La Guàrdia Civil assenyala ara el productor audovisual
Jaume Roures, director general de Mediapro, en la causa oberta contra el
referèndum de l’1-O que instrueix el jutge del Tribunal Suprem espanyol
Pablo Llarena. Segons diversos mitjans espanyols, entre els quals El Mundo,
la Guàrdia Civil ha lliurat un informe al Suprem en què diu que Roures
‘podria haver-se integrat en el comitè executiu’ del referèndum, ‘en
qualitat de professional expert en l’àmbit de la comunicació.’
L’informe, diuen aquests mitjans, diu que Roures va
habilitar un centre de premsa des d’on el govern va anar informant del
desenvolupament de l’1-O tant els dies previs com durant la jornada del
referèndum.
I troba remarcable el fet que Mediapro ‘va produir el vídeo
de l’1-O, dofós per la cadena de televisió TV3, en la qual van narrar
els esdeveniments relacionats amb
Gemma Liñán Foto: EFE
Madrid. Dimecres, 14 de febrer de 2018
L'exdiputada de la CUP, Mireia Boya, ha declarat la clara intencionalitat per tirar endavant la República negant que la declaració d'independència
del 27 d'octubre tingués res de "cosmètica", sinó que ella va percebre
que buscava "la seva efectivitat real" i per això hi va votar a favor,
tot i que admet que no es va poder desplegar a causa de l'aplicació de
l'article 155 de la Constitució. Nega així la proclamació simbòlica que
la resta d'imputats han volgut mostrar davant el Tribunal Suprem en les
seves declaracions.
Boya ha declarat, també, que en tot moment es va buscar el diàleg amb
l'Estat espanyol i una sortida pactada al conflicte, seguint la mateixa
línia que la resta d'investigats, i que desconeixia el document Enfocats: "Mai havia vist el document d'Enfocats fins veure l'atestat de la Guàrdia Civil".
La Fiscalia no ha demanat cap mesura cautelar per a Boya, que només
ha respost les preguntes del jutge Llarena i del seu advocat, Carles
López. I VOX diu que s'ho pensarà, però de moment ningú no ha demanat
res i Boya surt amb càrrecs però pot marxar cap a casa.
L’exdiputada de la CUP Mireia Boya ha defensat davant el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena la “legitimitat i legalitat democràtica” de les decisions que es van adoptar en el marc del procés independentista.
Boya, com la resta d'imputats, també ha explicat que "no hi ha hagut violència a Catalunya", que en canvi sí que la policia espanyola la va exercir
i ha posat com a exemple, davant el jutge, que "a Calella, la Policia
va sortir una nit de paisà a caçar independentistes". Sobre els fets del
20 de setembre i els desperfectes als cotxes de la Guàrdia Civil que hi
havia davant la Conselleria d'Economia, ha exposat que diversos
periodistes van estar sobre els vehicles durant tot el dia.
El jutge no li ha preguntat a Boya si acatava la Constitució i
fora, davant els mitjans, l'exdiputada de la CUP ha dit que "la
interpretació de la Constitució no s'ha de convertir en un mur".
Els seus advocats han intentat anul·lar la imputació adduint que en
la mesura que era presidenta del grup parlamentari de la CUP forma part
del grup de persones que “haurien aportat el suport polític” necessari
per impulsar el procés independentista. Però Llarena ho ha desestimat i
Mireia Boya ha declarat des les 11.11h a la Sala de Vistes del Tribunal
Suprem.
Per què
l'ex-diputada de la CUP ha sortit del Tribunal Suprem espanyol sense que
el jutge li hagi imposat mesures cautelars?.
Cartell de Mireia Boya (fotografia d'Albert Salamé).
14.02.2018 15:59
Avui tornem tots a casa. No sé si dir que ha estat un tràmit. Però la
declaració de Mireia Boya al Suprem espanyol ha acabat sense
conseqüències cautelars per a l’ex-diputada de la CUP. En el viatge d’anada,
els dubtes sobre com acabaria el nou viatge a Madrid eren raonables. Es
podia permetre l’estat espanyol no castigar una independentista que
plantava cara i presentava una defensa política contra la seva acusació?
Hi havia cap raó jurídica on agafar-se per a empresonar-la? Els dubtes
eren molts i molt grans.
Per què Llarena ha decidit deixar-la anar sense
imposar cap mesura cautelar? Si Boya es va enfilar damunt del cotxe de
la Guàrdia Civil el dia 20 de setembre, per què Cuixart i Sànchez són a
la presó?
No hi ha respostes per a totes aquestes preguntes. No hi ha un
criteri jurídic, no hi ha cap coherència que serveixi per a construir
uns punts de referència. Tot és arbitrari. I és que aquesta és una altra
tècnica de la repressió. Que ningú no sàpiga què li pot passar. Que no
hi hagi referències. És com aquells cabdills que apartaven un individu
del poblat i l’executaven davant la resta. Quan algú preguntava per què
l’havien matat a ell, la resposta era ‘perquè és un dels vostres’. És
una manera de dir que som de la seva propietat i que fan allò que volen
amb nosaltres.
No és un càstig per als qui són a la presó; és una lliçó,
una advertència o un escarment per a tothom. Això també ens ho confirma
el pas de Mireia Boya pel Suprem.
El líder republicà recorda en el seu recurs que no és candidat a la presidència de la Generalitat.
per
Quico Sallés (Parlament)
14/02/2018
"Cap dels investigats que es troben en llibertat provisional ha
donat mostra de cap reiteració delictiva, i així ho han confirmat els
tribunals, pel que no s'entèn perquè hauria el meu mandatari
(Oriol Junqueras) de comportar-se de manera diferent atès el panorama
polític actual en el que no existeixen condicions per a aquesta suposada
reiteració, ni voluntat del meu manant no del seu partit polític
d'executar cap acte il·lícit".
Aquest argument
és una de les claus del recurs que ha presentat el vicepresident de la
Generalitat, Oriol Junqueras,davant del Tribunal Constitucional (TC) per
considerar que s'estan vulnerant els seus drets fonamentals amb el seu
empresonament provisional i incondicional i pel qual demana la seva
posada en llibertat. Junqueras insisteix en l'escrit que no serà
candidat a presidir la Generalitat.
El recurs, de 40
planes, i al que ha tingut accès El Món, es basa en quatre principis.
D'entrada la vulneració del dret a tenir un jutge predeterminat per llei
i imparcial. Un punt en el que incorpora que el vicepresident del
Govern es troba davant la impossibilitat de recusació del Tribunal
Constitucional, a més de
El primer d’octubre va començar de manera pacífica i festiva als
col·legis electorals, sense cap incident. Fins que van irrompre els
antiavalots de la policia espanyola i van començar a actuar amb
violència. Les comunicacions entre membres dels Mossos d’Esquadra
d’aquell dia que avui ha publicat
La Vanguardia permeten de copsar-ho: la calma inicial i la sorpresa amb
què els agents relaten l’arribada de desenes de furgons i d’agents de
la policia espanyola i les càrregues.
S’arriben a sentir els crits de la
gent enmig de la violència de la policia, mentre els agents dels Mossos
relaten els ferits que hi ha, la necessitat que arribin ambulàncies.
Els agents reben ordres dels comandaments de no intervenir en els atacs i
de prioritzar l’atenció als ferits i el consell a la gent que hi havia
prop dels col·legis afectats.
Entre quarts de set del matí i poc abans de les nou, els agents
parlaven d’un
El secretari general de la Xarxa Europea per la
Igualtat Lingüística condemna el "fracàs sistemàtic" d'Espanya en la
lluita contra la discriminació de les llengües.
Redacció| 14/02/2018 a les 12:21h
El secretari general de l'ELEN, Davyth Hicks Foto: ACN
La Xarxa Europea per la Igualtat Lingüística (ELEN) ha avisat aquest
dimecres a l'Estat espanyol que "intentar activament debilitar" llengües
poc parlades com l'aranès "viola tractats internacionals que Espanya ha
ratificat", així com també "legislació de la Unió Europea sobre la
diversitat lingüística".
"La gent arreu d'Europa està cada vegada més en
xoc pels atacs d'Espanya a la democràcia catalana i la seva cultura",
ha assegurat el secretari general de l'ELEN, Davyth Hicks.
Segons ell, el reconeixement de l'aranès era "una gran fita" del govern
Català que, des de la seva perspectiva, ha promogut "una política
lingüística innovadora i exitosa" malgrat "les interferències de l'Estat
espanyol".
