Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris negació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris negació. Mostrar tots els missatges

dijous, 15 de novembre del 2018

Borrell embolica la troca: no s’ha aixecat cap veto a Kosovo



KOSOVO







El Nacional
Barcelona. Dijous, 15 de novembre de 2018
















Embolic amb la qüestió de la participació d’esportistes kosovars en competicions a l’Estat espanyol. El COI i el Comitè Olímpic Espanyol van fer públic dimecres a la tarda un comunicat en què manifestaven la seva satisfacció per una nota emesa pel ministre espanyol d'Afers Exteriors, Josep Borrell, en què es garantia que el govern espanyol facilitarà a les delegacions esportives de Kosovo el corresponent visat i se'ls autoritzaria a utilitzar els seus símbols nacionals, l'himne i la bandera, d'acord amb el protocol olímpic.



Tot semblava indicar que els esportistes kosovars participaran en igualtat de condicions que la resta d'esportistes dels 206 comitès olímpics nacionals reconeguts pel COI i que hi havia via lliure per optar a competicions internacionals com el sJocs Olímpics d'hivern Barcelona-Pirineus..



Poc més tard però, el ministeri espanyol d'Afers Exteriors, que dirigeix Josep Borrell, va fer públic un

divendres, 5 d’octubre del 2018

El govern espanyol es nega a investigar un ex-guàrdia civil que va admetre tortures i la participació del rei el 23-F



MÓN - ESPANYA







En una resposta al senador d'EH Bildu Jon Iñarritu arran de l'entrevista de TV3 a l'ex-tinent de la Guàrdia Civil Manuel Pastrana 
















Per: Redacció 

05.10.2018  16:31





El senador d’EH Bildu Jon Iñarritu ha publicat la resposta del govern espanyol a una pregunta seva sobre les declaracions de l’ex-tinent de la Guàrdia Civil Manuel Pastrana al programa ‘Preguntes freqüents’ de TV3. L’agent, que ha publicat un llibre, assegura que les tortures eren habituals al País Basc i que havia participat en el terrorisme d’estat i en l’organització del cop d’estat de Tejero del 23-F, que havia estat ‘comandat’ des de la Zarzuela.



Iñarritu preguntava al govern espanyol si investigaria aquests fets, si sabia que el 23-F s’havia gestat al palau de Juan Carlos, si contempla investigar els tortures i si estima esclarir els fets del terrorisme d’estat que continuen sense explicacions.



En la seva resposta, la Moncloa diu que no vol valorar les declaracions de Pastrana i les titlla de ‘campanya de màrqueting i publicitat’ pel seu llibre. A més, afirma que no obrirà cap investigació si

dimarts, 18 de setembre del 2018

Aznar engega el ventilador i es nega a demanar perdó per la corrupció del PP




L’expresident espanyol compareix al Congrés per explicar el finançament il·legal del partit





 



DANI SÁNCHEZ UGART Madrid























L'expresident del govern espanyol José María Aznar torna aquest dimarts al Congrés, catorze anys després d'abandonar la Moncloa, per comparèixer davant la Comissió d'Investigació sobre el suposat finançament irregular del PP i per la qual ja han passat destacats dirigents del partit. Aznar ha començat la seva compareixença considerant que és “exagerat” titllar el PP, partit que va presidir, una organització corrupta, i s’ha negat a demanar perdó per aquesta corrupció, tal com li demanava el portaveu socialista a la comissió, Rafael Simancas. No només això, sinó que Aznar ha acusat el PSOE de ser l’únic partit condemnat per finançament il·legal, tot i la recent sentència de la Gürtel. 



“De res del que vaig fer me’n penedeixo”, ha dit Aznar, llegint un fragment d’un poema.
Com estava previst, un dels cara a cara més intensos ha sigut amb el portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, que ha titllat Aznar de “senyor de la guerra” i ha assistit a la comissió amb una samarreta de José Couso. Rufián li ha demanat si té “vergonya” després de liderar un partit condemnat per corrupció i d’haver condemnat “a mort” milers de persones a l’Iraq. “No es passa a la història del

dimarts, 17 de juliol del 2018

Bèlgica para els peus a Borrell i es nega a defensar Llarena



MÓN - ESPANYA







Respon al ministre espanyol que convé 'deixar que la justícia jugui el seu rol, de forma independent' · Avui mateix Borrell ha demanat al govern belga que actuï a favor de la immunitat de la jurisdicció d'Espanya i del jutge del Tribunal Suprem, demandat per Puigdemont i els consellers a l'exili.
















Per: Redacció 

16.07.2018  17:19





El govern federal de Bèlgica ha respost a al ministre espanyol d’Afers Estrangers, Josep Borrell, que convé ‘deixar que la justícia jugui el seu rol, de forma independent’, ja sigui a Espanya, Bèlgica o Alemanya.





Ho ha expressat el ministre d’Exteriors belga, Didier Reynders, arran de la petició perquè el seu executiu defensés ‘la immunitat’ de la jurisdicció espanyola i el jutge del Tribunal Suprem.





Segons que ha explicat Reynders, ha demanat ‘la transmissió de l’expedient’ per obtenir més informació sobre la demanda civil interposada per la defensa de Carles Puigdemont i la resta de membres del Govern a l’exterior contra el jutge Pablo Llarena. ‘Hem demanat més informació sobre el procés fet davant la jurisdicció civil abans d’adoptar cap actitud, però intentem treballar respectant la independència dels jutges als diferents països’, ha insistit Reynders, a Brussel·les, on s’ha vist amb Borrell en una trobada del Consell d’Exteriors que ha reunit els ministres dels vint-i-vuit.





La demanda de Borrell

dijous, 28 de juny del 2018

El president d'Armènia es nega a saludar Morenés (per l'atac a Torra)



VIATGE OFICIAL







Lluís Bou
Foto: Vikicommons
Barcelona. Dijous, 28 de juny de 2018




















El president d'Armènia, Armen Sarkissian, va negar la salutació a l'ambaixador espanyol als EUA, Pedro Morenés, pel discurs que va fer contra el president de la Generalitat, Quim Torra, i contra els presos polítics, segons ha informat l'agència armènia Mamul. Morenés va anar a encaixar la mà amb Malayan per saludar-lo, però aquest va rebutjar-ho.



"Durant la inauguració oficial de l'Smithsonian Folklife 2018, on Armènia està convidada al costat de Catalunya, l'ambaixador espanyol -que es va convidar a ell mateix-, va llegir un discurs negant l'existència de presos polítics a Espanya, cosa que va provocar que la delegació catalana es molestés i marxés en senyal de protesta", assenyala l'agència.

dimecres, 20 de juny del 2018

La justícia espanyola es nega a tramitar la citació d’un jutge belga a Pablo Llarena



MÓN - EUROPA







El jutge del Suprem és cridat a declarar a Brussel·les el 4 de setembre vinent per una demanda del president i els consellers a l'exili.
















Per: Redacció 

20.06.2018  17:16





Un jutjat de Brussel·les ha citat a declarar el 4 de setembre vinent el jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena arran de la denúncia presentada per Carles Puigdemont, Toni Comín, Meritxell Serret, Lluís Puig i Clara Ponsatí per haver vulnerat la seva presumpció d’innocència i haver actuat sense imparcialitat. Però la demanda ni tab sols ha arribat al Suprem perquè el jutge degà de Madrid, Antonio Viejo, s’ha negat a tramitar la citació. L’argument és que la demanda ‘afecta la responsabilitat de l’estat en l’exercici de l’autoritat’, i ha retornat la citació al jutge belga.



El jutge espanyol li ha dit al jutge belga que la citació no és procedent d’acord amb l’article 1 del reglament 1393/2007 del parlament europeu i del Consell d’Europa. Aquest article diu que ‘serà d’aplicació en matèria civil o mercantil quan un document judicial o extrajudicial s’hagi de

dilluns, 14 de maig del 2018

Riera (CUP): ‘Serem a l’oposició per lleialtat a l’1-O’



PAÍS - PRINCIPAT







La CUP confirma l’abstenció i nega el suport al govern de Torra perquè evita ‘la confrontació’.
















Per: Redacció 

14.05.2018  13:31





El diputat de la CUP, Carles Riera, ha volgut deixar clar que l’abstenció dels quatre diputats de la formació no suposa donar suport al govern de Quim Torra sinó que respon a ‘l’excepcionalitat repressiva’ de l’estat espanyol. 





‘Som i serem a l’oposició per lleialtat a l’1-O i fidelitat a qui no vol fer ni un pas enrere en el camí cap a la República’, ha afegit Riera. El diputat ha expressat la

dimecres, 18 d’abril del 2018

Llarena s’encara ara a Montoro per haver negat la malversació de l’1-O



MÓN - ESPANYA







Li demana que argumenti per escrit per què creu que el govern de Puigdemont no va utilitzar diners públics en el referèndum.
















Per: Redacció 

18.04.2018  14:22





El jutge Pablo Llarena obre fronts arreu. Ara li ha demanat al ministre d’Hisenda espanyol, Cristóbal Montoro, que li argumenti per escrit per què creu que el govern de Carles Puigdemont no va utilitzar diners públics en l’organització del referèndum de l’1-O. I és que Montoro, en una entrevista de la setmana passada, assegurava que ‘ni un euro’ de les arques públiques van anar a parar a l’organització del referèndum ni tampoc amb la manutenció de Carles Puigdemont a l’estranger.



Segons Llarena, aquestes declaracions ‘contradiuen’ proves recollides durant la instrucció. Per això, li demana que acrediti aquesta ‘certesa’ que no va existir malversació, ja que el govern espanyol controlava en aquell moment els comptes de la Generalitat. El jutge també exposa que durant les declaracions indagatòries d’aquesta setmana diversos encausats han sostingut que no hi va haver malversació i han citat, precisament, les declaracions de Montoro per defensar-ho.





Enllaç document : https://issuu.com/joseprexachfumanya/docs/ts_providencia_sala_ii_18_abril_201






Montoro ha reaccionat ràpid i ha dit que respondrà en els pròxims dies a la petició del jutge. Fonts de l’equip del ministre d’Hisenda han apuntat que el

dilluns, 16 d’abril del 2018

Montoro nega rotundament que l'1-O es pagués amb diner públic



REFERÈNDUM







Marta Escobar Martí
Foto: Efe
Barcelona. Dilluns, 16 d'abril de 2018















Ja ho havia admès el president espanyol, Mariano Rajoy, al Congrés i ara el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ho ratifica. El referèndum de l'1-O no es va pagar amb diners públics. Així ho ha assegurat en una entrevista a El Mundo, on ha deixat anar que "jo no sé amb quins diners es van pagar aquestes urnes dels xinesos de l'1-O, ni la manutenció de Puigdemont. Però sé que no amb diners públics".



Montoro, que ho justifica sota l'argument que des de setembre del 2017 tenen "el control dels 35.000 milions d'euros que manega la Generalitat intervinguda", sosté també que "el sistema finalista de pagaments funciona".



Ara bé. Després de ser preguntat i repreguntat per aquesta qüestió, el ministre espanyol acaba posant damunt la taula que l'única opció que donaria a entendre que s'ha fet ús de fons públics per a les despeses del referèndum seria en cas que un funcionari hagués comès un "delicte de falsificació", motiu pel qual ha

dijous, 5 d’abril del 2018

Suïssa desmenteix Espanya i nega haver demanat ara la detenció de Falciani



MÓN - EUROPA







Un portaveu del Ministeri de Justícia assegura que l'ordre de detenció és del maig del 2017.
















Per: Redacció 

05.04.2018  17:01





Suïssa va actualitzar l’orde internacional de detenció contra Hervé Falciani el maig del 2017, i no el 19 de març, segons ha confirmat el ministeri de Justícia suís a l’ACN. ‘És completament fals que només se’l reclami des del 19 de març del 2018’, ha dit el portaveu del ministeri, Folco Galli.





El maig de l’any passat, Suïssa va ‘adaptar l’ordre original’ de detenció al Sistema d’Informació de Schengen (SIS), a petició del fiscal del cantó de Ginebra, després que Falciani fos condemnat pel Tribunal Penal Federal.





Per tant, des de l’any passat, Suïssa demana l’extradició de l’informàtic ‘amb l’objectiu d’executar la seva condemna a presó’ i no per jutjar-lo, com es

dimarts, 20 de febrer del 2018

Un guàrdia civil contradiu l’atestat policíac i nega que els veïns de Castellgalí fessin servir la violència l’1-O



PAÍS - PRINCIPAT







També identifica el tinent que liderava el dispositiu, que també ha estat citat a declarar com a testimoni el proper mes de març.

















Per: Redacció 

20.02.2018  13:00





Un dels dos guàrdies civils que va declarar ahir com a testimoni als jutjats de Manresa per la seva participació a la intervenció policíaca de l’1-O a Castellgalí (Bages), va reconèixer davant del jutge que els veïns no van fer servir la violència davant del dispositiu de la policia. Segons que avança el Regió7, el policia va declarar que la gent que hi havia concentrada davant del col·legi electoral va resistir pacíficament malgrat que l’atestat que va fer la Guàrdia Civil assegurava que els concentrats van reaccionar amb violència, insults, puntades de peu contra els agents i escopinades. Els dos agents van identificar el tinent que liderava el dispositiu, que també ha estat citat a declarar com a testimoni el proper mes de març.



Els dos agents que van declarar ahir formaven part de la unitat de Recollida de Material del dispositiu –tenien la missió d’endur-se les urnes i paperetes– i, per tant, no van poder donar explicacions sobre les càrregues policíaques que hi va haver a Castellgalí, segons fonts jurídiques. En total a Castellgalí va haver-hi 19 ferits el passat 1-O que s’han adherit a la denúncia col·lectiva que ha liderat el Col·legi d’Advocats de Manresa.



Durant la seva declaració, els dos guàrdies civils també van assenyalar qui era el tinent que liderava el dispositiu i, per tant, el responsable de les càrregues. És el

divendres, 20 d’octubre del 2017

Merkel demana a Rajoy que parli de Catalunya, i aquest s'hi nega



INDEPENDÈNCIA







El Nacional
Barcelona. Divendres, 20 d'octubre de 2017















La cancellera alemanya, Angela Merkel, va demanar ahir a la nit al president espanyol, Mariano Rajoy, que aquest matí expliqués a la reunió del Consell Europeu la situació que s'ha creat a Espanya pel contenciós català, però el líder PP s'hi va negar en rodó.



La petició es va fer durant un sopar informal dels presidents de govern europeus, on hi van acudir sense assessors, davant l'expectació que Catalunya ha aixecat aquests dies en les delegacions diplomàtiques i en els mitjans informatius, segons ha transcendit avui.



Rajoy va argumentar que no volia parlar de la qüestió en un organisme internacional, perquè manté que és un afer intern espanyol i no el vol

divendres, 22 de setembre del 2017

El cònsol dels EUA a Barcelona nega l'existència de la nota de la CIA



ATAC BARCELONA







El Nacional
Foto: ACN
Barcelona. Divendres, 22 de setembre de 2017



















 "No teníem cap informació sobre la Rambla". Amb aquestes paraules, el cònsol de BracelonaMarcos Mandojana, va desmentir ahir la suposada nota de la CIA publicada per El Periódico sobre l'atac a la Rambla de Barcelona i va deixar anar ahir a Terrícoles de BTV que "jo mai he vist aquest model de nota perquè no era intel·ligència i no tinc documentada la nota".



També va explicar que "l'única vegada que l'he vist ha estat en aquell mitjà" i ha assegurat que si hagués tingut coneixement de l'avís hauria alertat les autoritats.



Mandojana se suma així a les diferents personalitats que l'han desmentit.


Video :

dijous, 21 de setembre del 2017

La intel·ligència dels EUA no troba la suposada nota de El Periodico de la CIA als Mossos



ATAC BARCELONA







Carlota Camps
Barcelona. Dijous, 21 de setembre de 2017





















La intel·ligència dels Estats Units assegura que no li consta cap comunicació entre el National Counterterrorism Center (NCTC) nord-americà i els Mossos, ni tampoc amb el CITCO, el Centro de Inteligencia contra el Terrorismo y el Crimen Organizado. La NCTC és l'organisme que coordina les agències d'intel·ligència nord-americanes, entre els quals hi ha la CIA, i que suposadament va informar la policia catalana sobre un possible atemptat terrorista a la Rambla durant l'estiu, segons va publicar El Periódico.




Així es desprèn d'una carta enviada per l'Oficina Nacional d'Intel·ligència nord-americana a petició d'un usuari, amb el que ha pogut parlar El Nacional.




La carta ve arran d'un requeriment fet a principis de setembre per un treballador d'una escola catalana, que prefereix mantenir l'anonimat, atenint-se a la llei de Freedom Of Information Act (FOIA). La FOIA és una llei federal que permet la divulgació total o parcial d'informació i documents no publicats prèviament i

Els estibadors del port de Barcelona es neguen a proveir de serveis els vaixells amb policies espanyols



PAÍS - PRINCIPAT







Prenen la decisió 'en defensa dels drets civils' i 'contra la repressió'.
















Per: Redacció 

21.09.2017  09:37





Els estibadors del port de Barcelona han decidit de no proveir de serveis els vaixells que hi ha atracats, on s’allotgen els agents de la policia espanyola i la Guàrdia Civil que formen part del desplegament repressiu de l’estat espanyol. Els estibadors han fet una assemblea a primera hora del matí i ho han fet saber mitjançant un missatge a Twitter, en què diuen que han pres la decisió ‘en defensa dels drets civils’.















dimarts, 19 de setembre del 2017

L'alcalde de Mollerussa es nega a declarar perquè la fiscalia "s'ha extralimitat"



REFERÈNDUM







Gemma Liñán
Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Dimarts, 19 de setembre de 2017





















L'alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, ha estat el primer dels alcaldes aforats a comparèixer davant la Fiscalia Superior de Catalunya. Solsona s'ha negat a declarar i també a signar l'acta perquè el fiscal José Joaquín Pérez de Gregorio no ha deixat que expliqués els motius pels quals no volia declarar.



Com han fet els altres dos alcaldes que han declarat avui a la Seu d'Urgell, el d'Oliana i el del Pont de Suert, Marc Solsona, tampoc no ha volgut declarar davant el fiscal. El batlle de Mollerusa ha comparegut de forma voluntarària davant el fiscal, però no ha volgut respondre a les seves preguntes. En el cas que no s'hi hagués presentat, hauria estat detingut, tal com va manar el Ministeri Públic quan va donar l'ordre de citar tots els alcaldes, més de 700, que s'han

divendres, 28 de juliol del 2017

Junqueras desafia Montoro i li nega el llistat de funcionaris que reclama per controlar el FLA



PROCÉS CATALÀ







Marta Lasalas
Barcelona. Divendres, 28 de juliol de 2017





















El vicepresident, Oriol Junqueras, ha desafiat el ministre d'Hisenda, Cristobal Montoro, i li ha enviat una carta en què li adverteix que, en comptes de fer-li arribar el llistat de funcionaris que han de certificar que no es gasten fons del Govern en la preparació del referèndum, serà ell personalment qui centralitzarà les funcions de "canalitzar la informació sol·licitada" a tots els departament i a la qual el ministeri condiciona el pagament del FLA. Junqueras comunica a Montoro que així ho va decidir el Govern en la reunió del passat dimarts i li enviar còpia de l'acord.



Així mateix li fa saber que ha assumit “en tant que superior jeràrquic de la Interventora General” les funcions de “recepció dels requeriments d’informació que se li puguin sol·licitar”.

dilluns, 17 de juliol del 2017

Junqueras nega la seva implicació amb els canvis al Govern i anuncia la compra d'urnes per demà




Referèndum sobre la independència doble fletxa Última actualització Dilluns, 17 de juliol de 2017 13:00 h







El vicepresident del Govern subratlla que "no acostuma a manar enlloc" i afegeix "ajudo tant com puc".

El vicepresident de l'Executiu català, Oriol Junqueras, ha negat haver pressionat al president de la Generalitat i ha assegurat que aquest dimarts es materialitzarà la compra d'urnes pel pròxim 1-O. 








El vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, al ple del Parlament del passat 12 de juliol
© Rafa Garrido









El vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, ha negat aquest dilluns haver pressionat al president, Carles Puigdemont, per remodelar el Govern i cessar els consellers poc compromesos amb el referèndum.

"No tinc res a veure amb els canvis en el Govern", ha sentenciat en una entrevista a Rac1. D'aquesta manera, Junqueras ha defensat que els canvis a l'Executiu són cosa del president: "No acostumo a manar enlloc" i ha afegit "faig el que puc, ajudo tant com puc".

Què passarà amb el patrimoni dels consellers?

dimarts, 13 de desembre del 2016

Llibertat amb càrrecs pels cinc detinguts, que s’han negat a declarar a l’Audiència espanyola



PAÍS - PRINCIPAT





Són acusats d’un delicte d’ultratge a la corona espanyola.

















Per: Redacció 

13.12.2016  14:28






Els cinc joves detinguts per no haver anat a declarar davant l’Audiència espanyola, encausats per la crema de fotografies de Felipe VI durant la diada, han quedat en llibertat amb càrrecs. Cap d’ells ha volgut declarar, un cop han estat  traslladats a Madrid, i el jutge Fernando Andreu els ha deixat en llibertat. Són acusats d’un delicte d’ultratge a la corona espanyola. Tres van ser detinguts ahir pels Mossos d’Esquadra, que actuaven en funcions de policia judicial, i dos més han estat detinguts avui al matí quan la policia espanyola ha retingut durant dues hores i mitja a Alcalá de Henares l’autobús de suport amb què es desplaçaven a Madrid.




Els tres detinguts pels mossos han estat traslladats a les dependències de l’audiència a primera hora del matí. Són el regidor de Som Gramenet Aitor Blanc, el membre de l’esquerra independentista de Navàs Jordi Almiñana i el conseller de districte a Sant Andreu Ivan Altamira. Els dos detinguts a l’autocar són la membre de la CUP i candidata a les municipals de Barcelona Nora Miralles i Roger Santacana, que havia format part de les llistes de Manresa. Aquests últims han estat traslladats a la comissaria de Moratalaz i compareixeran davant el jutge en algun moment del matí.



Els detinguts són acusats d’un presumpte delicte d’injúries a la corona espanyola i havien estat citats dilluns a declarar per videoconferència. Tots van ser identificats pels mossos en un acte de l’Onze de Setembre que va acabar amb la cremada de fotografies de Felipe VI. En una conferència de premsa al Parlament de Catalunya, uns quants diputats de la CUP van estripar fotografies del monarca per protestar per les detencions. Van ser els diputats Mireia Vehí, Benet Salellas, Eulàlia Reguant, Gabriela Serra, Anna Gabriel i Joan Garriga, juntament amb una membre del secretariat, Núria Gibert. ‘Nosaltres no farem ni un pas enrere’, van exclamar.



Suport a la porta de l’audiència

dijous, 29 de setembre del 2016

Plega el secretari general del Parlament de Catalunya, amenaçat pel Tribunal Constitucional espanyol



PAÍS - PRINCIPAT




El Punt Avui afirma que és per discrepàncies amb el procés, i el parlament ho nega.


















29.09.2016  19:16





El secretari general del Parlament de Catalunya, Pere Sol, plegarà i serà rellevat dimarts. És una de les persones que el mes d’agost passat van rebre la notificació del Tribunal Constitucional espanyol (TC) sobre la suspensió de les conclusions de la comissió parlamentària d’estudi del procés constituent. 



La notificació instava els membres de la mesa a paralitzar qualsevol iniciativa relacionada amb el desplegament del procés constituent i el full de ruta independentista i els advertia d’eventuals