Esclata una nova via d'investigació sobre l'ofensiva policial contra el Procés
Nervis Villalobos, en la compareixença d'aquesta tarda al Congrés/Pool Congreso
Quico Sallés
28-11-2024, 20:30h
PP i Vox s’han esgargamellat a intentar desacreditar l’únic compareixent
d’aquest dijous a la tarda a la comissió d’investigació del Congrés
sobre l’operació Catalunya.
Ha estat un testimoni esgarrifós i amb sorpresa. Tant és així que ha
relatat les maniobres de la política patriòtica, amb la suposada ajuda
de la fiscalia i la judicatura, per intentar embolicar el règim
bolivarià i el Tresor dels EUA a través del Principat d’Andorra. Ha
estat el testimoni de Nervis Gerardo Villalobos, exviceprimer ministre d’Energia de Veneçuela entre el 2002 i el 2006.
Un enginyer elèctric que ha denunciat diversos agents de la Unitat de
Delinqüència Fiscal i Financera (UDEF), del Cos Nacional de Policia, el
fiscal anticorrupció José Grinda i fins i tot, el jutgeJuan Carlos Peinado,
el que empaita Pedro Sánchez i la seva parella, Begoña Gómez.
Villalobos ha relatat les pressions de membres de la policia patriòtica
per tal de delatar informació sobre els fons que presumiblement tenia la
família Pujol a Andorra, en concret, a la Banca Privada d’Andorra.
Una imatge de la comissió de l’Operació Catalunya/Congreso Pool
Els denunciants defensen que la regularització que va fer el rei emèrit va ser il·legal
Marta Sánchez Iranzo Foto: Europa Press Barcelona. Dilluns, 25 de novembre de 2024. 08:18 Actualitzat: Dilluns, 25 de novembre de 2024. 10:13 Temps de lectura: 2 minuts
Diversos jutges del Tribunal Suprem jubilats, com Clemente Auger i José
Antonio Martín Pallín, i fiscals anticorrupció també retirats, com
Carlos Jiménez Villarejo i José María Mena, presentaran una querella criminal contra Joan Carles I perquè asseguren que ha comès cinc delictes fiscals, segons revelen El País i elDiario.es. Els magistrats asseguren que la regularització de la seva situació tributàriava ser il·legal, tot
i que els fets ja van ser investigats per la Fiscalia del Suprem, que
la va arxivar en entendre que el rei emèrit havia regularitzat la seva
situació amb el pagament de 678.000 euros el desembre del 2020 i de 4.395.000 euros el
febrer del 2021, abans de saber que existia una investigació oberta
contra ell per frau fiscal. La Fiscalia del Suprem va obrir dues
diligències d'investigació el 24 de juny del 2020 i el 6 de novembre del
2020, que van ser comunicades a l'advocat de l'emèrit, però sense
especificar els tipus de delictes que investigava.
Pagaments irregulars
Els fets que denuncien són uns ingressos multimilionaris per part del
rei a través de la fundació Zagatka, presidida pel seu cosí Carles
d'Orleans, que va arribar a pagar 8 milions d'euros per serveis privats de Joan Carles I i
de l'exempresari mexicà Allen Jesús Sanginés Krause. En el seu moment,
no va declarar a Hisenda aquests ingressos, però el febrer del 2021 va
presentar unes autoliquidacions de cinc exercicis fiscals, en concret,
del 2014 al 2018, per evitar la sanció. Els denunciants asseguren que
els fets encara no han prescrit i que la Fiscalia va advertir l'emèrit
que s'havia iniciat una investigació per possibles infraccions
tributàries. Tanmateix, els advocats de Joan Carles I
van defensar en el seu moment que els escrits de la Fiscalia avisant
Joan Carles I no detallaven el motiu de les investigacions.
Diversos jutges del Tribunal Suprem jubilats, com Clemente Auger i
José Antonio Martín Pallín, i fiscals anticorrupció també retirats, com
Carlos Jiménez Villarejo i José María Mena, presentaran una querella criminal contra Joan Carles I perquè asseguren que ha comès cinc delictes fiscals, segons revelen El País i elDiario.es. Els magistrats asseguren que la regularització de la seva situació tributàriava ser il·legal, tot
i que els fets ja van ser investigats per la Fiscalia del Suprem, que
la va arxivar en entendre que el rei emèrit havia regularitzat la seva
situació amb el pagament de 678.000 euros el desembre del 2020 i de 4.395.000 euros el
febrer del 2021, abans de saber que existia una investigació oberta
contra ell per frau fiscal. La Fiscalia del Suprem va obrir dues
diligències d'investigació el 24 de juny del 2020 i el 6 de novembre del
2020, que van ser comunicades a l'advocat de l'emèrit, però sense
especificar els tipus de delictes que investigava.
