El Bestiari del Procés : Profetes del moviment (enrere)

Diumenge, 23 de novembre de 2014 05:00 h

Catalunya a la cruïlla definitiva : resum de set dies entre les feres, a la jungla del procés.

Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.- Aquesta setmana hem confirmat una vegada més l’immobilisme del Govern espanyol. Recordareu totes les veus de la Tercera Via anunciant a cor durant mesos que després del  9N s’obririen intensíssims marcs de diàleg i negociació. I tant. Passeu i guaiteu! Espectacular. 

Ben al contrari, les opcions que se’ns plantegen, com sempre, només són dues: o el tancredisme d’un Rajoy que diu que vindrà a un acte de partit, però que alhora es nega a reunir-se amb el president Mas, i el d’un Montoro que anuncia solemnement que passa de complir la llei i renovar quan toca el sistema de finançament; o bé, la regressió absoluta, com ara quan es comencen a sentir veus que demanen la recuperació del servei militar obligatori per reprendre (aquí sí) l’adoctrinament en els valors patris. Aquests són alguns dels protagonistes de la setmana.

Fent camí: de la Consulta a la DUI

Dissabte, 15 de novembre de 2014 05:00 h

Catalunya a la cruïlla definitiva : resum de set dies entre les feres, a la jungla del procés.

Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.-El 9-N ha esdevingut un aparador original, un èxit inesperat. Com ha reconegut l’Ernest Folch, sóc dels qui va creure, en aquells dies maleïts, que la jugada unilateral del president, combinada amb el fet que fos la primera mobilització independentista concebuda de dalt a baix, posaven en risc seriós la maniobra. El fet és que, una altra vegada, superant tots els (molts) condicionants, l’independentisme plural ha demostrat de forma fefaent que és majoritari, però també que encara hem de fer molta feina per eixamplar-lo. I com que el Govern espanyol ens obliga, hem passat pantalla del referèndum a una DUI al Parlament, que caldrà fer des d’una majoria absoluta en els propers mesos. Francament, serà més fàcil. Escac i mat a tocar de dits. Aquests són alguns dels protagonistes de la setmana.

Cañas, Jordi(assessor de Ciutadans al Parlament Europeu).
Regeneració a tomba oberta.
En una mostra delicada dels graaans principis del seu partit en la lluita contra la partitocràcia, l’exdiputat Cañas, imputat en un cas de frau fiscal, ha trigat pocs mesos a tornar a enganxar-se a l’erari públic, ara, per la via d’esdevenir assessor del flamant parlamentari europeu Juan Carlos Girauta. Mentre Ciudadanos negocia amb suor un pacte a nivell espanyol amb UPyD, que el convertirà definitivament, ara sí, ironies del destí, mira que hem trigat anys, en un partit d’àmbit estatal, continuem esperant que Albert Rivera, en alguna de les seves incomptables aparicions televisives, justifiqui els casos de corrupció que han esquitxat darrerament el seu partit, especialment, els que afecten els seus candidats europeus.

González Pons, Esteban(vicesecretari general del Partit Popular).
Resposta ràpida.

Estem fent una passa endavant

Dissabte, 25 d'octubre de 2014 05:00 h

La jungla del procés a dues setmanes del dia D. Alguns personatges d’aquests set dies: Carles Boix, Manuel Cuyàs, Joan Ignasi Elena, David Fernández, Josep Fontana i Carme Forcadell.

La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana,Carme Forcadell

Enmig de la batalla és fàcil perdre el món de vista. Ja som en el debat definitiu. Reforma de l’Estatut, Pacte Fiscal, Consulta... i eleccions plebiscitàries per obtenir el mandat definitiu per declarar la independència. Aquest era l’itinerari complet i ja l’hem fet gairebé sencer. A negociar el com ho farem i, si estem d’acord en el camí, llistes de país (la moderada i l’anticapitalista) i si hi ha estratègies diferents,  a confrontar-les davant dels ciutadans en unes eleccions. I, tot seguit, a fer la feina al ritme i amb les característiques que decideixin els ciutadans. Aquests són alguns dels personatges clau de la setmana.

Boix, Carles(professor de ciències polítiques i afers públics a Princeton).
Marcant el camí.
Alguns han recordat aquests dies que el professor Boix fa dos anys, a “Singulars”, el mític programa ja desaparegut d’en Jaume Barberà, va marcar perfectament quin era l’itinerari fins a la construcció de l’Estat català independent (el que fins ara hem dit eufemísticament estat propi). Aquesta setmana a les pàgines de l’Ara, ha publicat una interessant actualització. Segurament, el més adequat seria deixar-nos de debats estèrils i repassar l’excel·lent tasca duta a terme pel Consell Assessor per a la Transició Nacional (de la qual Boix n’és membre), a través del Llibre Blanc, per conèixer quins són els passos més adequats per culminar el procés.

Cuyàs, Manuel(periodista i escriptor).
Fe cega.

Prometre l’oasi després del 9-N

Diumenge, 12 d'octubre de 2014 05:00 h

La jungla del procés a quatre setmanes del dia D. Alguns personatges d’aquests set dies: Joan Herrera, Lluís Llach, María de los Llanos de Luna, Àlex Molina, Mariano Rajoy i José Manuel Villegas.

---

Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.- Una altra de les eines de confusió del dependentisme, emprades amb profusió aquests darrers dies, ha estat la de prometre grans ofertes d’unicornisme federal per a després de la Consulta que ens volen frustrar. Es tracta que retirem el 9-N a canvi d’una pastanaga que, de tant fer-la servir, ja no és ni de color taronja. Pateixen pel fet que la resposta automàtica a la prohibició de la Consulta sigui la convocatòria d’unes eleccions plebiscitàries amb programa o programes nítidament independentistes. Es tracta d’allargar-ho com sigui, distanciar tant com es pugui els nous comicis de la Consulta, a fi d’obrir un fals temps de diàleg que aconsegueixi que el calendari electoral a Espanya substitueixi el nostre Dret a Decidir pel seu Dret a Diferir.  Aquests són alguns dels personatges clau de la setmana.

 Herrera, Joan(coordinador d’ICV).
Protestar pel no debat que no vols.
Im-pres-sio-nant. No tinc paraules. Sense enrogir-se de vergonya per la contribució feta amb el nomenament del seu representant a la Comissió de Control de la Consulta, dimecres a la nit, en una entrevista a una ràdio espanyola, un dels co-líders d’Iniciativa afirmava que cada dia que passa existeixen menys garanties democràtiques per dur a terme el 9-N. Sense dubte, una nova contribució a la pau i al bon rotllo dels qui fins fa dos mesos predicaven la desobediència. I perquè, en concret, us preguntareu, no hi ha prou garanties democràtiques? Admeto que en sentir la seva argumentació he estat a punt de caure de la cadira: perquè no hi ha debat sobre el sí i el no! Ells, que han decidit no tenir opinió sobre el futur polític de Catalunya, critiquen que ningú no faci campanya! Im-pres-sio-nant.

Llach, Lluís(cantant i escriptor).
Disposat a tot.

Objectiu culpabilitzar la víctima

Dissabte, 11 d'octubre de 2014 05:00 h

La jungla del procés a quatre setmanes del dia D. Alguns personatges d’aquests set dies: Quim Arrufat, Lluís Bassets, José Luis Bonet, Josep Ramon Bosch, Quim Brugué i Ramon Espadaler.

---

Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.- Pel títol, pensareu que em refereixo al cas de l’auxiliar sanitària contagiada d’Ebola a Madrid. I no. Hem viscut una setmana (i això anirà a més) plena de paranys i intoxicacions. Entre d’altres, l’èxtasi d’una de les darreres estratègies dels nostres adversaris. El Govern espanyol i els seus aliats a Catalunya (a dreta i esquerra de l’espectre ideològic) s’han empescat una darrera argúcia especialment immoral: la de presentar les institucions catalanes, agredides amb la prohibició de votar, com si fossin incapaces d’organitzar una Consulta amb prou garanties. Es tracta de girar el focus per evitar que es noti com Espanya trepitja els nostres drets. Seria tant com acusar un ciclista atropellat de manca d’habilitat o a una dona violada de no haver fet prou cursos d’autoprotecció. Aquests són alguns dels personatges clau de la setmana.

 

 Arrufat, Quim(diputat de la CUP).
Pitgem l’accelerador.
Dimarts un dels tres representants de l’esquerra independentista més ferrenya al Parlament desvetllava la petició feta a Artur Masdurant la famosa (primera) cimera pel salvar el 9-N: que ells mateixos i sobretot ERC entressin a Govern per assegurar la celebració de la Consulta. De fet, aquest moviment coincideix amb el prec que Oriol Junqueras va fer al president durant el Debat de Política General al Parlament. En efecte, pas a pas, potser abans de parlar de llistes unitàries, el més convenient seria parlar de governs d’unitat. Hauria estat una magnífica resposta, un veritable cop d’efecte, a la suspensió de la Consulta per part del TC. Tots plegats van deixar passar aquella oportunitat; fer-ho ara i emprendre el camí de la desobediència donaria una força extraordinària al procés i una immensa alegria a milers i milers de catalans.

Bassets, Lluís(director de l’edició digital d’El País en català).
Insults en llengua pròpia.

El Bestiari del Procés : Una convocatòria amb impuls de tsunami

Dissabte, 27 de setembre de 2014 05:00 h

La jungla del procés a sis setmanes del dia D. Alguns personatges d’aquests set dies: Núria Amat, José Bono, Dolors Camats, Jorge Fernández Díaz, Ángel de la Fuente i Francisco Marhuenda.

---

Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.- Hem vist la gent, en diversos moments i escenaris, aplaudir i esperonar el president Mas al crit de no afluixis. Els ajuntaments catalans han ofert aquests dies al procés un recolzament espectacular, amb més d’un noranta per cent dels consistoris del país decidits a facilitar i/o col·laborar en la realització de la Consulta. Entretant, la campanya unitària es va gestant i l’ANC aconsegueix en pocs dies 25.000 voluntaris per (sobretot) esperonar els indecisos a acostar-se a les urnes. Energia concentrada que avui carregarà una convocatòria que ens portarà a les urnes el proper 9 de novembre. Aquests són alguns dels personatges clau de la setmana.

 Amat, Nuria (escriptora).
Víctima agressora.
D’entre la fauna que durant aquests mesos s’ha rabejat a insultar els sobiranistes destaca l’escriptora Nuria Amat. Aquesta setmana, convidada per tots nosaltres a promocionar la seva obra a través de l’Institut Ramon Llull, ens ha llançat des d’un diari suec nous insults gratuïts assimilant la nostra causa amb el pensament totalitari. Des de la seva modesta mansió de Tamariu, té la barra immoral de presentar-se com una autèntica “víctima” de la marginació del separatisme. No pas pel fet de triar la llengua de 400 milions de possibles lectors sobre la de deu (quin mèrit!), sinó per haver estat suposadament bandejada de la Universitat de Barcelona: oblida explicar, però, que en el seu cas, els motius suposadament ideològics són en realitat una condemna ferma per plagi en el 80% d’una obra “inspirada” en la d’uns companys de facultat. Vaja, un veritable model ètic “Marca España”.

Bono, José (expresident i exministre socialista espanyol).
Senyals de nervis.

El Bestiari del Procés : “Qué coño es la GENTE?”

Diumenge, 14 de setembre de 2014 05:00 h

La jungla del procés a vuit setmanes del dia D. Alguns personatges d’aquests set dies: Miquel Puig, Soraya Sáenz de Santamaría, Albert Sánchez Piñol, Josep Soler, Eduardo Torres-Dulce i José Antonio Zarzalejos.

---

Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.- Disculpeu-me la llicència malparlada. Hores després que prop d’una quarta part dels catalans tornessin a les seves cases, l’ANC donava a conèixer el fet que, durant les darreres setmanes, ha estat objecte d’atacs informàtics reiterats, que cal sumar als ja conegut robatori de dades i al bloqueig de les comunicacions dels seus dirigents. L’acció de les clavegueres de l’Estat, a la qual ha apel•lat la caverna durant tot l’estiu ha estat eixorca. Després de tot això, tots plegats hem fet la mobilització més gran de la història d’Europa: Zarzalejos, “qué coño es la GENTE”? Aquests són alguns dels personatges clau de la setmana. 

 PUIG, Miquel (economista).
Confiança pròpia.

L’economista brillant que ha ens ha ajudat a albirar com a model els millors països d’Europa, com Àustria i Dinamarca, es declara decididament contrari a la celebració d’una Consulta fora de la legalitat espanyola. Diu que seria un 6 d’Octubre. No puc discrepar més profundament: la Generalitat de Catalunya disposa dels instruments administratius i tècnics necessaris per dur a terme una Consulta perfectament homologable a nivell internacional. Per tant, només a posteriori, en funció de la interferència que els poders de l’Estat espanyol hi hagin pogut aplicar, podrem avaluar si han existit durant aquella jornada les condicions adequades per validar el resultat. Desistir-hi abans és, simplement, no creure en nosaltres mateixos. I si nosaltres no ho fem, aleshores sí que serà molt difícil que algú ens prengui seriosament al món.

SÁENZ DE SANTAMARÍA, Soraya (vicepresidenta del govern espanyol).
Vetllant contra els nostres drets.

El Bestiari del Procés : El dependentisme entra en fase desesperada

Dissabte, 23 d'agost de 2014 05:00 h

La jungla del procés a onze setmanes del dia D. Alguns personatges d’aquests set dies: Javier Arenas, Antoni Castellà, Agustí Colomines, Estopa i Esteban González Pons.

---

Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.- De vergonya aliena. El seu embogiment denota nervis. Molt pànic. El dependentisme ha entrat en una espiral d’enviliment, de decrepitud moral, difícil de creure. A mesura que l’11-S s’apropa i que el 9-N apareix, cada dia més sòlid, a l’horitzó, els defensors de l’statu quo comencen a comportar-se com si fossin autèntics matons, pinxos de barri. Amenaces personals dels seus dirigents polítics a les xarxes socials i dels grans homenots dels seus grups de comunicació. A jutjar per la seva histèria, devem ser-hi molt més a prop del que ens imaginem. Aquests són alguns dels personatges clau de la setmana.

Arenas, Javier (vicesecretari de Política Autonòmica i Local del Partit Popular).
Qüestió de costos.
Declaracions velles, que semblen de fa un any. Amb els pesos pesants de vacances, aquesta setmana la segona línia del partit del govern espanyol ens ha ofert la seva dosi habitual de barra intel·lectual. Diu l’exlíder dels populars a Andalusia (probablement, l’home que acumula més fracassos electorals de la història) que, als catalans, el “desafiament” sobiranista ens està costant milions d’euros i de llocs de treball. En sentir-ho, en boca d’un dels polítics del principal territori beneficiari del nostre drenatge fiscal, el riure de milers i milers de catalans ha arribat fins a la Gran Muralla: es veu que la dependència, amb un estat treballant sistemàticament a la contra, al servei de la concentració del poder econòmic i polític, ens surt de franc. Francament espectacular.

Castellà, Antoni(secretari d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya).
Tornar als orígens.

EL BESTIARI DEL PROCÉS : El consens sobiranista és la garantia

Diumenge, 17 d'agost de 2014 05:00 h

La jungla del procés a dotze setmanes del dia D. Alguns personatges d’aquests set dies: Artur Mas, Joana Ortega, Marta Rovira, Joan Rigol, Quim Torra i Joan Manuel Tresserras.

---

Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.- Des de que el procés va esclatar, dada mes d’agost ens ha portat una tempesta. Són els nervis just abans de la gran passa endavant. Potser ens cal una bona sotragada anímica per mobilitzar-nos. Normalment, sempre des del perímetre exterior del catalanisme. Enguany, un enfrontament més directe al cor mateix dels grans protagonistes de tot plegat. La intervenció del president Mas, però, ha posat pau: la resposta al vet espanyol a l’exercici del dret a decidir sortirà del consens. Tothom tranquil. Ara, a omplir la Diagonal i la Gran Via de Barcelona en la manifestació més gran de la nostra història. Aquests són alguns dels personatges clau de la setmana.

Mas, Artur (president de la Generalitat de Catalunya).
Solidesa entre sorres movedisses.
El del president Mas és un cas digne d’estudi: apareix cada dia més sòlid, al mateix temps que la marca electoral que encapçala s’encamina cap a la desaparició. Ben bé, com Adolfo Suárez. Temps al temps, que les mutacions que vivim seran fulminants. La seva aparició per posar ordre després de la batussa derivada de les desafortunades declaracions de Joan Rigol i Joana Ortega ha aconseguit (a desgrat dels mitjans espanyolistes) assossegar la tropa sobiranista. L’element clau: després de la suspensió de la Consulta el Tribunal Constitucional, la resposta del país, sigui la que sigui, sortirà del consens de tots els partits que van acordar data i pregunta. Calma, doncs. Els qui van al davant s’han guanyat un vot de confiança.

Ortega, Joana(vicepresidenta de la Generalitat de Catalunya).
Errors que maten.

El Bestiari del Procés : Sortir d’Espanya ens fa millors

La jungla del procés a tretze setmanes del dia D. Alguns personatges d’aquests set dies: Lluís Companys, Javier de Godó, Josep Antoni Duran i Lleida, Pedro Morenés, Lluís Orriols i Soraya Sáenz de Santamaría.

---

Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.-La primera setmana d’agost, ara que commemorem també el centenari de l’inici de la Primera Guerra Mundial, ha servit per ratificar la cruesa de la guerra de posicions que vivim, a l’espera de la gran batalla del 9-N. Les revelacions posteriors a l’esclat de l’afer Pujol han posat de relleu allò que ja sabíem: que Espanya inverteix ingents quantitats de diners teus i meus en la batalla de la informació. Es tracta de subornar qualsevol que tingui una dada que permeti actuar contra els sobiranistes, de pagar mitjans i columnes de opinió, de sufragar milers i milers de comentaris als mitjans digitals i a les xarxes socials. Cal ser positius i agrair-ho: començarem el nou estat néts i polits. Aquests són alguns dels personatges clau de la setmana.

 

Companys, Lluís (president de la Generalitat de Catalunya).
La vigència del feixisme.
L’espanyolisme ha reaccionat al nostre moviment cap a la llibertat amb una evident revifada de la hidra feixista. De moment, limitada als insults i les agressions als símbols del país. Encara que aquest bestiari parla només dels vius, excepcionalment, cal aquesta setmana fer esment a la memòria del president màrtir. Per segona vegada en pocs mesos, el nou Museu creat a la seva vila natal, el Tarròs (Tornabous), ha estat atacat per uns covards a cops de mall. Aquesta vegada, el seu momument ha estat decapitat i el pal de la bandera tirat a terra. Em plantejaria molt seriosament si no deixar-ho com està amb una placa que serveixi per donar testimoni del fet que el feixisme espanyolista que va acabar amb la seva vida fa 73 anys continua ben viu entre nosaltres.

Godó, Javier de (comte de Godó).
Certificar l’ensorrament.

El Bestiari del Procés : La setmana del gran soufflé dependentista

Diumenge, 3 d'agost de 2014 05:00 h

La jungla del procés a catorze setmanes del dia D. Alguns personatges d’aquests set dies: Sami Naïr, Jordi Pujol, Mariano Rajoy, Josep Rull, Pedro Sánchez i Javier Tebas.

---

Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.- L’aprofitament massiu dels mitjans i les forces polítiques dependentistes del fiasco de l’evasió fiscal durant 34 anys de l’exhonorable Jordi Pujol no els ha durat ni tan sols una setmana. L’anàlisi segons la qual l’ensulsiada d’un lideratge moral o polític (sigui qun sigui) pot acabar amb el procés, parteix de l’error bàsic d’ignorar el caràcter popular, nascut des de baix, d’aquest moviment de Catalunya cap a la plena sobirania: l’afer Pujol, potser el principal maldecap fins ara, servirà al capdavall per demostrar l’enorme solidesa del desig dels catalans de disposar d’un Estat propi. Passada la febrada, comptat i debatut no ens afeblirà, ens farà encara més forts. Aquests són alguns dels personatges clau de la setmana.

Naïr, Sami (exparlamentari europeu, filòsof i politòleg francès).
El ruc català surt de perill.
L’exparlamentari i pensador referent de l’esquerra europea (i així està) ha afirmat aquesta setmana en una entrevista a un digital del nostre país que “el procés és un conte per a rucs que no entenen res de política”. Patim per la desaparició de la nostra raça autòctona i resulta que som entre dos i tres milions de rucs en plena forma, encara que caminem a dues potes. El mateix dia, el CATN presentava els darrers informes que han completat la sèrie de divuit que dibuixen tots els aspectes del procés de transició cap al nou estat; el seu president el definia com a "perfectament possible i tècnicament viable". Naïr, en canvi, l’afirma impossible i considera que ha estat dissenyat únicament per obtenir un nou estatus polític: la pregunta, òbvia, si tan clara és la seva inviabilitat, perquè Espanya hauria de cedir-hi en res?

Pujol, Jordi (expresident de la Generalitat de Catalunya).
Decepció inqualificable.
Durant molts anys l’autonomisme ha estat conceptuat com un període transitori en el procés de reconstrucció nacional del nostre país després de la catacumbes del franquisme. Una mena de mal necessari. Ara hem sabut que en bona mesura ha estat un tap a la nostra llibertat, gestionat per intermediaris que ben sovint hi jugaven un paper indigne. L’afer Pujol suscita certament compassió per un home octogenari que ho tenia tot per morir com un heroi, entre l’admiració devocional dels seus. Però sobretot ha demostrat cruelment la necessitat que aquí no hi hagi una transició nacional: necessitem una ruptura profunda amb el paper que han jugat les elits polítiques del país en el llarg i lleig negoci de la nostra subordinació política. Com diu el diputat David Fernández, independentitzar-nos també de la corrupció inherent a l’establishment.

Rajoy, Mariano(president del govern espanyol).
L’estaquirot absent.

El Bestiari del Procés : T’estimo tant, encara que siguis idiota

Diumenge, 27 de juliol de 2014 05:00 h

La jungla del procés a quinze setmanes del dia D. Alguns personatges d’aquests set dies: Jordi Galí, Cristóbal Montoro, Núria Parlón, Francesc Valls, Manuel Valls i Miquel Valls.

---

Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador. Després de mesos i mesos insultant els sobiranistes catalans molt fort, molt fort, el diari “El País” va començar aquesta setmana despatxant-se amb una enquesta interpretada a la seva manera, és a dir, amb una nova presa de pèl. Tot i que l’opció de la tercera via s’ensorra per moments i perd fins a un 12% dels seus suports respecte a la seva pròpia enquesta del maig (en només tres mesos!), el titular principal triat pel diari va ser: “la tercera via se afianza entre los catalanes”. I es que, darrerament, ens comprenen i estimen tant i tant, que ens diuen imbècils a cada pàgina de la secció de política. Aquests són alguns dels personatges clau de la setmana.

Galí, Jordi (catedràtic de la UPF).
Boicots d’amor.

Del dit i avisat (el desig, en el fons) al fet, de l'habitual pronòstic galàctic-catastròfic a l’acció concreta de boicot, ordenada des d'un despatx de la Moncloa o dels Ministerios. Un capteniment, el del Gobierno i els nacionalistes espanyols envers el procés català certament contradictori. Perquè, anem a veure, si el futur de Catalunya dins l'euro en cas d'independència és tan i tan segur que va al desastre, què té de tan nefast que un sobiranista tingui influència com a director d'investigació del Banc Central Europeu?Si quedarem aïllats del món mundial, fora de la galàxia, perquè cal evitar a tota costa que ens aproximem a l'Organització Internacional de la Francofonia? Esforçar-se tant per fer el més aspre possible l'escenari internacional d'una Catalunya independent, no és una manera de demostrar que és conseqüència directa de la simple voluntat d'Espanya?

Montoro, Cristóbal (ministre d’Hisenda espanyol).
“Libertad para Madrid”

El Bestiári del Procés : Màrius Sebastopol

Dissabte, 28 de juny de 2014 05:00 h

La jungla del procés a dinou setmanes del dia D. Alguns personatges d’aquests set dies: Cristina de Borbón, Josep Borrell, Màrius Carol, Jorge Fernández Díaz, Enric Hernández i Andrea Levy.

---

Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.- Diuen que no hi ha un autèntic debat sobre la independència, perquè, de moment, només ens podem limitar a reclamar el nostre dret a votar. No hi estic d’acord. No només perquè fa anys que dediquem esforços ingents a parlar dels possibles avantatges i inconvenients de la Catalunya-Estat (que, finalment, en la seva major part i especialment pel que fa als costos de transició, depenen de factors que Catalunya no controla), sinó perquè aquesta prohibició de triar lliurement el nostre futur polític és la millor síntesi dels motius pels quals hem dit prou a mantenir per més temps la nostra submissió. Aquests són alguns dels personatges clau de la setmana.

Màrius Carol

Borbón, Cristina de (infanta d’Espanya).

Imputada breu.
Tots sabem que la justícia espanyola tancarà a pany i forrellat la seva imputació en un tres i no res. De fet, deu ser l’únic cas del món mundial en el qual un fiscal anti-corrupció actua com a advocat defensor d’una presumpta corrupta, en comptes de col·laborar a la seva acusació, en defensa dels interessos públics. Vaja, de monarquia bananera. Tot i que el seu cas serà liquidat aviat, l’interès de l’establishment per fer-la desaparèixer de l’escena ha estat manifest: desterrada de les cerimònies de proclamació de Felip VI, els mitjans dinàstics (en altres aspectes, tan amatents a renovar la imatge de la monarquia) s’han esforçat a mantenir la seva denominació d’infanta Crtistina, tot eludint referir-se a ella com la germana del rei. Subtil filigrana lingüística, si voleu, però plena de contingut.

Borrell, Josep (expresident del Parlament europeu).
Elusió immoral.

EL BESTIARI CATALÀ : Amb ulleres de sol i un whisky a la mà

Diumenge, 22 de juny de 2014 05:00 h

La jungla del procés a vint setmanes del dia D. Alguns personatges d’aquests set dies: Miquel Iceta, Núria Parlón, Ana Pastor, Jaume Sastre, Jordi Turull i José Ignacio Wert.

---

Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.-Potser haureu llegit aquests dies una d’aquelles notícies frikis que generen una ganyota d’incomprensió. Diuen que Miriam Burbank, de 53 anys, va morir a Nova Orleans a primers de juny. Que les seves filles, que la consideraven una dona molt vital, van transformar el seu funeral en una festa a la qual la difunta va assistir de cos present, asseguda, enjoiada, amb les ungles pintades, grans ulleres de sol i un bon got de whisky a la mà. No sabria dir-vos perquè, però a mi m’ha recordat l’estat actual del PSc i de la Tercera Via. Que per molts complements per camuflar-los que els de sempre hi posin no sembla que ningú estigui en disposició de retornar-los a la vida. Aquests són alguns dels personatges clau de la setmana. 

Iceta, Miquel(proper primer secretari del Partit dels Socialistes).
Dret a diferir.

En l’enèssima volta del PSc sobre sí mateix, el partit segueix (encara) a mans dels capitans. És com un cavall de fira, el qual , per moltes voltes i sacsejades que descavalquen els qui intenten domar-lo, sempre continua fixat al mateix eix que el fa girar. Després de no haver aconseguit prou suports el 2011 per presentar-se, Iceta, l’home pont amb el PSOE, accedeix finalment a la primera secretaria del partit. Iceta és la darrera lletra del diccionari. Bàsicament, perquè (per molta eloqüència que hi posi) assegura la continuïtat d’un missatge radicalment inadaptat als canvis que ha viscut la societat catalana als darrers quatre anys. Ara, doncs, veurem com l’autor, fins ara a la sala de màquines, de l’estratègia que ha portat el PSc a esdevenir residual a àmplies zones de Catalunya, pren directament les regnes del comandament. Un autèntic suïcidi polític.

Parlón, Núria(alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet).
A la fuga.

EL BESTIARI 2014 : Del doble comissionista al rei taumaturg

La jungla del procés a vint setmanes del dia D. Alguns personatges d’aquests set dies: Antonio Beteta, Felip VI, Papa Francesc, José Manuel García-Margallo i Joan Carles I.

---

Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.-Vivim enmig d’una immensa cortina de fum, consagrada a tapar la gran operació continuista del sistema dinàstic, un intent desesperat per evitar l’ensorrament al llarg del proper any i mig, alhora que es consuma la nostra independència. La inseguretat de l’statu quo és tan gran que ha arribat a actituds tan democràtiques com condicionar, prohibir i reprimir les manifestacions de rebuig a la monarquia o l’exhibició dels símbols republicans. Nosaltres ens ho mirem des de la barrera, incapaços d’entendre quina neurona pot portar un no nacionalista, que no sigui nordcoreà o iranià, a penjar un retrat de la parella reial de les dimensions del de la façana de l’edifici de la presidència de la Comunitat de Madrid. Aquests són alguns dels personatges clau de la setmana. 

Beteta, Antonio (secretari d'Estat d'Administracions Públiques del govern espanyol).
Conseguir el efecto.

Molta, molta barra. La cançoneta habitual del Partido Popular de no hi ha recursos, serveix per posposar ara, fins el 2016, una reforma del sistema de finançament autonòmic que hauria d’haver entrat en vigor, si no m’erro, l’1 de gener d’enguany. Es barregen deliberadament dos elements diferents: els recursos disponibles i la seva mecànica de distribució. Fins avui, amb els successius models, a base de canvis cosmètics, s’ha tendit a resultats idèntics (el famós 8% del PIB, inalterable) camuflats amb una aportació inicial extra de recursos per part de l’Estat a fi d’aconseguir l’impossible, és a dir, que semblés d’entrada que guanyaria tothom. Com la crisi ara ho fa impossible, el nou model es difereix sine die. Resultat, perpetuar el tret característic a hores d’ara més comú dels Països Catalans després de la llengua i la cultura: l’espoli fiscal.

Felip VI(rei d’Espanya).
El rei taumaturg.

