Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Espanya. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Espanya. Mostrar tots els missatges

dijous, 1 de març del 2018

Tot el cos consular a Barcelona tanca files amb el cònsol de Finlàndia, represaliat per Espanya



PAÍS - PRINCIPAT







Els noranta-quatre cònsols reconeixen la tasca d'Albert Ginjaume i es mostren sorpresos per la seva destitució.

















01.03.2018  16:22





Els noranta-quatre cònsols de Barcelona han mostrat el seu suport a Albert Ginjaume, ex-cònsol de Finlàndia a Catalunya, després de la seva destitució arran de les pressions del Ministeri d’Afers Exteriors espanyol. En dues cartes enviades a l’ambaixada de Finlàndia a Madrid a les quals ha tingut accés VilaWeb, l’Associació Consular i el Cos Consular de Barcelona reconeixen la tasca de Ginjaume i mostres la seva sorpresa per la seva destitució.



A més, donen la raó a Ginjaume i expliquen que la decisió de convidar la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, a un dinar del cos consolar es va prendre per consens i que no va ser iniciativa de Ginjaume.



Precisament el govern espanyol justifica la petició de destitució per aquesta invitació.



Ginjaume va ser acomiadat ahir en un acte després que l’ambaixadora de

dimarts, 27 de febrer del 2018

Albert Ginjaume: “Madrid té por que els cònsols donem informació diferent sobre el procés”



PROCÉS - PRESSIONS







El ministeri d’Exteriors espanyol ha imposat el seu cessament com a cònsol honorari de Finlàndia. Parla de “cacera de bruixes” i alerta altres cònsols que qualsevol pot ser cessat sense explicacions.








per Gemma Aguilera  
26/02/2018



 
El fins ara cònsol honorari de Finlàndia creu que Madrid vol silenciar informació sobre Catalunya a l'exterior | Jordi Borràs








Albert Ginjaume (Barcelona, 1962) és el tercer cònsol honorari a Barcelona que l’Estat espanyol decideix fulminar acollint-se als tractats internacionals que permeten que un Estat obligui un altre país a cessar el seu representat sense justificació ni explicacions. Ha representant Finlàndia durant nou anys sense cap incident diplomàtic, fins que fa una setmana va rebre la visita personal de l’ambaixadora de Finlàndia, que resideix a Madrid, per notificar-li el seu cessament com a cònsol honorari d’aquest país de la UE. Denuncia una “cacera de bruixes” per part de Madrid, i remarca que mai no ha incomplert el protocol i que s’ha mantingut políticament neutral en totes les seves actuacions com a representant de Finlàndia a Catalunya, una funció que no té cap retribució i que Ginjaume compaginava amb la de secretari general del Cos Consular a Barcelona. Rep El Món a l’oficina del cònsol honorari de Finlàndia, un despatx que haurà d’abandonar en els propers dies. S’endurà, entre altres coses, la Comanda de l'Ordre del Lleó de Finlàndia, que és la més alta condecoració que el govern finlandès concedeix a una persona estrangera per haver contribuït de manera rellevant a la promoció i el desenvolupament del país.





Senyor Ginjaume, ha rebut cap explicació sobre el seu cessament com a cònsol honorari de Finlàndia a Barcelona, després de nou anys d’exercir aquesta funció de manera desinteressada? 


Sobre les raons per les quals el ministeri d’Exteriors espanyol ha sol·licitat a Finlàndia el meu cessament no en tinc cap constància ni escrita ni verbal. Només he parlat amb l’ambaixadora de Finlàndia, Maija Lähteenmäki, que la setmana passada em va venir a veure personalment per dir-me que ho sentia molt, que no li sortien les paraules, però que havia rebut un comunicat del ministeri d’Afers Exteriors espanyol sol·licitant el meu cessament immediat. Jo vaig quedar molt sorprès i li vaig preguntar quina era la raó, i em va respondre que vaig organitzar un dinar dels cònsols acreditats a Barcelona amb la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa. De fet, aquest dinar l’organitza el Cos Consular a Barcelona, que té un centenar de membres i del qual jo n’era fins ara secretari general. Cada mes fem un dinar i convidem una personalitat. En el cas de la presidenta de la Diputació, era interessant explicar quina funció fa la Diputació, perquè una part del seu pressupost es destina a cooperació internacional, i havíem detectat interès per part d’alguns països, sobretot de l’Amèrica llatina i de l’Àfrica, interessats en aquests projectes.





El problema, pel que sembla, no és la Diputació de Barcelona, sinó que Conesa és alcaldessa de Sant Cugat del Vallès...

dilluns, 26 de febrer del 2018

The Times demana a Espanya que deixi tornar Puigdemont i critica ‘la persecució dels independentistes’



MÓN - EUROPA







‘Espanya hauria de deixar d’assetjar els independentistes catalans i negociar', diu en un article molt dur.



















Per: Redacció 

26.02.2018  09:48






El diari The Times, un dels més prestigiosos del Regne Unit, dedica avui el principal article editorial (el visionat requereix de subscripció) a criticar la manera com el govern espanyol ‘assetja els independentistes catalans.’ És molt dur amb l’executiu de Rajoy, a qui acusa d’arribar a l’extrem de propiciar ‘pantomimes absurdes’ com el doble escorcoll de l’avió de Pep Guardiola per veure si hi havia amagat Carles Puigdemont. El diari acaba per demanar al govern espanyol que permeti la tornada de Puigdemont i de la resta de polítics catalans per començar un diàleg.



‘Espanya hauria de deixar d’assetjar els independentistes catalans i negociar, per a l’interès nacional’, comença dient l’editorial. El diari és crític amb Rajoy des d’una posició, tanmateix, contrària a la independència de Catalunya. Desaprova igualment el paper de Felipe VI, de qui diu que hauria d’aprofitar la visita a Barcelona per escoltar els catalans. ‘La fixació d’Espanya amb un trencament potencial, que la fa esdevenir el principal blocador de la UE de més països que volen la independència, com Kossove’, assegura que revela ‘un comportament que demostra manca de confiança.’



‘Catalunya és governada sense concessions des de Madrid i el president destituït, Carles Puigdemont, viu a l’exili a Bèlgica i uns altres membres de la seva

divendres, 23 de febrer del 2018

El Parlament europeu investigarà si TVE manipula



RTVE







El Nacional
Barcelona. Dijous, 22 de febrer de 2018




















La comissió de peticions del Parlament europeu ha admès a tràmit una petició del consell d'informatius de TVE per tal que s'estudiï la censura i la manipulació als informatius de la televisió pública espanyola, segons ha informat el mateix consell d'informatius.



També han demanat que l'eurocambra prengui les mesures necessàries "que obliguin el govern espanyol a fer complir els principis d'objectivitat, pluralitat i imparcialitat".




La comissió de peticions ha encarregat un informe sobre TVE a la Comissió Europea, i un altre a la comissió de Llibertats del Parlament europeu.



dijous, 1 de febrer del 2018

'The Economist': Espanya té risc d'esdevenir una democràcia "imperfecta"



MALES NOTES







Albert Acín
Foto: GTRES
Barcelona. Dimecres, 31 de gener de 2018



















Espanya es troba en risc de veure's degradada a democràcia "imperfecta" per la gestió del govern de Mariano Rajoy del cas català. En l'Índex de la Democràcia, que cada any elabora l’influent think tank britànic The Economist Intelligence Unit (EIU), la qualificació d’Espanya el 2017 s’ha rebaixat de 8,30 a 8,08 punts, al límit entre “democràcia plena” i “imperfecta”.



La rebaixa es deu a que el govern espanyol “va impedir per la força la consulta il·legal sobre la independència de Catalunya de l’1 d'octubre i al seu tractament repressiu dels polítics independentistes”, segons l'informe, on s'alerta que els moviments del govern espanyol —la repressió policial de l'1-O, l'aplicació del 155— han portat a Espanya a una situació de pèrdua de qualitat democràtica.



La posició d’Espanya en el rànquing EIU del 2016 va ser citada pel rei Felip VI al Fòrum de Davos per acreditar la solidesa de la democràcia espanyola.














