El document que acredita la propietat catalana de les obres de Sixena

PAÍS - PRINCIPAT

Us oferim el document de compra de part de les obres per part de la Generalitat a l'ordre de Sant Joan de Jerusalem el 1983.

Per: Redacció 

11.12.2017  09:51

Avui al matí es repartien entre els manifestants davant del Museu de Lleida que protestaven contra el trasllat de les obres de Sixena còpies del contracte pel qual la Generalitat de Catalunya va adquirir una part d’aquestes peces. 

El document, el signaven el departament de Cultura i l’ordre de Sant Joan de Jerusalem, que ja el 1970 es va traslladar de Sixena a Valldoreix. Era un document de compra, del 1983, tot i que ja feia anys que les obres eren a Lleida.

Després hi va haver dues compres més, el 1992 i el 1994, i el centenar d’obres es van dipositar al Museu de Lleida i al MNAC. El 2012, el TC va sentenciar que la

Aprofitar la via ampla del 155 per espoliar el Museu de Lleida i fer perillar el patrimoni de Sixena

PAÍS - PRINCIPAT

Tensió a Lleida per la possible intervenció de la Guàrdia Civil amb l'objectiu d'endur-se les obres de Sixena del Museu de Lleida.

Un dels tres sarcòfags de les monges de Sixena exposats al Museu de Lleida.

Per: Redacció 

10.12.2017  22:00

Tot fa pensar que avui, dia 11 de desembre de 2017, passarà a la història del nostre país com el dia en què les peces d’art de Sixena que hi ha al Museu de Lleida no seran tractades com a tals sinó com un botí polític. La via ampla de l’article 155 s’haurà aprofitat per resoldre un litigi que, amb raonaments culturals, no hauria hagut de començar mai.  El cap de setmana s’acabava amb la mateixa sensació de l’1 d’octubre, és a dir, amb el convenciment que el poder es volia imposar amb la força física. Ahir a migdia es van descarregar desenes de tanques metàl·liques a les portes del Museu de Lleida, a requeriment dels Mossos d’Esquadra, que també deixaren una parella d’agents permanentment davant el centre. Segons fonts de la policia, han de garantir la seguretat arran de l’imminent operatiu de trasllat de les obres en litigi, que el jutge d’Osca ha ordenat que es faci avui.



La providència que dijous va emetre el jutge autoritzava la Guàrdia Civil a recollir els béns a partir de la mitjanit, fins i tot fent ús de la força si calia. Ningú no sap del cert en quin moment es presentarà la comitiva de la policia judicial amb els tècnics de l’Aragó. Però els responsables del museu recorden que el pla de treball presentat per l’executiu aragonès preveu que l’operació comenci a les vuit del matí.



‘Fer un cafè’ a dos quarts de vuit del matí a ‘tu ja saps on’

Sixena, el botí artístic del 155

ART SACRE : CRÒNICA

El govern de Madrid fa cas a les reclamacions d'Aragó i obre la porta a la sortida de l'art de Sixena del Museu de Lleida

L'executiu espanyol aprofita la suspensió de l'autonomia per acabar amb el litigi obert per Osca, que va declarar nul·les les tres operacions de compra fetes del 1983 al 1994

El ministre Méndez de Vigo ordena tornar a l'Aragó les obres de Sixena

Àlvar Llobet | 28/11/2017 a les 20:00h

Íñigo Méndez de Vigo, ministre de Cultura | Arxiu

Les obres d'art del Monestir de Sixena que estan al Museu de Lleida podrien acabar a l'Aragó en pocs dies. L'ordre que ha emès aquest dimarts el ministre de Cultura, Íñigo Méndez de Vigo, que després de l'aplicació de l'article 155 actua també com a conseller de Cultura, podria acabar essent l'estocada final a un litigi judicial que han mantingut des de fa dos anys els governs d'Aragó i Catalunya i que ha acanat emmetzinant les relacions entre els dos executius.

 

La suspensió de facto de l'autonomia catalana per part de Madrid després de la proclamació de la República ha estat l'excusa perfecta pels aragonesos, que han vist la via per poder-se saltar l'interlocutor català i anar a reclamar el que diuen que és seu directament a l'executiu espanyol, més procliu a les seves reivindicacions. Méndez de Vigo va assegurar la setmana passada que estudiaria les sol·licituds d'Aragó amb deteniment i amb la consciència que la qüestió que tenia entre les mans era delicada, un fet que ja va alertar l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, que va demanar prudència a l'hora de prendre decisions tot recordant els recursos que estaven interposats en aquest cas.

No obstant, Madrid no ha volgut conservar damunt la taula patata calenta i ha decidit que les obres han de ser traslladades a l'Aragó, una operació que es faria en coordinació amb la Guàrdia Civil si s'atén que el jutge d'Osca va demanar al cos policial que preparés un pla per garantir la seguretat del trasllat de les obres​.



La imatge de la policia enduent-se les peces del Museu de Lleida mai no s'havia vist tan propera com aquest dimarts. El director del Museu de Lleida, Josep Giralt, assegurava fa mesos que això no passaria mentre que el conservador, Albert Velasco, indicava en una entrevista a Nació Digital que no hi ha precedents d'un fe com aquest.  Madrid vol acabar amb el conflicte ara que la política catalana només pot gesticular i clamar en contra d'aquesta decisió.





Osca obre el litigi en considerar nul·la la compra de les obres

El programa ‘Està passant’ explica en dos minuts com el PP ha buidat la guardiola de les pensions

MÓN - ESPANYA

En cinc anys, el govern espanyol ha deixat buit el fons de reserva de les pensions.

Per: Redacció 

29.11.2017  08:46

Aquesta setmana s’ha sabut que el govern espanyol s’haurà d’endeutar per poder abonar la paga extra dels funcionaris del mes de desembre. No hi ha prou diners al fons de reserva de la seguretat social per a fer el pagament de 9.500 milions.



A l’estiu, ja va haver de gastar 3.500 milions d’euros per a la paga extra. El saldo ara ja serà negatiu, després de cinc anys consecutius en què el govern espanyol ha anat traient diners de l’anomenada guardiola de les pensions.



Des del 2012, ha gastat 71.000 milions i per primera vegada des dels anys noranta la seguretat social s’endeutarà.



Aquest vídeo del programa de TV3 ‘Està passant’, presentat per Toni Soler, il·lustra en poc més d’un minut com s’ha anat buidant aquesta guardiola, i com la

L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Amb Espanya no hi ha res a fer (excepte conviure en pau)'

L'ANÀLISI

"Aquesta ombra constant d’insolidaritat que es projecta sobre nosaltres i aquesta mania persecutòria amb el català no són la manera més sana de viure ni la millor manera de conviure. Podem seguir així?"

Actualitzada el 04/05/2017 10:04

Quan algú em diu que embrancar-se en un referèndum, i ja no diguem intentar la independència, és ficar-se en un carreró sense sortida li contesto preguntant quina és l’alternativa. Quina és? Què pot fer Catalunya, què podem fer els catalans per viure més o menys d’acord amb el nostre esforç fiscal i amb un mínim de respecte per part de l’Estat que paguem.

I dies com avui permeten posar exemples fàcilment comprensibles. 1.400 milions per al País Basc d’endarreriments de la quota (ahir ja en parlàvem) i Rajoy, ‘alehop!’, té els vots del PNB per als seus pressupostos. Negociació bilateral amb Euskadi. Un basc, aportant molt poc o gens, rep molt més que vostè o que jo. Si això que passa amb Euskadi passés amb Catalunya, Espanya estaria en flames mediàtiques. Però si el sol anunci de Rajoy d’unes inversions en Rodalies ja va fer sortir tot l’estat autonòmic a queixar-se… I els de Ciutadans, que estan contra el concert al País Basc, callats i donant suport als pressupostos de Rajoy.

Els pressupostos passen avui el primer filtre del CongrésAixò són diners. En un altre extrem, la dignitat. L’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat retolarà els senyals de trànsit que ara són en català també en castellà, gràcies a una moció de Ciutadans. La raó tècnica que dona és que si algú recorre una multa dient que el rètol no estava en castellà pot guanyar el recurs, el que representa un excel·lent exemple del que sempre hem dit: al final, el castellà és obligatori i el català és voluntari. La llengua pròpia del país no està tan reconeguda com l’altra. És digne, això?

Aquesta ombra constant d’insolidaritat que es projecta sobre nosaltres i aquesta mania persecutòria amb el català no són la manera més sana de viure ni la millor manera de conviure. Podem seguir així? Hem de voler que els nostres fills continuïn vivint així? Quina alternativa digna, útil, democràtica i moderna tenim que no sigui votar? Perquè si és seguir com ara, pel mateix preu, com diu l’ Empar Moliner, que no s’oblidin de traduir el nom d’Esplugues de Llobregat i en diguin a partir d’ara 

Cuevillas de Río Tinto.

Enllaç noticia :

http://www.ara.cat/analisi/pnb-rajoy-ciutadans-espluguesdellobregat_0_1789621123.html 

Catalunya, País Valencià i les Illes rebran menys inversió malgrat les promeses de Rajoy

PAÍS

Menys inversió en el projecte de pressupost del 2017 que ha presentat avui Montoro

Per: Redacció 

04.04.2017  12:57

Malgrat les promeses de Mariano Rajoy fa tan sols una setmana d’increment de la inversió en infrastructures a Catalunya aquests anys vinents, el pressupost de l’estat per a aquest any preveu una reducció de la inversió: 1.150 milions d’inversió, trenta menys que no l’any passat. Aquesta inversió és el 13,4% del total a l’estat, és a dir, un 3% més que l’any passat. Però queda lluny del percentatge del PIB que representa Catalunya, un 18,9%, i de la població, un 16,2%. Això mateix passa al País Valencià i a les Illes.

En efecte, el País Valencià rebrà 290 milions d’euros menys d’inversió el 2017 respecte el pressupost del 2016: seran 589 milions. La inversió representa un 6,8% (amb una població del 10,7%).

A les Illes, la inversió també

El govern espanyol treu 936 milions més de la guardiola de les pensions

PENSIONS

La xifra se suma als 9.500 milions d'euros que l'executiu de Mariano Rajoy ja va "eliminar" fa pocs dies per fer front a la paga extra de Nadal.

Redacció | 20/12/2016 a les 17:53h

Un jubilat passejant | Adrià Costa

La guardiola de les pensions segueix minvant. El govern espanyol ha decidit treure d'aquest fons de reserva 936 milions més, que se sumen als 9.500 milions d'euros que ja va "eliminar" fa pocs dies per fer front al pagament de la paga extra de Nadal.  

De fet aquesta és la quarta "retirada" de l'any. L'1 de juliol ja es van treure 8.700 milions i el dia 20 del mateix mes, 1.000 milions.

Després d'aquest darrer moviment, la "guardiola de les pensions" se situa, a preu de mercat, en

Rescat milionari de les autopistes deficitàries de Madrid

MÓN - ESPANYA

L’estat espanyol acaba pagant un rescat milionari de les autopistes deficitàries de Madrid

El pagament als bancs creditors pot arribar a ser de més de cinc mil milions.

Per: Redacció 

12.12.2016  17:07

Finalment l’estat espanyol es farà càrrec de les autopistes de peatge de Madrid que han fet fallida. I ho farà perquè no ha estat capaç d’arribar a un acord amb els bancs creditors que n’eviti la liquidació i el tancament al trànsit. Així ho ha confirmat el ministre de Foment, Íñigo de la Serna, que ha dit que negociaven amb els bancs la manera de fer el rescat.

Ara per ara no hi ha una quantitat precisa sobre què costarà a les arques de l’estat aquesta operació, però segons indica el diari El País la patronal de les constructores Seopan va quantificar l’any passat el deute en 5.500 milions. Un problema afegit és que algunes de les entitats que van finançar la construcció d’aquestes autopistes deficitàries, sobretot les estrangeres, s’han desfet dles passius venent el deute amb un descompte important, de fins el 70%, a fons d’inversió especulatius, els anomenats fons voltor.

Aquestes autopistes són les autopistes radials de Madrid, la 2, la 3, la 4 i la 5, construïdes per un consorci participat per Abertis, ACS, Sacyr i Bankia, anomenat Accesos de Madrid; la M-12, que és l’Eix Aeroport de Barajas; la AP-41 entre Madrid i Toledo, i la AP-36. A més, també hauran de ser rescatades l’autopista de circumvalació d’Alacant i la Cartagena-Vera.

El govern espanyol es defensa dient que a la llarga aquestes autopistes no seran deficitàries i que fins i tot podran generar superàvit si hi hagués el trànsit que no hi ha hagut fins ara. El ministre diu que el principal objectiu és que les autopistes ‘continuïn operatives i els ciutadans les puguin continuar utilitzant’.

El pla de Foment quan Ana Pastor dirigia el ministeri era que hi hagués una quitança sobre els crèdits del 50% i el pagament de la resta en terminis de trenta anys. Però els creditors no ho van acceptar. Les concessionàries de les autopistes ja van provisionar les pèrdues pels recursos propis invertits, que van finançar amb crèdits d’una vintena de bancs, que són els que ara tenen aquest passiu.

Enllaç noticia :

http://www.vilaweb.cat/noticies/lestat-espanyol-acaba-pagant-un-rescat-milionari-de-les-autopistes-deficitaries-de-madrid/ 

Montoro copia l’impost de les begudes ensucrades per a impedir que el pugui recaptar la Generalitat

MÓN - ESPANYA

Aquest nou tribut forma part d'un conjunt de mesures que el govern espanyol aprovarà divendres.

Per: Redacció

30.11.2016  18:22





El ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, té previst crear un nou impost a les begudes ensucrades. D’aquesta manera, el govern espanyol s’avança a la Generalitat, que no podrà aplicar el tribut sobre aquest tipus de begudes que estava previst en el pressupost de l’any vinent. El govern esperava recaptar quaranta-un milions d’euros amb aquest impost.



Aquest tribut forma part d’un conjunt de mesures que el govern espanyol aprovarà aquest divendres i

L'Estat força Catalunya a ampliar els horaris comercials per cobrar el FLA

ECONOMIA

El pla d'ajust també inclou l'acceptació de la llei d'unitat de mercat.

 

 

 

D.S.U. Madrid Actualitzada el 26/08/2016 13:13

El ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, ha pilotat els canvis en l’impost que han fet que la recaptació no remunti. / PABLO BLÁZQUEZ DOMÍNGUEZ / GETTY

La condicionalitat que el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, imposa a Catalunya per cobrar els diners del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) s'endureix. El pla d'ajust que l'executiu espanyol ha aprovat a Catalunya a canvi d'aquests diners inclou, per primer cop, l'obligació d'ampliar els horaris comercials, segons avança aquest divendres 'El País', i tal com figura al resum d'aquest document elaborat pel ministeri. 

Catalunya-Madrid: dos models comercials i un sol guanyador

En concret, la Generalitat s'ha compromès amb Hisenda a dur a terme una "flexibilització d'horaris comercials" que incorpori un " augment dels festius d'obertura i d'hores setmanals d'obertura per a tots els establiments". D'aquesta manera, el govern espanyol aprofita la força que li dóna el control de la caixa per imposar a l'executiu català la seva recepta liberalitzadora en la regulació comercial, punt que havia provocat confrontació entre tots dos governs. 

A més, en el mateix document figura el compromís de la Generalitat d' acceptar la llei d'unitat de mercat espanyola, que possibilita l'exercici d'empreses autoritzades a altres comunitats autònomes a Catalunya. Aquesta normativa també havia estat motiu de disputa entre els dos executius, perquè la Generalitat considerava que li arrabassava competències en la regulació de determinades activitats.  

I les pressions podrien haver començat a sorgir efecte, perquè el conseller  d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, va afirmar recentment que el Govern treballa perquè la nova llei de comerç de Catalunya comenci a tramitar-se al Parlament abans d’acabar l’any, i va indicar que negociarà amb el sector el nombre màxim d’hores d’obertura a la setmana. Baiget va deixar la porta oberta a una ampliació de les actuals 72 hores setmanals d’obertura màximes fins a les 78.

 

Fonts de la conselleria neguen al rotatiu de Prisa que la mesura tingui res a veure amb el FLA. De fet, aquest canvi es quedaria a mig camí del que demana Hisenda, que també vol que les persianes de les botigues catalanes estiguin obertes més dies festius a l'any, i no només més hores al dia.

Enllaç noticia :

 http://www.ara.cat/economia/LEstat-Catalunya-ampliar-comercials-FLA_0_1639036197.html

 

La Moncloa ignora la petició de Junqueras de convertir 1.600 milions de deute de curt a llarg termini

Sáenz de Santamaría ven com una concessió actualitzar una partida de deute.

MARIONA FERRER I FORNELLS Madrid Actualitzada el 21/07/2016 18:16

Sáenz de Santamaría i Junqueres l'abril passat a la Moncloa. La reunió d'aquesta tarda ha estat discreta, sense càmeres ni roda de premsa posterior. / F. MELCION

Acord entre l'Estat i la Generalitat per donar cert oxigen a les finances catalanes. El consell de ministres autoritzarà a partir de demà al Govern endeutar-se a curt termini més de 680 milions d'euros. És un dels resultats de la reunió discreta aquesta tarda a Madrid entre el vicepresident i conseller d'Economia, Oriol Junqueras, i la vicepresidenta del govern espanyol en funcions, Soraya Sáenz de Santamaría.

Segons fonts de la Moncloa, la reunió s'ha celebrat en un "ambient cordial" i també s'ha parlat de la conversió de fins a 1.600 milions deute de curt a llarg termini, una llarga reivindicació de Junqueras.

El govern espanyol retira mil milions més del fons de les pensions

ECONOMIA

Als fons reservats només queden 24.000 milions d'euros.

Pensions

Per: Redacció

 

20.07.2016  18:37

 

 

 

El Ministeri d’Ocupació espanyol ha informat que s’ha extret 1.000 milions dels fons de reserva, aquest cop per a liquidar l’IRPF de les pensions. Segons ha recordat aquest departament, cada any, el sistema abona aquest mes, així com al desembre, la quantitat corresponent a l’impost sobre la renda.


Actualment hi ha 3,1 milions de pensionistes subjectes a retencions de l’IRPF. No és la primera

Catalunya, tercera en recursos aportats a l'Estat i desena en ingressos rebuts

ECONOMIA

Segons la liquidació del model de finançament del 2014, Catalunya va retrocedir set posicions després d'aplicar el sistema vigent.

per ACN 20 de Juliol 2016 a les 15.06 h  




Catalunya va ser el 2014 la tercera comunitat autònoma que més va aportar en recursos tributaris al sistema de finançament, però la desena en recursos per càpita rebuts un cop aplicat el model de finançament. Així ho recull una nota del Departament d'Economia i Hisenda que fa referència a dades facilitades pel Ministeri d'Hisenda. 



Concretament, Catalunya va aportar un 17,6% més que la mitjana de les comunitats autònomes de règim comú i va rebre de l'Estat un 2% menys. En recursos aportats, Catalunya es va situar per darrere de Madrid i Balears i, un cop aplicat el sistema de finançament vigent, va retrocedir fins a la

Cristina Cifuentes anuncia que intentarà dur el Mobile a Madrid “d’aquí a uns anys”

Actualitzat el 24.02.2016 a les 17:30

La presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, ha avançat en una entrevista a Televisió Espanyola que intentaran que el Mobile World Congress vagi a Madrid "d'aquí a uns anys". Segons Cifuentes, la capital espanyola treballa "per atreure fires d'aquest tipus". L'alcaldessa Ada Colau ha respòs Cifuentes i ha assegurat que "no hi ha motiu per veure perillar el Mobile a la nostra ciutat". 

L’anunci de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, en què mostra la voluntat de fer que el Mobile World Congress pugui arribar a Madrid “d’aquí a uns anys”, ha provocat la reacció del govern municipal. En aquest sentit, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, diu que si Cifuentes “vol confrontació entre Barcelona i Madrid,  nosaltres som més partidaris de la cooperació”. Per a Colau, a més, aquesta és l’edició de més èxit del Mobile.

També ha respost el govern català. La vicepresidenta del govern Neus Munté ha recordat a

El Tribunal Suprem anul·la la compra d’accions de la sortida a borsa de Bankia

Per: ACN

Dimecres  27.01.2016  18:05

ECONOMIA

La sentència permetrà que milers de petits accionistes reclamin els diners que van invertir.

 

El ple de la Sala Civil del Tribunal Suprem ha decidit anular la compra d’accions de Bankia que l’entitat va treure a Borsa el 2011. Aquesta decisió de moment afecta només dos accionistes que havien guanyat sentències, però permetrà que milers de petits accionistes reclamin els diners que van invertir aleshores. La Sala  del Tribunal Suprem ha adoptat la decisió perquè considera que hi va haver un ‘error en el consentiment per part dels adquirents a causa de les greus inexactituds del fulletó d’oferta pública’.

Fer una pime industrial costa quatre cops més a Catalunya que a Espanya

JÚLIA MANRESA Barcelona Actualitzada el 14/12/2015 00:00

INDUSTRIALITZACIÓ

Els impostos són el principal motiu d’aquesta diferència, segons un informe del Banc Mundial.

