La jungla del procés a catorze setmanes del dia D. Alguns personatges d’aquests set dies: Sami Naïr, Jordi Pujol, Mariano Rajoy, Josep Rull, Pedro Sánchez i Javier Tebas.
Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.- L’aprofitament massiu dels mitjans i les forces polítiques dependentistes del fiasco de l’evasió fiscal durant 34 anys de l’exhonorable Jordi Pujol no els ha durat ni tan sols una setmana. L’anàlisi segons la qual l’ensulsiada d’un lideratge moral o polític (sigui qun sigui) pot acabar amb el procés, parteix de l’error bàsic d’ignorar el caràcter popular, nascut des de baix, d’aquest moviment de Catalunya cap a la plena sobirania: l’afer Pujol, potser el principal maldecap fins ara, servirà al capdavall per demostrar l’enorme solidesa del desig dels catalans de disposar d’un Estat propi. Passada la febrada, comptat i debatut no ens afeblirà, ens farà encara més forts. Aquests són alguns dels personatges clau de la setmana.
Naïr, Sami (exparlamentari europeu, filòsof i politòleg francès).
El ruc català surt de perill.
L’exparlamentari i pensador referent de l’esquerra europea (i així està) ha afirmat aquesta setmana en una entrevista a un digital del nostre país que “el procés és un conte per a rucs que no entenen res de política”. Patim per la desaparició de la nostra raça autòctona i resulta que som entre dos i tres milions de rucs en plena forma, encara que caminem a dues potes. El mateix dia, el CATN presentava els darrers informes que han completat la sèrie de divuit que dibuixen tots els aspectes del procés de transició cap al nou estat; el seu president el definia com a "perfectament possible i tècnicament viable". Naïr, en canvi, l’afirma impossible i considera que ha estat dissenyat únicament per obtenir un nou estatus polític: la pregunta, òbvia, si tan clara és la seva inviabilitat, perquè Espanya hauria de cedir-hi en res?
Pujol, Jordi (expresident de la Generalitat de Catalunya).
Decepció inqualificable.
Durant molts anys l’autonomisme ha estat conceptuat com un període transitori en el procés de reconstrucció nacional del nostre país després de la catacumbes del franquisme. Una mena de mal necessari. Ara hem sabut que en bona mesura ha estat un tap a la nostra llibertat, gestionat per intermediaris que ben sovint hi jugaven un paper indigne. L’afer Pujol suscita certament compassió per un home octogenari que ho tenia tot per morir com un heroi, entre l’admiració devocional dels seus. Però sobretot ha demostrat cruelment la necessitat que aquí no hi hagi una transició nacional: necessitem una ruptura profunda amb el paper que han jugat les elits polítiques del país en el llarg i lleig negoci de la nostra subordinació política. Com diu el diputat David Fernández, independentitzar-nos també de la corrupció inherent a l’establishment.
Rajoy, Mariano(president del govern espanyol).
L’estaquirot absent.
