai Schengen", i que la seva estada al país helvètic "es regeix per la legislació suïssa i per l'acord sobre la lliure circulació de persones". Del comunicat es desprèn en aquest sentit que Suïssa no contempla donar resposta a una ordre de detenció per part d'Espanya, en cas que es produís.



El país helvètic afegeix que la

La Fiscalia demana a la Interpol si es pot detenir Puigdemont, Gabriel i Serret a Suïssa

CAS 1-O







Barcelona. Dijous, 15 de març de 2018

La Fiscalia mou fitxa per aturar els moviments de Carles Puigdemont, Anna Gabriel i Meritxell Serret. Puigdemont i Serret es traslladen diumenge a Suïssa per assistir a diversos actes.



La fiscalia ha demanat que s'estudii si se'ls pot detenir i si es pot demanar l'extradició. I també si se'ls pot demanar la limitació del passaport.

Un diputat flamenc de la mateixa família que el PP demana la llibertat dels presos polítics catalans

PAÍS - PRINCIPAT

Hendrik Bogaert considera que també fa falta la intervenció de la UE si vol continuar essent una 'unió de valors'.

Per: Redacció 

13.03.2018  12:47

Hendrik Bogaert, diputat al parlament federal Belga pel partit flamenc democratacristià, ha escrit un article al digital Doorbraak, on diu demana l’alliberament dels presos polítics i la intervenció de la UE en el cas català.

‘Els presoners polítics catalans han de ser certament alliberats de manera immediata per part d’Espanya i la UE ha d’intervenir si vol continuar essent una unió de valors’, escriu Bogaert.



El partit flamenc democratacristià és d’ideologia conservadora i forma part de la família del Partit Popular Europeu. En el seu article, el diputat defensa que Flandes ha de treballar per aconseguir més autogovern, però afegeix:

Clara Ponsatí: ‘No em sembla coherent votar la independència i tot seguit acatar l’Audiència’

PAÍS - PRINCIPAT

Entrevista des del Regne Unit a a l'ex-consellera d'Ensenyament.

Per: Assumpció Maresma i Andreu Barnils 

11.03.2018  02:15

Clara Ponsatí ha deixat Brussel·les i s’ha instal·lat li Escòcia al començament d’aquesta setmana, quan va agafar un avió per reincorporar-se a la seva feina de catedràtica d’Economia a la Universitat de St. Andrews. Les autoritats acadèmiques ja han rebut l’ex-consellera d’Ensenyament, que ha presentat la dimissió al president Puigdemont. Ponsatí va rebre VilaWeb ahir dissabte en un lloc indeterminat del Regne Unit per explicar el seu pas, per què ha deixat Brussel·les, què farà a Escòcia, com afronta el seu futur personal i legal, i com veu l’actual procés polític. La catedràtica Ponsatí, però, també té temps per mirar enrere i valorar l’1-O i els dies posteriors.



—Per què heu vingut a Escòcia?


—He de continuar amb la meva vida i necessito activitat professional i modus vivendi. Al mateix temps m’ha semblat positiu que hi hagués una veu dels exiliats catalans al Regne Unit. He escrit una carta al president Puigdemont en què li explico que renuncio al meu lloc de consellera, que ha estat un període molt breu i extraordinàriament intens, que estic agraïda que se’m donés confiança i que, malgrat que tot el que hem fet és farcit d’encerts, també hi ha limitacions òbvies: Catalunya encara no és independent. Per mi va ser un honor i un privilegi ser la consellera d’ensenyament de l’1-O. Ell m’agraeix el servei i em demana que segueixi disponible per la causa de la llibertat de Catalunya. Hi estic.



—Us sentiu segura des d’un punt de vista legal, al Regne Unit?


—Al 100% no ho estàs mai. Aquí podria viure, certament, un procés com el viscut a Bèlgica: arrest policial, declarar davant el jutge, veure què decreta, etc. I ens podríem trobar amb un jutge que estigués d’acord amb Llarena. Poc probable, però qui sap. No es pot descartar.



—Potser una monarquia us salva d’una altra monarquia.

