Llarena denega a Jordi Sànchez la llibertat i el permís per a la investidura

INVESTIDURA







Gemma Liñán
Foto: Sergi Alcàzar
Madrid. Divendres, 9 de març de 2018

El jutge Pablo Llarena ha denegat avui la llibertat sol·licitada per l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez, així com els permisos extraordinaris per poder anar al Parlament de Catalunya a l'acte d'investidura previst per a dilluns vinent 12 de març, i manté d'aquesta manera la mesura cautelar de presó provisional comunicada i sense fiança per a ell. Només deixa que delegui el vot.



El magistrat basa la seva decisió en el risc de reiteració delictiva, subratlla que els delictes que està investigant es van desplegar precisament des d'actuacions legislatives i executives "clarament il·legals i desatenent de manera flagrant els controls constitucionals, judicials i institucionals disposats en la nostra ordenació jurídica, la qual cosa es va fer en aplicació d'una tàctica que no ha estat exclosa i continua recolzant-se de present".



Entre els arguments, Llarena subratlla que Jordi Sànchez ja va concórrer a les eleccions privat de llibertat i que "no oferia per als seus electors el lideratge que ara reclama".



Llarena ni tan sols ha esperat que s'acabi el termini que va donar a les parts i ha denegat les dues peticions de la defensa de Sànchez: la llibertat provisional i el
permís per anar a la investidura. Fonts del Suprem expliquen que el jutge no té obligació de respectar els seus propis terminis. Només la fiscalia ha presentat l'informe, fa només una hora, on s'oposava a la llibertat i a la sortida de Sànchez de la presó per anar al ple d'investidura.



El magistrat admet en la mateixa interlocutòria que si hagués esperat a acabar el termini, hi hauria hagut "una demora en la resolució que pot fer ineficaç el dret que busca aquesta preservació". Llarena va donar 5 dies a les acusacions, fet que provocava que el mateix dilluns de la investidura tingués ell la pilota a la seva teulada.



Sense president a la investidura 



Sobre la petició de Sànchez, en cas de no quedar en llibertat, d'obtenir un permís específic per a acudir al ple del dia 12 convocat per debatre la seva investidura, el magistrat li ho denega després de fer una ponderació entre els drets i béns jurídics que tracten de protegir-se. Explica que si bé l'article 23.1 de la Constitució reconeix el dret a participar en els assumptes públics directament o per mitjà de representants lliurement elegits en eleccions, aquests drets es poden limitar fundant-se en finalitats constitucionalment legítimes que presentin una correspondència raonable en la seva intensitat.



Conclou sobre això que, "encara que qualsevol ciutadà té el reconeixement d'optar a una investidura democràtica i representativa, la facultat no desactiva l'obligació judicial de vetllar perquè l'exercici del dret per aquell a qui s'atribueix una greu actuació delictiva no posi en risc facultats de més rellevància i més necessitades de protecció".



Continuarà a la presó



En una interlocutòria de 26 pàgines, el jutge relata primer els indicis de delicte contra Jordi Sànchez que s'han anat afermant al llarg de la instrucció, i la seva participació en un concert de voluntats per aconseguir la república a Catalunya fora de tota via legal. Explica que, tot i que els encausats mai haguessin buscat un desafiament violent, a partir del 20 de setembre del 2017 (data del setge a la Conselleria d'Economia) "van haver de representar-se que les seves mobilitzacions introduïen la probabilitat d'aquest desenllaç. I si, acceptant el pronòstic, van persistir en la seva intenció d'instrumentalitzar aquest comportament col·lectiu, la seva responsabilitat abastaria l'intencional ús de la violència en la consecució dels seus fins secessionistes que s'analitza en aquest procés".



El Suprem destaca que és "intolerable, socialment i jurídica, que pugui aconseguir-se la secessió (de Catalunya) des de vies de fet que, sense suport constitucional i legal, trenquen inexorablement la convivència social, familiar i personal de tots i cadascun dels membres de la comunitat".



Una vegada constatada la gravetat de la conducta, el jutge considera que no s'han esvaït els elements objectius que configuren el risc que l'encausat es mantindrà ferm a aconseguir el seu objectiu seguint una estratègia contrària a la norma penal.



"La investigació mostra que els partícips en el delicte es van concertar a perseverar en la seva tàctica", assenyala l'acte, que subratlla a més la recent integració de Jordi Sànchez en una candidatura electoral "que s'ha oposat, expressament i permanent, a abordar qualsevol gestió política que no sigui la d'implementar la república que van declarar".



"Atès que els fets dels quals es tem la seva reiteració afecten valors constitucionals que tenen una projecció directa en els drets subjectius de tota la població, la seva protecció en l'eventualitat de conflicte amb altres drets resulta preponderant respecte a la llibertat de l'encausat i al dret de sufragi passiu que li correspon", explica l'acta.



A més, recorda que aquesta situació afecta un candidat com Jordi Sànchez que ja va concórrer privat de llibertat al procés electoral, i que, així mateix, "no oferia per als seus electors el lideratge que ara reclama". Afegeix que la candidatura presenta altres integrants, "tots ells amb el mateix nombre de suports en els electors, en què no s'aprecien els riscos col·lectius que tracten de conjurar". I assenyala també el jutge que el diputat pot participar en les decisions parlamentàries mitjançant la delegació del seu vot.



Terrorisme i democràcia, casos diferents



Davant "la invocació per la defensa del precedent dels anys vuitanta, quan l'Audiència de Navarra va concedir permís de sortida a un pres acusat de terrorisme, Juan Carlos Yoldi, per acudir a defensar la seva investidura com a lehendakari", el magistrat Llarena indica que els delictes en ambdós casos eren diferents. En el cas de Yoldi, es tractava de comportaments delictius que no veurien potenciat el risc de la seva reiteració en l'eventualitat que el permís conduís a un majoritari suport parlamentari a la seva candidatura. En aquell cas, el permís només podia afectar un eventual risc de fuga, de manera que es van adoptar les pertinents mesures de seguretat.



No obstant això, en relació a Jordi Sànchez, la presó provisional no resideix en raons d'ordre públic, sinó en el risc de reiteració delictiva. En aquest sentit, el jutge ressalta que una conducció vigilada no aporta la contenció necessària per a un trasllat segur, "menys encara en qui —com reflecteixen els fets descrits al principi d'aquesta resolució— ha emprat el seu lideratge en desbordar i sobrepassar la força que un estat democràtic pot aplicar per l'observança de la llei".



Per això, l'exercici del dret que se sol·licita per Sànchez "no suposa sinó afavorir la reiteració delictiva que tracta de conjurar, vist que l'activitat delictiva que s'investiga es va desplegar —precisament— des d'actuacions legislatives i executives clarament il·legals, i desatenent de manera flagrant els controls constitucionals, judicials i institucionals disposats en el nostre ordenament jurídic, el que es va fer en aplicació d'una tàctica que no ha estat exclosa i segueix recolzant de present".













Enllaç notícia :

https://www.elnacional.cat/ca/politica/llarena-denega-llibertat-permis-investidura-jordi-sanchez_246525_102.html