EIU és una unitat independent dins del grup que encapçala la revista

La CE urgeix Espanya a resoldre la crisi política a Catalunya



PROCÉS







Lluís Bou
Foto: CE
Barcelona. Dijous, 1 de febrer de 2018



















El comissari europeu d'Afers Econòmics, Pierre Moscovici, ha considerat avui que la crisi política a Catalunya és, juntament amb les eleccions a Itàlia i la falta de govern a Alemanya, un dels elements d'incertesa per a l'economia europea. Ha demanat en aquest sentit que Espanya ho resolgui.


 


“Estem esperant que Espanya resolgui la crisi a Catalunya. Aquests són assumptes d'incertesa, però encara poden comptar amb Europa, que té un sistema financer fort”, ha dit Moscovici a l'obertura d'una conferència sobre serveis financers davant representants del sector.

 



Just abans, el comissari ha explicat que “tothom” a la Unió Europea espera que es formi un nou govern a Alemanya, on prossegueixen les negociacions per tancar una coalició entre democristians i socialdemòcrates, i que se celebrin amb normalitat els comicis a Itàlia, previstos pel 4 de març. Moscovici ha confiat que

dilluns, 29 de gener del 2018

Fiscalia demana l'absolució del PP en el cas dels ordinadors de Bárcenas



JUSTÍCIA ESPAÑOLA







per ACN 29/01/2018 
L'extresorer del PP, Luis Bárcenas, a la comissió d'investigació sobre el finançament irregular del PP | ACN
La Fiscalia de Madrid ha demanat l'absolució del PP i de la resta d'acusats en el cas de la destrucció dels ordinadors que l'extresorer del PP Luis Bárcenas va utilitzar a la seu del partit.



La magistrada del Jutjat d'Instrucció número 32 de Madrid, Rosa María Freire, va dictar el passat 30 de novembre l'obertura del judici oral contra la formació política, la seva tresorera Carmen Navarro, l'informàtic José Manuel Moreno i l'advocat de la formació Alberto Durán pels delictes de danys informàtics i d'encobriment.





Es dóna la circumstància que Bárcenas es va retirar del procediment al setembre de l'any passat i que el Ministeri Públic ha sol·licitat el sobreseïment i arxiu de la causa en reiterades socasions per entendre que els fets investigats no revesteixen rellevància penal.


La jutge instructora va assenyalar en l'acte en que va donar per conclosa la

dimecres, 24 de gener del 2018

CONFESSIÓ HISTÒRICA : Ricardo Costa confessa: ‘Sí, el PP es finançava amb diner negre per ordre de Camps’



PAÍS - PAÍS VALENCIÀ







Declaracions greus de l'ex-secretari general del PP valencià en el judici del Cas Gürtel.



















Per: Redacció 

24.01.2018  11:25





L’ex-secretari general del PP valencià Ricardo Costa, una de les persones de màxima confiança de Francisco Camps, ha confessat avui –durant la seva declaració en el judici pel cas Gürtel– el finançament del partit amb diner negre. 



‘Vull explicar ara, després d’una profunda reflexió, què va passar aquells anys’, ha començat dient. I ha deixat clar que els empresaris donaven diners al PP en canvi d’adjudicacions. I encara més:

Pedro J. Ramírez assegura que Rajoy està implicat en la 'caixa B' del PP




POLÍTICA Última actualització Dimecres, 24 de gener de 2018 11:00 h.



El director d''El Español' assegura que "tot acabava al despatx" del president del Gobierno.

Redacció | L'actual director d'El Español, Pedro J. Ramírez creu que és "impossible" que el PP pilotés una "caixa B" sense que Rajoy ho sabés.






El director d''El Español', Pedro J. Ramírez
© El Español







Així ho ha declarat l'exdirector de El Mundo aquest dimarts al Congreso. Segons detalla, en una reunió de quatre hores que va mantenir el mes de juny de 2013 amb l'extresorer del partit Luís Bárcenas, aquest li va descriure el 'modus operandi' del partit com "una màquina de delinquir". "Tot acabava al despatx de Rajoy", ha exposat. 