Per a un emprenedor, la ciutat espanyola on és més senzill començar un negoci és Sevilla. Per contra, aconseguir permisos de construcció és més fàcil a Logronyo, Ceuta és el nucli urbà on es troben menys problemes per registrar la propietat i Barcelona és la primera a l’hora d’aconseguir un fàcil accés a la xarxa elèctrica. Aquestes són algunes de les conclusions de l’últim informe del Banc Mundial, que analitza per primera vegada les diferències entre ciutats i comunitats autònomes. 

Com més complexa és l’activitat econòmica que vol realitzar la nova empresa, més diferencies hi ha entre comunitats. En aquest sentit, una de les diferències més importants dins l’Estat es dóna entre Catalunya i la resta de comunitats a l’hora dels costos addicionals que una pime de tipus industrial ha d’assumir per poder arrencar el negoci. Iniciar una empresa industrial a Catalunya costa quatre cops més diners que fer-ho a la resta de l’Estat. 

Mas-Colell: "Si no paguen els 2.700 milions al desembre, és evident que som víctimes"

per Agències 2 de Desembre 2015 a les 10.11 h

El conseller d'Economia es queixa de la vicepresidenta espanyola: "Es permet riure i donar lliçons i no ha pagat".

El conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, ha respost a les crítiques de victimisme rebudes per la Generalitat, davant el que ha assegurat: "Si no paguen els 2.700 milions del FLA aquest mes de desembre, és evident que som víctimes".

En una entrevista a Rac1 , ha lamentat l'actitud de la vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, de la qual ha dit que intenta enganyar i desorientar sobre el pagament que el Govern ha de fer a Catalunya, i ha afegit: "Cal posar-la en el seu lloc".

Ha assegurat que els números només es poden llegir d'una manera, i ha afegit que un dels aspectes que més li molesten de Santamaría és que "es permet riure i donar lliçons i no ha pagat".

Condicions del FLA Mas-Colell ha criticat el prefaci del document que dicta les condicions imposades a Catalunya per cobrar el FLA, ja que és "com si l'hagués escrit un columnista d'aquells que habitualment escriuen articles crítics a la premsa de Madrid".

No obstant això, ha precisat que el recurs que la Generalitat presentarà davant el Tribunal Suprem no serà contra el prefaci, sinó contra "la discriminació" de les condicions imposades, i ha apuntat que ja s'està elaborant.


Enllaç noticia :

http://www.mon.cat/cat/notices/2015/12/mas-colell_si_no_paguen_els_2.700_milions_al_desembre_es_evident_que_som_victimes_154444.php

La Generalitat porta l'Estat al Suprem per la intervenció de les seves finances

ÀLEX FONT MANTÉ Barcelona Actualitzada el 01/12/2015 14:43

Mas-Colell alerta que, amb les noves condicions fixades per Montoro, Catalunya només rebrà aquest mes un 10% dels 3.000 milions que deu a farmàcies i altres proveïdors.

El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell,(El desconnectat) en la roda de premsa posterior a la reunió del Govern d'avui / ACN

La Generalitat ha presentat un recurs contenciós administratiu davant del Tribunal Suprem per la intervenció de les seves finances en considerar que Catalunya està rebent un tracte discriminatori. Així ho ha anunciat avui el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell: "La discriminació serà l'eix central del contenciós", ha dit Mas-Colell en roda de premsa. I s'ha preguntat: "Els catalans som ciutadans de segona perquè no votem com cal?".

Sáenz de Santamaría diu que Catalunya manté el seu benestar per la solidaritat d'Espanya

ARA Madrid Actualitzada el 30/11/2015 12:11

La vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría. EFE

La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, ha afirmat aquest dilluns que si Catalunya manté el seu benestar és per la solidaritat d'Espanya. 

En la inauguració del fòrum 'Perspectives econòmiques per a Espanya 2016', Sáenz de Santamaría ha apuntat que el govern espanyol "ha fet que els catalans no tinguin minvats els seus drets de benestar".

Santamaría es vanta que ha fet acatar a Catalunya la intervenció

per Bernat Vilaró 27 de Novembre 2015 a les 13.17 h

La vicepresidenta del govern espanyol li presta a l'executiu català 319 milions d'euros del FLA.

 

La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, ha tret pit sobre la intervenció a Catalunya i l'acatament per part de l'executiu català en funcions.

En la roda de premsa posterior al consell de ministres, la mà dreta de Mariano Rajoy ha anunciat que el PP ha prestat a la Generalitat 319 milions d'euros del fons de liquiditat autonòmic ordinari (FLA).