Diumenge
19.01.2014
16:48
César Molinas, economista i ex-dirigent del PSOE, escriu al diari sobre Catalunya i contra la independència
El poèmic
article sobre
Catalunya que César Molinas, economista i ex-dirigent del PSOE de
Madrid, publica avui al diari El País ha estat fortament comentat i
contestat a través de les xarxes. Entre altres qüestions, afirma que
Catalunya es va desenvolupar gràcies al decret de Nova Planta de Felip V
i compara el model de societat de 'l'independentisme menestral' amb el
dels 'hòbbits' de l'obra 'El senyor dels anells'. També exposa arguments
contra la independència de Catalunya, que han estat replicats per
l'economista Xavier Sala-i-Martín a través d'un
article al seu bloc.
Diu Molinas que Catalunya necessita Espanya perquè
'les reformes que s'han de fer a Catalunya són similars a les que s'han
de fer al conjunt d'Espanya' i també perquè 'Catalunya necessita
ambició': segons Molinas, les empreses catalanes són petites respecte
Espanya i l'estat té l'ambició que li manca a Catalunya.
Sala-i-Martín li respon que els dos arguments són falsos, i
reflexiona: 'Portem 30 anys intentant canviar les institucions dins
d’Espanya i si alguna cosa ha quedat clara, és que ha estat impossible.
De fet, jo penso que l'aspecte més positiu de la independència és que
ens dóna l’oportunitat de canviar les coses […], de fer el que hem
intentat fer durant 30 anys i que no hem pogut fer dins d’Espanya.' I
posa com a exemples el sistema educatiu, les regles de joc polítiques,
les infrastructures o el sistema judicial.
Sobre el segon argument, recomana a Molinas que repassi
les vint empreses més grans de l'Estat segons el seu valor a l'IBEX-35 i
miri quines són catalanes: 'S'emportarà una sorpresa'. I explica:
Catalunya té el 16% de la població d’Espanya i, per tant, si els
catalans fossin igual d’ambiciosos que els espanyols, ens tocaria tenir
el 16% de les grans empreses d’Espanya (és a dir, 3,2 empreses de les
vint haurien de ser catalanes). Si fem el recompte veurem que a la
llista de les vint primeres, hi apareixen Abertis, Gas Natural,
CaixaBanc, Banc Sabadell i Grífols. És a dir, en lloc de les 3,2 que
pertocaria, hi ha cinc empreses catalanes entre les vint més grans.'
Això sense tenir en compte, afegeix, ni el capital català, 'que té una
gran importància a altres empreses com Telefónica o Repsol-YPF', ni les
empreses que 'podrien tenir capital català si el govern de Madrid no ho
hagués evitat'. Per tant, conclou, 'si l'ambició d’un poble es mesura
pel nombre de grans empreses que hi ha al país (i això és el que sembla
suggerir el senyor Molinas), resulta que els catalans no només no som
menys ambiciosos que els espanyols sinó que, aproximadament, som el
doble d’ambiciosos que ells.
Si ens prenem, doncs, l'argument de Molinas
literalment, si el que necessitem és ambició i aquesta ambició es
contagia, no només no ens cal quedar-nos a Espanya sinó que hauríem de
sortir corrents abans no se’ns encomani la seva falta d’ambició!'.
Així, diu Sala-i-Martín, 'una de les persones més llestes
del PSOE ha estat pensant durant molts dies per trobar dues raons que
ens portin a voler quedar-nos a Espanya, i resulta que cap de les dues
té validesa'.