El Nacional Foto: Júlia Farré
Barcelona. Dimecres, 14 de febrer de 2018
Al vicepresident del Senat belga li retornen una carta adreçada a Turull a Estremera.
El vicepresident del Senat belga, Karl Vanlouwe, membre de la Nova
Aliança Flamenca, ha denunciat mètodes de “inquisició espanyola” contra
els presos polítics catalans en ser-li retornada una carta adreçada al
conseller Jordi Turull, que va estar empresonat a Estremera.
El president de Cecot, Antoni Abad, ha dit que avui era un ‘dia
trist’ per a Foment del Treball. Ha lamentat la decisió que ha pres el
president de Foment de sancionar Cecot amb la suspensió temporal fins a
final d’any, durant el temps en què Joaquim Gay de Montellà restarà en
el càrrec, segons que ha informat en un comunicat.
Abad creu que aquesta decisió vulnera els estatuts de la patronal.
‘És un carreró sense sortida, perquè els estatuts no ho preveuen’, ha
dit. Ha explicat que
The association Juezas y jueces para la Democracia (Judges
for Democracy), formed of progressive Spanish judges, has this Tuesday
criticised "inadmissible contacts" between the Spanish government and
judges of the Constitutional Court and Supreme Court. In a public statement (link in Spanish), they criticise the Justice minister, Rafael Catalá,
and the Spanish government for alleged interference in the justice
system to influence decisions about the Catalan independence process.
Catalá, last Thursday, took it for granted that pro-independence
leaders will be banned from public office when Supreme Court judge Pablo
Llarena ends the case's investigation phase at the end of March. The
judges call his words "unfortunate", say they show "little respect
for the separation of powers" and express their surprise that the
minister made the comment "without any shame".
The same week, Spanish newspaper El País reported that
various members of the Spanish executive, including prime minister
Mariano Rajoy himself, had
Albert Acín Foto: GTRES
Barcelona. Dimecres, 31 de gener de 2018
Espanya es troba en risc de veure's degradada a democràcia "imperfecta" per la gestió del govern de Mariano Rajoy del cas català. En l'Índex de la Democràcia, que cada any elabora l’influent think tankbritànic The Economist Intelligence Unit (EIU), la qualificació d’Espanya el 2017 s’ha rebaixat de 8,30 a 8,08 punts, al límit entre “democràcia plena” i “imperfecta”.
La rebaixa es deu a que el govern espanyol “va impedir per la força
la consulta il·legal sobre la independència de Catalunya de l’1
d'octubre i al seu tractament repressiu dels polítics independentistes”,
segons l'informe, on s'alerta que els moviments del govern espanyol —la
repressió policial de l'1-O, l'aplicació del 155— han portat a Espanya a
una situació de pèrdua de qualitat democràtica.
La posició d’Espanya en el rànquing EIU del 2016 va ser citada pel rei Felip VI al Fòrum de Davos per acreditar la solidesa de la democràcia espanyola.
EIU és una unitat independent dins del grup que encapçala la revista
Lluís Bou Foto: CE
Barcelona. Dijous, 1 de febrer de 2018
El comissari europeu d'Afers Econòmics, Pierre Moscovici,
ha considerat avui que la crisi política a Catalunya és, juntament amb
les eleccions a Itàlia i la falta de govern a Alemanya, un dels elements
d'incertesa per a l'economia europea. Ha demanat en aquest sentit que
Espanya ho resolgui.
“Estem esperant que Espanya resolgui la crisi a
Catalunya. Aquests són assumptes d'incertesa, però encara poden comptar
amb Europa, que té un sistema financer fort”, ha dit Moscovici
a l'obertura d'una conferència sobre serveis financers davant
representants del sector.
Just abans, el comissari ha explicat que “tothom” a la Unió Europea
espera que es formi un nou govern a Alemanya, on prossegueixen les
negociacions per tancar una coalició entre democristians i
socialdemòcrates, i que se celebrin amb normalitat els comicis a Itàlia,
previstos pel 4 de març. Moscovici ha confiat que
Antoni Maria Piqué Foto: Colombo Gazette
Barcelona. Dijous, 1 de febrer de 2018
El títol de Ben Emmerson és QC (Queens Counsel, Advocat de la Reina). És la forma de dir que és un advocat de rang molt elevat en el cursus honorum dels juristes britànics. Emmerson és una de les figures del despatx internacional Matrix Chambers, un grup d'advocats amb causa, per fer-ho curt, del que ell n'és un dels fundadors. Està especialitzat en les lleis europees de drets humans, dret internacional públic i dret penal internacional.
A l'àrea de Drets Humans d'aquest despatx hi treballen 78 advocats.
Al nou ambaixador d'Espanya a l'ONU, Jorge Moragas, se li ha girat feina. A l'ONU coneixen molt bé Emmerson. Té una carrera que no és broma.
Va ser relator especial de l'ONU sobre terrorisme i drets humans entre
el 2011 i el 2017. Té 25 anys d'experiència litigant davant dels
tribunals internacionals, incloent el Tribunal Internacional de
Justícia, el Tribunal Europeu de Drets Humans, el Tribunal de Justícia
Europeu, el Tribunal Penal Internacional i el Tribunal Penal
Internacional per a l'antiga Iugoslàvia i el de Ruanda.
Aquestes són quinze frases seleccionades de la presentació que ha fet aquest dijous, a
El Nacional Foto: ACN
Barcelona. Dijous, 1 de febrer de 2018
L'empresonament d'Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart és des d'avui a la Comissió de Detencions Arbitràries de les Nacions Unides.
L’anunci l’ha fet aquest dijous des de Londres el prestigiós advocat
britànic Ben Emmerson, expert en dret internacional i drets humans. I la
notícia ha tingut un notable ressò internacional en els mitjans de
comunicació.
Agència francesa France Presse: "Tres dirigents catalans empresonats pel seu paper en la independència apel·len a l'ONU"
El Nacional
Barcelona. Dimecres, 31 de gener de 2018
La presència de la Guàrdia Civil en territori francès per intentar
atrapar ahir el president en funcions, Carles Puigdemont, està causant malestar i protestes a França, segons informen mitjans d'aquest país.
La xarxa radiofònica France Bleu n'ha explicat detalls al seu web, i
assenyala que diversos automobilistes francesos van constatar com
efectius de la Guàrdia Civil feien controls per
intentar localitzar Puigdemont centenars de metres dins de territori
francès. "A 200 metres de la frontera, vam veure un vehicle de la
Guàrdia Civil. Uns policies armats ens van aturar i controlar. I van
verificar si portàvem alguna persona al maleter", ha indicat un veí de
Prats de Molló (Vallespir), que després els va fotografiar amb el mòbil.
L'alcalde de Prats de Molló, Claude Ferrer, ha
denunciat la situació a France Bleu Roussillon. "És del tot anormal. No
es pot acceptar que automobilistes francesos que
El Periódico va publicar el dia 22 de gener proppassat un altre article sobre la famosa nota
feta pública el mes d’agost, arran dels atemptats, que segons el diari
havia estat enviada per la CIA als Mossos per advertir-los de la
possibilitat d’un atemptat a la Rambla. En l’article d’ara, el diari diu
que en una de les caixes que havien de ser incinerades pels Mossos el
26 d’octubre i que foren confiscades per la policia espanyola hi ha dos
documents vinculats a aquest cos. Segons el diari, va tenir accés a
aquests documents i els va publicar.
VilaWeb ha consultat alguns experts sobre la credibilitat d’aquests
documents i les circumstàncies en què han aparegut. Un dels documents és
suposadament la nota original i l’altre, en el qual se centra la
informació, un document secret que parla d’aquesta nota. Els experts
coincideixen a negar que l’informe pugui ser un document real dels
Mossos, tant per la manera com se suposa que fou aconseguit com pel
contingut.
Un document secret no pot sortir, íntegre, de la comissaria en paper
La raó principal per a negar cap validesa al document és precisament la manera com ha aparegut.
Segons els protocols de seguretat dels Mossos, un document
classificat com a
La Comissió de Detencions Arbitràries de l’ONU té des d’avui una
denúncia d’Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
Advocats de
Barcelona, París i Londres han registrat la petició on s’especifica que
la seva detenció viola els drets d’associació, expressió, opinió
política i participació en la vida pública.
Un advocat britànic porta el cas dels presos polítics a l'ONU
PRESOS POLÍTICS
Nicolas Tomás Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Dijous, 1 de febrer de 2018
L'empresonament d'Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart és
des d'avui a la Comissió de Detencions Arbitràries de les Nacions
Unides. L’anunci l’ha fet el prestigiós advocat britànic Ben Emmerson,
expert en dret internacional i drets humans. És la nova iniciativa de
les defenses de Junqueras, Cuixart i Sànchez.
Ben Emmerson va ser l'advocat de Maria Litvinenko, la dona de
l'exagent rus Alexander Litvinenko, mort l'any 2000 després de ser
enverinat. També va liderar la defensa de Moazzam Begg, un ciutadà
britànic que va ser empresonat a Guantánamo durant sis mesos acusat de
terrorisme a la guerra de Síria.
El ministre de Justícia espanyol, Rafael Catalá, dóna per feta la
inhabilitació de la cúpula independentista. Segons que ha dit en una
entrevista a Antena 3, creu que els presos i exiliats seran inhabilitats
abans de la decisió judicial en aplicació de la Llei d’Enjudiciament,
que estipula que quan hi ha un acte de processament per delictes greus
els processats deixen de tenir capacitat d’exercir càrrec públic.
‘Jo
entenc que quan es dicti l’auto de processament totes les persones que
estiguin a dins seran inhabilitades’, ha dit.
Escolteu ací les
declaracions del ministre espanyol:
JxCat pretenia que el TC anul·lés
les mesures cautelars,que impliquen la suspensió de qualsevol
investidura a distància, la condició que Puigdemont obtingui permís d’un
jutge per a ser present a la sessió i la negació de la possibilitat que
els diputats que es troben a Brussel·les deleguin el seu vot.
El Nacional Foto: TVE
Barcelona. Dimarts, 30 de gener de 2018
El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, ha assegurat aquest
dimarts que li agradaria que el Parlament de Catalunya "acatés" la
decisió del Tribunal Constitucional prohibint la investidura de
l'expresident Carles Puigdemont des de la distància o via telemàtica i
ha advertit el president del Parlament, Roger Torrent, que ha de ser
"molt conscient" de les responsabilitats" que pot incórrer si "se salta"
la resolució del tribunal de garanties.
"El president del Parlament incorrerà en responsabilitats per
incomplir una resolució dels tribunals i tots aquells que donen suport a
la seva decisió. Espero i desig que això no sigui així perquè a
Catalunya cal recuperar la normalitat institucional, social i
econòmica", ha declarat Rajoy en una entrevista en 'Els Esmorzars de
TVE' recollida per Europa Press.
Després d'assegurar que espera que Puigdemont no accedeixi al
Parlament perquè seria el "culmen de l'espectacle", el cap de l'Executiu
ha recalcat que
Una funcionària del TSJC entrega al president del Parlament la interlocutòria del Constitucional.
per
ACN
29/01/2018
El president del Parlament, Roger Torrent | ACN
El president del Parlament, Roger Torrent, ha rebut aquest dilluns al migdia la notificació del Tribunal Constitucional
on li notifica que suspendrà el ple d'investidura de Carles Puigdemont
si el candidat de JxCat no torna, segons fonts de la Presidència de la
cambra. Una funcionària del TSJC ha entregat a Torrent la interlocutòria
del TC. Els magistrats van establir dissabte que els diputats que tenen
pendents ordres judicials no podran delegar el vot. D'altra banda,
Torrent també ha rebut la carta on Puigdemont li demana que garanteixi
els seus drets com a diputat. El candidat a la sessió d'investidura hi
denuncia "actuacions judicials i governamentals" per impedir que pugui
assistir al ple de demà a la tarda.
El
Tribunal Constitucional (TC) va adoptat dissabte una mesura cautelar
sobre el recurs del govern espanyol contra la investidura de Puigdemont i
va decidir suspendre qualsevol sessió d'investidura "que no sigui presencial".
Sense decidir encara si admet o no a tràmit el recurs -un acord que diu
que adoptarà després d'escoltar les parts- el TC estableix expressament
que la investidura de Puigdemont "no es podrà celebrar a través de
mitjans telemàtics ni per substitució per un altre diputat", i a més
qualsevol investidura presencial de Puigdemont s'hauria de fer amb una
autorització judicial.
El TC també estableix que els diputats electes sobre els que pesa una ordre judicial "no podran delegar el vot en altres parlamentaris"
i adverteix el president i la Mesa del Parlament de les mesures penals a
les que es poden enfrontar si desobeeixen. En una resolució adoptada
per unanimitat, els