Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris POLITICA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris POLITICA. Mostrar tots els missatges

dilluns, 7 d’abril del 2025

La Catalunya dels 10 milions o com acabar amb la nostra Nació

 

 

CRIT

 

 


 


7 Abril 2025

Per Joaquim Torrent

 

 

 

És una constatació històrica que al llarg dels temps un dels millors mètodes per a assegurar la dominació política d’un territori és l’assimilació i / o la desaparició de la població preexistent. És un mètode que s’ha revelat com a especialment eficaç i que es manté permanentment vigent, posat al dia, és clar. Per exemple a hores d’ara ja no es tolera una desaparició física massiva d’altres pobles -tot i romandre encara casos puntuals-. Seria l’excepció a la regla i constituiria un clar genocidi. Ara aquest concepte ha estat substituït pel d’etnocidi, que pot presentar diverses formes, de l’etnocidi merament cultural al demogràfic (o substitució demogràfica), que poden perfectament coexistir i que tenen en comú l’absorció i la desaparició d’un poble preexistent per mètodes no directament cruents –a diferència del genocidi-.

Com hem apuntat l’etnocidi és una arma que molts estats fan servir per a aconseguir els seus objectius uniformitzadors, una arma que evidentment mai es mostra de forma explícita, sobretot en les nostres latituds, i que sempre s’emmascara sota altres aspectes , suposadament de progrés i altruistes. En realitat no hi ha mètode més eficaç  que l’etnocidi per a subjugar un poble i, per poc que puguin, els estats no dubten d’aplicar-lo a fi d’aconseguir la uniformització  cultural definitiva, i si cal amb l’auxili dels nous mitjans globals. És una tàctica continuada i persistent, sense treva i que, en determinats casos, es pot veure accelerada puntualment tot aprofitant la conjuntura econòmica i internacional.

Així, no ens hauria de sorprendre que estats pregonament jacobins en facin ús, com així ha estat històricament a l’Hexàgon i

El CNI va intoxicar els EUA per implicar-los en la branca andorrana de l’operació Catalunya

 

 

PAÍS - ANDORRA

 

 

 


Una imatge d'arxiu de l'ex-president de la BPA Higini Cierco i l'ex-conseller delegat Joan Pau Miquel



Redacció

07.04.2025

Actualització : 07.04.2025 - 11:03

 

 

A final del 2014, en plena ebullició del procés d’independència, el govern espanyol de Mariano Rajoy va activar la guerra bruta per trobar draps bruts dels dirigents independentistes. Entre les figures centrals d’aquesta ofensiva hi havia l’ex-comissari policia espanyola José Manuel Villarejo, que sostenia que l’independentisme amagava milions d’euros Andorra amb la intenció de finançar una futura república. Aquella teoria, sense fonament, va convèncer el govern de Rajoy fins al punt d’autoritzar una operació il·legal —l’anomenada branca andorrana de l’operació Catalunya— que tenia per objectiu el sistema financer andorrà i, concretament, els comptes suposadament vinculats al moviment independentista.

D’ençà del 2012, Villarejo i altres membres de les clavegueres de l’estat actuaven a Andorra. Havien reclutat fonts en l’àmbit bancari i polític, i també van recórrer a l’extorsió per obtenir informació comprometedora. D’aquesta manera van aconseguir la captura de pantalla —posteriorment publicada pel diari El Mundo— d’un compte de la família Pujol a la Banca Privada d’Andorra (BPA). Això va fer que l’ex-president admetés que tenia diners a Andorra.

Tanmateix, la confessió de Pujol no va aturar les clavegueres, que encara van anar més enllà i van maniobrar per rebentar la BPA. Segons uns correus confidencials obtinguts per El món a RAC-1, Rajoy

Trump inclou la protecció del cinema en català en la llista per a justificar els aranzels

 

 

CULTURA

 

 





ACN

07.94.2025

Actualització: 07.04.2025 - 11:04

 

 

 L’informe de prop de 400 pàgines del departament de Comerç dels Estats Units que el president Donald Trump va mostrar per justificar els seus “aranzels recíprocs” inclou la protecció del cinema en llengües com el català, el basc i el gallec en la seva llista de “barreres” al comerç internacional. Així, el text assenyala l’estat espanyol com un dels estats de la Unió Europea amb pràctiques “més significatives” que afecten el comerç de serveis audiovisuals. “Cada tres dies que s’exhibeix una pel·lícula d’un país de fora de la UE, se n’ha d’exhibir una altra de la UE, i la ràtio es redueix a cada quatre dies si el cinema inclou una pel·lícula en una llengua oficial d’Espanya diferent de l’espanyol”, diu el document.

El text també es queixa que en el cas de les plataformes, calgui que comptin amb un catàleg “d’almenys el 30% de producció de la UE, del qual almenys la meitat ha de ser en una llengua oficial d’Espanya”. 

Així mateix, carrega contra el fet que les empreses audiovisuals amb una facturació superior als

[ESCÀNDOL] Pablo Iglesias: “ERC ens va demanar en privat que aturéssim el traspàs de les competències d’immigració”

 

 

PROCESSISTES

 

 

O Pablo Iglesias menteix o algú d’ERC ha d’assumir responsabilitats, en tot cas cal saber qui dels republicans va demanar aquesta animalada

 

 

 


 

 





Iglesias adverteix Tardà que les esquerres espanyoles no són fiables
En una entrevista al diari Ara, l’exlíder de Podemos, Pablo Iglesias ha dit en tot cas una veritat a mitges, afirmar que els republicans li van demanar que aturessin el traspàs de les competències d’immigració, però amagar el nom de les persones que ho van exigir forma part del pur esnobisme d’una esquerra espanyola fracassada i que et traeix tot just començar.


O Iglesias diu els noms d’aquests responsables republicans o demostra que fa un periodisme groc que busca el titular

Nous correus confirmen la implicació de Rajoy en la trama andorrana de l’operació Catalunya

 

 OPERCIÓ CATALUNYA

 

 

Els documents, destapats per RAC1, apunten que el l’expresident espanyol hauria autoritzat l’operació per enfonsar Banca Privada d'Andorra (BPA)

 

 

 

Mariano Rajoy, a l'arribada a la comissió d'investigació de l'Operació Ctalunya/A.Pérez Meca/EP

 

 

 

Higini Cierco, màxim accionista de la BPA, i Joan Pau Miquel, el CEO de l’entitat/ACN

 

 

 

Les maniobres del CNI per implicar els EUA

Dilluns negre a la borsa: els mercats europeus s’enfonsen per la guerra comercial

 

 

MON 


 


 



Redacció

7-04-2025 - Actualització: 07.04.2025 - 11:04

 

 

Les borses europees continuen en l’espiral de pèrdues d’ençà de l’esclat de la guerra comercial instigada pel president nord-americà, Donald Trump, que imposat aranzel arreu. A primera hora, la borsa de Frankfurt queia un 7,86% després d’haver arribat a retrocedir més d’un 10%. La de Londres un 6%, Milà un 2,32% i la borsa suïssa un 6,82%.

A Frankfurt, l’índex DAX —que agrupa les quaranta empreses més grans d’Alemanya— s’ha enfonsat un 10% a l’obertura i ha caigut fins als 18.489,91 punts. A París, l’índex CAC 40 també ha obert a la baixa, amb una caiguda del 2,08%, mentre que l’IBEX-35 ha obert amb una caiguda del 6,4%.

 

Jornada negra a la borsa asiàtica

Diari ABC: el CNI pagava 500 euros al mes a l’imam terrorista de Ripoll i traslladà a l’Amèrica del Sud dos agents que s’hi havien relacionat

 

 

ATEMPTATS 17-A

 

 


 


Redacció

6-04-2025

 

 

Nous detalls apareguts aquesta setmana apunten al fet que el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) espanyol mantenia una relació activa amb Abdelbaki Es Satty, l’imam de Ripoll i cervell dels atemptats del 17 d’agost de 2017 a Barcelona i Cambrils. Segons publica el diari ABC, Es Satty era confident dels serveis secrets espanyols i percebia una remuneració mensual de 500 euros fins poc abans dels atacs.

La vinculació entre Es Satty i el CNI s’hauria iniciat l’any 2014, segons el diari ABC, quan el religiós complia una condemna per delictes relacionats amb el narcotràfic. Durant aquest període, el CNI el va captar com a informador. Fonts del mateix organisme han explicat al citat mitjà que l’imam no va mostrar mai actituds violentes ni va aportar informació útil sobre el procés de radicalització dels joves que més tard formarien part de la cèl·lula terrorista. Aquest fet hauria conduït, segons aquestes fonts, a una “deixadesa” en el seguiment i control del confident.

Malgrat reconèixer mancances en la supervisió d’Es Satty, les fonts del CNI rebutgen qualsevol responsabilitat directa en els fets i asseguren que els atemptats van ser “una sorpresa completa”. Aquesta versió, però, contrasta amb les declaracions fetes fa unes setmanes per Mohamed Houli Chemlal, un dels condemnats pels atacs, qui va afirmar davant la comissió d’investigació del Parlament que el CNI coneixia les intencions de l’imam i va permetre que els atemptats es produïssin. Segons Chemlal, no va revelar aquesta informació abans per por de represàlies i ho ha fet ara perquè ja no té “res a perdre”.

El cas ha tornat a posar en el punt de mira la gestió dels serveis secrets espanyols. Després dels atemptats, els dos agents del CNI que havien tingut contacte directe amb Es Satty van ser traslladats: un a Panamà i l’altre a l’ambaixada espanyola a Bogotà, Colòmbia. Segons informa ABC, aquests canvis podrien respondre a una mesura disciplinària per la gestió dels fets o bé a una estratègia per allunyar-los del focus mediàtic i evitar que transcendís la relació del CNI amb el cervell dels atacs.

Aquestes noves revelacions tornen a alimentar el debat sobre el paper de l’Estat espanyol en els fets del 17-A i posen de nou en qüestió la transparència i les responsabilitats al voltant de l’actuació dels serveis d’intel·ligència en un dels episodis més tràgics de la història recent de Catalunya.

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.estat.cat/diari-abc-el-cni-pagava-500-euros-al-mes-a-limam-terrorista-de-ripoll-i-trasllada-a-lamerica-del-sud-dos-agents-que-shi-havien-relacionat/ 


dimecres, 2 d’abril del 2025

2 d’abril de 1700: el rei de França prohibeix el català a la Catalunya del Nord

 

 

CATALUNYA NORD

 

 

CRIT

 

El 2 d’abril de 1700, el rei de França, Lluís XIV, va promulgar un edicte que prohibia oficialment l’ús de la llengua catalana als comtats catalans del nord dels Pirineus que s’havien annexat a França el 1659, el territori que avui anomenem Catalunya del Nord. Aquest edicte s’emmarcava dins la política d’uniformització imperialista lingüística i cultural de l’Estat francès, que buscava imposar el francès com a única llengua d’administració, educació i vida pública.

Les comarques del Rosselló, el Vallespir, la Fenolleda, el Conflent, el Capcir i el nord de la Cerdanya havien estat annexionades a França el 1659 com a conseqüència del Tractat dels Pirineus, que posava fi a la guerra dels Segadors entre Castella i Catalunya i a la secular guerra entre la monarquia hispànica i la francesa. Després de l’annexió a França, tanmateix, els catalans nord-pirinencs van seguir lluitant per aconseguir la reintegració del seu territori a la resta del Principat de Catalunya. La revolta armada dels “angelets de la terra”i la conspiració antifrancesa de Vilafranca de Conflent van ser dos intents que no van reeixir de fer tornar les comarques nord-catalanes a la unió amb la resta del país.

Malgrat que el tractat dels Pirineus entre Castella i França garantia el respecte a les institucions i costums locals, en poc temps

GREU | El 17-A, confirmat com a Crim d’Estat: el CNI va tenir a sou Es Satty fins als atemptats de Barcelona i Cambrils

 

 

ATEMPTATS 17-A

 

Ni el suposat centre d'intel·ligència ni l'Estat van moure un dit per avisar els Mossos i impedir els atacs terroristes

 

 

Foto de carnet de l'imam de Ripoll, Abdelbaki Es Satty, trobada entre les runes d'Alcanar i inclosa a la causa dels atempats del 17-A. Al revés hi havia una inscripció en àrab (vertical).

 


Redacció

Dimecres, 2 d'abril de 2025

 

 

Es confirmen les sospites que l’independentisme català tenia des de feia temps: l’Estat espanyol podria haver evitat els atemptats del 17-A, però en un clar exercici de catalanofòbia, va optar per no fer-ho. Segons ha publicat aquest dimecres el diari espanyolista ABC, el CNI encara tenia a sou el cervell dels atemptats, l’imam de Ripoll Abdelbaki Es Satty, quan es van cometre els atacs a Barcelona i Cambrils. Concretament, Es Satty cobrava 500 euros mensuals d’aquesta institució pública a canvi dels seus serveis com a informador, segons confirmen a l’ABC fonts del mateix CNI.

Una relació marcada per la “deixadesa” del CNI 

Trump pateix el primer revés electoral: derrota del jutge candidat dels milions de Musk

 

 

ESTATS UNITS

 

 

La jutgessa amb suport demòcrata Susan Crawford guanya les eleccions per a la Cort Suprema de Wisconsin 

 


  Ketty Calatayud
Barcelona. Dimecres, 2 d'abril de 2025. 08:46
Actualitzat: Dimecres, 2 d'abril de 2025. 13:18
Temps de lectura: 4 minuts 

 

 

Dos mesos després de la seva arribada a la Casa Blanca, Donald Trump ha patit el primer revés electoral del seu segon mandat. Els votants de Wisconsin, estat ubicat en la regió del Mig Oest dels Estats Units, han assestat un cop a l’ego del president i del seu assessor, Elon Musk, en escollir a la jutgessa liberal Susan Crawford, que tenia el suport dels demòcrates per a la cort suprema de l’estat, malgrat que el magnat propietari d’X, SpaceX i Tesla va invertir milions de dòlars per impulsar al seu rival, el candidat que recolzaven els republicans, Brad Schimel.

Va ser precisament aquest suport explícit el que va convertir aquesta elecció en interès nacional, i la implicació de Musk va convertir l’elecció en un referèndum simbòlic sobre la seva influència, amb crítiques de què intentava “comprar el tribunal”, el que va mobilitzar els votants a favor de Crawford. Així, la victòria de la jutgessa liberal es considera un termòmetre nacional sobre l’aliança Trump-Musk i els analistes consideren que l’estratègia trumpista de confrontació i dependència de figures externes com Musk va ser perjudicial per als interessos republicans, consolidant la majoria liberal en el tribunal. La candidata, jutgessa del Comtat de Dane, ha liderat demandes judicials en defensa dels drets sindicals, l'accés a l'avortament i contra l'exigència d'identificació per votar.

Crawford es va imposar a Schimel amb el 57,2% dels vots, un marge superior a 10 punts percentuals, i amb el seu triomf es va consolidar la majoria liberal en el tribunal (5-4) i va reflectir un rebuig significatiu a les estratègies de finançament massiu emprat pel candidat republicà. Segons dades de la