Llarena denega a Jordi Sànchez la llibertat i el permís per a la investidura

INVESTIDURA







Gemma Liñán
Foto: Sergi Alcàzar
Madrid. Divendres, 9 de març de 2018

El jutge Pablo Llarena ha denegat avui la llibertat sol·licitada per l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez, així com els permisos extraordinaris per poder anar al Parlament de Catalunya a l'acte d'investidura previst per a dilluns vinent 12 de març, i manté d'aquesta manera la mesura cautelar de presó provisional comunicada i sense fiança per a ell. Només deixa que delegui el vot.



El magistrat basa la seva decisió en el risc de reiteració delictiva, subratlla que els delictes que està investigant es van desplegar precisament des d'actuacions legislatives i executives "clarament il·legals i desatenent de manera flagrant els controls constitucionals, judicials i institucionals disposats en la nostra ordenació jurídica, la qual cosa es va fer en aplicació d'una tàctica que no ha estat exclosa i continua recolzant-se de present".



Entre els arguments, Llarena subratlla que Jordi Sànchez ja va concórrer a les eleccions privat de llibertat i que "no oferia per als seus electors el lideratge que ara reclama".



Llarena ni tan sols ha esperat que s'acabi el termini que va donar a les parts i ha denegat les dues peticions de la defensa de Sànchez: la llibertat provisional i el

Gran impacte de la vaga feminista arreu del país

PAÍS

Manifestacions històriques a València i Barcelona en una jornada festiva i reivindicativa.

Per: Redacció 

08.03.2018  01:50

La convocatòria de la vaga feminista d’aquest 8 de març ha mobilitzat milers de dones a tot el país. A les principals ciutats hi ha hagut manifestacions, històriques a València i Barcelona, amb els lemes ‘Si les dones parem, s’atura el món’ i ‘Ens aturem per a canviar-ho tot’. A Andorra, Perpinyà, Palma, Tarragona, Girona, Alacant, Lleida, Elx…, però també en ciutats mitjanes i viles, la reivindicació de la igualtat entre homes i dones també s’ha fet notar.



Al matí hi ha hagut talls en algunes carreteres i mitjans de transport públic. Les concentracions i mobilitzacions han començat ben aviat i han continuat tot el dia, amb el punt culminant de les manifestacions del vespre. Una de les accions més impressionants ha estat a Vinaròs, on 739 creus blanques a la platja han recordat les víctimes de la violència masclista.



A Barcelona, els Mossos d’Esquadra han identificat sis persones a la plaça d’Urquinaona. Segons la policia, dos homes i quatre dones han fet pintades al carrer de Fontanella i, una volta han arribat a la plaça d’Urquinaona amb la resta de

Llarena dona 5 dies a les parts perquè es pronunciin sobre si Sànchez pot anar a la investidura

PRESOS POLÍTICS






Gemma Liñán
Foto: EFE
Barcelona. Dimecres, 7 de març de 2018

El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha demanat a les parts que es pronunciin sobre si Jordi Sànchez pot sortir en llibertat un dia per anar al ple de la seva investidura com a president de la Generalitat. I els dona cinc dies. I tot això amb el rellotge en compte enrere. La investidura és dilluns. El ple és dilluns.



Tot i que l'advocat va registrar ahir l'escrit, han passat 24 hores —és el procediment habitual— fins que Llarena no ha rebut la petició. Un cop l'hagi llegida veurem si pren la decisió ell sobre si deixa Sànchez en llibertat per un dia o bé demana el seu parer a les parts. Això és el que decidirà avui el jutge abans de dir si Jordi Sànchez podrà anar o no a la investidura segons han explicat a El Nacional fonts del Tribunal Suprem.



L'escrit presentat a Pablo Llarena demana permís per assistir al debat d'investidura del 12 de març al Parlament de Catalunya.



El recurs alerta el Tribunal Suprem dels drets que es poden vulnerar i del mal paper en què queda el país davant la justícia europea: "Assistiríem a un

L’Alt Comissionat de Drets Humans de l’ONU condemna la violència policíaca de l’1-O

SOCIETAT

Diu que la presó preventiva hauria de ser l'últim recurs.

Per: Redacció

07.03.2018  13:04

L’Alt Comissionat de Drets Humans de l’ONU, Zeid Ra’ad Al Hussein, ha alertat l’estat espanyol que la presó preventiva dels presos polítics catalans hauria de ser ‘una mesura d’últim recurs’. En l’informe anual de les activitats d’aquest òrgan de les Nacions Unides, també insta a la resolució del conflicte independentista mitjançant el diàleg polític.



L’Alt Comissariat també es mostra ‘consternat’ per la violència policíaca durant l’1-O. ‘Tenint en compte l’ús de la força que va semblar excessiu per part de la policia, la descripció de l’acció policíaca l’1 d’octubre de “legal, legítima i necessària” és qüestionable’, diu Zeid Ra’ad Al Hussein. El mateix Alt Comissionat ja es va mostrar pertorbat per

Empresaris alemanys critiquen l'actitud de Felip VI i demanen diàleg

INDEPENDÈNCIA







El Nacional
Foto: EFE
Barcelona. Dimarts, 6 de març de 2018

"Més de dos milions de vots a favor de la independència obliguen a qualsevol institució de l’Estat a negociar, parlar i pactar, la ignorància no serveix de res". Així s'ha pronunciat el president del Cercle d’Empresaris de Parla alemanya, Albert Peters, en la presentació d'un col·loqui al Círculo Ecuestre on ha participat el president del Parlament, Roger Torrent.



Peters també ha criticat el rei Felip VI per no haver estat més "conciliador". "M’hauria agradat que el Rei tingués paraules conciliadores per tots els catalans", ha dit Peters, en relació al discurs pronunciat pel monarca el 3 d'octubre. En aquest sentit, el president del Cercle d'empresaris alemanys ha criticat que l'Estat i la monarquia per la seva actitud davant els votant del 21-D i també del 3-O.



Peters també ha criticat la política fiscal catalana, perquè ha assegurat que "Catalunya paga i empassa", i ha exigit el corredor mediterrani.



Tot i això, Peters ha criticat les paraules de Torrent al Col·legi d'Advocats, on va denunciar la falta de separació de poders a Espanya i l'existència de presos polítics. També li ha retret que no aprofités el MWC per parlar amb el Rei espanyol per expressar les “seves molèsties”. En aquest sentit, li ha exigit que

Montoro pressiona la Generalitat amb una cacera de bruixes contra un centenar de juristes, periodistes i empreses

PAÍS - PRINCIPAT

Prova de forçar la Intervenció General a extralimitar-se investigant-los per ser independentistes.

Per: Redacció 

06.03.2018  16:53

Una vegada constatat que el govern no es va gastar diners en el referèndum de l’1-O, el Ministeri d’Hisenda espanyol sembla que vol provar una nova via per a incriminar la Generalitat i fabricar una hipotètica acusació de malversació de fons públics. La Interventora General va rebre ahir una amenaça directa del secretari d’estat d’Hisenda, José Enrique Fenández de Moya Romero, perquè investigui tots els pagaments i factures a una llista d’un centenar de juristes, empreses i periodistes fets no solament des de la Generalitat sinó també des de totes les entitats que en depenen. La Intervenció General ha enviat còpia a totes les entitats del sector públic de la Generalitat perquè recullin la informació o certifiquin que no la tenen.



En l’escrit, al qual ha tingut accés VilaWeb, el govern espanyol ordena a la Intervenció General de lliurar tota la documentació abans del 12 de març a les 10.00 i amenaça que ‘el possible incompliment farà que es doni trasllat d’aquesta actuació a les autoritats competents als efectes de l’exigència de les responsabilitats personals procedents’. Es dóna el cas que la Intervenció havia respost el 20 de febrer a una altra demanda semblant del ministeri espanyol recordant que no tenia competències per a recollir la informació sol·licitada, d’acord amb la llei de finances públiques de Catalunya. El govern espanyol diu en la carta que l’ordre que justificava la intervenció de les finances de la Generalitat el 2015 sí que autoritza a fer-ho. D’aquesta manera, pretén de fer valer una ordre ministerial per damunt del que disposa una llei del parlament.



A més d’aquesta irregularitat, del requeriment també destaca el biaix ideològic, atès que assenyala entitats, empreses i persones pel seu independentisme. El govern espanyol vol disposar dels possibles pagaments i les factures des del 2015 fins ara a l’empresari Oriol Soler, a l’empresa Mediapro, a l’empresa editora del

El TC evita pronunciar-se sobre el recurs del govern espanyol contra la candidatura de Puigdemont

MÓN - ESPANYA

Dóna trasllat a les parts per tal que valorin si amb la nova candidatura de Sànchez cal seguir tramitant el recurs.

Per: Redacció 

06.03.2018  14:58

El ple del Tribunal Constitucional espanyol havia de decidir si admetia o no a tràmit el recurs del govern espanyol per impugnar la candidatura de Carles Puigdemont. Els magistrats han xutat la pilota endavant i han decidit donar trasllat a les parts perquè valorin si hi ha hagut una possible pèrdua de l’objecte del recurs. És a dir, per tal que opinin sobre si cal seguir endavant amb el recurs un cop s’ha publicat al Butlletí Oficial del Parlament la convocatòria del ple del proper 12 de març amb Jordi Sànchez com a candidat.



El TC sí que ha admès a tràmit el recurs d’empara presentat pel PSC per desblocar la legislatura. El plenari tramitarà el recurs però no fixa mesures cautelars, tal com volien els socialistes. El PSC havia sol·licitat al tribunal que dictaminés que els terminis per investir president havien començat i ja corria el rellotge dels dos mesos.



El TC havia de decidir si admetia a tràmit el recurs del govern espanyol contra la candidatura de Puigdemont, presentat el 26 de gener. El govern espanyol va fer el pas tot i el revés del Consell d’Estat espanyol, que considerava que no hi ha fonaments per impugnar llavors la candidatura. L’endemà, el tribunal es va reunir d’urgència i va dictar unes mesures cautelars que

Desintoxicació: La història real de la falsa notícia d’espionatge polític dels Mossos

PAÍS - PRINCIPAT - POLICIA I JUSTÍCIA

Els falsos reclutadors del Cesicat van ser detinguts i sentenciats a una pena de divuit mesos de presó.

Per: Redacció 

06.03.2018  12:00

La notícia publicada la setmana passada en alguns mitjans sobre un suposat cas de recultament de mossos per a fer espionatge polític s’ha demostrat que és falsa. La notícia fou producte de filtracions de la policia espanyola sobre la documentació interceptada als Mossos el 26 d’octubre a la incineradora de Sant Adrià de Besòs. El Confidencial, concretament, va explicar que el Cesicat reclutava agents dels Mossos d’Esquadra per a fer espionatge i els oferia un sou en negre de 700 euros, un pis franc i assistència legal. Tanmateix, una informació publicada avui per La Vanguardia, i confirmada i ampliada pels Mossos a VilaWeb, ho desmenteix.



La història neix de la declaració d’un mosso davant dels seus superiors, on denuncia que dos reclutadors li van oferir formar part del Cesicat. L’agent diu que va tenir dues trobades amb ells i explica que la feina consistia a fer escoltes telefòniques a polítics i altres persones d’interès que poguessin perjudicar a la Generalitat. Segons la declaració, els suposats membres del Cesicat sabien detalls de la vida íntima del mosso, li van presentar documentació oficial i li van ensenyar un pis franc, situat al carrer de Númancia número 77.



La realitat, tanmateix, no és aquesta. Un dels suposats reclutadors, un estudiant universitari que fregava la majoria d’edat, pretenia establir una relació sentimental amb l’agent dels mossos i utilitzava l’excusa del Cesicat per a quedar amb ell. No hi havia cap pla d’espionatge amb escoltes. El sou era mentida, així com l’assistència legal. El pis franc era el domicili familiar del fals reclutador. La