Durant la seva compareixença en la comissió del Congreso que investiga el presumpte finançament il·legal del PP. Pedro J. ha relatat que Bárcenas li va relatar com funcionava la "caixa B" del PP i com aquesta activitat es duia a terme en la

dilluns, 22 de gener del 2018

L'expresident del TC suspèn amb un zero l'examen del Tribunal d'Estrasburg



JUSTÍCIA







El Nacional
Foto: EFE
Barcelona. Diumenge, 21 de gener de 2018
















L'expresident del Tribunal Constitucional Francisco Pérez de los Cobos es va postular el 12 de gener passat per magistrat del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), a proposta del govern espanyol. I, segons informa el mitjà especialitzat Confilegal, va rebre zero vots (dels deu en joc) de la Comissió de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa. El motiu: no saber ni anglès ni francès parlat, un requisit imprescindible per formar part d'aquest tribunal.



Pérez de los Cobos va passar una entrevista oral el 12 de gener a París amb 10 components d'aquesta comissió, juntament amb els altres dos candidats del govern espanyol. Aquests són José Martín y Pérez de Nanclares, director de l'Assessoria Jurídica Internacional del Ministeri d'Exteriors, i María Elósegui, catedràtica de Filosofia del Dret a la Universitat de Saragossa. Van rebre set i cinc vots, respectivament.



Sempre segons Confilegal, quan va començar l'entrevista oral en anglès i francès, Pérez de los Cobos va respondre: "Poden preguntar-me en espanyol?". Fonts del seu entorn assenyalen que "es va sorprendre" perquè esperava que fos en

dimarts, 12 de desembre del 2017

[VÍDEO] Una persona es passeja sobre un tanc de l’exèrcit espanyol amenaçant Puigdemont i Pablo Iglesias



MÓN - ESPANYA







No se sap qui és la persona que apareix, però l'estructura dels edificis correspon a la típica d'un camp militar espanyol.



















Per: Redacció 

12.12.2017  19:43






El periodista Miquel Ramos ha fet corre per Twitter un vídeo en el qual es veu un home sobre un tanc de l’exèrcit espanyol que amenaça el president Carles Puigdemont i el líder de la direcció espanyola de Podem, Pablo Iglesias.



No se sap qui és la persona que apareix, però l’estructura dels edificis correspon a la típica d’un camp militar espanyol. El vídeo és recent perquè identifica que el president Carles Puigdemont és a Brussel·les.



‘Aquí estem cercant la solució als problemes d’Espanya. Anem a donar una sorpresa a Puigdemont a Brussel·les. Setanta tones de pur amor i pura democràcia. “Coletas”, el següent ets tu, cabró’, diu l’individu.

El jutge de l’Audiència espanyola es riu de Santiago Espot perquè respon en català



PAÍS - PRINCIPAT







És jutjat per haver impulsat la xiulada contra l'himne espanyol i el rei Felipe VI a la final de copa del 2015.
















Per: Redacció 

12.12.2017  13:47




Santiago Espot, promotor de la xiulada a l’himne espanyol i a Felipe VI durant la final de la copa del 2015 al Camp Nou, ha segut avui al banc dels acusats de l’Audiència espanyola, acusat d’injúries a la corona i d’ultratge a la bandera. 





Espot s’ha negat a respondre al fiscal, i ha respost les preguntes de l’advocat en català, cosa que ha fet gràcia al jutge, José María Vázquez Honrubia, que ha trobat absurd que les respostes fossin en català. Finalment ha calgut fer venir un intèrpret a la sala.





Video :

Carta d’Oriol Junqueras: La vida des d’Estremera



OPINIÓ - OPINIÓ CONTUNDENT







El vice-president del govern i candidat d'ERC explica en aquesta carta a VilaWeb la rutina a la presó i encoratja a omplir les urnes el 21-D.
















TVE haurà de compensar la CUP per la censura de l’espot en favor dels presos



PAÍS - PRINCIPAT






La televisió espanyola haurà haurà d'emetre, de manera addicional, la propaganda electoral vetada en el mateix canal i a la mateixa franja horària.


















Per: Redacció 

12.12.2017  16:01






La Junta Electoral obliga TVE a compensar la CUP per no haver emès a TVE1 l’espot electoral de trenta segons de silenci televisiu en solidaritat amb els presos el passat 5 de desembre.



TVE haurà d’emetre, de manera addicional, la propaganda electoral de la formació anticapitalista, al mateix canal a la mateixa franja horària o en una d’equivalent i de la mateixa durada que l’espot censurat.



La Junta Electoral també obliga RTVE a respectar els principis recollits a la llei electoral, amb especial èmfasi a la neutralitat. La formació anticapitalista se n’ha fet ressò a través de Twitter:

Mundó afirma que ERC investirà Junqueras encara que continuï a la presó



PAÍS - PRINCIPAT







El candidat d'ERC diu que el cas de Junqueras no es pot comparar amb el del president Carles Puigdemont.
















Per: Redacció 

12.12.2017  13:10





ERC investirà Oriol Junqueras com a president de la Generalitat, si guanya les eleccions del 21-D i té majoria per a governar. En una entrevista al diari Ara, Carles Mundó, número cinc per Barcelona, ha insistit que el partit procedirà amb la investidura encara que l’actual vice-president continuï a la presó d’Estremera.



Segons ell, la justícia espanyola li podria concedir un permís penitenciari per permetre-li assistir a la sessió d’investidura. A més, ha demanat el seu alliberament perquè ‘no hi ha raons jurídiques’ per mantenir-lo a la presó.



Mundó ha dit que

El Tribunal de Comptes espanyol accepta l’aval de Mas i els ex-consellers per pagar la fiança del 9-N



PAÍS - PRINCIPAT







Mas, Ortega, Homs, Rigau i Vilajoana hauran d'acabar la fiança.















Per: Redacció 

12.12.2017  17:57





El Tribunal de Comptes espanyol ha acceptat l’aval que van presentar l’ex-president de la Generalitat Artur Mas i els ex-consellers Francesc Homs, Joana Ortega i Irene Rigau, a més de l’ex-conseller Jordi Vilajoana, per acabar de pagar la fiança en el procés judicial contra el 9-N. En total, han avalat 2,33 milions d’euros.



El tribunal ha estimat que els immobles que han presentat els ex-dirigents cobreixen els 5,27 milions d’euros de la fiança, dels quals ja s’han pagat 2,9 milions gràcies als diners recollits per la caixa de solidaritat de l’ANC. Un cop hagin acabat de pagar la fiança, se’ls retirarà l’embargament de les propietats.



Aquesta fiança és preventiva per les presumptes despeses públiques que va fer el

Puigdemont, disposat a córrer el risc de la detenció per a ser investit president (Video)



PAÍS - PRINCIPAT







El candidat de Junts per Catalunya demana al bloc del 155 que respecti el resultat.



















Per: Redacció 

12.12.2017  12:59






El president Carles Puigdemont, cap de llista de Junts per Catalunya, ha declarat avui que estava disposat a venir al Palau de la Generalitat ’si la voluntat dels catalans el 21-D és que torni a ser president’. 



En una conferència de premsa organitzada per l’agència ACN, Puigdemont ha demanat al bloc unionista que respecti el resultat de les eleccions i, malgrat l’amenaça d’empresonament, ha dit: ‘Demano que tothom respecti els resultats. I si la voluntat dels catalans és que torni a ser el president, jo seré al Palau. Què pesa més? Les manilles o els vots? En una democràcia, els vots. No poden emmanillar la polítia, és una indecència’.



Puigdemont s’ha declarat disposat a córrer el risc de la detenció. ‘Pot implicar una detenció unes idees que et poden portar a la presidència de la Generalitat? Potser sí, potser val la pena córrer aquest risc, de sortir investit del parlament i automàticament ser detingut per les mateixes idees que t’han portat a tenir la

Aprofitar la via ampla del 155 per espoliar el Museu de Lleida i fer perillar el patrimoni de Sixena



PAÍS - PRINCIPAT






Tensió a Lleida per la possible intervenció de la Guàrdia Civil amb l'objectiu d'endur-se les obres de Sixena del Museu de Lleida.








Un dels tres sarcòfags de les monges de Sixena exposats al Museu de Lleida.








Per: Redacció 

10.12.2017  22:00





Tot fa pensar que avui, dia 11 de desembre de 2017, passarà a la història del nostre país com el dia en què les peces d’art de Sixena que hi ha al Museu de Lleida no seran tractades com a tals sinó com un botí polític. La via ampla de l’article 155 s’haurà aprofitat per resoldre un litigi que, amb raonaments culturals, no hauria hagut de començar mai.  El cap de setmana s’acabava amb la mateixa sensació de l’1 d’octubre, és a dir, amb el convenciment que el poder es volia imposar amb la força física. Ahir a migdia es van descarregar desenes de tanques metàl·liques a les portes del Museu de Lleida, a requeriment dels Mossos d’Esquadra, que també deixaren una parella d’agents permanentment davant el centre. Segons fonts de la policia, han de garantir la seguretat arran de l’imminent operatiu de trasllat de les obres en litigi, que el jutge d’Osca ha ordenat que es faci avui.



La providència que dijous va emetre el jutge autoritzava la Guàrdia Civil a recollir els béns a partir de la mitjanit, fins i tot fent ús de la força si calia. Ningú no sap del cert en quin moment es presentarà la comitiva de la policia judicial amb els tècnics de l’Aragó. Però els responsables del museu recorden que el pla de treball presentat per l’executiu aragonès preveu que l’operació comenci a les vuit del matí.



‘Fer un cafè’ a dos quarts de vuit del matí a ‘tu ja saps on’

dimecres, 6 de desembre del 2017

Un observador internacional contraposa la transparència de l’1-O amb l’opacitat del govern espanyol el 21-D



PAÍS - PRINCIPAT







'Què pot perdre el govern espanyol demostrant obertura i transparència?', s'ha preguntat un dels observadors internacionals del primer d'octubre.



















Per: Redacció 

06.12.2017  13:59






La Junta Electoral va prendre ahir una altra decisió polèmica: va refusar la participació d’observadors internacionals el 21-D. Segons l’organisme, ‘no resulta procedent’ perquè la legislació electoral espanyola no preveu l’existència d’aquests observadors.



En aquest sentit, la junta diu que tan sols s’ha autoritzat la participació d’observadors en supòsits especials.



Paul Monaghan, diputat de l’SNP al parlament escocès i observador internacional durant l’1-O, ha expressat el seu enuig després de conèixer la

La trampa de Llarena, espantat pel rigor de la justícia belga



OPINIÓ - ANÀLISI







Analitzem les raons de la decisió de retirar l'ordre internacional de detenció contra Puigdemont i els quatre consellers que hi ha a Brussel·les.








Fotografia: Pere Cardús.








Per: Pere Cardús 

05.12.2017  13:15





El magistrat del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena ha retirat l’ordre internacional de detenció contra el president Puigdemont i els consellers Comín, Ponsatí, Serret i Puig. Actualment, la justícia belga estudiava la petició d’extradició després d’haver analitzat els delictes que Espanya imputa als acusats i els fets que es pretenen jutjar. De fet, ahir, el jutge belga que porta el cas va anunciar que el dia 14 d’aquest mes resoldria la petició d’extradició en un sentit o en un altre. Vegem a continuació les raons que han dut Llarena a retirar l’ordre que havia cursat l’Audiència espanyola quan, després de la declaració d’independència al parlament del 27 d’octubre, una part del govern se n’anà a Brussel·les a cercar l’empara d’una justícia més eficient i democràtica que no l’espanyola.



Cal tenir en compte que Llarena tan sols ha retirat l’ordre internacional de detenció i no pas l’ordre de detenció dins l’estat espanyol. És a dir que si Puigdemont o qualsevol dels quatre consellers que l’acompanyen trepitgen Catalunya, seran detinguts automàticament. Per tant, encara que algun titular de premsa pugui fer pensar que els governants a l’exili tindran llibertat de