La jungla del procés a vint-i-set setmanes del dia D. Alguns personatges d’aquests set dies: Matías Alonso, Jordi Argelaguet, Fátima Báñez, Muriel Casals, Nacho Corredor i Josep Antoni Duran i Lleida
Miquel Perez Latre ( @Granollacs ) Arxiver i Historiador.- “Estic
disposat a tot”. Paraules profètiques, pronunciades per Duran i Lleida
en la seva darrera entrevista al diari comtal. Durant la setmana, en
efecte, hem comprovat que així és. El compte enrere pel 9-N avança i les
maniobres dels enemics de la sobirania de Catalunya es multipliquen. A
la desesperada. Pere Navarro ha excel·lit en l’intent miserable de
culpabilitzar l’anhel de milions de catalans, a compte d’un cas
particular encara per aclarir i que en poques hores començava (també) a
esclatar-li a la cara. El fet que el dependentisme jugui només a
enfangar el camp no és sinó el millor indicador del nostre bon pas;
també ho estat la publicació del darrer Baròmetre d’Opinió Política del
CEO. Aquests són alguns dels personatges clau de la setmana.
Alonso, Matías(secretari general de Ciudadanos).
De bracet dels de sempre.
Una part important del nacionalisme espanyol, la que cavalca més decididament sobre el populisme, ha decidit aprofitar la diada del Primer de Maig per carregar (ara, què fàcil) contra els sindicats, arran del seu suport insubornable al Dret a Decidir. Aquest diputat/militar de C’s els ha acusat de defensar els interessos de “l’oligarquia separatista”. La campanya, preparada amb l’atac aeri d’opinadors com ara l’escriptor Javier Pérez Andújarals mitjans de la “premsa progressista”, està a l’alçada d’afirmar que les vaques volen. Dos dies abans, Albert Rivera i Javier Nart presentaven la seva candidatura europea al Real Club de Polo de Barcelona, en un sopar de 38 € el cobert. Els qui van de la mà de La Caixa, el Grup Godó i el Foment del Treball Nacional acusen els altres de donar suport a l’oligarquia.
Argelaguet, Jordi (director del CEO).
Consolidant posicions.
Els gurús del dependentisme va apressar-se a interpretar el darrer baròmetre del CEO com un senyal d’estancament sobiranista. Certament, des de l’estiu de 2012 no sembla que existeixin canvis notables en una majoria que se situa (en el resultat d’una Consulta) entre el 55-65% a favor del sí i el 35-45% de no. Res no esta decidit, però l’avantatge es revela cada dia més sòlid. El joc brut, les amenaces i tots els arguments en negatiu del dependentisme no sembla que facin forat. Fins i tot un 44,9% dels enquestats han assumit una hipotètica exclusió inicial de la UE sense que aquest fet tingui impacte apreciable sobre el resultat de la Consulta. Entretant, les perspectives dels partits que donen suport al procés se situen entre els 90 i el 95 diputats en un futur Parlament (ara 87), més de dos terços. Beneït estancament!
Báñez, Fátima (ministra espanyola de Treball).
Trilers amb cartera.
Cal tenir la cara de ciment armat per visitar Catalunya i dir-les de l’alçada de la ministra. A la vista dels resultats de les polítiques impulsades des de la seva cartera podríem pensar en incompetència, però no, no us enganyeu és mala fe. Afirma que Catalunya ha tingut en 2013 un dèficit de la Seguretat Social de 4.000 MEUR i que si els nostres aturats i pensionistes cobren prestacions és gràcies a la solidaritat de la resta dels espanyols. Oblida esmentar que el dèficit de la resta de comunitats és, com sempre, molt més gran, i que a una banda i altra es cobreix a base d’un endeutament que nosaltres hem d’assumir (atesos els superàvits acumulats d’anys anteriors) només perquè depenem d’Espanya. Són petits detalls, però tant se dóna, en el punt on som, a la veritat que la bombin.
Casals, Muriel(presidenta d’Òmnium Cultural).
Temps de dir prou.
En un pas més cap al desmantellament de la poca autonomia que ens quedava, aquesta setmana el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat els recursos del departament d'Ensenyament, la direcció i les AMPA de les cinc escoles forçades a impartir el 25% de les classes en espanyol pel fet que un sol alumne ho demani. La consellera Irene Rigau ha afirmat que recorrerà al Tribunal Suprem. La coordinadora d’entitats cíviques i educatives Somescola, sota l’empara d’Òmnium Cultural, ha fet una crida a participar a la mobilització del proper 14 de junyen defensa del model lingüístic català a l’escola. Francament, som ja en temps de desacatar les disposicions del supremacisme castellà togat que imposen la voluntat individual dels castellanoparlants per davant dels altres ciutadans, les autoritats escolars i educatives i el Parlament del nostre país.
Corredor, Nacho(politòleg).
Sense pressa per canviar l’statu quo.
Jove promesa de la via del mig, la seva irrupció als mitjans confirma que (al mateix temps que el seu suport entre els electors toca fons a les enquestes) no hi ha camí més directe a la notorietat pública que abraçar el dogma federalista. Practicant la seva habitual equidistància entre víctima i botxí, aquesta setmana l’hem escoltat una vegada més criticar agrament el fet d’haver fixat data i pregunta per al 9-N. A més de les sospites que porten a creure que el que li molesta en realitat és el fet de voler votar sobre la independència, resulta sorprenent la seva dificultat per comprendre que, per a molts sobiranistes, la pressa per disposar dels nostre estat es deriva directament dels escruixidors nivells d’atur, pobresa i exclusió que afligeixen milions de compatriotes.
Duran i Lleida, Josep Antoni(president del Comitè de Govern d’UDC).
El gran sapador de l’establishment.
Al llarg del cap de setmana passat totes les candidatures iniciaven oficialment la precampanya de les eleccions europees. Fidel a la cita, com sempre (ha estat gairebé unànimement subratllat pels principals opinadors sobiranistes), el Gran Sapador no va desaprofitar l’oportunitat de generar confusió, amb l’objectiu de dinamitar les opcions electorals de Ramon Tremosa. El 25-N té tota l’aparença de repetir el 25-M. Compta com a instrument privilegiat per fer-ho amb el diari comtal, que li va proporcionar la portada i dues pàgines senceres a l’interior, amb entrevista de Màrius Carol en persona. Ara es tracta de dessagnar el principal partit del Govern català per provocar una revolta interna. Entretant, el de la Franja es postula sense manies per encapçalar un nou projecte d’objectiu inequívoc: adormir el país fins a aconseguir-li una mort dolça.
Podeu seguir altres reflexions de l'autor del Bestiari del procés al seu bloc Per a bons patricis.
http://directe.cat/347659
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada