Per a un emprenedor, la ciutat espanyola on és més
senzill començar un negoci és Sevilla. Per contra, aconseguir permisos
de construcció és més fàcil a Logronyo, Ceuta és el nucli urbà on es
troben menys problemes per registrar la propietat i Barcelona és la
primera a l’hora d’aconseguir un fàcil accés a la xarxa elèctrica.
Aquestes són algunes de les conclusions de l’últim informe del Banc
Mundial, que analitza per primera vegada les diferències entre ciutats i
comunitats autònomes.
Com més complexa és l’activitat econòmica que vol
realitzar la nova empresa, més diferencies hi ha entre comunitats. En
aquest sentit, una de les diferències més importants dins l’Estat es
dóna entre Catalunya i la resta de comunitats a l’hora dels costos
addicionals que una pime de tipus industrial ha d’assumir per poder
arrencar el negoci. Iniciar una empresa industrial a Catalunya costa
quatre cops més diners que fer-ho a la resta de l’Estat.
A Espanya, per posar en marxa una empresa
d’aquestes característiques, es requereixen de mitjana 4,5 tràmits, 4
mesos i el 6,6% de la renda per càpita espanyola de l’any 2014, és a dir
1.435 euros addicionals als necessaris per obrir una empresa que
realitza activitats “innòcues”. El Banc Mundial distingeix entre pime
innòcua i pime industrial, les empreses que fan activitats que no
impliquen un impacte nociu o perillós per a les persones o el medi
ambient. Qualsevol de les empreses químiques de Tarragona, per exemple,
entrarien dins l’etiqueta de pime industrial. A Catalunya, tant els
tràmits com el temps necessari per començar un negoci d’aquestes
característiques són similars o inferiors als de la mitjana espanyola,
però el cost addicional es dispara fins a prop del 24% de la renda per
càpita, quasi quatre cops més del 6,6% de la resta de l’Estat.
Impostos municipals
Per què hi ha tanta diferència i què és el que dispara aquests costos?
D’entrada, el Banc Mundial considera costos addicionals impostos o
càrregues administratives, però no detalla quins són. Pimec, la patronal
catalana de la petita i mitjana empresa, ho atribueix a impostos i
permisos municipals que poden variar depenent de les ciutats.
De fet, poder fer la mateixa activitat industrial
té requeriments diversos depenent de la ciutat. En deu ciutats
espanyoles es demana una llicència d’obertura, mentre que a la resta es
pot començar la tramitació únicament a través de l’anomenada “declaració
responsable”. En casos com València, per exemple, l’ajuntament exigeix
una llicència perquè la comunitat autònoma requereix una autorització
per a activitats potencialment contaminants. Al mateix temps, a les
Balears es considera que, com que la institució autonòmica ja ha demanat
la revisió, no és necessari sol·licitar una llicència.
Administracions desiguals
Després d’analitzar l’informe, la Generalitat fa diversos aclariments.
D’una banda, un portaveu de la conselleria d’Empresa afirma que aquest
informe es va elaborar abans que s’implantés la llei de simplificació
administrativa aprovada aquest 2015, que en principi ha de servir per
agilitzar els tràmits burocràtics a l’hora d’engegar un negoci. De
l’altra, des del departament d’Economia del Govern s’especifica que el
que dispara aquests costos a Catalunya és un tribut en concret anomenat
ICIO, que grava la construcció, instal·lació i realització d’obres i que
exigeix una declaració responsable prèvia i una llicència urbanística.
Es tracta d’un tribut que respon directament a la
competència de cada ajuntament i que s’aplica a Barcelona i en altres
ciutats de Catalunya, però que no s’aplica en altres ciutats espanyoles o
que s’aplica amb un recàrrec inferior. El més elevat és un 4% del total
del cost d’obtenció dels permisos, però hi ha ciutats que no l’apliquen
o ho fan amb un 2%.
La Generalitat, però, acusa altres administracions
-com les de Madrid, Bilbao i Sevilla- de no haver fet constar
l’aplicació d’aquest impost al Banc Mundial quan l’organisme feia
l’informe. Altrament, argumenta la Generalitat, aquest indicador seria
molt més homogeni. El Govern, però, reconeix que sí que hi ha activitats
industrials nocives amb més càrrega impositiva que a la resta de
l’Estat, per “voluntat pròpia” i “exigència europea”. Precisament l’any
passat, Catalunya va impulsar l’aplicació de tres impostos
mediambientals per gravar les emissions de l’aviació comercial, de gasos
i la producció termonuclear d’electricitat, que van ser recorreguts al
Tribunal Constitucional.
Amb tot, Catalunya és la primera en el rànquing pel
que fa a connectivitat a la xarxa elèctrica. En global, és la novena
del rànquing, amb una mitjana de 10 tràmits necessaris, 14 dies i un
4,5% de la renda per càpita com a cost necessari per obrir un negoci
convencional.
Enllaç noticia :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada