La jungla del procés a vuit setmanes del dia D. Alguns personatges d’aquests set dies: Miquel Puig, Soraya Sáenz de Santamaría, Albert Sánchez Piñol, Josep Soler, Eduardo Torres-Dulce i José Antonio Zarzalejos.
Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.- Disculpeu-me la llicència malparlada. Hores després que prop d’una quarta part dels catalans tornessin a les seves cases, l’ANC donava a conèixer el fet que, durant les darreres setmanes, ha estat objecte d’atacs informàtics reiterats, que cal sumar als ja conegut robatori de dades i al bloqueig de les comunicacions dels seus dirigents. L’acció de les clavegueres de l’Estat, a la qual ha apel•lat la caverna durant tot l’estiu ha estat eixorca. Després de tot això, tots plegats hem fet la mobilització més gran de la història d’Europa: Zarzalejos, “qué coño es la GENTE”? Aquests són alguns dels personatges clau de la setmana.
PUIG, Miquel (economista).
Confiança pròpia.
L’economista brillant que ha ens ha ajudat a albirar com a model els millors països d’Europa, com Àustria i Dinamarca, es declara decididament contrari a la celebració d’una Consulta fora de la legalitat espanyola. Diu que seria un 6 d’Octubre. No puc discrepar més profundament: la Generalitat de Catalunya disposa dels instruments administratius i tècnics necessaris per dur a terme una Consulta perfectament homologable a nivell internacional. Per tant, només a posteriori, en funció de la interferència que els poders de l’Estat espanyol hi hagin pogut aplicar, podrem avaluar si han existit durant aquella jornada les condicions adequades per validar el resultat. Desistir-hi abans és, simplement, no creure en nosaltres mateixos. I si nosaltres no ho fem, aleshores sí que serà molt difícil que algú ens prengui seriosament al món.
SÁENZ DE SANTAMARÍA, Soraya (vicepresidenta del govern espanyol).
Vetllant contra els nostres drets.
Diu el venerat tèoric de la ciència política Allen Buchanan, un dels referents de capçalera del ministre García Margallo, que entre els arguments fonamentals que justifiquen una secessió (naturalment, unilateral) cal considerar l’existència d’una situació de facto de conculcació de drets fonamentals. Hi he pensat aquesta setmana, arran de la celebració de la convenció del Partido Popular a Badalona. En ella, la vicepresidenta del govern espanyol, amb una intensitat mitinera capaç d’adormir els més fidels, va “tranquil•litzar” l’auditori afirmant que la Consulta no es farà en cap cas; és més, va afirmar que era una imposició. Vaja, que votar és un atemptat als drets fonamentals i prohibir el vot és democràcia en estat pur.
SÁNCHEZ PIÑOL, Albert (escriptor).
Tàctiques de setge.
A Utrecht, fa pocs dies, als minadors els va esclatar la pólvora amb la que pretenien dinamitar els murs del procés. Després d’un editorial extraordinàriament positiu envers el procés, aparegut al diari més influent del món, “The New York Times”, el ridícul internacional d’Espanya es va disparar novament amb l’actuació del seu servei exterior contra l’escriptor, en prohibir la presentació de “Victus” a l’Instituto Cervantes de la ciutat neerlandesa. Per reblar el clau, a les poques hores, el cap de gabinet del president del Govern espanyol atacava públicament la novel•la en afirmar que manipula la història. Han decidit que poden dictar fins i tot la interpretació històrica que ha de servir de substrat a un text literari. El seu nivell de xaladura inquisitorial ja és desbordant.
SOLER, Josep (economista).
Des de dalt del cavall.
Sense dubte, un dels grans gurús de les tertúlies nocturnes al castell comtal és l’economista Josep Soler. Aquesta setmana li hem sentit un argument que, fins ara, semblava només reservat al nivell deliri de les tertúlies madrilenyes sobre el que aquí anomenem procés i allà repte sobiranista. Diu (amb Nacho Corredor) que la plebs no podem votar sobre el que sigui, que és molt perillós. Que les elits il•lustrades, com si es tractés del vot censitari, han de decidir. Que imagina’t si poséssim a votació la pena de mort. El debat no és, si és que existís un posicionament majoritari a favor, de quina manera, a través de l’argumentació i el debat, convencem la gent per revertir-ho, sinó, simplement, com evitem que el carrer s’hi pugui pronunciar. D’això a la Grècia clàssica no en deien democràcia, sinó aristocràcia.
TORRES-DULCE, Eduardo (fiscal general de l’Estat).
A cops de Codi.
Davant l’èxit descomunal de la nostra V, la primera reacció del poder judicial espanyol ha estat la del fiscal general de l’Estat, el mateix que va fulminar el fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per justificar la Consulta; s’ha avançat als esdeveniments i ha optat per amenaçar les autoritats catalanes amb l’aplicació del Codi Penal. La nostra gran victòria de dijous ha refermat les seves dues grans “línies d’investigació”: l’una els convenç del fet que si ens insulten molt fort, molt fort, molt fort (aquests dies, de Joaquín Leguina a Paco Frutos, passant per l’inefable José Antonio Monago), acabarem plegant veles; l’altra, que consisteix a amenaçar-nos amb l’aplicació de la llei. És una guerra de nervis que haurem de saber resistir per guanyar.
ZARZALEJOS, José Antonio (periodista).
Escenes de melangia.
El títol del seu article del dia després ho diu tot: mentre els més primaris es despatxen amb insults indiscriminats (el de nazis recupera terreny, mentre l’assimilació del nostre mosaic amb Corea del Nord puja com l’escuma), el veterà periodista resumeix el seu article amb un encapçalament depressiu: “Siniestro total”. El text, si teniu la paciència de llegir-lo, conté un abstrús encadenament de divagacions inconnexes de fosca interpretació. Bàsicament, per acabar demanant temps per reconduir la situació de Catalunya. Els seus habituals articles de pinxo de barri amenaçador, substituïts per una reflexió de barra de bar després d’un excés etílic per a oblidar. El tenim francament fora de combat. M’ha fet peneta i tot.
Podeu seguir altres reflexions de l'autor del Bestiari del procés al seu bloc Per a bons patricis.
http://www.directe.cat/noticia/367040/que-cono-es-la-gente
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada