Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris estat espanyol. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris estat espanyol. Mostrar tots els missatges

divendres, 13 de desembre del 2019

La Cambra alerta que l’estat espanyol no ha executat 8.000 milions en inversions a Catalunya



ECONOMIA






Un informe mostra que Catalunya és, amb diferència, el territori de l’estat més perjudicat per la distribució territorial de la inversió en infraestructures 














Per: Redacció

13.12.2019  11:35




La Cambra de Comerç de Barcelona adverteix que Catalunya és, amb diferència, el territori de l’estat espanyol més perjudicat per la distribució territorial de la inversió en infraestructures, situació que s’ha agreujat en el període de recuperació econòmica després de la crisi. Així es desprèn de l’estudi ‘Impacte econòmic del dèficit d’inversió en infraestructures de l’estat a Catalunya‘, presentat aquest matí. Arran del document, la Cambra conclou que cal l’execució immediata de les inversions estatals o, si no pot sostenir el ritme d’execució adequat, la transferència a la Generalitat dels recursos econòmics o els actius equivalents per a evitar ‘una espiral de promeses pressupostàries incomplertes’ i que s’ampliï el dèficit en la dotació de capital en infraestructures.



L’informe explica que, malgrat que és una de les economies que ha encapçalat la recuperació, Catalunya perd posicions en el repartiment de la inversió estatal. En el període 2013-2018, l’estat espanyol ha destinat a Catalunya només el 12% de la inversió regionalitzada en infraestructures de transport, un percentatge inferior al 16,5% de mitjana al període anterior (2001-2012).





Aquest fet, a més, s’evidencia quan es compara el percentatge d’inversió en relació amb la demanda de cada una de les quatre tipologies d’infraestructures de transport. Per Catalunya circula el 12% dels vehicles que van per carretera de competència estatal (el 15% si únicament es compten els pesats), el 23% del trànsit de passatgers ferroviari, el 20% de passatgers dels aeroports espanyols i el 18% del trànsit portuari de mercaderies.



En canvi, l’estudi diu que Catalunya ha rebut el 9,0% de la inversió estatal en carreteres, el 13,1% de la inversió en ferrocarril, el 10,4% de la inversió en aeroports i el 15,7% de la inversió en ports. A més, destaca que en les quatre categories d’infraestructures, la participació de Catalunya és força inferior al seu pes econòmic (19%) i també al pes de la població (16%).





Font: Impacte econòmic del dèficit d’inversió en infraestructures de l’estat a Catalunya








L’informe estima que, si l’estat espanyol hagués executat el 100% de la inversió d’infraestructures de transport pressupostada a Catalunya, hauria tingut com a impacte macroeconòmic la facturació addicional de gairebé 20.000 milions d’euros i la contribució al PIB català de 8.000 milions d’euros (el 3,3% del PIB). A més, hauria suposat la creació i manteniment de 111.500 llocs de treball a temps complet, la generació de 3.776 milions d’euros en rendes salarials i de 3.895 milions d’euros en rendes fiscals i cotitzacions.



Calen 45.000 milions d’euros en inversions per a eliminar el dèficit en infraestructures

 

Segons l’estudi, per tal d’eliminar el dèficit d’estoc de capital en infraestructures de cara a 2030 hauria de ser de 3.800 milions d’euros anuals des d’enguany fins al 2030, amb un volum total d’inversió acumulada bruta de 45.333 milions. Aquesta xifra inclou el 2% de depreciació de l’estoc de capital per mantenir els actius en funcionament i substituir les infraestructures que han esgotat la vida útil.



El ritme d’inversió bruta anual de 3.800 milions d’euros, que l’informe diu que caldria repartir entre les administracions públiques i el sector empresarial, suposaria un augment substancial respecte als 2.576 milions d’euros d’inversió bruta de mitjana anual a Catalunya feta durant el període 2001-2013.







ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.vilaweb.cat/noticies/informe-cambra-comerc-inversions-infraestructures/ 



dijous, 21 de novembre del 2019

El suport a un referèndum a Catalunya: el 70% de catalans i el 30% de la resta de l’estat



MÓN - ESPANYA






El Centre d'Estudis d'Opinió publica un sondatge d'opinió política a tot l'estat espanyol amb preguntes que el CIS espanyol no fa mai, sobre la independència i la monarquia 















Per: Redacció

21.11.2019  11:24




El 57,3% dels ciutadans de fora del Principat és contrari a un referèndum i només un 29,8% el defensa. En canvi, a Catalunya els partidaris de fer-lo són el 70% i els contraris, el 21,6%. Tanmateix, si finalment es fes un referèndum acordat, el 48,2% dels ciutadans de la resta de l’estat espanyol acceptaria la independència si guanyés, una xifra que s’enfila al 81,3% entre els ciutadans catalans. Són dades del sondatge del Centre d’Estudis Opinió ‘Percepció sobre el debat territorial a Espanya. 2019’, elaborat per contrastar les posicions sobre el conflicte polític català entre els ciutadans del Principat i els de la resta de l’estat espanyol.











Entre els ciutadans del Principat, el 49,3% dels enquestats són favorables a la independència de Catalunya i un 41,2%, contraris. A la resta de l’estat espanyol, per contra, el 75,8% dels ciutadans s’hi oposen i només la vol un 13,6%. Aquestes dades contrasten amb les expressades per

dissabte, 14 de setembre del 2019

El Consell per la República proposa una negociació amb l'Estat amb mediador



PROCÉS






Maria Macià
Foto: Roberto Lázaro
Barcelona. Dissabte, 14 de setembre de 2019














El Consell per la República ha fet públic aquest dissabte un document on es recullen les conclusions del debat intern que ha dut a terme durant els últims mesos. Entre aquestes conclusions, l'ens proposa la creació d'una "plataforma de negociació" amb l'Estat.
Aquesta plataforma comptaria amb una "mediació independent de les negociacions" i es basaria en el "reconeixement per part de l'Estat del dret a l'autodeterminació" exercit l'1-O i la "reversió de la repressió i el respecte integral dels drets civils i polítics".



El Consell recorda que el moviment independentista "sempre ha apel·lat al diàleg i a la negociació" per a la solució del conflicte polític, cosa que consideren que ha estat "sistemàticament desatesa i menystinguda per tots els governs espanyols". Tot i això, insisteixen a seguir "disposats al diàleg".






Crida a preparar-se

divendres, 28 de juny del 2019

L'ambaixada espanyola a Noruega, als tribunals



NORUEGA






Lluís Bou
Barcelona. Dijous, 27 de juny de 2019


















Un sindicat noruec ha portat l'ambaixada espanyola a Oslo davant els tribunals del país, per un cas de "dumping laboral" amb els treballadors, segons ha informat el diari Dagsavisen.



Segons el diari, que cita fonts del sindicat NTL, els empleats de l'ambaixada no cobren hores extres i no tenen cap suplement per treballar a la nit o els caps de setmana, i tampoc els haurien pagat les vacances. El diari afirma a més que el salari mitjà d'un treballador industrial a Noruega és al voltant de 476.000 corones a l'any, mentre que el dels treballadors de l'ambaixada en molts casos és la meitat.













El sindicat assegura que el contracte de treball estableix que l'ambaixada ha de seguir la legislació de Noruega, però alhora la inspecció de treball noruega no pot entrar-hi perquè és territori estranger. Els empleats sostenen que els deuen 1,5 milions de corones en total.







ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.elnacional.cat/ca/politica/ambaixada-espanyola-noruega-tribunals_398704_102.html 


dimarts, 11 de juny del 2019

El Bloc Quebequès denuncia ‘la deriva autoritària d’Espanya’ al parlament canadenc (Video)



MÓN - AMÈRICA






El partit independentista també demana que no es posin entrebancs a la visita de Carles Puigdemont al Quebec














Per: Redacció

11.06.2019  18:05




El Bloc Quebequès, el partit de referència de l’independentisme quebequès en les eleccions federals del Canadà, ha denunciat a la Cambra dels Comuns la deriva autoritària de l’estat espanyol i la situació dels presos polítics i els exiliats catalans.



El diputat Luc Thériault ha demanat a l’estat canadenc que no posi entrebancs a la visita que vol fer Carles Puigdemont al Quebec. El president ha hagut de posposar el viatge a la tardor perquè no ha obtingut a temps l’Autorització de Viatge Electrònica. El president de la Societat Sant Joan Baptista de Mont-real, Maxime Laporte, que havia convidat Puigdemont, ha dit que el Canadà havia fet tot el possible per

dimecres, 13 de febrer del 2019

La foto de l’escàndol: l’estat espanyol, al costat de l’extrema dreta fent d’acusació



PAÍS - PRINCIPAT







Vox, la fiscalia i l'advocacia de l'estat espanyol prenen la paraula. Qui és qui? 
















Per: Redacció 

13.02.2019  11:12





Després de la jornada inaugural del judici contra el procés –en què les defenses van denunciar les vulneracions de què han estat objecte i van demanar proves i testimonis que no els han admès–, avui és el moment de l’acusació. El partit ultradretà Vox, la fiscalia i l’advocacia de l’estat espanyol aniran de bracet per argumentar els delictes que imputen als dotze dirigents independentistes processats i les peticions de penes que en demanen.



Tot i l’intent barroer del Ministeri d’Afers Estrangers espanyol d’amagar que l’acusació popular l’exerceix la ultradreta, avui Vox es començarà a esplaiar per a exposar el seu argumentari durant el judici. La ultradreta és representada pel secretari general del partit, Javier Ortega Smith, un boina verda de l’exèrcit espanyol. El ‘Rambo de Vox’, com el van batejar per haver fet sis quilòmetres nedant de la península Ibèrica a Gibraltar –anar i tornar– per a desplegar-hi una bandera espanyola gegantina.






Acompanyat pel vice-secretari jurídic de Vox, Pedro Fernández, Ortega Smith aprofitarà la repercussió mediàtica del judici contra el procés per a encarar la pre-campanya electoral de les eleccions municipals, autonòmiques, europees i, segurament, espanyoles.





Pedro Fernández i Javier Ortega Smith, representants de Vox al judici, ahir.






Al costat de Vox, hi ha els fiscals del Suprem, Javier Zaragoza i Fidel Cadena, que també demanen que els presos polítics siguin condemnats per rebel·lió. Zaragoza és ex-fiscal en cap de l’Audiència espanyola. De bracet amb el jutge Baltasar Garzón, és l’artífex de la doctrina ‘tot és ETA’ que es va aplicar per perseguir el sobiranisme basc.



Amb Garzón, Zaragoza va intervenir en la famosa operació Nécora contra el narcotràfic a la costa gallega. Tot i ser membre de la Unió Progressista de Fiscals, anys més tard s’oposà aferrissadament a la investigació contra els crims del franquisme, encapçalada per Garzón, fet que va anar acompanyat de les acusacions de prevaricació contra el jutge impulsades per Manos Limpias i la Falange.



A més, ha encapçalat persecucions a la sàtira i la crítica, com ara quan va presentar una querella per injúries al rei espanyol contra tres periodistes que havien publicat un article als diaris bascs Deia i Gara amb una vinyeta satírica anomenada ‘Les tribulacions de l’ós Iogui‘. En la il·lustració, hi apareixia el rei Juan Carlos caçant un ós. Era una referència a les informacions que el monarca espanyol, a Rússia, havia caçat un ós que havia estat embriagat amb vodka amb mel perquè fos de més bon caçar.






Javier Zaragoza i Fidel Cadena, fiscals del Suprem, ahir.






Zaragoza va acompanyat de Fidel Cadena, conegut a Catalunya perquè fou el fiscal que demanà d’obrir una causa penal per a investigar les presumptes responsabilitats en el cas sobre les obres de Sixena dels dos darrers consellers de Cultura de la Generalitat, Santi Vila i Lluís Puig. Segons Cadena, tots dos van incórrer en presumptes delictes de desobediència per haver rebutjat repetidament la devolució de les peces ordenades per un jutge d’Osca.



La tercera branca de l’acusació, l’advocacia de l’estat espanyol, defensa gran part de les tesis de la fiscalia. L’objecte de l’advocacia de l’estat és vetllar pels perjudicis que hagi pogut causar un acusat a l’estat espanyol, de manera que habitualment se centren en les acusacions de malversació. Així va ser de bon començament en aquest cas, però a l’hora de presentar els escrits d’acusació van afegir-hi el delicte de sedició. Les cares i veus d’aquesta tercera branca de l’acusació són Rosa Maria Seoane i Elena Sáenz. Seoane va ser nomenada advocada de l’estat en aquest cas en substitució d’Edmundo Bal, destituït per la insistència a acusar també de rebel·lió els presos polítics. El canvi de càrrec va arribar quan feia pocs mesos que el govern espanyol l’havia nomenada secretària general d’Adif.






Rosa Maria Seoane i Elena Sáenz, advocades de l’estat, ahir.








ENLLAÇ NOTÍCIA :



 

dissabte, 26 de gener del 2019

Maduro ataca Borrell i acusa Espanya de ‘colonialista’



MÓN - EUROPA







El president de Veneçuela diu a Sánchez que convoqui eleccions espanyoles perquè no és un president elegit a les urnes 
















Per: Redacció 

25.01.2019  20:00





El president de Veneçuela, Nicolás Maduro, ha respost a l’exigència formulada pel ministre d’Afers Exteriors espanyol, Josep Borrell, de convocar eleccions al més aviat possible, amenaçant de reconèixer a Juan Guaidó com a president si no ho fa. Maduro ha decidit de respondre el govern espanyol dient-li que Pedro Sánchez convoqui eleccions perquè no ha estat elegit president per les urnes.



‘Si ells volen eleccions, que les facin a Espanya’, ha replicat Maduro en una conferència de premsa. ‘No pot donar lliçons ni posar cap ultimàtum’, ha advertit, en referència a Borrell. També ha acusat el govern espanyol de ‘repetir el guió’ de l’ex-president José María Aznar, que va donar suport al cop d’estat del 2002 contra Hugo Chávez. També ha acusat Espanya de mantenir un comportament ‘colonialista’.



‘Ens plantem davant d’Espanya, davant el seu racisme i la seva discriminació’, ha

dijous, 24 de gener del 2019

Els governs català i basc acorden defensar les competències en governança digital davant la "intromissió" de l'Estat



POLÍTICA







Establiran una estratègia conjunta davant de futures regulacions en àmbits clau com ara l'administració electrònica, la societat digital o la ciberseguretat





 



per ACN  
24/01/2019 15:16 
El conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, i el portaveu del govern basc i conseller de Governança Pública i Autogovern, Josu Erkoreka | ACN
 




Els governs català i basc han acordat fer front comú per defensar les competències pròpies en governança digital davant la "invasió competencial de l'Estat" en matèries com l'administració electrònica, societat digital o ciberseguretat. Així ho han pactat el conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, i el portaveu del govern basc i conseller de Governança Pública i Autogovern, Josu Erkoreka, en una reunió aquest dijous a Vitoria-Gasteiz.



En una atenció als mitjans, Puigneró ha denunciat que l'Estat està "aprofitant el canvi digital per recentralitzar competències" i ha explicat que comparteixen aquesta

dilluns, 17 de desembre del 2018

L’extrema dreta parapolicíaca de la transició, embrió del terrorisme d’estat



ESPANYA - CULTURA - JOC DE MIRALLS







Carlos García Juliá, un dels autors de l'assassinat dels advocats laboralistes d'Atocha el 1977, ha estat detingut recentment al Brasil i n'ha estat sol·licitada l'extradició · Aquest fet convida a repassar l'origen, la importància i la impunitat de l'extrema dreta parapolicíaca en la 'modèlica' transició








Blas Piñar, dirigent de Fuerza Nueva, i Carlos García Juliá.









16.12.2018  21:50





Carlos García Juliá era un dels tres integrants de l’escamot ultradretà que el 24 de gener de 1977 va assassinar cinc homes al despatx d’advocats de CCOO del carrer Atocha de Madrid. Eren quatre lletrats i un treballador: Enrique Valdelvira Ibáñez, Luis Javier Benavides Orgaz, Francisco Javier Sauquillo, Serafín Holgado i Ángel Rodríguez Leal.



El crim va ser reivindicat per una organització fantasmagòrica anomenada Triple A (Alianza Apostólica Anticomunista) i va originar un dels moments més tensos de la transició. Faltaven dos mesos i mig perquè el PCE fos legalitzat i el GRAPO havia segrestat dues personalitats del règim: Antonio Maria de Oriol, president del Consell d’Estat d’Espanya, i el tinent general Emilio Villaescusa. La tensió als carrers era màxima; aquells dies, com a conseqüència de la violència policíaca a les manifestacions, es van morir dos estudiants: Arturo Ruiz i María Luz Nájera.



Tres anys després, el 1980, Carlos García Juliá, José Fernández Cerrá i Fernando Lerdo de Tejada, militants de Fuerza Nueva, el partit de Blas Piñar, foren detinguts, jutjats i sentenciats a cent noranta-tres anys de presó. Lerdo de Tejada, nebot d’una secretària de Blas Piñar, va fugir de l’estat espanyol abans del judici. Fernandez Cerrá va desaparèixer després d’haver complert quinze anys.



Garcia Juliá tenia vint-i-quatre anys quan va participar en la massacre. En va complir dotze de condemna. En sortir en llibertat condicional, amb permís del jutge, es va traslladar al Paraguai amb una oferta de feina i ja no va tornar tot i el requeriment de la justícia espanyola. Alguns jutges de l’època eren molt permissius. El 1996 va ser detingut per narcotràfic i empresonat a Bolívia. Fa vint-i-dos anys que és fugit de la justícia espanyola i encara li resten deu anys i mig de condemna.



El seu cas, que ara torna a ser d’actualitat per la detenció al Brasil i la demanda d’extradició, és un exemple emblemàtic d’allò que va ser el terrorisme ultra parapolicíac de la transició.



Siete días de enero, el valor històric i documental d’un film

divendres, 16 de novembre del 2018

Flandes atura Borrell i ordena el retorn del delegat a l’estat espanyol



PROCÉS







El Nacional
Foto: ACN
Barcelona. Divendres, 16 de novembre de 2018
















El primer ministre de Flandes, que també té les competències d’Afers estrangers, Geert Bourgeois ha ordenat el retorn del delegat del govern flamenc a l’estat espanyol, segons que informa el diari De Standaard.



A l'octubre, fa un mes, el ministeri d'Afers estrangers espanyol va començar una ofensiva retirant-li l'estatus diplomàtic com a represàlia per les declaracions del president del Parlament de Flandes, Jan Peumans, en què criticava durament l'empresonament dels dirigents independentistes i qüestionava la qualitat de la democràcia espanyola.



El ministre-president de Flandes, Geert Bourgeois, ha decidit enviar cap a Bèlgica el delegat del seu govern a Madrid, André Hebbelinck, per "encoratjar" Espanya a què reiniciï les relacions diplomàtiques. Bourgeois considera que “la reacció d’Espanya és infundada, això mai ha passat a la Unió Europea”. El preisdent flamenc ha avançat que “no ha de presentar cap disculpa, al nostre territori existeix la separació de poders i la llibertat d’expressió”, en referència a les paraules de Peumans.



Restablir relacions

dijous, 25 d’octubre del 2018

[ÀUDIO] L’ex-ministre Margallo amenaça que l’estat no es retirarà mai pacíficament de Catalunya



PAÍS - PRINCIPAT







'L'estat espanyol no es retirarà pacíficament, és a dir, no lliurarà les claus de les dependències i arriarà la bandera', ha declarat 
















Per: Redacció 

25.10.2018  17:27




L’ex-ministre d’Afers Estrangers José Manuel GarcíaMargallo ha amenaçat avui que l’estat espanyol no es retirarà ‘pacíficament’ del Principat. ‘No lliurarà les claus de les dependències i arriarà la bandera’, ha afirmat a El matí de Catalunya Ràdio. L’ex-ministre ha dit que està a favor de les acusacions per rebel·lió contra el govern de Puigdemont i la presidenta Forcadell.
Segons ell, la via unilateral per aconseguir la independència comporta ‘necessàriament’ violència.



Escolteu ací el tall:

dimarts, 25 de setembre del 2018

La CUP encoratja Torra a encaminar el pla de govern a la ‘ruptura democràtica’ amb l’estat



PAÍS - PRINCIPAT







Sirvent tem que un procés constituent sense aquesta voluntat de trencament 
















Per: Redacció 

25.09.2018  17:06





La diputada de la CUP Maria Sirvent ha encoratjat el president de la Generalitat, Quim Torra, a ‘encaminar realment’ el govern i el seu pla a la ‘ruptura democràtica’ amb l’estat espanyol i amb totes les seves elits polítiques i econòmiques.



En una conferència de premsa al parlament, Sirvent ha criticat que un procés constituent sense aquesta voluntat de trencament amb l’estat ‘pot allargar un processisme en el temps’ i no

dijous, 30 d’agost del 2018

La CUP exigeix al Govern una ruptura política i econòmica amb l’Estat




La formació considera que més que fixar terminis el que cal és un canvi de rumb del govern per abandonar l’autonomisme.








perRedacció  
 
30/08/2018 18:00 | Actualitzat a 30/08/2018 18:00 
 
 
 
 
 
 
 
La diputada de la CUP Maria Sirvent | Jordi Borràs
 
 
 
 
 



A les portes de la reobertura del Parlament i de la conferència del president Torra, la CUP recorda que la seva aposta política per aquest curs passa pel desenvolupament de mesures que garanteixin i dignifiquin les condicions d’existència de les classes populars i l’exercici del dret a l’autodeterminació del poble català.



Així, la tasca cupaire, segons informa en un comunicat, anirà encaminada a fer un seguiment polític de les accions que impulsa el Govern de la Generalitat per tal de que “no tanquin per dalt, allò que vam obrir per baix” la tardor pasada, i en la participació a les mobilitzacions populars per exigir l’exercici del dret d’autodeterminació. Igualment, la CUP-CC, continuarà fent propostes perquè la consecució de la República es pugui fer a partir de l’exercici de la sobirania als carrers, als municipis i al Parlament. 





Per això, la CUP recorda que és urgent crear l’assemblea municipalista i de càrrecs electes, que

dimecres, 4 de juliol del 2018

Unes 200 personalitats signen un manifest per la llibertat d’expressió i els drets humans



POLÍTICA







La iniciativa exigeix una reforma immediata de la Llei Mordassa i el Codi Penal i la limitació de la presó preventiva.








perACN  
04/07/2018




Els promotors del manifest | ACN
 




Unes 200 persones vinculades al món del periodisme, la cultura, els moviments socials, l’esport i les Ciències Socials han signat el Manifest 'Drets i llibertats', en què es reclama la derogació de la Llei Mordassa, la reforma immediata del Codi Penal i la limitació de l’ús de la presó provisional. La iniciativa pretén donar una resposta unitària a la "regressió de drets i llibertats arreu i també a l'Estat espanyol", així com a la "repressió" que pateixen tuitaires, artistes, periodistes, manifestants i defensors dels drets humans. Ignacio Escolar, Marina Garcés, Jordi Évole, Mònica Terribas, Josep Ramoneda i Óscar Camps són alguns dels signants d’aquest manifest, impulsat per Lafede.cat.




En l'acte de presentació de la iniciativa, celebrat al Col·legi de Periodistes de Barcelona aquest dimecres, Tere Palop, vicepresidenta de Lafede.cat i Jordi Armadans, director de Fundipau, han

dimarts, 3 de juliol del 2018

El conseller d'Exteriors presidirà la comissió bilateral de negociació amb l'Estat



GOVERN







Marta Lasalas
Barcelona. Dimarts, 3 de juliol de 2018




















El Govern ha designat en la reunió d'aquest dimarts els membres de les comissions bilaterals i mixtes per a la negociació amb l'Estat, que porten entre 11 i 7 anys sense reunir-se tot i les reiterades reclamacions de la Generalitat. La part catalana de la comissió bilateral Generalitat-Estat, que s'encarrega del marc permanent i general de relació amb l'Estat, estarà presidida pel conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Participació, Ernest Maragall.



Amb l'activació d'aquestes comissions l'executiu català posa en marxa la maquinària de negociació amb l'Estat de cara a la possibilitat que es desencallin les converses sectorials després de la reunió que dilluns vinent mantindran el president, Quim Torra, i el president espanyol, Pedro Sánchez.



La comissió bilateral Generalitat-Estat, considerat el "marc permanent de relació entre el Govern de l'Estat i la Generalitat", no es reuneix des del 2011. Avui s'ha designat els seus membres, sota la

dimarts, 12 de juny del 2018

La justícia argentina admet la querella de la família de Gustau Muñoz contra l’estat espanyol



SOCIETAT - `POLICIA - JUSTÍCIA







Gustau Muñoz fou assassinat per la policia espanyola durant la Diada de 1978.
















Per: Redacció 

12.06.2018  09:37






La justícia argentina ha admès a tràmit la querella de la família de Gustau Muñoz, qui fou assassinat per la policia espanyola durant la Diada de 1978. La querella és contra l’estat espanyol i l’ha redactat l’advocat del Casal Argentí de Barcelona a Buenos Aires, Alejandro Nato, qui argumenta que l’assassinat és un crim de lesa humanitat i, per tant, no prescriu, i n’acusa les autoritats polítiques espanyoles i els seus autors materials.



A més, s’exigeix que l’Audiència espanyola, que va arxivar el cas, lliuri a l’Argentina tota la documentació sobre el cas i també reclama que es localitzi i s’obligui a declarar a José Luís Varela, el policia que va matar Gustau Muñoz.



La sala 4 de la cambra federal de cassació penal s’ha fet càrrec del cas. La família i l’equip legal resten a l’espera que

dilluns, 11 de juny del 2018

La CUP reclama a Torra una “agenda de ruptura democràtica” amb l’Estat



Política

dimecres, 16 de maig del 2018

Última hora : Bèlgica rebutja el lliurament de Serret, Puig i Comín a l’estat espanyol



PAÍS - PRINCIPAT







La fiscalia belga esgrimeix defectes de forma i errors greus en l'euroordre de Pablo Llarena.
















Per: Redacció 

16.05.2018  10:42





La fiscalia belga ha demanat a la Cambra del Consell, tribunal de primera instància, que rebutgi l’euroordre dictada pel jutge del Suprem, Pablo Llarena, de manera que no es lliurin els consellers Meritxell Serret, Toni Comín i Lluís Puig a l’estat espanyol. La fiscalia belga esgrimeix defectes de forma i errors greus en la correspondència que ha mantingut amb el jutge espanyol.



El mecanisme de les euroordres implica que abans de ser emesa cal que la justícia que reclama a una persona hagi dictat prèviament un ordre de detenció dins del territori nacional. En la documentació del cas dels consellers que Llarena ha enviat a Brussel·les no hi consta aquest pas previ. Quan la fiscalia va

dimarts, 15 de maig del 2018

Aamer Anwar: ‘Espanya dirà als socis europeus que tenint presos polítics tot s’ha solucionat?’



PAÍS - PRINCIPAT







L'advocat de Clara Ponsatí diu que l'estat espanyol fa un 'abús deliberat' de l'euroordre i que 'el fantasma de Franco' dicta les accions de Rajoy.
















Per: ACN 

15.05.2018  08:27





L’advocat de Clara Ponsatí, Aamer Anwar, creu que l’estat espanyol fa ‘intents desesperats’ de millorar la imatge en el terreny internacional, i que vol fer veure a la Unió Europea que amb un nou govern a Catalunya la situació ja és com abans. ‘Espanya dirà als socis europeus que, tenint presos polítics en una presó de la UE, tot s’ha solucionat? No s’ha solucionat!’, remarca. Anwar, en una conversa amb l’ACN, diu que l’estat espanyol fa un abús deliberat del procés de les euroordres perquè continua canviant les regles del joc, estudiant ara la possibilitat de rebaixar els càrrecs a sedició o a conspiració per la rebel·lió. ‘El govern espanyol va canviant els objectius. Quan no li surt bé la primera vegada, ho torna a provar i provar i, és clar, això és una preocupació que exposarem davant el jutge, perquè ho considerem inacceptable.’ Qualifica l’estat espanyol d’arrogant perquè pensa que la justícia dels altres països europeus lliurarà els polítics exiliats.



Anwar, que aquest cap de setmana ha estat a Barcelona, diu que va restar atònit quan va acceptar el cas. ‘La major part de la gent, a Escòcia i al Regne Unit, està

dimecres, 9 de maig del 2018

La violència de l'Estat de l'1-O arriba al Dalai Lama




Política







Segueix internacionalitzant-se el conflicte entre Catalunya i Espanya.








Redacció| Segueix internacionalitzant-se el conflicte entre Catalunya i Espanya. Avui mateix, l'eurodiputat Ramon Tremosa (PDeCat) s'ha reunit amb el Dalai Lama a l'Índia i li ha fet arribar quina és la situació de repressió que es viu al país.  







Ramon Tremosa entrega al Dalai Lama el llibre de Jordi Borràs, 'Dies que duraran anys'








Tremosa -que s'ha vist durant una hora amb l'autoritat suprema del Tibet i líder del budisme tibetà juntament amb dos europarlamentaris més- ho ha anunciat via Twitter.  Tremosa és a l'Índia en un viatge de l'Intergrup d'Amistat amb el Tibet del Parlament Europeu, on també s'ha entrevistat amb el primer ministre del govern tibetà a l'exili, el president del parlament i diversos diputats. 


 

També via xarxes socials ha explicat que ha regalat al Dalai Lama dos llibres: la traducció a l'anglès de 'L'Europa que han fet fracassar', que ell mateix va escriure amb Aleix Sarri i 'Dies que duraran anys, de Jordi Borràs. Amb aquest darrer llibre, el dirigent tibetà podrà conèixer els fets esdevinguts el dia 1 d’octubre i el