EL BESTIARI DEL PROCÉS : Els Borbons es fan un Froilán

Dissabte, 7 de juny de 2014 05:00 h

La jungla del procés a vint-i-dues setmanes del dia D. Alguns personatges d’aquests set dies: Jordi Basté, Felipe de Borbón, Javier Cercas, Antón Costas, Josep Antoni Duran i Lleida i Enrique López.

---

Miquel Perez Latre ( @Granollacs ) Arxiver i Historiador.- A la desesperada, conscients del tsunami que s’aproxima sense aturador, provocat pel descrèdit més absolut de totes les institucions i els partits de l’statu quo, còmplices del gran robatori de la crisi i la corrupció, el sistema dinàstic espanyol del PPSOE ha decidit cremar les naus i jugar-se la darrera carta. Però l’espectacle que ens ofereixen està situat tan absolutament fora de la realitat punyent que tots plegats vivim (tret de l’establishment), que el nou rei Felip VI naixerà molt, però molt coix. Amb els catalans, a més, finalment desconnectats. Aquests són alguns dels personatges clau de la setmana. 

Basté, Jordi(periodista).
Fuetada al patró.

Cal reconèixer-ho. Més enllà de la seva alçada com a comunicador (per a molts, sempre serà un locutor d’esports), aquest home és valent, valent. La ronda, feta dimarts al programa matinal de RAC1, dels quatre alcaldes de poblacions catalanes que donen nom a títols mal emprats per la dinastia borbònica actual va ser un autèntic festival. Tres alcaldes convergents (els de Balaguer, Cervera i Montblanc) i un d’Esquerra (el de Montblanc), donant estopa a la monarquia a vuit mans, demostrant empíricament com passem d’ells. Impressionant. Una bufetada descomunal al patró que va contrastar aquell mateix dia (de fet, des de dilluns) amb les tones de caspa del duet desafinat Alcázar-Carol al diari comtal (de fet, quan el tanques, t’has d’espolsar la roba, de tanta com deixa anar). En no massa temps sabrem si el senyor Godó pren represàlies. I no m’estranyaria gens.

Borbón, Felipe de (hereu de la monarquia espanyola).
Salvar els mobles.

EL BESTIARI DEL PROCÉS : Tercera via... d’aigua

Dissabte, 31 de maig de 2014 05:00 h

La jungla del procés a vint-i-tres setmanes del dia D. Alguns personatges d’aquests set dies: Victoria Álvarez, Jordi Ausàs, Antonio Balmón, Toni Bolaño, Màrius Carol i Carme Chacón.

---

Els resultats de les eleccions al Parlament europeu del passat diumenge han estat un nou torpede, el penúltim, en la línia de flotació de l’estratègia moderantista que impulsa l’establishment. Els lideratges del dependentisme a Catalunya han quedat encara més tocats (o deslocalitzats a Madrid, com en el cas d’Albert Rivera) i els suposats receptors del missatge, com ara Alfredo Pérez Rubalcaba, han estat definitivament escombrats pels nous vents de la història. Amb tot el que havia costat convèncer-los de les bondats del federalisme!Aquests són alguns dels personatges clau de la setmana. 

Godó i Carol

Álvarez, Victoria (exparella de Jordi Pujol Ferrusola i actriu principal del Camargagate). Se sabrà tot. La dona ha explotat i ha decidit esbombar-ho tot. Tard i malament, però què hi farem. Confirma el que ja sabíem, perquè el responsable de l’agència de detectius encarregada ho havia explicat fa mesos: que el famós dinar va ser orquestrat per la mateixa Alicia Sánchez Camacho, a través dels bons oficis del seu amic encara que adversari (relatiu) José Zaragoza. A aquestes alçades el descrèdit polític i moral de la líder dels populars a Catalunya ja no coneix límits. Si almenys, de la seva manca d’escrúpols rampant se’n derivessin bons resultats electorals encara podríem entendre-ho: després de la castanya del 25M, però, costa, i molt. Hi haurà, finalment, relleu?

Ausàs, Jordi (exconseller de Governació de la Generalitat de Catalunya).

EL BESTIARI DEL PROCÉS : L’autisme espanyol ens aplana el camí

Diumenge, 11 de maig de 2014 05:00 h

La jungla del procés a vint-i-sis setmanes del dia D. Alguns personatges d’aquests set dies: Salva Maldonado, Manuel Manchón, Francisco Marhuenda, Carina Mejías, Javier Nart i Raimon

---

Miquel Perez Latre ( @Granollacs ) Arxiver i Historiador.- Un dels fets més importants de la setmana ha estat sense dubte la publicació d’un dur editorial de Financial Times contra la immobilisme del govern espanyol en relació al plet català; el fet que no adrecés ni una sola crítica a les demandes catalanes ha provocat autèntic mal de ventre al dependentisme i ha fet vibrar (mentre s’acaba d’esvair la fumera que provoquen) els partidaris de la tercera via que tothom, inclosos els seus partidaris, sap sense cap recorregut possible. Entretant, el patètic serial del #Navarrogate ha estat la banda sonora  d’aquests set dies. Aquests són alguns dels personatges clau de la setmana. 

Maldonado, Salva (entrenador del FIATC Joventut de Badalona).
Compromís decisiu.
Correcamins de la lliga ACB de bàsquet (set clubs diferents en vint anys), el seleccionador català, nét d’andalusos i nascut a Sant Adrià de Besòs, diu que s’ha identificat amb l’independentisme com a conseqüència de les agressions a què ens sotmeten. Per a ell és, simplement, una qüestió de justícia. El seu testimoni és particularment rellevant per un doble motiu: perquè el món de l’esport no es propici a aquest tipus de manifestacions públiques i perquè la ciutat de Badalona (de la qual l’equip de bàsquet és buc insígnia com a entitat social) és un dels escenaris on el dependentisme pretén fer-se fort contra el procés. Considera que la selecció catalana de bàsquet podrà competir amb garanties entre les vuit millors del món: temps de recordar que la reivindicació de les nostres seleccions fou un dels primers elements del procés.

Manchón, Manuel(periodista d’EconomiaDigital.es).

EL BESTIARI DEL PROCÉS : L’estafa ferroviària que mai s’acaba

 10 de maig de 2014 05:00 h

La jungla del procés a vint-i-sis setmanes del dia D. Alguns personatges d’aquests set dies: Germà Bel, María Dolores de Cospedal, Josep Cruanyes, Teresa Forcades, José Manuel García Margallo i Enric Juliana

---

Miquel Perez Latre ( @Granollacs ) Arxiver i Historiador.- La setmana ve marcada per l’esclat d’un nou cas de corrupció, ara vinculat a la construcció de l’AVE, peça clau d’un mapa espanyol d’infraestructures que cada dia que passa sembla més clar que fou dissenyat amb l’objectiu no només de falcar la recentralització, sinó també de perpetrar un macro robatori de recursos públics. Entretant, bona part dels personatges de la setmana han reproduït la mecànica habitual: propostes i demanda de dignitat des del sobiranisme, pinyó fix de l’establishment i insult des de ponent. Aquests són alguns dels personatges clau de la setmana. 

Bel, Germà(economista i membre del CATN).
El gran forat de la corrupció.
Coincidint amb aquests dies de precampanya la corrupció esquitxa novament l’Estat, aquesta vegada, a compte de la construcció de l’Alta Velocitat. El mític reportatge del 30 minuts titulat La festa del celens va mostrar fa més de dos anys, de quina manera les elits polítiques i econòmiques havien procedit al saqueig de l’Estat a compte de les infraestructures aèries. Des d’aquesta setmana sabem que la construcció de l’alta velocitat ferroviària no només constitueix ja un exemple de mala praxi en polítiques públiques, tal i com el gran Germà Bel ens il·lustra de fa anys, sinó que també, presumptament (i no gaire sorpresivament) ha estat un altre forat negre per on s’han escolat recursos preciosos que pagarem durant generacions.

Cospedal, Maria Dolores de(secretària general del Partido Popular i presidenta de Castella-la Manxa).

El Bestiari del Procés : Disposats a tot, absolutament tot

Dissabte, 3 de maig de 2014 05:00 h

La jungla del procés a vint-i-set setmanes del dia D. Alguns personatges d’aquests set dies: Matías Alonso, Jordi Argelaguet, Fátima Báñez, Muriel Casals, Nacho Corredor i Josep Antoni Duran i Lleida

---

Miquel Perez Latre ( @Granollacs ) Arxiver i Historiador.- “Estic disposat a tot”. Paraules profètiques, pronunciades per Duran i Lleida en la seva darrera entrevista al diari comtal. Durant la setmana, en efecte, hem comprovat que així és. El compte enrere pel 9-N avança i les maniobres dels enemics de la sobirania de Catalunya es multipliquen. A la desesperada. Pere Navarro ha excel·lit en l’intent miserable de culpabilitzar l’anhel de milions de catalans, a compte d’un cas particular encara per aclarir i que en poques hores començava (també) a esclatar-li a la cara. El fet que el dependentisme jugui només a enfangar el camp no és sinó el millor indicador del nostre bon pas; també ho estat la publicació del darrer Baròmetre d’Opinió Política del CEO. Aquests són alguns dels personatges clau de la setmana.

Alonso, Matías(secretari general de Ciudadanos).
De bracet dels de sempre.
Una part important del nacionalisme espanyol, la que cavalca més decididament sobre el populisme, ha decidit aprofitar la diada del Primer de Maig per carregar (ara, què fàcil) contra els sindicats, arran del seu suport insubornable al Dret a Decidir. Aquest diputat/militar de C’s els ha acusat de defensar els interessos de “l’oligarquia separatista”. La campanya, preparada amb l’atac aeri d’opinadors com ara l’escriptor Javier Pérez Andújarals mitjans de la “premsa progressista”, està a l’alçada d’afirmar que les vaques volen. Dos dies abans, Albert Rivera i Javier Nart presentaven la seva candidatura europea al Real Club de Polo de Barcelona, en un sopar de 38 € el cobert. Els qui van de la mà de La Caixa, el Grup Godó i el Foment del Treball Nacional acusen els altres de donar suport a l’oligarquia.

Argelaguet, Jordi (director del CEO).