Brutal retallada de l’Estat en aportacions a programes socials a Catalunya

  Dimarts, 14 de juliol de 2015 14:45 h

El Govern denuncia en un nou informe una retallada del 88% en aportacions a programes socials. El govern espanyol ha deixat de finançar 11 dels 16 programes socials cofinançats des del 2008.

El Govern ha analitzat aquest dimarts l'Informe sobre l'estat dels Serveis Socials a Catalunya, elaborat pel Consell General de Serveis Socials, que denuncia una retallada del 88% en les aportacions de l'Estat a programes socials a Catalunya des del 2011. L'aportació estatal del mínim garantit del Programa d'Atenció a la Dependència ha patit una reducció del 22,19% des del 2012. 

Des del 2008, segons l'estudi, l'Estat ha deixat de finançar 11 dels 16 programes socials que han de ser cofinançats. Aquest document apunta, en canvi, que el pressupost del Departament de Benestar per a programes socials ha pujat un 2% entre el 2014 i el 2015.

L’Estat accelera l’asfixia econòmica de la Generalitat

Dissabte, 20 de juny de 2015 09:25 h

Tanca la porta a l’obtenció dels 1.800 MEUR que falten per quadrat el pressupost de la Generalitat de 2015

---

Chicago (EUA) (ACN).- La Generalitat està treballant aquest 2015 amb un pressupost que fia més de 1.800 MEUR a la negociació amb l'Estat. Fins al moment, però, l'executiu espanyol ha anat tancant portes a la possibilitat d'obtenir aquests recursos. Els principals conceptes amb què es volien compensar els 1.800 MEUR són la bestreta del fons de competitivitat, que ja ha estat denegada; l'impost de dipòsits bancaris, que ha estat anul·lat pel TC; i la disposició addicional tercera de l'Estatut, que es reclama sense èxit des de fa nou anys. Amb tot, el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, ha dit en una entrevista a l'ACN que el Govern "continuarà insistint" per obtenir aquests ingressos.

Cal preparar-nos per evitar l’asfixia premeditada del govern espanyol

A les portes de tancar el primer semestre del 2015, cada cop hi ha menys esperances d'aconseguir els ingressos per poder quadrar el pressupost dissenyat pel Govern. Un dels darrers revessos ha estat l'anul·lació per part del Tribunal Constitucional de l'impost català de dipòsits bancaris, en considerar que "coincidia" amb l'estatal sobre la mateixa matèria. A la pràctica, la resolució judicial suposarà que suposarà que la Generalitat recaptarà 64 MEUR -en concepte de l'impost estatal- en comptes dels 600 que es preveien amb l'impost català, que preveia gravar els dipòsits entre el 0,3 i el 0,5%, mentre que l'impost estatal és proper al 0%.

Espanya augmentarà l’asfixia econòmica a mesura que s’acosta el 27S

D'altra banda, el Ministeri d'Hisenda també ha denegat avançar el fons de competitivitat, que es paga a dos anys vista. Paral·lelament, tot i que fa nou anys que es reclama la disposició addicional tercera, però Mas-Colell no es dóna per vençut: "Mai hi renunciarem i encara queden 6 mesos de l'any", ha assegurat en una entrevista a l'ACN concedida a Chicago la setmana passada. Una altra de les possibilitats per aconseguir més diners, també ja denegada, era la possibilitat d'aconseguir que es fixés per a les autonomies un objectiu de dèficit més relaxat que l'actual 0,7%.

"No acceptarem un no com a resposta" 

El telèfon d’Hisenda no permet fer la declaració en català

18/06/2015

LLENGUA

Plataforma per la Llengua constada "la poca disposició de l'Agència Tributària espanyola per atendre en llengua catalana".

 

Redacció

Montoro ens roba

El telèfon d'Hisenda no permet fer la declaració de la renda en català, segons ha denunciat la Plataforma per la Llengua. L'entitat ha constatat "la poca disposició de l'Agència Tributària espanyola -que depèn del ministre Cristóbal Montoro- per atendre en català" arran de la denúncia que alguns socis de l'ONG de la llengua han fet sobre la impossibilitat de modificar l'esborrany de la declaració de la renda en català per via telefònica.

La Plataforma detalla que, en trucar al 901 200 345, el telèfon d'atenció de l'Agència Tributària espanyola, un contestador automàtic guia per les opcions que permet la línia. Una de les primeres opcions és l'elecció de la llengua.  

El Govern alerta de la situació "extrema" de la tresoreria de la Generalitat

CONSELL EXECUTIU

El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, es reunirà amb els grups parlamentaris per la "gravetat" de la situació. Excepte les nòmines, el problema "afectarà en tot".

ORIOL MARCH Barcelona | Actualitzada el 26/05/2015 14:15

El conseller de la Presidència, Francesc Homs, en roda de premsa / ACN

 

El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, es reunirà la setmana que ve amb els grups parlamentaris per informar-los de la "gravetat" de la situació de tresoreria de la Generalitat i de les gestions que està fent amb el ministeri d'Hisenda per solucionar-la. 

Així ho ha anunciat el conseller de la Presidència, Francesc Homs, en la roda de premsa posterior al consell executiu. "Excepte nòmines, afectarà de forma molt generalitzada. La situació és greu", ha apuntat Homs, que ha qualificat com a "extrema" la problemàtica.

La Hisenda catalana ja prepara el pla antifrau

22/04/2015

FRAU

La Generalitat preveu incrementar en 600 efectius el personal de l'Agència Tributària de Catalunya l'any 2018.

Xavier Lladó

El conseller d'Economia, Andreu MMMMMMMMMas-Colell

 La Hisenda catalana ja prepara el pla antifrau. La Generalitat ha presentat avui un pla per prevenir i reduir el frau fiscal a Catalunya amb el qual busca potenciar l'Agència Tributària de Catalunya (ATC), un organisme que té ara 324 funcionaris i que el 2018 espera comptar amb uns 600 efectius, fet que suposa un augment del 85%.

La directora de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC), Teresa Ribas, ha explicat en roda de premsa que aquesta és almenys la previsió de creixement del personal que fa per als pròxims anys l'ATC, un organisme que l'actual govern català espera convertir en una veritable Hisenda catalana.


Mesures

IBM dissenyarà el programa informàtic de la Hisenda pròpia

ESTRUCTURES D'ESTAT

El sistema ha de ser operatiu en un any i costarà 1,3 milions al Govern.

 

ROGER TUGAS / ROGER MATEOS Barcelona | Actualitzada el 28/03/2015 00:00

HISENDA EN GESTACIÓ Joan Iglesias és un dels cervells del model tributari que promou el Govern. / CÈLIA ATSET

 

Feia un any que hi treballava, però no va ser fins al 3 de març que la Generalitat va decidir quina empresa s’encarregarà de dissenyar el sistema informàtic per a la gestió tributària de la futura Hisenda pròpia. Tres setmanes després ja va ser definitiu: el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat (CTTI) i IBM van formalitzar el 23 de març el contracte pel qual l’empresa de matriu nord-americana elaborarà el “projecte per a la conceptualització, la definició dels procediments i la implantació d’una primera fase d’un sistema de gestió tributària basat en una solució de mercat”, segons ha publicat aquesta setmana el portal de contractació pública del Govern.

El 2 de desembre s’havia anunciat la licitació del projecte, al qual van presentar ofertes fins a quatre empreses. També s’hi havien interessat companyies com ara Everis i Indra, tal com ja va avançar l’ARA. Finalment, però, l’escollida ha sigut IBM, una firma amb oficines a Barcelona i experiència contrastada en ordinadors específics per fer comptabilitat. El sistema serà més barat del que s’havia pressupostat inicialment, ja que les propostes podien arribar a costar fins a 2,15 milions i el preu fixat per l’empresa nord-americana ha sigut d’1,29 milions, incloent-hi l’IVA.

Una primera fase del sistema

Mas-Colell retreu a l'Estat que no traslladi l'augment de recaptació a Catalunya

El conseller llança una advertència: "Si volen ofegar la Generalitat ho poden fer demà mateix, ara bé, que s'hi atreveixin".

ARA Barcelona | Actualitzada el 19/03/2015 08:58

El conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, ha retret al govern espanyol que quan parla de recuperació econòmica s'oblidi de traslladar-la a les finances autonòmiques. "Parlen d'augment de recaptació i de recuperació, però nosaltres no veurem ni un euro si no es revisen les bestretes que ens avança l'Estat i que estan subestimades", s'ha queixat el conseller. Segons els càlculs de la Generalitat, l'any passat haurien d'haver arribat a Catalunya 900 milions més de la recaptació d'impostos.

Segons Mas-Colell, el balanç del 2014 dels comptes de la Generalitat demostra que Catalunya "l'ha clavat" en termes generals pel que fa al control de la despesa, però que arrossega un problema "seriós" per la banda dels ingressos. "Ens hem quedat curts per valor de 1.900 milions d'euros, quasi un 1% del PIB", ha explicat en una entrevista a Catalunya Ràdio.

Joan Iglesias: "No ho dubteu. Ens podrem pagar l'Estat propi"

13/03/2015

ESTRUCTURES D'ESTAT

El principal arquitecte de la Hisenda catalana explica que "ja tenim agència tributària, la desconnexió l'aconseguirem votant".

Bernat Vilaró

Joan Iglesias, a Cornellà | FOTO: Arnau Garcia

Joan Iglesias, el principal arquitecte de la Hisenda pròpia de l'Estat català, ha assegurat que "Catalunya ja té una Hisenda per pagar un Estat propi i capdavanter". "D’Hisenda pública en tenim, és suficient per pagar-nos el nostre Estat, ho sabem des de fa molt temps, i ara ja ho explica tothom: els experts, el CATN, el govern, economistes, i hi ha molts informes d’aquí i també internacionals".

En una conferència organitzada per l'ANC de Cornellà de Llobregat, Iglesias ha afegit que "d'Agència Tributària ja en tenim des del 2007. Té poca feina, però ja li’n donarem més. D’Hisenda pròpia ja en tenim també, perquè la Hisenda som tots els contribuents catalans. I som prou contribuents per pagar el pressupost de despesa d’un Estat capdavanter. No ho dubteu!", ha detallat. "El que no tenim és l’estructura d’Estat, és a dir, un sistema fiscal.

"Tothom sap que ens podem pagar l'Estat català, i també ho tenen clar al món. De fet, de l’informe del ministre d'Hisenda espanyol, Cristóbal Montoro, també es desprèn això. Ara cal saber si ho volem, i per això votarem el 27-S. Per diners no serà!", ha exclamat el director del programa per la definició d’un model d’administració tributària de Catalunya.

Iglesias, amb Marcel Padrós (esquerra), Secretariat Nacional ANC,
i Josep Lluís Abad (dreta), de l'ANC Cornellà | FOTO: Arnau Garcia

 "Ens ho podrem pagar"

En l'acte, celebrat ahir a la nit al Patronat Cultural i Recreatiu, el també doctor en Dret ha reiterat que, "si volem un Estat propi, l'aconseguirem votant. I quan el tinguem el farem viable pagant, perquè per sort ens el podrem pagar. Tot depèn de nosaltres. No tinguem por. Si convé, a pagar i a votar", ha sentenciat Iglesias.

"La desconnexió l’aconseguirem votant, sense votar no ho aconseguirem", ha continuat, abans de matisar que "de fet no és ben bé una desconnexió, ja que a la realitat serà una mena de bypass.

Els experts d'ERC asseguren que no “fiscalitzaran” el Govern

Els tècnics republicans asseguren que contribuiran a aportar solidesa al 27-S

Assessoraran en matèria de transparència, infraestructures estratègiques i seguretat social i hisenda pròpia

Recorden que es mantindran fora de l'executiu perquè així ho ha decidit Artur Mas.

12/03/15 11:31 - barcelona - ACN

Gemma Calvet Foto: ARXIU.

 

Els tres nous assessors del Govern designats per ERC, Gemma Calvet, Marcel Coderch i Josep Ginesta, han explicat aquest dijous en diverses entrevistes que no tenen l'objectiu de “fiscalitzar” l'acció de l'executiu, sinó contribuir a aportar solidesa al 27-S. Tots tres han recordat que la seva incorporació a les tasques d'assessorament és fruit de l'acord del 14 de gener entre el president de la Generalitat i el d'ERC. Un acord que fixava la data de les eleccions i definia les estructures d'estat prioritàries, precisament l'àmbit en el què treballaran. Ho faran des de fora del l'executiu perquè, com han recordat, és Artur Mas qui ha decidit rebutjar l'oferiment d'ERC d'entrar al Govern.

Els contribuents paguen menys a Hisenda a Madrid i més a Catalunya i Andalusia

10/03/2015

Els assessors fiscals del Registre d'Economistes Assessors Fiscals qualifiquen de "capritxós" i "erràtic" el sistema de finançament actual.

 

Nerea Rodríguez

Hisenda

Els assessors fiscals del Registre d'Economistes Assessors Fiscals (REAF) han assegurat avui que Madrid és la comunitat autònoma on els contribuents paguen menys a Hisenda, mentre que Catalunya i Andalusia els territoris en els quals es paga més. REAF ha presentat avui l'informe "Panorama de la fiscalitat autonòmica i foral 2015", en què se subratlla que a "aquestes altures molts contribuents no saben el que pagaran" en la declaració de la renda i en què es conclou que Madrid és l'autonomia on menys impostos es paguen.

A l'informe s'hi assenyala que gairebé totes les comunitats autònomes modifiquen l'any 2015 la tarifa autonòmica i Balears regula per primera vegada alguns mínims familiars. Pel que fa a l'impost sobre el patrimoni (IP), Balears puja el mínim exempt de 700.000 a 800.000 i La Rioja estableix una bonificació del 50 per cent.

Mas-Colell denuncia que Madrid pressiona les autonomies perquè incompleixin l'objectiu de dèficit

05 Mar 2015 - 10.38

ECONOMIA - BARCELONA

El conseller d'Economia avança a "Els matins" de TV3 que avui mateix demanarà al ministre Montoro que es convoqui una reunió del Consell de Política Fiscal i Financera per posar sobre la taula la flexibilització del dèficit.

El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, reclama que es convoqui el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) per analitzar la flexibilització de l'objectiu de dèficit per a les comunitats autònomes. En declaracions a "Els matins" de TV3, el conseller ha avançat que ho demanarà a les pròximes hores al ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro": "Avui mateix penso enviar una petició formal al ministre demanant que es convoqui una sessió del Consell de Política Fiscal i Financera, que tingui en el seu ordre del dia sol·licitar a l'autoritat fiscal independent que analitzi i es pronunciï sobre el tema de la distribució del dèficit."

Mas-Colell ha subratllat la importància de resoldre la qüestió del dèficit: "Aquest és el tema nuclear. Aquesta política colla al màxim les autonomies. Les colla més que al govern central. Però, a més, deliberadament es busca un resultat: que es pugui dir 'a posteriori' que les autonomies no compleixen i, per tant, desacreditar-les."

Bloomberg: "Rebel·lió fiscal a Catalunya per fugir d’Espanya"

27/02/2015

L'agència de notícies econòmica dels EUA creu que la sobirania fiscal és "l'últim pas de la campanya per crear un nou Estat independent".

Nerea Rodríguez

Article a 'Bloomberg'

'Bloomberg', la gran agència de notícies econòmica dels EUA, ha publicat avui un article sobre les estructures d’Estat que està impulsant el govern català i, concretament, sobre la hisenda catalana. Per això es fa ressò d’algunes iniciatives que criden els catalans a pagar els impostos a la Generalitat, i no a l’Estat espanyol. Així, considera ‘Bloomberg’ que aquesta “rebel·lió fiscal a Catalunya” és “l'últim pas de la campanya per crear un nou Estat independent a Europa”. Segons el text, “després de mantenir el braç estès durant gairebé tres anys mentre empenyia una solució negociada amb l'Estat espanyol, Mas es desplaça a una posició més agressiva”.

Explica l’agència de notícies econòmica dels EUA que “això suposaria potencialment negar més de 8 bilions d'euros a l'Estat espanyol, que està legalment autoritzat a cobrar impostos directament a Catalunya”, i explica que Catalunya transfereix els impostos a Espanya, però que “si la disputa sobre la sobirania catalana es torna desagradable, el govern regional pot llavors retenir els ingressos que s'han d'enviar a Espanya, sense exposar als contribuents a represàlies legals o financeres del govern central”.

El FLA prestarà 8.200 milions d'euros a la Generalitat, un 13% menys del que volia Mas-Colell

Catalunya rebrà un 28% de tots els diners que l'Estat presti a les autonomies.

 

ÀLEX FONT MANTÉ Barcelona | Actualitzada el 26/02/2015 14:06

Andreu Mas-Colell. / PERE TORDERA

 

El Fons de Liquidat Autonòmic (FLA) prestarà finalment 8.258 milions d'euros a la Generalitat, segons ha anunciat aquest dijous l'Estat. La xifra suposa un 4% més del que el FLA va deixar a Catalunya l'any passat, però pràcticament un 13% menys del que havia sol·licitat el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell.

En total, però, Catalunya acapararà un 47% dels diners que el FLA prestarà a les cinc autonomies que es troben sota rescat (País Valencià, Múrcia, Castella-La Manxa i Cantàbria). 

La llei de l'Agència Tributària supera el primer tràmit al Parlament

Q.S. , Parlament | Actualitzat el 18/02/2015 a les 19:13h

La majoria, amb Marina Geli inclosa, tomba les esmenes a la totalitat de PPC i C's

La normativa dota l'agència dels recursos humans necessaris per recaptar tots els impostos a Catalunya.

Primer pas parlamentari del projecte de llei que prepara l'Agència Tributària per a la hisenda pròpia. Els vots de CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA, la CUP i Marina Geli, han tombat les esmenes a la totalitat de Ciutadans i PP que han carregat durament contra el projecte.

La normativa té com a finalitat dotar l'agència dels recursos humans necessaris per assumir les "plenes competències de gestió, inspecció i recaptació de tots els tributs a Catalunya". 

Alarma dels tècnics d'Hisenda per l'ús polític que fa Montoro de les dades fiscals

Arran del cas Monedero o dels Pujol, el sindicat Gestha alerta que el ministre no hauria de disposar d'aquestes dades i encara menys utilitzar-se les per desprestigiar adversaris polítics

M.COLOMER Barcelona | Actualitzada el 11/02/2015 11:47

El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro / ARA / BALLESTEROS / EFE

 

"El ministre Montoro està utilitzant i portant a l'arena política dades fiscals que ni tan sols hauria de conèixer". Així s'ha manifestat aquest dimecres en declaracions a l'ARA el secretari general del Sindicat de Tècnics del Ministeri d'Hisenda, Gestha, José Maria Mollinedo. Es referia així a la filtració constant de dades fiscals de contribuents que tenen un sol element en comú –al marge d'eventuals delictes fiscals–, que definia el mateix Mollinedo: "Tots s'han mostrat crítics amb el govern". Parla de casos com el del número tres de Podemos, Juan Carlos Monedero, però també de les  filtracions que hi ha hagut al voltant de la família Pujol i que ha "airejat" el mateix ministre en intervencions al Congrés.

El PP i el PSOE no ens deixen ni gestionar el 0,7% de l’IRPF per a finalitats socials

Dimecres, 11 de febrer de 2015 05:00 h

Malgrat que el TC ho avala tant el PP avui com el PSOE ahir impedeixen que les autonomies gestionin els diners de la renda destinats a finalitats socials. Cap diputat català d’aquestes formacions s’ha disculpat mai

---

El Partit Popular i el Partit Socialista han expressat aquest dimarts al Congrés la seva oposició a que les autonomies puguin gestionar el 0,7 per cent de l'Impost de la Renda de les Persones Físiques destinat a finalitats socials i medi ambientals que els contribuents poden marcar quan presenten les seves declaracions anuals. Aquest cop li han denegat a CiU que havia presentat la proposta. El Congrés ha estat l’escenari de votacions en aquest sentit a proposta també d’ERC i ICV, en una mostra d’incapacitat per part de l’estat de permetre ni tant sols la gestió dels recursos per a finalitats socials, ni tant sols ens deixen gestionar la misèria. 

PPSOE contra Catalunya

Tenim les competències, però els governs del PP i del PSOE incompleixen la constitució amb el vist i plau de les grans ONG’S espanyoles

El diputat de CiU a la Cambra Baixa, Carles Campuzano, ha defensat la iniciativa plantejada per la seva formació amb l'objectiu de "posar fi a la discriminació que suposa per a Catalunya". "Si les competències en polítiques socials corresponen a les autonomies no s'entén que això ho gestioni l'administració general de l'Estat", ha subratllat Campuzano.

Gestionar d’acord amb el territori, ser més eficaços i evitar l’espoli fiscal en un tema tant sensible

El Grup Parlamentari Català (CiU) ha presentat una proposició de llei reclamant al govern de l'Estat la territorialització dels recursos que provenen del 0,7% de l'IRPF destinat a finalitats d'interès social i de caràcter mediambiental. CiU considera que han de ser les comunitats autònomes les que gestionin íntegrament aquests fons per "poder garantir la dotació de recursos per a programes socials i mediambientals d'entitats d'àmbit local i autonòmic". 

Espoli fiscal amb fins anti-socials

La crònica: Preparatius al govern per a l'ofensiva final

04/02/2015

LA CRÒNICA

Artur Mas presentarà les estructures d'Estat a l'estiu, i es prepara per la col·lisió. Diputats a l'alça: Pere Aragonès i María José García Cuevas. El PSC recupera Maurici Lucena. Felip Puig esquiva el veto de l'Estat

Lluís Bou

El portaveu parlamentari de CiU, Jordi Turull, i el president Artur Mas

El procés sobrianista està en un moment de temps mort, com fan en el bàsquet. Però m'asseguren al govern que s'està preparant per a l'ofensiva final. El president Artur Mas va situar les eleccions plebiscitàries el 27 de setembre per tornar a agafar el control del temps, diuen. "El govern està treballant ara en les estructures d'Estat (Hisenda pròpia, seguretat social i 'ambaixades') i les presentarà abans de l'estiu", afirma un col·laborador de Mas. Les dates no estan prefixades, ho vol fer en el moment més oportú i aprofitant el factor sorpresa. Cada decisió té conseqüències. Però després de les municipals del mes de maig serà un degoteig.

La Hisenda i la Seguretat Social es presentaran amb la canalització feta, però l'aigua no començarà a circular fins al moment de la desconnexió. En canvi les delegacions de la Generalitat per tot el món fins arribar a les 50 ja actuaran des d'ara. Això està posant neguitós el ministre d'Afers Exteriors, José Manuel García Margallo, que és conscient que un dels objectius que tenen és negociar el reconeixement de la independència amb el govern de cada país.

El Banc de Sabadell descarta que el procés hagi provocat fugida de dipòsits

29/01/2015

PLEBISCITÀRIES

Josep Oliu creu que el 27-S suposa un "factor de risc domèstic" perquè genera incertesa política

Nerea Rodríguez

El president de Banc Sabadell, Josep Oliu

El president de Banc Sabadell, Josep Oliu, ha assegurat avui que l'entitat no ha patit cap fugida de dipòsits a causa del procés sobiranista, ni a Catalunya ni a Espanya: "Ho hem mirat molt i no hem notat res ni fora de Catalunya ni a Catalunya", ha dit Oliu durant la presentació dels resultats de l'exercici 2014, en què el banc català ha guanyat 371,7 milions d'euros, un 50% més que l'any anterior.

Ha destacat, en aquest sentit, que el Sabadell ha captat en l'últim any 400.000 nous clients, 349.682 particulars i 95.927 empreses. El que sí que ha "notat" el banc, ha apuntat Oliu, és l'"expressió d'opinions a totes les parts de la geografia" on és present. "Però això no ha tingut efectes", ha incidit. "Ens hem mantingut aliens a qualsevol presa de decisió i crec que els clients entenen que aquest és un banc que no té política", ha subratllat.

CiU i ERC pacten els pressupostos cap a la independència

26/01/2015

PRESSUPOSTOS

Els comptes inclouen 10,8 milions d’euros per posar ja en marxa la Hisenda catalana

Nerea Rodríguez

Oriol Junqueras i el president Artur Mas

CiU i ERC han pactat avui els pressupostos que inicien el camí cap a la independència. Els comptes tenen un punt central en l’impuls de les estructures d’Estat, i preveu destinar 10,8 milions d’euros a posar en marxa la Hisenda catalana. Dins d’aquest paquet s’ha pactat també fer un inventari sobre els béns públics a Catalunya per a una divisió d’actius i passius després de la secessió, la protecció i garantia infraestructures considerades crítiques, la creació de l’agència catalana de protecció social, i la creació de la sindicatura electoral de Catalunya, entre d’altres.

CiU i ERC arriben a un acord sobre les esmenes al pressupost

Dilluns  26.01.2015  12:09

Autor/s: ACN

A dos quarts de dues oferiran una conferència de premsa conjunta al parlament per donar-ne els detalls

CiU ERC han arribat a un acord sobre les esmenes que els republicans proposaven incorporar al pressupost de la Generalitat per al 2015. Segons ha pogut saber l'ACN, aquest migdia, concretament a les 13.30, representants de tots dos partits compareixeran en conferència de premsa al parlament per explicar-ne els detalls.

Des d'ERC en les últimes setmanes s'ha posat l'accent en un augment de la partida destinada a estructures d'estat com la hisenda pròpia, així com regular els sous dels alts càrrecs i suprimir les dietes d'aquest personal.

Aquesta tarda es votaran les esmenes a la comissió d'economia de la cambra catalana i la votació final al ple del parlament està prevista pel 4 i 5 de febrer.


Enllaç noticia :

http://www.vilaweb.cat/noticia/4228714/20150126/ciu-erc-arriben-acord-esmenes-pressupost.html