Ponsatí: "Que el Parlament tingui aquesta fluixera fa una mica de basarda"

ENTREVISTA






Marta Lasalas
Foto: Efe
Barcelona. Diumenge, 16 de febrer de 2020

Clara Ponsatí (Barcelona, 1957) confessa que ocupar l’escó de diputada al Parlament Europeu ha estat una situació que no s'esperava. “A mi m’han arribat molts canvis a la vida quan pensava que ja ho havia fet tot i només em faltava jubilar-me. Ara començo a acostumar-m’hi, veig que segurament aquest tampoc no serà l’últim”, explica en una conversa amb ElNacional.cat a través de videoconferència. Ponsatí manté el seu to clar i contundent, crític amb la situació del procés a Catalunya i amb la resposta d'institucions i partits. No comparteix l'estratègia de la negociació amb el govern de Pedro Sánchez i tampoc la voluntat d'aprovar els pressupostos, però sí el diagnòstic que la legislatura està esgotada.

Més valia seguir la batalla des de l’exterior, perquè des de l’interior està sent extraordinàriament difícil mantenir les posicions

El dia que va arribar al Parlament Europeu van publicar un vídeo amb Carles Puigdemont i Toni Comín, reivindicant el camí de l'exili...


És evident que atès que no vam acabar de fer tot el que havíem de fer, posats a corregir el tret, més valia seguir la batalla des de l’exterior, perquè des de l’interior està sent extraordinàriament difícil mantenir les posicions. Estava convençuda que el president i Comín serien eurodiputats. En el meu cas, pensava que era una manera d’expressar suport però no havia de tenir implicacions sobre la meva vida real...

No ens hem donat mai per vençuts i hem jugat totes les cartes cada vegada que podíem

No s’ho esperava arribar al Parlament Europeu?

Matt Carthy: ‘Avui són els eurodiputats catalans, però demà qui serà?’

MÓN - EUROPA

Entrevista a l'eurodiputat del Sinn Féin que s'ha plantat davant Tajani en defensa de Puigdemont, Comín i Junqueras 

Per: Josep Casulleras Nualart

02.07.2019  14:18




L’eurodiputat del Sinn Féin Matt Carthy ha estat qui ha alçat la veu davant d’Antonio Tajani i la resta de 747 parlamentaris que eren presents en la sessió constitutiva del Parlament Europeu a Estrasburg. El president sortint de l’eurocambra el volia fer callar, però Carthy ha condemnat l’impediment perquè també fossin a l’hemicicle Carles Puigdemont, Toni Comín i Oriol Junqueras. Més tard, a l’exterior del parlament i davant de deu mil manifestants independentistes, l’eurodiputat irlandès ha fet un discurs contundent, dient que hi havia un núvol fosc damunt de l’edifici del parlament, perquè veu inquitant i preocupant aquesta limitació de drets polítics que s’ha consumat avui. Hi hem parlat a migdia, just després de la seva intervenció en l’escenari d’Omplim Estrasburg.

—Heu denunciat el silenci dels líders europeus.

La junta electoral denega entrevistes a Junqueras i Puigdemont s’hi solidaritza

PAÍS - PRINCIPAT

El líder d'ERC no podrà participar en el debat electoral de TVE ni en l'entrevista al Matí de Catalunya Ràdio

Per: Redacció

22.05.2019  11:37




La Junta Electoral espanyola ha denegat la participació per videoconferència del líder d’ERC, Oriol Junqueras, al debat de caps de llista a les eleccions europees de TVE. L’àrbitre electoral ha argumentat, en una resolució de dimarts, que el debat és ‘incompatible’ amb el règim horari de la presó de Soto del Real i està ‘fora de l’horari previst per a la utilització de la sala de videoconferències’ del centre penitenciari.



En una altra resolució, la JEC ha denegat per segona vegada que Junqueras pugui ser entrevistat divendres pel Matí de Catalunya Ràdio. Arran d’això, Carles Puigdemont ha anunciat que renuncia a l’entrevista que el mateix programa li havia de fer demà.

Entrevista : Jordi Graupera: ‘Entrarem a l’ajuntament i canviarem l’agenda política del país’

PAÍS - BARCELONA

Entrevista al cap de llista de la candidatura Barcelona és Capital

Per: Josep Rexach Fumanya i Adiva Koenigsberg (fotografies)

16.05.2019  21:50




Periodista, piulador, columnista, filòsof, tertulià i, de fa un any, polític actiu. Jordi Graupera (Barcelona, 1981), fill de l’Eixample, ha tornat a la seva ciutat després de gairebé una dècada als Estats Units per promoure Barcelona és Capital, un projecte polític al marge dels partits, i provar d’assaltar l’Ajuntament de Barcelona. De retòrica hàbil i amb un llarg bagatge, parla amb passió de tot allò que proposa i és implacable en les crítiques als seus rivals. Barcelona és protagonista en aquesta entrevista, però també Catalunya, sense la qual l’esperit de la seva candidatura no té trellat.



—Quins són els cinc problemes principals, per ordre de prioritat?

—L’habitatge, el turisme, la seguretat, el mercat laboral i la cultura-llengua. No hi compto l’ocupació de l’estat.






—El preu mitjà del lloguer és de 954 euros (quart trimestre 2018), quan el 2013 era de 631. Què proposeu per a reduir-lo de manera immediata?


—Primer de tot, s’ha de dir que els problemes de Barcelona tenen dues característiques endimoniades de les quals es parla poc. L’una és que són urgents i l’altra que no tenen solució a curt termini, i s’ha de dir a la gent. Això indica que fa vint-i-cinc anys que ens ressentim d’un retard amb polítiques troncals, com habitatge, turisme i seguretat. I això s’ha de dir a la gent. Ningú no posa en qüestió que l’equip de govern actual tenia com a prioritat millorar la qüestió del lloguer. Ningú no creu que volgués que s’apugés; no ho vol ningú, això. Però la qüestió és que no se n’han sortit, sinó que han empitjorat la situació.



—D’acord, què s’hi pot fer a curt termini?

Clara Ponsatí: ‘Dono suport a Jordi Graupera perquè l’han volgut silenciar’

PAÍS - PRINCIPAT

Entrevista a la consellera, que tancarà la llista de Barcelona és Capital a les eleccions municipals

Clara Ponsatí, en una imatge d'arxiu.

Per: Andreu Barnils

24.04.2019  21:30





La consellera Clara Ponsatí ha anunciat, aquesta setmana, que tancarà la llista de Barcelona és Capital, amb Jordi Graupera al capdavant, per a les eleccions del 26 de maig. D’aquesta manera, Ponsatí anirà a la llista municipal dels impulsors de Primàries a Barcelona en una posició simbòlica i, també, a la llista del president Carles Puigdemont a les eleccions europees. En aquesta entrevista telefònica amb VilaWeb, Ponsatí recorda des d’Escòcia que el seu pas no hauria de sorprendre tant, i fa esment de la carta que va escriure a Joaquim Forn fa uns mesos a VilaWeb: ‘Tenim l‘obligació d‘escoltar noves veus’.



—Què us agrada de la candidatura de Jordi Graupera per donar-li suport?


—M’agrada l’actitud. No recorren als eslògans de sempre ni fan la viu-viu, sinó que analitzen els problemes, escolten la gent implicada i, després, es mouen. Esports de base? Va i parla amb els clubs que tenen criatures fent futbol a la Guineueta. M’agrada la manera de treballar. Crec que Jordi Graupera és una persona disposada a deixar-hi la pell.


Escolta, estudia els problemes i busca experts per pensar en solucions. Per exemple, pel que fa al control de la congestió del trànsit, són els únics que s’ho plantegen com una opció real i s’atreveixen a parlar de limitar el trànsit i fer polítiques com les que es fan a Londres. És evident que la contaminació afecta els nostres infants i la salut mental. I sobre habitatges, tenen solucions a llarg termini i realistes.



 


—També parleu de ‘renovar la política catalana’.

[Vídeo] Les bones maneres de Bosch amb el periodista que Borrell ha volgut humiliar

El periodista alemany Tim Sebastian va entrevistar l'actual conseller d'Exteriors, just quan part del Govern legítim va marxar a l'exili i la resta empresonat

 

Aleix Ramirez Morlans|28/03/2019

Josep Borrell ha perdut els nervis en una entrevista recent amb un periodista de la televisió alemanya Deutsche Welle, una xarxa de mitjans públics que emet gairebé en la seva totalitat a l’exterior. “Pari, si continua així jo paro l’entrevista. Està mentint contínuament” etziba el ministre d’Exteriors espanyol a Tim Sebastian.

   

Una postura que contrasta amb l’actitud d’Alfred Bosch amb el mateix periodista, durant

[VÍDEO] Borrell perd els estreps a la televisió alemanya i abandona el plató en plena entrevista

MÓN - EUROPA

'Prou. Vostè està mentint de manera continuada. Parin aquest enregistrament. S'ha acabat. Ja no vull fer l'entrevista', ha dit enmig de l'enregistrament 

Per: Redacció

28.03.2019  07:29




El ministre d’Afers Estrangers, Josep Borrell, ha muntat un espectacle durant l’enregistrament del programa Conflict Zone de la televisió alemanya Deutsche Welle. Les preguntes del periodista Tim Sebastian sobre la repressió, el judici i els presos polítics han inquietat molt el ministre, que ha acabat perdent els estreps quan se li ha demanat sobre una possible reforma de la constitució espanyola.

La entrevista no tiene desperdicio. Me cuesta creer que Borrell conociese el formato del programa, porque se le ve bastante fuera de sí. No sale demasiado bien parado de la charla pic.twitter.com/skTcaJ4K9r

— Andreu Jerez (@AndreuJerez) 27 de març de 2019

Sebastian ha demanat a Borell si no hi ha interès a reformar la carta magna, tot i que segons el CIS, el 70% dels espanyols està a favor de retocar-la. ‘Prou. Vostè està mentint de manera continuada. Parin aquest enregistrament. S’ha acabat. Ja no vull fer

Gilles Simeoni: ‘Aquest judici és un anacronisme a l’Europa del segle XXI’

PAÍS - PRINCIPAT

Entrevista al president de Còrsega, que ahir va presenciar la sessió matinal del judici contra els presos polítics catalans 

Gilles Simeoni, davant el Tribunal Suprem espanyol

Per: Josep Rexach Fumanya 

28.02.2019  21:50

El president de Còrsega, Gilles Simeoni, sempre s’ha definit com un autonomista, però no ha amagat mai la seva simpatia pel moviment independentista català. De fet, la setmana passada el seu govern –format amb els independentistes de Corsica Libera– i el parlament cors van aprovar una moció de suport als presos polítics catalans.



Ahir Simeoni va anar a Madrid, en una delegació d’eurodiputats, per assistir a una sessió del judici al Tribunal Suprem espanyol. A la sortida, hi vam parlar sobre el judici, el paper d’Europa i algun paral·lelisme entre Catalunya i Còrsega.



—Heu entrat a la sala de vistes per veure el judici en directe. Què heu pensat, quan heu vist polítics acusats pels seus actes polítics?




—És una imatge violenta i xocant. I el fet de ser aquí m’ha confirmat allò que jo pensava: que és un anacronisme a l’Europa del segle XXI. És un judici totalment polític, un judici ideològic que reprimeix unes idees.


—Són, doncs, presos polítics a parer vostre.

KAN Israel : Entrevista en español al President de la Generalitat de Catalunya Carles Puigdemont

KAN Israel / Español / 26-02-2019

ENLLAÇ ENTREVISTA :

https://www.ivoox.com/kan-israel-espanol-26-02-2019-audios-mp3_rf_32848595_1.html

La fiscalia intenta manipular una entrevista de Rull a 'El Nacional'

JUDICIA AL PROCÉS







Jordi Palmer
Foto: Efe
Barcelona. Dimecres, 20 de febrer de 2019

La fiscal Consuelo Madrigal, durant l’interrogatori a Josep Rull, ha fet referència a una entrevista publicada a El Nacional el 27 de setembre del 2017, feta per Carlota Camps, de la qual, segons es desprèn de l’escrit d’acusació, ha intentat manipular el sentit de les declaracions.



Madrigal ha citat que en l’esmentada entrevista Rull va afirmar que estaven “abocats a fer possible la votació d’aquest 1 d’octubre amb totes les garanties, malgrat que la tensió és altíssima”, i per això li ha preguntat si entre aquestes garanties figurava “el cens universal”.

En aquest punt, Rull ha pres la paraula perquè ha considerat que s’estava tocant d’un punt “rellevant”, en tant que “part fonamental de l’acusació que el ministeri fiscal aboca cap a mi”, i per això ha assenyalat que a l’escrit d’acusació, concretament als folis 97 i 98, “la representant del ministeri fiscal assegura literalment que jo vaig dir en aquella entrevista:

Varoufakis: “Madrid quiere aplastar a Cataluña para darles una lección”

INTERNACIONAL

09/09/2017 21:43 CEST | Actualizado 09/09/2017 21:44 CEST 

Entrevista al exministro de finanzas griego, que critica la gestión del Gobierno de Rajoy de la crisis catalana.

Por Carlos Carnicero Urabayen

CARLOS CARNICERO 

Alejado del poder, pero no de los focos, Yanis Varoufakis (Atenas, 1961) sigue manteniendo intacta su capacidad para provocar y para tener un análisis propio alejado a años luz del establishment de la Unión Europea: "si Cataluña logra independizarse encontrarían una solución conveniente para en cinco minutos volver a pedir la entrada y ser readmitidos". La Comisión Europea lleva repitiendo desde 2004 justamente lo contrario.



A pesar de que su mandato como ministro de finanzas griego duró tan sólo seis meses, nadie olvida su carismática figura, irremediablemente asociada a la gestión de una crisis griega que puso a su país con un pie fuera del euro. Grecia entró en bancarrota, con un corralito bancario incluido, pero Varoufakis no teme, sin embargo, que algo similar pudiera suceder en Cataluña: "El Banco Central Europeo encontraría una fórmula de manera fácil para extender la asistencia de sistemas de liquidez", asegura.



Yanis Varoufakis fundó el año pasado DiEM25, un movimiento europeo de izquierdas con el que pretende promover una Europa "realmente democrática y sin fronteras". Horas antes de presentar su proyecto en Bruselas, el exministro griego ha conversado con El HuffPost sobre la crisis en Cataluña, los referéndums, Podemos, el brexit y Donald Trump.

Su pronóstico sobre Europa es que o bien la Unión Europea se convierte en una verdadera democracia o bien se desintegrará. Con el brexit, los británicos han decidido salir de la UE. Ahora en Cataluña los independentistas amenazan con marcharse de España. ¿Le parecen fenómenos similares?

Puigdemont trasllada a l'ex-primer ministre irlandès la situació política catalana

PROCÉS







El Nacional
Foto: @KRLS
Barcelona. Dimarts, 29 de gener de 2019

El president Carles Puigdemont ha començat una visita de dos dies a Irlanda.
Aquest matí s'ha reunit amb l'ex-primer ministre d'Irlanda, Bertie Ahern, a Dublín. Tots dos han mantingut "una reunió cordial" a la capital irlandesa durant la qual han parlat sobre la situació política catalana i altres conflictes internacionals. L'ex-primer ministre irlandès que va firmar els Acords de Divendres Sant volia saber "de primera mà" quina és l'actual situació a Catalunya.



A través de les xarxes socials, Puigdemont ha explicat que s'ha reunit amb l'ex-primer ministre irlandès Bertie Ahern a Dublín. "Hem parlat sobre diverses qüestions internacionals, també del conflicte català", ha detallat.

It has been a pleasure to meet former Taoiseach Bertie Ahern in Dublin. I have discussed several international issues including the Catalan conflict with the former Irish PM pic.twitter.com/YsN6NgqfTh

— Carles Puigdemont (@KRLS) 29 de gener de 2019

Després de la reunió, Puigdemont ha fet una visita amb

Junqueras, a ‘Le Figaro’: “Em vaig quedar a Catalunya per un sentit de responsabilitat amb els ciutadans”

POLÍTICA

El president d’ERC admet que s’imaginava que podia acabar entre reixes però manté que no ha comès “cap delicte”

per Redacció  

29/01/2019 14:13 

Oriol Junqueras encara forma part del professorat d'Història Contemporània de la UAB | Jordi Borràs

 

El líder d’ERC, Oriol Junqueras, assegura que es va quedar a Catalunya “per un sentit de responsabilitat amb els ciutadans”. En una entrevista a ‘Le Figaro’ des de Lledoners, l’exvicepresident del Govern admet que s’imaginava que podia acabar entre reixes però defensa haver-se quedat a l’Estat. “Sòcrates, Sèneca o Ciceró van tenir l’oportunitat de fugir i no ho van fer. Aquesta responsabilitat cívica i ètica m’impressiona molt”, afegeix. Malauradament, diu al rotatiu francès, ell i la resta dels independentistes tancats de forma preventiva han pogut experimentar la presó des de dins. “Que un polític conegui aquesta realitat des de l’altre costat té un valor ètic”, afegeix.

“Alguns em deien que en ple segle XXI, l’Estat no gosaria ficar-nos a la presó. Jo els responia que l’aparell de l’Estat no podria resistir-se a la temptació”, explica, destacant que

Jordi Graupera: "Els ostatges no poden seguir prenent les decisions"

POLÍTICA

Entrevista amb l'impulsor de Primàries a Barcelona, en una visita a Sant Cugat, en què es mostra molt crític amb el relat generat al voltant dels presos i exiliats polítics

Jordi Graupera, durant l'acte a Sant Cugat FOTO: Lali Álvarez

per Bernat Bella  

28 de gener de 2019







El projecte de Primàries engegat per Jordi Graupera a Barcelona s'ha anat estenent com una taca d'oli per municipis d'arreu de Catalunya. A Sant Cugat també s'ha replicat aquesta iniciativa impulsada des d'un sector del sobiranisme i que busca establir les primàries obertes a la ciutadania per escollir els líders i projectes polítics.



Desenes de persones es van trobar el 26 de gener a Sant Cugat en una jornada per donar el tret de sortida a les primàries de Sant Cugat i amb la presència del diputat Antoni Castellà i el mateix Jordi Graupera. El TOT ha conversat amb Graupera per analitzar el moment polític de l'independentisme o l'objectiu de les primàries. Graupera, ja alcaldable a Barcelona, denuncia la "decadència" del moviment independentista institucional, a qui acusa de fer "xantatge emocional" amb els presos polítics.



Quin és l'objectiu de Primàries a Catalunya?

Carles Riera: ‘Si l’estat actua amb violència, cal desobediència civil i mobilització multitudinària’

PAÍS - PRINCIPAT

Entrevista al diputat de la CUP sobre el 21-D i l'estratègia de mobilitzacions dels mesos vinents · Desgrana els quatre passos de la via gandhiana i reivindica la unilateralitat 

Per: Roger Graells Font i Albert Salamé (fotografies) 

18.12.2018  21:50

A la porta del 21-D i del judici contra l’1-O, la CUP afina l’estratègia de mobilitzacions permanents per a trencar la normalitat i la paràlisi que diu que hi ha a les institucions catalanes. Avui mateix, presenta la campanya ‘Alcem-nos’ en un gran acte al Teatre Poliorama. Sense donar detalls de les mobilitzacions i accions que preparen, Carles Riera ens desgrana l’estratègia de la CUP per a tombar el règim del 78. La via gandhiana emergeix entre el debat tòxic de la via eslovena i la reivindicació de la via escocesa, una vegada demostrat novament que el govern espanyol no pactarà cap referèndum.



El diputat de la CUP sosté que el 21-D és una oportunitat per a disputar l’hegemonia a l’estat espanyol, però que cal actuar amb intel·ligència i evitar que sigui un parany per a l’independentisme. Defensa que es reprengui la via unilateral, assumeix que hi haurà més repressió i deixa clar que l’única violència l’exercirà l’estat espanyol i les seves forces policíaques. També reivindica l’espai del 3 d’octubre i la defensa dels drets civils, polítics, socials i democràtics com la clau de volta que permeti que una àmplia majoria social trenqui amb l’estat espanyol.

—El 21-D és una trampa?

Aamer Anwar: ‘Cal actuar abans no comenci el judici o ja serà massa tard’

PAÍS - PRINCIPAT

Vídeo amb les intervencions de l'advocat de Clara Ponsatí en la presentació del llibre 'La batalla de l'exili' 

Per: Redacció

27.11.2018  07:48

En l’acte de presentació del llibre de Josep Casulleras La batalla de l’exili es va destacar la participació de l’advocat escocès de Clara Ponsatí, Aamer Anwar. Bon coneixedor de la realitat de Catalunya, Anwar va insistir repetidament a dir que el problema no és solament judicial sinó que té un apartat polític, que és la lluita per la independència del país com a manera d’evitar noves violacions dels drets humans.



Això és com una sentència de mort


En la primera intervenció, Josep Casulleras li demana per quina raó diu que aquest és el cas de la seva vida.




Anwar comença explicant que quan ell estudiava lleis sempre somniava poder intervenir en un cas que fes història. Per això diu que quan va veure què passava el primer d’octubre de l’any passat va quedar desconcertat. Esperava coses així a l’Àfrica o a l’Aràbia Saudita, però no pas a Europa. De manera que quan li varen proposar d’assumir la defensa de Clara Ponsati va dir de seguida que sí i va entendre tot seguit que aquella era l’oportunitat per a canviar la història.



Perquè, diu Anwar, pensant en els principis de justícia, llibertat i igualtat, que a ell l’havien mogut sempre quan era activista i com a advocat, amb el temps ha après que

‘La batalla de l’exili’, un mirall per al judici contra l’1-O

PAÍS - PRINCIPAT

Josep Casulleras estrena el seu llibre acompanyat dels advocats Jaume Alonso-Cuevillas, Neus Torbisco i Aamer Anwar, que expliquen detalls sobre el cas de l'1-O i com l'han viscut en primera persona 

Vicent Partal, Josep Casulleras, Jaume Alonso-Cuevillas, Neus Torbisco i Aamer Anwar, durant la presentació al Teatre Poliorama

Per: Josep Rexach Fumanya 

27.11.2018  01:50

No és gaire normal de veure set-centes persones assistint a la presentació d’un llibre, però és que la política actual és com una mena de rock que arrossega multituds. Ahir al Teatre Poliorama de Barcelona no hi havia ni una butaca buida. Dalt l’escenari, algunes de les estrelles del serial judicial en què ha derivat la segona part del procés. Els advocats Jaume Alonso-Cuevillas, Aamer Anwar i la professora de drets humans i dret internacional al Graduate Institute de Ginebra Neus Torbisco, van acompanyar el periodista Josep Casulleras en la presentació del seu llibre La batalla de l’exili (Ara Llibres). Un relat que reconstrueix la defensa dels polítics exiliats i que d’aquí a uns quants anys servirà de testimoni per a recordar com uns quants advocats van despullar la justícia espanyola als ulls de tot Europa.



‘Vull que serveixi de mirall per a tot allò vindrà ara. Serà un judici amb una transcendència històrica i política brutal. És un mirall per a posar-lo al Suprem quan comenci el judici i tots sabem què ha fet l’estat espanyol, i especialment la cúpula judicial, durant aquests mesos i com li han parat els peus en diverses jurisdiccions europees’, explica l’autor, cap de redacció de VilaWeb, que ahir era acompanyat pel director del diari, Vicent Partal, a l’escenari del Poliorama.

Al costat, Alonso-Cuevillas, Anwar i Torbisco, protagonistes directes del relat de l’exili.

 Tots coincideixen en la importància personal de participar en un cas com aquest; en paraules de Cuevillas, la causa més important d’aquesta generació: ‘Ens hauríem de

Anna Arqué: ‘Cap Estat ens va reconèixer públicament perquè el Govern no va assumir la declaració d’independència’

PRIMARIES PER BARCELONA

Considera que és un gran èxit que hi hagi 30.000 inscrits per votar perquè a les primàries tancades que han fet els grans partits independentistes només hi ha participat poc més d'un miler de persones.

  Redacció |25/11/201

La portaveu de les primàries independentistes de Barcelona, Anna Arqué, ha estat entrevistada a la Televisió de la República  i ha explicat que el proper alcalde o alcaldessa de Barcelona pot sortir de les primàries independentistes perquè podria ser la força més votada. Considera que és un gran èxit que hi hagi 30.000 inscrits per votar perquè a les primàries tancades que han fet els grans partits independentistes només hi ha participat poc més d’un miler de persones.



Arqué ha afirmat que el que sorgeixi elegit com a candidat podrà incorporar 3 persones del seu equip entre els primers llocs per tenir un equip amb sintonia i que la resta de la llista es farà d’acord amb els candidats més votats.

   

La portaveu de les primàries ha criticat que els partits independentistes s’han tancat en ells mateixos i no accepten que els seus votants vagin a les seves seus a reclamar que compleixin allò que van prometre abans de les eleccions: la República, i que les primàries són necessàries per trencar amb aquesta dinàmica.



La també presidenta de l’ICIC, ha opinat que la reclamació de llibertat dels presos polítics no ha de condicionar l’actuació política per a implementar la República. A més a més, considera que cal ser crítics perquè les coses s’han d’analitzar pels seus fets i defensa que

Clara Ponsatí: ‘El Consell per la República no reconeix l’autoritat del regne d’Espanya’

PAÍS - PRINCIPAT

Entrevista a la política exiliada a Escòcia 

Clara Ponsatí, en una imatge d'arxiu

Per: Andreu Barnils 

18.11.2018  21:50

L’economista i consellera del govern Puigdemont, Clara Ponsatí (1957), ara membre del Consell per la República, passa l’exili polític a Escòcia, on fa classe a la Universitat de Saint Andrews. Hi ensenya economia de la desigualtat i dóna un laboratori de matemàtiques a joves universitaris de divuit a vint-i-dos anys. Saint Andrews és una petita ciutat universitària, molt visitada també per golfistes. Com diu ella, té un punt de remot, perquè ‘Edimburg és a una hora i mitja de distància, Londres és bastant lluny i, a Barcelona, no s’hi pot anar.’ Els paisatges són bells, comenta, i hi té un despatx amb vistes a la Mar del Nord. ‘Petit però amb vistes. Molt millor que el gran però sense que m’oferien.’ VilaWeb hi ha contactat per entrevistar-la a propòsit del Consell per la República i l’actualitat política.



—S’ha presentat el Consell per la República, del qual formeu part. Per què un s’hi ha d’apuntar?


—S’ha constituït com l’organisme de govern a l’exili, al voltant del president Puigdemont. Crec que, el valor, el demostraran els fets. Perquè és indubtable que necessitem una institució molt potent i protegida de les agressions repressives i judicials de l’interior. És imprescindible per a ajudar a mantenir la batalla exterior i donar més força al discurs internacional. Hem de treballar per a engegar institucions republicanes. És un embrió que mostrarà l’efectivitat amb les accions. Jo invito la gent a participar-hi. També comprenc que hi hagi un cert escepticisme. Ho comprenc. I confio que, a qui ara no ho veu clar, els fets demostraran que val la pena.



—Heu demanat un milió d’inscrits abans de començar. Per què una xifra tan alta?

L’audiència de l’entrevista a Arrimadas de TV3 s’enfonsa

PAÍS - PRINCIPAT

La cap de l'oposició només va aconseguir el 6,8% d'audiència, és a dir, 178.000 espectadors 

Per: Redacció 

12.11.2018  09:10

Fracàs d’audiència de l’entrevista d’Inés Arrimadas en el prime time de TV3. La cap de l’oposició, entrevistada pel director Vicent Sanchis, només va aconseguir un 6,8% d’audiència, és a dir, 178.000 espectadors.



La setmana passada, en el mateix horari, un documentari del programa ’30 minuts’ sobre el Brexit va aplegar 285.000 espectadors davant del televisor i una audiència de gairebé el doble, 11,11%.



Arrimadas va ser entrevistada en el mateix format ara fa dos anys. Aquell dia va registrar un 7,2% d’audiència, amb 219.000 espectadors.