El film de Ronan Farrow per a Max assenyala Espanya com a exemple de l'ús antidemocràtic del programari espia Pegasus
Àlex Montoya Barcelona. Dijous, 21 de novembre de 2024. 12:23 Actualitzat: Dijous, 21 de novembre de 2024. 12:32 Temps de lectura: 5 minuts
“Suposo que no van poder infectar el meu mòbil amb Pegasus perquè
tinc un número nord-americà, així que van anar a pels dispositius dels
meus pares, per tal de trobar la informació que buscaven”. Ronan Farrow, prestigiós periodista d'investigació que treballa per The New Yorker i, per més dades, fill de Woody Allen i Mia Farrow,
obre els ulls com a plats quan escolta el seu interlocutor, Elies
Campo. En plena investigació sobre l'aplicació i utilització de
programaris espia per part dels governs de democràcies aparentment
consolidades a l'Europa Occidental, Farrow aterra a Barcelona.
“M'avisen d'una investigació que estan fent a Catalunya, on sospiten
que Pegasus s'ha fet servir per vigilar a gran escala polítics locals i
activistes”, explica l'impulsor d'aquesta recerca periodística
convertida en el documentalSurveilled: bajo escucha,
que la plataforma Max acaba d'estrenar arreu del món. El propi Farrow
va ser espiat, també de forma digital, quan va destapar els múltiples
casos d'agressions sexuals del productor cinematogràfic Harvey Weinstein.
Ser vigilat el va motivar a dirigir la mirada cap a un nou objectiu
periodístic: les empreses que desenvolupen softwares d'espionatge, que
principalment venen a governs, i que participen d'una indústria
multimilionària en auge, en plena guerra pel control del futur
d'aquestes tecnologies.
M'avisen d'una investigació que estan fent a Catalunya, on sospiten
que Pegasus s'ha fet servir per vigilar a gran escala polítics locals i
activistes
Focalitzant la mirada en Pegasus, el programari dissenyat per l'empresa israeliana NSO Group, Ronan Farrow aterra a Barcelona, per entrevistar-se amb Elies Campo,
treballador de Citizen Lab, un grup d'investigadors de la Universitat
de Toronto, els primers a ser capaços de detectar una tecnologia que,
fins aquell moment, era indetectable. Quan Farrow es reuneix amb Campo,
troba un exemple de què sospita: els abusos d'aquesta eina no
només succeeixen en dictadures i autocràcies fora del món occidental,
també passa en democràcies suposadament sòlides. “És un dels
primers casos on hi ha un gran nombre de persones infectades, i de
categories socials molt diferents. Han atacat el Parlament de Catalunya,
el Govern, advocats, líders civils d'organitzacions culturals...”, li
explica mentre veiem imatges de la repressió policial de l'1 d'Octubre
de 2017, i Farrow dona el context dels moviments independentistes i les
tensions entre Catalunya i Madrid. Davant les càmeres de Farrow, serem
testimonis de l'anàlisi forense que Campo fa del dispositiu mòbil de
l'eurodiputat d'ERC Jordi Solé. I narra com es van descobrint més i més
dispositius infectats, i no només amb Pegasus, com és el cas de
l'activista Joan Matamala, espiat amb un programari de l'empresa
israeliana Candiru.
És un dels primers casos on hi ha un gran nombre de persones
infectades, i de categories socials molt diferents. Han atacat el
Parlament de Catalunya, el Govern, advocats, líders civils
d'organitzacions culturals...
Surveilled: bajo escucha no descobreix res
que no sabéssim, però resulta especialment significatiu que la
investigació d'un periodista de prestigi internacional per un documental
que es veurà a tot el món posi el focus directament en l'ús que el
Gobierno de España ha fet de Pegasus. El context que ofereix el
documental és especialment sagnant, perquè s'utilitza l'exemple espanyol
com el més evident a l'Europa Occidental de la perversió d'aquesta
tecnologia. La mateixa, assenyala la pel·lícula, que també s'ha fet
servir en la guerra entre Israel i Hamàs o en
l'operació que va acabar amb l'assassinat del periodista Jamal Kashoggi,
crític amb el règim del príncep Mohammed Bin Salman, en l'interior del
consulat saudí a Istambul.
Surveilled: bajo escucha no descobreix res que no sabéssim,
però resulta especialment significatiu que la investigació d'un
periodista de prestigi internacional per un documental que es veurà a
tot el món posi el focus directament en l'ús que el Gobierno de España
ha fet de Pegasus
“Suposo que no van poder infectar el meu mòbil amb Pegasus perquè
tinc un número nord-americà, així que van anar a pels dispositius dels
meus pares, per tal de trobar la informació que buscaven”. Ronan Farrow, prestigiós periodista d'investigació que treballa per The New Yorker i, per més dades, fill de Woody Allen i Mia Farrow,
obre els ulls com a plats quan escolta el seu interlocutor, Elies
Campo. En plena investigació sobre l'aplicació i utilització de
programaris espia per part dels governs de democràcies aparentment
consolidades a l'Europa Occidental, Farrow aterra a Barcelona.
“M'avisen d'una investigació que estan fent a Catalunya, on sospiten
que Pegasus s'ha fet servir per vigilar a gran escala polítics locals i
activistes”, explica l'impulsor d'aquesta recerca periodística
convertida en el documentalSurveilled: bajo escucha,
que la plataforma Max acaba d'estrenar arreu del món. El propi Farrow
va ser espiat, també de forma digital, quan va destapar els múltiples
casos d'agressions sexuals del productor cinematogràfic Harvey Weinstein.
Ser vigilat el va motivar a dirigir la mirada cap a un nou objectiu
periodístic: les empreses que desenvolupen softwares d'espionatge, que
principalment venen a governs, i que participen d'una indústria
multimilionària en auge, en plena guerra pel control del futur
d'aquestes tecnologies.
M'avisen d'una investigació que estan fent a Catalunya, on sospiten
que Pegasus s'ha fet servir per vigilar a gran escala polítics locals i
activistes
Focalitzant la mirada en Pegasus, el programari dissenyat per l'empresa israeliana NSO Group, Ronan Farrow aterra a Barcelona, per entrevistar-se amb Elies Campo,
treballador de Citizen Lab, un grup d'investigadors de la Universitat
de Toronto, els primers a ser capaços de detectar una tecnologia que,
fins aquell moment, era indetectable. Quan Farrow es reuneix amb Campo,
troba un exemple de què sospita: els abusos d'aquesta eina no
només succeeixen en dictadures i autocràcies fora del món occidental,
també passa en democràcies suposadament sòlides. “És un dels
primers casos on hi ha un gran nombre de persones infectades, i de
categories socials molt diferents. Han atacat el Parlament de Catalunya,
el Govern, advocats, líders civils d'organitzacions culturals...”, li
explica mentre veiem imatges de la repressió policial de l'1 d'Octubre
de 2017, i Farrow dona el context dels moviments independentistes i les
tensions entre Catalunya i Madrid. Davant les càmeres de Farrow, serem
testimonis de l'anàlisi forense que Campo fa del dispositiu mòbil de
l'eurodiputat d'ERC Jordi Solé. I narra com es van descobrint més i més
dispositius infectats, i no només amb Pegasus, com és el cas de
l'activista Joan Matamala, espiat amb un programari de l'empresa
israeliana Candiru.
És un dels primers casos on hi ha un gran nombre de persones
infectades, i de categories socials molt diferents. Han atacat el
Parlament de Catalunya, el Govern, advocats, líders civils
d'organitzacions culturals...
Surveilled: bajo escucha no descobreix res
que no sabéssim, però resulta especialment significatiu que la
investigació d'un periodista de prestigi internacional per un documental
que es veurà a tot el món posi el focus directament en l'ús que el
Gobierno de España ha fet de Pegasus. El context que ofereix el
documental és especialment sagnant, perquè s'utilitza l'exemple espanyol
com el més evident a l'Europa Occidental de la perversió d'aquesta
tecnologia. La mateixa, assenyala la pel·lícula, que també s'ha fet
servir en la guerra entre Israel i Hamàs o en
l'operació que va acabar amb l'assassinat del periodista Jamal Kashoggi,
crític amb el règim del príncep Mohammed Bin Salman, en l'interior del
consulat saudí a Istambul.
Surveilled: bajo escucha no descobreix res que no sabéssim,
però resulta especialment significatiu que la investigació d'un
periodista de prestigi internacional per un documental que es veurà a
tot el món posi el focus directament en l'ús que el Gobierno de España
ha fet de Pegasus
Max ha estrenat avui el documental Surveilled
El dit a la nafra espanyola
En la seva investigació, Farrow posa el dit a la nafra espanyola,
mostrant un moment tan impactant com el d'Elies Campo fent la diagnosi
del telèfon de la seva germana, dient-li amb un evident nus a la gola
que tot el que hi ha al seu mòbil ha estat espiat. O quan explica que
els seus pares, metges investigadors, han vist exposades dades tan
delicades com els historials i les patologies dels seus pacients, més
enllà de fotografies i converses privades. L'escandalós cas català
apareix constantment en el documental, i el periodista deixa clar, per
si algun espectador s'ho pregunta, que el govern espanyol no va
respondre les nostres peticions per comentar el tema”.
L'escandalós cas català apareix constantment en el documental, i el
periodista deixa clar, per si algun espectador s'ho pregunta, que el
govern espanyol no va respondre les nostres peticions per comentar el
tema
Abans, Ronan Farrow s'ha entrevistat amb
responsables i treballadors de la corporació israeliana NSO, que diuen
allò que podem esperar: “És igual el què diguin els titulars, fem del
món un lloc millor. No entenen que no vigilem les masses, no infringim
l'intimitat de gent innocent”, diu una. “Ens molesta l'ús inadequat
d'aquest sistema, però ens importa el cost que podria tenir no entrar en
el mòbil d'un criminal, d'un assassí o d'un pedòfil”, diu un altre. Tocar el violí i justificar el que no té justificació per motius més grans que la vida.
Una altra cosa és el que confessa un extreballador d'NSO disposat a
parlar sense permís de l'empresa, això sí, sense mostrar la cara i amb
la veu distorsionada. Ves qui el pot culpar, per voler mantenir el seu
anonimat. Recorda que va marxar d'allà, com d'altres companys, després
de l'assassinat de Jamal Kashoggi. I quan el periodista li pregunta pels governs que són clients de Pegasus, el primer que cita és... bingo! Espanya.
Però també es parla d'Itàlia, dels Països Baixos i, fora d'Europa, dels
Emirats Àrabs, Kuwait, l'Aràbia Saudita, i uns quants països africans.
60 minuts són més que suficients per denunciar al món una conclusió
clara: aquesta és la nova realitat, el salvatge Oest digital. I Espanya
s'ha apuntat a la festa
Posant el focus en els Estats Units, el documental navega en la idea que l'administració Biden està preocupada per l'ús que es pugui fer d'una tecnologia estrangera,
pels perills interns que pot suposar. No tant per si la seva
utilització atempta o no contra els drets humans. “Necessitem que els
nostres experts sàpiguen què passa fora dels Estats Units. No ens oposem al fet que l'FBI compri la tecnologia per estudiar-la. La qüestió és si volem que la facin servir.
Hem de garantir que les autoritats l'utilitzin de manera coherent amb
les nostres llibertats civils”, apunta el congressista Jim Himes: “Hi ha
una eina espectacular que podria caure en mans d'iranians, nord-coreans
o xinesos, i seria irresponsable no deixar que l'FBI la faci servir.
Segurament de tant en tant se n'abusarà, però no podem permetre que els
dolents es quedin amb una tecnologia que nosaltres no volem. Si ho
pensem, fa por”.
Si li volem posar algun però al, d'altra banda apassionant documental Surveilled: bajo escucha, és la seva minsa durada.
Però 60 minuts són més que suficients per denunciar al món una
conclusió clara: aquesta és la nova realitat, el salvatge Oest digital. I
Espanya s'ha apuntat a la festa.
La unitat secreta Ucroinf, de la policia de la Generalitat, objecte
cobejat a l'operació Catalunya, segons els documents aportats al Congrés
Pino, mira de reüll Jorge Fernández Díaz en un acte del ministeri de l'Interior/MdI
Quico Sallés
Barcelona 21-11-2024 21:44 h
L’operació Catalunya va tenir com a objectius polítics representants del
sobiranisme, empresaris, membres de la societat civil o, fins i tot,
qualsevol membre sospitós de simpatitzar amb la causa del dret a
decidir. Però els documents que té la comissió d’investigació de
l’operació Catalunya que se celebra al Congrés de Diputats també
incorporen un altre tipus de víctima, els Mossos d’Esquadra. Així es
desprèn de la documentació aportada per un dels primers integrants de la
policia patriòtica, l’excap de la Unitat d’Afers Interns del Cos Nacional de Policia, el comissari Marcelino Martín Blas.
Un d’aquests documents és una investigació de la direcció adjunta
operativa de la Policia Nacional, a través de la policia patriòtica,
“gravada al Grup d’Anàlisi i Tractament de la Informació”, el GATI,
l’arxiu virtual de la direcció de la seguretat espanyola, on es
registren les actuacions, les investigacions i els plans operatius. En
concret, es tracta d’una investigació sobre la ja extingida Unitat Central de Recursos Operatius d’Informació dels Mossos, tot i que algunes fonts s’hi referien amb la variant Unitat Central de Resposta Operativa d’Informació. Sigui com sigui, la Ucroinf. Una unitat privilegiada del cos de policia de la Generalitat que en el seu moment va ser acusada d’espionatge clandestí a diversos líders polítics tant sobiranistes com espanyolistes. Eren elsespies dels Mossos.
De fet, molts dels informes d’aquesta unitat van ser requisats el 26
d’octubre del 2017, quan el Cos Nacional de Policia va interceptar
furgonetes dels Mossos que portaven documentació per ser incinerada a
Sant Adrià de Besòs, un operatiu que no només va aixecar una gran
polèmica sinó que va obrir un procés penal que no va acabar fins que el
Tribunal Europeu de Drets Humans va tancar el cas l’any passat. En
aquesta operació també hi va participar la sinistra BARC, la Brigada d’Anàlisi i Revisió de Casos, creada per l’aleshores director adjunt operatiu (DAO) del Cos Nacional de Policia, el comissari Eugenio Pino, amb l’aval de qui era ministre de l’Interior a l’època, Jorge Fernández Díaz, ara processat per l’operació Kitchen.
Marcelino Martín Blas, al Congrés/Eduardo Parra / Europa Press
L'excap d'Afers Interns de la Policia compareix per segona vegada a la
comissió d'investigació de l''Operació Catalunya' i aporta noves proves
Captura de pantalla de l'excap d'Afers Interns de la Policia, Marcelino Martín-Blas, a la comissió de l'Operació Catalunya
Data de publicació: dimarts 19 de novembre del 2024, 12:11
Localització: Madrid
Autor: Redacció ACN
Agències - Dimarts 19-11-2024
L’excap d’Afers Interns de la Policia Marcelino Martín-Blas ha afirmat aquest dimarts a la comissió d’investigació de l’Operació Catalunya del Congrés que molts dels informes de la UDEF que afectaven Catalunya es manipulaven amb finalitats polítiques, tal com consta en una gravació d’una conversa del 2012 entre l’aleshores ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, amb Eugenio Pino i el comissari Villarejo, on aquests afirmen que la UDEF els ha “salvat” en la trama Gürtel i a Catalunya. “Hi havia alguns funcionaris que no feien el que havien de fer”, ha sentenciat. També ha situat l’inici de l’Operació Catalunya en una reunió que va tenir lloc el 2012 a la qual va assistir l’actual vicesecretari del PP Esteban González Pons.
Martín-Blas ha comparegut per segona vegada davant la comissió d’investigació de l’Operació Catalunya després que
la setmana passada va aportar diversa documentació que situava
Fernández Díaz, Villarejo i l’exnúmero dos d’Interior Francisco Martínez
al capdavant de l’Operació Barna, o Operació Catalunya.
També ha ratificat que l’Operació Catalunya es va iniciar en una reunió que va tenir lloc al voltant del 21 de setembre del 2012
a la qual hi havia l’actual vicepresident del parlament Europeu i
vicesecretari general del PP Esteban González Pons, el ja desaparegut
expresident de les Corts Valencianes Juan Cotino, i altres membres de la
cúpula del PP.
Aquest dimarts ha aportat nova documentació que,
entre altres, apunta que va ser l’exdirector adjunt operatiu de la
Policia Eugenio Pino –i no ell- qui va filtrar a El Mundo una captura de
pantalla sobre suposats comptes dels Pujol a Andorra. També ha apuntat
alguns mitjans que participaven en l’estratègia mediàtica per difondre
les informacions falses, com ‘El Mundo’ i Ana Rosa Quintana. També ha
afirmat que Victoria Álvarez i Javier de la Rosa van rebre pagaments de
fons reservats i del mateix PP.
La Fiscalia acusa Boye de blanquejar diners de Sito Miñanco i ara un dels encausats sosté que els diners són seus
Mayte Piulachs
/ Marta Lasalas Foto: Carlos Baglietto Barcelona. Diumenge, 10 de novembre de 2024. 05:30 Temps de lectura: 3 minuts
Una nova prova esquerda l’acusació que manté la Fiscalia contra l’advocat Gonzalo Boye. A vuit dies de l’inici del judici, el tribunal de l’Audiència Nacional ha rebut un escrit de l’acusat Manuel Pedro González Rubio, el qual sosté que els 889.620 euros que li van comissar a l’aeroport de Madrid el 2017, no eren de José Ramón Prado Bugallo, conegut com a Sito Miñanco i
condemnat per narcotràfic, sinó d’ell. Aquesta és la primera versió que
va donar González Rubio i que després hauria canviat, juntament amb
altres acusats, que van asssegurar que Miñanco volia tenir aquests diners a Colòmbia.
La Fiscalia demana 5 anys i 9 mesos de presó per al penalista pel delicte de blanqueig de capitals de Miñanco, però si els diners no són d’ell, l’acusació hauria de decaure. També sol·licita per a Boye, 4 anys més de presó
pel delicte de falsificació documental, en assegurar que va fer signar a
González Rubio documentació per acreditar que els diners eren seus. Boye ha denunciat obertament, i en un documental, que la persecució que pateix és des que defensa al president a l’exili, Carles Puigdemont, i altres independentistes catalans.
Una nova prova esquerda l’acusació que manté la Fiscalia contra l’advocat Gonzalo Boye. A vuit dies de l’inici del judici, el tribunal de l’Audiència Nacional ha rebut un escrit de l’acusat Manuel Pedro González Rubio, el qual sosté que els 889.620 euros que li van comissar a l’aeroport de Madrid el 2017, no eren de José Ramón Prado Bugallo, conegut com a Sito Miñanco i
condemnat per narcotràfic, sinó d’ell. Aquesta és la primera versió que
va donar González Rubio i que després hauria canviat, juntament amb
altres acusats, que van asssegurar que Miñanco volia tenir aquests diners a Colòmbia.
La Fiscalia demana 5 anys i 9 mesos de presó per al penalista pel delicte de blanqueig de capitals de Miñanco, però si els diners no són d’ell, l’acusació hauria de decaure. També sol·licita per a Boye, 4 anys més de presó
pel delicte de falsificació documental, en assegurar que va fer signar a
González Rubio documentació per acreditar que els diners eren seus. Boye ha denunciat obertament, i en un documental, que la persecució que pateix és des que defensa al president a l’exili, Carles Puigdemont, i altres independentistes catalans.
La immensa majoria
dels immigrants que han arribat a Catalunya no han saltat cap tanca ni
han travessat el mar amb barca. Han entrat per l’aeroport de Barajas.
Mentrestant, els refugiats sí que tenen la porta tancada
Josep Sala i Cullell
24.10.2024-2140
No falla. Cada vegada que llegim o que
veiem una notícia o un reportatge sobre la immigració, els elements són
els mateixos: l’explosió demogràfica i la misèria dels països africans,
la crisi d’aquells que fugen de les guerres, les perillosíssimes rutes
d’arribada a Europa, el repte climàtic. Les imatges que se’ns presenten
són una barca precària pel Mediterrani, la tanca de Melilla, un
campament de refugiats en algun extrem del continent, un mort a la
platja. Una realitat omnipresent als mitjans des de fa vint-i-cinc anys.
El problema de tot aquest discurs és
que no descriu en absolut el fenomen migratori al nostre país o, més ben
dit, només en descriu una part minúscula. A Catalunya hi viuen 800.000
persones nascudes en algun país de l’Amèrica Llatina. Algú em pot dir
quin mar ha travessat amb barca tota aquesta gent? O quina tanca han
saltat els 63.000 paquistanesos, els 53.000 xinesos o els 31.000 indis?
Que potser els 266.000 marroquins van entrar amagats en un camió? És
clar que no. Dels gairebé 1,4 milions d’immigrants no europeus que hi ha
a Catalunya, unes 90.000 persones procedeixen de l’Àfrica subsahariana,
i per tant és probable que hagin arribat arriscant-hi la vida. Això és
un 7% del total, que baixa al 5% si hi comptem també els nouvinguts
europeus.
La gran majoria dels immigrants que
viuen a Catalunya –més d’un 95%– han entrat al país travessant legalment
una frontera del Regne d’Espanya, normalment a l’aeroport de Barajas, i
a continuació
El Ministeri de l'Interior revoca el
permís de residència a Saïd ben Iazza per haver participat "en
activitats contràries a la seguretat nacional"
Saïd ben Iazza durant el judici dels atemptats del 17-A
|
ACN
LLUÍS GIRONA BOFFI
02
d'octubre
de
2024, 09:47
L'Estat va expulsar el passat mes d'abril un dels tres gihadistes condemnats pels atemptats de Barcelona i Cambrils el passat 17 d'agost del 2017. En una informació avançada aquest dimecres per El País s'explica que Saïd ben Iazza viu al Marroc des de fa mig any després que el Ministeri de l'Interior li revoqués el permís de residència i el Tribunal Suprem dictés la sentència definitiva sobre els fets del 17-A.
Cal recordar que Saïd ben Iazza va ser condemnat inicialment a vuit anys
de presó per un delicte de col·laboració amb organització terrorista,
però el Suprem va rebaixar aquesta pena a 18 mesos perquè va considerar
que el jove va actuar per una "imprudència greu". Concretament, l'home
no va
El PSOE accepta el
pla de treball de Junts, que s'haurà d'aprovar demà, la setmana en què
s'ha reactivat la comissió d'investigació al congrés espanyol
Josep Casulleras Nualart
25.09.2024
Actualització 25.09.2024 - 11:47 h
El govern espanyol ha acceptat finalment de desclassificar documents del CNI
sobre els atemptats gihadistes del 17-A a Barcelona i a Cambrils que
van causar quinze morts i cent cinquanta ferits. El PSOE s’ha avingut a
modificar el pla de treball de la comissió d’investigació dels
atemptats, que s’ha reactivat aquesta setmana i que era una condició que
Junts va posar per a investir Pedro Sánchez president.
Ara, just quan creix el neguit al govern espanyol per a poder aprovar
el pressupost de l’any vinent perquè constata que no té garantit el
suport de Junts, els socialistes espanyols s’han avingut a assumir el
pla de treball de Junts en aquesta comissió, que inclou la
desclassificació dels documents, segons que han confirmat a VilaWeb
fonts del partit català.
Demà hi haurà una reunió en què, previsiblement,
s’aprovarà aquest pla de treball. I una de les qüestions que el grup
parlamentari que encapçala Míriam Nogueras vol escatir
en la comissió d’investigació és la relació entre
La querella de Julio Pachecho acaba amb la possibilitat d'acabar amb la impunitat dels policies de Franco
Un espai de la memòria dedicat a la repressió franquista/Memorial Democràtic
Quico Sallés
10/09/2024
Era l’únic cas de tortures
durant el franquisme que va poder declarar davant una jutgessa a
Espanya i ja ha estat arxivat. D’aquesta manera, una de les poquíssimes
escletxes obertes per poder seure a la banqueta dels acusats torturadors
del franquisme ha anat a parar a la paperera de la història. La
jutgessa del Jutjat d’Instrucció número 50 de Madrid ha tancat al procés
penal interposat per Julio Pacheco Yepes després
d’haver estat torturat l’agost de 1975. Un arxivament que fa oblidar
tota esperança en l’aplicació de la justícia històrica contra els
responsables policials del franquisme, tot d’acord amb una resolució del
Tribunal Constitucional i la seva interpretació de la llei de Memòria Històrica.
Segons ha informat Irídia,
una entitat defensora dels Drets Humans que ha participat en l’impuls
de la querella, la jutgessa va prendre declaració al querellant i la
testimoni Rosa María García Alcón el 15 de setembre de
2023. Una citació que es pot definir com un fet de gran excepcionalitat
en ser la primera vegada que víctimes del franquisme
